Sovint les joguines o objectes més senzills són aquells que donen millors i més riques estones de joc. Aquest vídeo, que mostra les possibilitats de joc d’una simple capsa de cartró, ens portarà alguns records de joc de la nostra pròpia infantesa, o dels nostres fills, quan davant d’un joguet sofisticat o no desitjat acabàvem jugant amb la seva capsa.
Gràcies a un tuit de la Laura descobreixo aquesta aplicació de vídeo online. Es tracta de Stupeflix, una eina per editar els teus propis vídeos d’una manera molt senzilla a partir d’unes plantilles concretes que permeten incorporar imatges fixes, vídeos i so. La versió gratuïta els limita a una durada màxima d’un minut i a unes dimensions reduïdes, però suficients per poder fer alguna activitat modesta.
Avui, una entrada amb un tema adient als freds matins d’aquests dies: un plafó de notes a base de blondes blanques i un deliciós vídeo.
El Grup Strauss va llançar en el 2008 una campanya publicitària amb aquests quatre anuncis creats per l’artista Hanoch Piven. Una mostra de creativitat que ens recorda els retrats d’ Arcimboldo.
Crear un segell d’estampació no és una tasca complicada, tot és qüestió d’imaginació. Es poden fer amb vegetals, amb guix, amb petits objectes encolats sobre una base de fusta, … i també amb plastilina! Aprofitar i reciclar els trossos de plastilina quan ja està molt barrejada és una idea amb resultats interessants- i nova per mi – que trobo en el bloc Filth Wizardry. Només cal donar-li forma, aplanar la base i fer incisions amb diferents estris. Aquí teniu una mostra dels meus dos tampons.
Apunteu-vos també aquestes altres tres propostes:
1. Estampacions sobre pedres de Ishtar Olivera
2. Segells amb gomes d’esborrar de Geninne’s Art Blog
3. Segells amb textures grises de Pretty Tape
I una darrera troballa: uns segells d’arquitectura oriental amb els que es poden construir cases, pagodes o temples. Com m’agraden … 😉
Via: Stylecouch
Passar un dia a Visa pour l’Image, Festival de Fotoperiodisme de Perpinyà, es poder gaudir al límit de la bellesa de la fotografia, que narra vivències, sovint dures, insòlites o curioses de qualsevol lloc del món, realitzades pels fotògrafs més reconeguts del planeta. Hi ha exposicions que t’impressionen o et captiven per la història que representen , altres per aspectes més tècnics com la composició, la llum, el color, … i altres simplement per la seva bellesa.
Aquest any em “quedo” amb l’exposició del fotògraf Olivier Föllmi: “La saviesa de la humanitat”, una exposició de fotografies, fruit dels seus viatges per tot el món, acompanyades de textos seleccionats per Danielle Föllmi amb reflexions de grans i savis mestres de totes les cultures. Aquesta mostra forma part d’un projecte humanitari que compta amb el suport de la UNESCO i que intenta transmetre un missatge de pau i de reflexió. M’agrada aquesta idea d’associar una imatge a un pensament, la considero una activitat molt didàctica que alguns/es ja treballem a les aules.
Aquí teniu un vídeo amb un gran recull de fotografies de Föllmi, algunes d’elles exposades a Perpinyà:
I si us ve de gust aprofundir una mica més, entreu a la seva web o al seu bloc:
Coneixeu la tècnica del monotip? Es tracta d’una tècnica d’estampació amb impressions irrepetibles en la qual s’aplica tinta o pintura sobre una superfície, plàstica o de vidre, i normalment plana, que es traspassada al paper. Els traços i textures són molt diferents als que s’obtenen dibuixant directament sobre el paper i admet la possibilitat de fer-ne vàries còpies mentre la pintura estigui fresca. Amb aquesta podem cobrir primer tota la superfície i seguidament realitzar-ne alguns traços o bé dibuixar directament figures amb el dit o amb algun altre estri.
Les imatges mostren alguns exemples d’aquesta tècnica. Les dues primeres són de The Artful Parent i els suports utilitzats són un marc acrílic i la mateixa superfície d’una taula, respectivament.
A veure si endevineu quins suports s’han utilitzat en els següents monotips? A Paint Cut Paste trobareu la resposta i algunes propostes més fetes amb objectes casolans.
El darrer, realitzat en un taller de plàstica amb mestres durant aquest curs, està fet amb una base de plàstic de bombolles. Una creativa manera de donar-li una segona vida, no creieu?
Fa pocs dies vaig conèixer a Menena Cottin – dissenyadora gràfica venezolana, il·lustradora i escriptora- a través del seu llibre El llibre negre dels colors i , cercant una mica, descobreixo dos vídeos que mostren el contingut de dos dels seus altres interessants llibres il·lustrats.
La doble història de un vaso de leche ens acosta a la geometria descriptiva interpretant un objecte tridimensional, com és un got de llet, des de diferents punts de vista.
Menena Cottin. La doble historia de un vaso de leche. Ediciones Tecolote, 2007.
Equilibrio ens convida a reflexionar sobre l’equilibri i el desequilibri a través, com a la resta dels seus projectes, d’una il·lustració tan minimalista i tan ben trobada.
Menena Cottin. Equilibrio. Ediciones Tecolote, 2007.
