Tony Orrico és un artista visual, performer i coreògraf que explora l’ús del seu cos creant dibuixos a través del moviment com si es tractés un espirògraf humà. En la seva web trobareu vídeos de Penwald, una sèrie de dibuixos on Orrico experimenta amb la línia i la simetria.
Us deixo dues imatges i els enllaços d’un parell d’experiències que he trobat inspirades en aquest artista i que relacionen el moviment o la dansa amb el concepte de línia.
Dimarts passat, en el Canal33, varem poder gaudir d’una nova sèrie cultural sobre art que parteix de la mirada de cinc grups de nens i nenes, d’entre 6 i 11 anys, de cinc països diferents: l’Equador, Burkina Faso, el Marroc, Catalunya i la Xina. En cada capítol, els infants manifesten la seva opinió sobre una obra d’art d’un artista. En aquest primer ,els nens i nenes observàvem l’obra de Pablo Ruiz Picasso: “Noia davant el mirall”, deien les seves impressions i a la vegada es dibuixaven mirant-se en un mirall.
Si no el vàreu poder veure en directe, ara ja no és problema, ho podeu fer des de la web de Televisió de Catalunya,:TV3 a la carta. Val la pena.
http://www.tv3.cat/videos/1068219/Noia-davant-del-mirall-de-Pablo-Ruiz-Picasso
Esperarem el següent.
Tornem amb el tema corporal, aquesta vegada dedicat a la cara i fent referència a un artista que possiblement coneixeu pels seus retrats creats amb elements de la natura: Joseph Arcimboldo (1527-1593). Per aquelles i aquells que no n’heu sentit a parlar (crec que una minoria) us diré que es tracta d’un artista italià i que les seves obres més conegudes són les de la sèrie Les estacions. Cada una d’elles està representada amb elements propis de la mateixa: la primavera a base de flors, l’estiu amb fruites i verdures, la tardor amb fulles i fruits tardorencs i l’hivern amb troncs.
He trobat dues aplicacions on-line relacionades amb l’estil “arcimboldo” que permeten realitzar retrats utilitzant imatges de vegetals, animals i altres objectes, les quals es poden convertir en un complement a d’altres activitats més experimentals i manipulatives, com podrien ser crear retrats efímers a partir d’elements naturals o objectes o bé utilitzant fotografies de catàlegs o revistes.
Aquí teniu dos exemples fets amb les dues aplicacions i els enllaços corresponents per crear-ne de nous.
http://www.stephenkroninger.com/face_fun.html
http://kidsville.de/schauspiel/collage/leinwand.htm
Fa temps, en una entrada del bloc, vaig mostrar algunes fotos de Guido Daniele, artista que transforma les mans en autèntics animals. En l’entrada d’avui, us en mostro unes altres, també de mans (i algun peu) de Mario Mariotti . Esportistes, animals, músics,… formen part de la seva col·lecció de divertides i originals fotografies.
No us en perdeu la resta!
http://www.repubblica.it/2006/08/gallerie/spettacoliecultura/mani/1.html
He trobat aquestes fotografies en diversos blocs.
Pertanyen a la sèrie anomenada “Dreams of flying” del fotògraf Jan Von Holleben.
Com m’agraden les composicions i els efectes que aconsegueix.
Saltar, nedar, volar, … sense deixar de tocar el terra.
Genial.
Avui l’entrada la dedico de nou a les mans i l’encapçala unes imatges relacionades amb l’art: les mans de Georgia O’keeffe, les mans d’una dona pintades amb henna i les “Mans dibuixant” d’Escher.
Les mans són les protagonistes de multitud d’activitats plàstiques en les aules d’infantil. Segur que els/les nostres alumnes les utilitzen per estampar-les, pintar-les o contornejar-les i també saben que amb elles fan moltíssimes coses com manyegar, ballar, gratar, picar, fer pessigolles o dir adéu. Però pot ser no saben que tot això i més ho poden expressar plàsticament.
Aquí en teniu un exemple que vaig fer amb nens i nenes de 3 anys. La idea la vaig treure fa temps d’una escola maternelle francesa de la qual em sap greu no poder donar la referència.
També us convido a gaudir amb una sèrie d’experiències sobre la mà fotografiada – La main photographiée – que trobareu en aquesta adreça:
http://www.ac-nancy-metz.fr/IA88/ienremiremont/photo/main_menu.htm
Avui, 14 de març, vull dedicar l’article als petons, a les obres que ens mostren un petó i ens conviden a contemplar-lo llargament sense ruboritzar-nos. Segur que el petó més conegut dins el món de l’art per la majoria de nosaltres és el “petó” de Klimt: “The kiss”. Però també hi ha molts altres artistes que els han immortalitzat en les seves obres com Munch, Roy-Lichtenstein, Chagall, Brancusi, Rodin o Toulouse Lautrec’s.
Pau, avui tots aquests petons i molts més són per a tu. 
Tot i que quan vaig decidir fer aquest bloc em vaig proposar que els articles estarien relacionats amb temes educatius, hi ha idees creatives que també crec que han de tenir-hi cabuda. Jo sóc de les que penso que qualsevol idea, experiència o fet poden ser activadors de nous projectes o noves idees, que no sempre tindran a veure amb allò que les ha desencadenat.
Fa dies que vaig veure la publicitat d’aquests vasos que et “canvien” el nas. He trobat la idea molt divertida i la versió dels morrros d’animals genial.
Una vegada utilitzats, se m’acut que podrien servir per a representar personatges afegint-hi una goma elàstica.
Escric “mirades” en el Google i veig que el nom que he triat pel meu bloc no és gaire original. Són molts els que han pensat en aquest nom per titular les seves coses. Trobo altres blocs amb el mateix nom, una web d’una entitat bancària, un centre de bellesa, una exposició d’art, … i també descobreixo que hi ha multitud de maneres de mirar: mirades curioses, mirades digitals, mirades turístiques, mirades creuades, mirades surrealistes, mirades en 3D, … fins i tot ensopego amb una marató de mirades.
Penso en enllaçar aquest concepte (o acció?) amb alguna activitat d’aula i em ve a la memòria una experiència feta en una escola on havien exposat les fotografies dels ulls dels nens i nenes i les mares o pares havien de reconèixer els que corresponien al seu fill o filla. A la “meva” escola també varem fer un joc similar, entre mestres, i no va ser gens fàcil. Va servir, entre altres coses, per descobrir que les més rialleres teníem moltes més potes de gall. 🙁
M’agraden les nines d’Ana Ventura fetes de retalls de paper.
Aquesta il·lustradora portuguesa utilitza art del collage per crear unes figures senzilles i molt creatives.
http://www.anaventura.com/
http://papeisportodolado.blogspot.com/
