Gràcies a un tuit de la Laura descobreixo aquesta aplicació de vídeo online. Es tracta de Stupeflix, una eina per editar els teus propis vídeos d’una manera molt senzilla a partir d’unes plantilles concretes que permeten incorporar imatges fixes, vídeos i so. La versió gratuïta els limita a una durada màxima d’un minut i a unes dimensions reduïdes, però suficients per poder fer alguna activitat modesta.
“The Color Of” és una aplicació online que troba el color de qualsevol cosa a través d’imatges de Flickr. Només cal escriure el terme del qual desitges esbrinar el color: una ciutat, un olor, un artista, un so, un sentiment, i el programa el troba a través d’un algoritme que parteix dels valors dels píxels de les imatges etiquetades amb aquest terme i de la superposició d’aquestes.
Aquí teniu unes proves amb el color que defineix l’artista Gustav Klimt, l’estiu i la felicitat.
Tres aplicacions online per crear cares de personatges imaginaris que poden ser útils entre els nostres alumnes per inventar històries, fer descripcions o crear la que més s’assembli a … (mi mateix@, la mare, el pare, l’amic, l’amiga, el veí…). Una bona eina, també, per treballar l’expressió de les emocions.
http://www.pimptheface.com/create/
http://www.mono-1.com/monoface/main.html
Passar un dia a Visa pour l’Image, Festival de Fotoperiodisme de Perpinyà, es poder gaudir al límit de la bellesa de la fotografia, que narra vivències, sovint dures, insòlites o curioses de qualsevol lloc del món, realitzades pels fotògrafs més reconeguts del planeta. Hi ha exposicions que t’impressionen o et captiven per la història que representen , altres per aspectes més tècnics com la composició, la llum, el color, … i altres simplement per la seva bellesa.
Aquest any em “quedo” amb l’exposició del fotògraf Olivier Föllmi: “La saviesa de la humanitat”, una exposició de fotografies, fruit dels seus viatges per tot el món, acompanyades de textos seleccionats per Danielle Föllmi amb reflexions de grans i savis mestres de totes les cultures. Aquesta mostra forma part d’un projecte humanitari que compta amb el suport de la UNESCO i que intenta transmetre un missatge de pau i de reflexió. M’agrada aquesta idea d’associar una imatge a un pensament, la considero una activitat molt didàctica que alguns/es ja treballem a les aules.
Aquí teniu un vídeo amb un gran recull de fotografies de Föllmi, algunes d’elles exposades a Perpinyà:
I si us ve de gust aprofundir una mica més, entreu a la seva web o al seu bloc:
Dues propostes per exposar d’una manera diferent les nostres fotografies de les vacances que s’acosten. Arribo a la primera a través del bloc E.W. Spider, des d’allà es pot accedir a un tutorial que explica, pas a pas, el senzill procés a seguir. La delicada i minimalista segona proposta la trobo a Daily Danny. Ja estic buscant uns quants còdols …
Torno amb una idea ja comentada en un altre article del bloc, la de transformar un pot de vidre en un objecte d’art. Abans de llençar-lo a les escombraries penseu que li podem donar una vida més llarga omplint-lo amb gràcia de records significatius, convertint-lo així en un pot de memòria. Aquí teniu tres idees per anar-vos inspirant…
1. Pots contenidors de petits tresors relacionats amb les vacances de Martha Stewart.
2. Pots guardians dels records de l’estiu de Tras H2 Treasure i Fiskarscraft.
3. Col·lecció de pots de paisatges nevats de Junior Society.
Hi ha animals que tenen l’habilitat de camuflar-se dins el seu entorn canviant el color del seu cos amb la finalitat de protegir-se o sobreviure, com el camaleó o l’insecte pal. Aquest efecte, però, el podem trobar en molts altres animals com ens mostren les boniques fotografies de la web Telegraph.
Cliqueu aquí per veure més imatges
Si busquem alguna connexió amb el món de l’art la trobaríem en algunes obres de René Magritte de figures transparents que juguen i es confonen amb el fons, com la porta de “La victoire” (1939) o el colom de “La gran família” (1963).
També en aquests llangardaixos camuflats en els treballs plàstics de nens i nenes de cinquè curs que es mostren en el bloc ARTolazzi. Els veieu?
I en les performances de l’artista xinès Liu Bolin immortalitzades en fotografies que el fan “desaparèixer” dins espais urbans. Proveu a trobar-lo.
