Sempre havia associat les llargues tires de grues d’origami a la cultura japonesa, però desconeixia, fins aquest estiu, la seva trista història. Us l’explico: Sadako Sasaki era tan sols una nena de dos anys quan la seva ciutat, Hiroshima, va ser blanc d’una de les dues bombes atòmiques llançades per l’aviació americana durant la segona guerra mundial. Ella vivia a poc més d’un kilòmetre de l’epicentre i va anar creixent sana fins que als onze anys va emmalaltir de leucèmia, igual que altres nens, conseqüència d’aquella terrible bomba. La seva millor amiga, Chizuko, li va explicar una llegenda que deia que si aconseguia fer 1000 grues de paper els deus li concedirien un desig. Chizuko li va regalar la primera grua de color daurat i Sadako no va parar de fer grues i més grues amb tot tipus de papers, amb l’esperança de poder tornar a córrer. Però la mort va ser massa ràpida i va arribar abans que fes les mil grues. Sadako només tenia dotze anys.
En el Parc de la Pau d’Hiroshima una estàtua recorda a Sadako i a tots els nens i nenes que van morir per les bombes. Al seu voltant, unes cabines de vidre recullen centenars de penjolls de 1000 grues de paper fetes per nens i nenes de tot el món demanant la pau al món. Ah! no us he dit que els companys d’escola de Sadako van completar les 356 grues de paper que li’n van faltar per arribar al miler tot i no poder fer possible el seu desig.
El paper retallat és un art mil·lenari originari de la Xina. En un principi s’utilitzà en les cerimònies religioses i posteriorment com a element decoratiu. Les dones d’algunes dinasties el feien servir de tocat pels cabells i per embellir regals, i el poble l’enganxava a finestres i portes durant les festes, sobre tot en les de primavera.
Seguint amb els records de vacances, en aquesta entrada us faig arribar idees per si no sabeu què fer-ne d’aquelles petites coses derivades d’un viatge que anem recollint o comprant i que sovint acaben dins d’una carpeta, calaix o capsa de sabates. La proposta és realitzar amb elles un collage.
