Sempre s’han comparat les dues obres Medea d’aquests autors clàssics, els quals la pinten molt diferent entre ells.

Eurípides l’escriu al 431 aC a Atenes i Sèneca, tot i que no es pot dir amb precisió, es creu que la va escriure durant la cort de Neró, és a dir 500 anys després.

Si comencem amb d’Eurípides, Medea surt com una figura tràgica: ella és forta, però també és una víctima. Som capaços de comprendre la seva situació, fins i tot podríem estar temptats a dir que ella és desafortunada pel destí que li ha tocat.

Quan ens fixem en l’obra de Sèneca, sentim tot el contrari: Medea des del principi és una figura espantosa. Ella immediatament, s’omple de ràbia i planeja la seva venjança. A l’inici de l’obra ho veiem tot molt clar: Eurípides parla del patiment de Medea i Sèneca de la seva venjança.

També, quan la Medea de Sèneca mata  un dels fills veiem un punt de sadisme en ella i ho fa perquè la seva ira la porta a voler refer les seves pèrdues per estar amb l’home que la traït. En canvi, en l’obra d’Eurípides veiem com això no succeeix.

Aquesta és una obra de teatre feta a San Francisco que representa les dues Medeas ja comparades.

Tot i les diferències entre aquesta mateixa obra, però escrita en llocs diferents, comparteixen el punt de presentar Medea com a una estrangera i com a un personatge que mai no podrem arribar a conèixer del tot.