Una activitat d’escriptura creativa és construir noms o petits textos utilitzant objectes o elements diversos que tinguin a veure o no amb el significat de la paraula. Sveta Sebyakina, dissenyadora rusa, desitja el bon dia en diferents idiomes partint d’aquesta idea. Fruites, roba, flors, llapis, xinxetes … són alguns dels variats elements que utilitza.
Via : Tam Tam
Ocells: classe d’animals vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N’existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que els converteix en els vertebrats tetràpodes més diversos. Viuen en ecosistemes d’arreu del món … Així comença la informació que podem trobar a la wiquipèdia.
Però també n’hi ha altres menes d’ocells, fruit de la imaginació, com aquest bonic mosaic format per una bandada de diferents textures:
http://www.inke.nl/order/order.php?cat=birds&prod=owl&lang=nl
Algunes espècies són de roba, com les d’ Abigail Brown i les de Cotton Bird Designs:
http://www.abigail-brown.co.uk/fabric-creatures/
http://www.etsy.com/view_listing.php?listing_id=7730024
D’altres de filferro, com aquesta de Cathy Miles:
http://www.cathymiles.com/gallery.asp
I també hi ha ocells que reposen immòbils sobre les branques d’un arbre, com els de Kelsey Nicholson:
http://www.traywick.com/gallery/nicholson/Interior_Camouflage_Birds
Inspirada en aquestes idees, us en deixo una de pròpia, la qual us convido a ampliar amb els vostres alumnes cercant imatges de siluetes, textures i temàtiques diverses que posteriorment podeu editar amb qualsevol programa d’edició.
Si teniu altres propostes, deixeu-les en un comentari. Recordeu que el bloc es fa gran i es manté amb les vostres aportacions. :o)
Aquests dies Perpinyà s’omple de fotos, de fotògrafs i d’amants de la fotografia. I és que aquests dies se celebra una nova edició de Visa pour l’image, festival internacional de fotoperiodisme que abarca un gran nombre d’exposicions amb reportatges fotogràfics de diversitat temàtica com guerres, natura, medi ambient, pobles, religions o fets socials. A part d’aquestes exposicions també es realitzen vetllades de projecció i espais de debat i discussió per a professionals de la fotografia. El festival tancarà portes el proper cap de setmana, o sigui que si us agrada la fotografia i voleu conèixer la feina que fan els fotoperiodistes no us ho perdeu, teniu temps fins diumenge dia 13.
Una vegada feta aquesta introducció anem pel títol de l’entrada: Esteve McCurry, autor de les fotografies que ens van deixar captivats als quatre que compartíem mirades davant d’un munt de reportatges. Per a McCurry cada imatge té una existència autònoma, un espai i una emoció pròpia. Pescadors de Sri Lanka pescant sobre pals, retrats de monjos tibetans, nenes pidolaires de Bombay, hindú remant una barca de flors,… tot, absolutament tot era perfecte: els colors, les composicions, els enquadraments, la llum … Allà va sortir la idea de conèixer una mica més a aquest fotògraf i de dedicar-li una, més ben dit, dues entrades en el bloc dels dos blocaires del grup. Mans al teclat, aviat descobreixo que ja coneixia alguna cosa d’ell, doncs es tracta de l’autor del famós retrat de la nena afganesa de mirada intensa publicada en una portada de la revista National Geographic (1984) i que anys més tard tornaria a fotografiar i publicar (2002).
Bé, us deixo amb tres de les fotografies que em van tenir ahir una bona estona bocabadada, tot i que vosaltres les gaudireu en petit format (que no és el mateix). Com en altres ocasions he comentat, penso que fotografies com aquestes poden ser un bon recurs pedagògic per treballar a l’escola, tant des d’un punt de vista instrumental, semàntic i estètic, com social. Apunteu-vos el nom d’aquest fotògraf.
Foto de: http://www.creativeroots.org/?p=1881
Foto de: http://www.hasselblad.co.uk/showcase/steve-mccurry.aspx
Foto de: http://eastanglia.wordpress.com/2009/02/18/holiday/
Si voleu saber-ne més:
–Càndid a l’Escala (trobareu la segona -o primera part- d’aquest article, sens dubte molt més profunda).
-Web de Steve McCurry: http://www.stevemccurry.com/main.php
