Què ens diu el currículum d’INFANTIL?

A l’apartat de suport curricular del CREAMAT podem trobar un llistat de preguntes amb resposta sobre les matemàtiques al nou currículum d’infntil .

Potser, encara que després utilitzem diferents fonts per treballar, hem de coneixer abans de tot el que diu el currículum d’infantil.

A la introducció del currículum d’infantil podem llegir  que la matemàtica esdevé una eina per conèixer l’entorn: quantificant, mesurant, localitzant; permet que se superi el simple coneixement físic i avanci fins a predir, comprovar, generalitzar, fer models, que és una manera d’abstreure. És per aquest motiu que els continguts específics de matemàtiques s’inclouen dintre de l’àrea de descoberta de l’entorn.

Tot i que a infantil no hem d’assolir competències, hem de afavorir quatre capacitats:

  • Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
  • Aprendre a pensar i a comunicar.
  • Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
  • Aprendre a conviure i habitar el món.

A diferència del currículum de primària, i donat el plantejament global a infantil, els processos no queden explicitats però si que són implicits al redactat de la introducció:

Les situacions de vida diària en proporcionen moltes, però cal que l’escola asseguri per a tots els infants experiències prou riques i
que els acompanyi en els aprenentatges, impulsant el plantejament d’interrogants, encaminant la resposta a les seves preguntes, oferint materials, recursos i estratègies que ajudin a través dels llenguatges a connectar i fer conscients les experiències viscudes.
(aquest fragment parla implicitament dels processos de resoldre problemes, raonar, justificar, representar, comunicar i connectar)

Les capacitats i les matemàtiques

De les quatre capacitats n’hi ha dues que es refereixen a aprenentatges matemàtics:

Aprendre a pensar i a comunicar.
Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d’informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi.
L’infant haurà de ser capaç de:
· Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
· Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat.
L’infant haurà de ser capaç de:
· Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i
respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
· Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els
perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

Continguts de l’àrea de descoberta de l’entorn

Els continguts de l’àrea que es refereixen a les matemàtiques són:

  • Identificació de figures tridimensionals: esfera, cilindre i prisma, i planes: triangle, quadrilàter i cercle, que formen part d’elements de l’entorn.
  • Observació i reconeixement de semblances i diferències en organismes, objectes i materials: color, grandària, mida, plasticitat, utilitat, sensacions i altres propietats.
  • Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats.
  • Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i d’experiències, tant analògics com digitals: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior anàlisi de dades. Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Mesurament d’objectes manipulables per conèixer-ne les característiques i comparar-los. Ús d’estratègies de mesurament de longitud, capacitat, massa, temps, temperatura, fent estimacions i prediccions i usant unitats no convencionals.
  • Verbalització dels processos i dels resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres.
  • Representació gràfica del procés seguit en l’experimentació i de la interpretació dels resultats.
  • Comparació, ordenació i classificació d’objectes i material, establint relacions qualitatives i quantitatives, per reconèixer patrons, verbalitzar regularitats i fer anticipacions.
  • Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.
  • Reconeixement i representació de nombres en situacions diverses, adonant-se que són presents en situacions quotidianes i per a què es fan servir: quantitat, identificació, ordre i situació.
  • Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida quotidiana. Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.
  • Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir, treure, repartir i agrupar reconeixent la modificació de les quantitats i fent estimacions de resultats.
  • Situació dels objectes en l’espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància respecte d’un punt determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola i d’entorns coneguts, fent ús de la memòria espacial.
  • Ús d’estratègies per resoldre situacions que requereixin coneixements matemàtics.
  • Verbalització dels processos i valoració dels resultats.
  • Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que genera el treball basat en l’experimentació i el raonament, amb la comprovació, el contrast i la justificació com a manera habitual de conèixer i d’elaborar explicacions.
  • Identificació d’alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps i en situacions properes. Consciència del pas del temps, els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. Ús del calendari.
  • Identificació de canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establint relacions causa-efecte.
  • Ús del dibuix com a mitjà de representació: observació de la realitat, processos, canvis.
  • Elaboració i interpretació de representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana.
  • Identificació d’informacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicació, i expressió de la pròpia opinió.

Els objectius de l’etapa són:

Entre els 10 obgetius generals del segon cicle de l’educació infantil n’hi ha tres que es relacionen amb el que serà a primària la competència i l’àrea matemàtica:

5. Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Amb aquest resum del tractament de les matemàtiques al currículum, tenim una visió general i més àmplia del què em d’aconseguir al llarg de l’etapa d’Infantil.

Segur que aquest punt de vista ens ajuda a seguir la feina d’aquest curs i, el que és més important, a fer dels nostres alumnes nenes i nens preparats per començar el camí cap a la competència matemàtica i en definitiva de la  interpretació del món que els envolta.

Què ens diu el currículum de PRIMÀRIA?

Comencem la feina amb les nostres programacions, els cotinguts dels llibres amb que treballem, les taules del CREAMAT i al tres materials que ens arribin a les mans.

Potser, encara que després utilitzem diferents fonts per treballar, hem de coneixer abans de tot el que diu el nou currículum de primària.

A la seva introducció, el nou currículum  ens diu que la finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure.

Seguin aquest plantejament general l’area de matemàtiques es planteja amb la perspectiva d’un aprenentatge de les matemàtiques per a la vida diària, que ajudin a interpretar el món que ens envolta.

Aquesta perspectiva ens farà ensenyar de manera que els nostres i les nostres alumnes assoleixin, al fina de l’etapa, un nivell de competència matemàtica que els permeti desenvolupar-se a la seva vida quotidiana.

Assolir la competència matemàtica implica:

· Pensar matemàticament. Construir coneixements matemàtics a partir de situacions on tinguin sentit, experimentar, intuir, relacionar conceptes i fer abstraccions.
· Raonar matemàticament. Induir i deduir, particularitzar i generalitzar; argumentar les decisions preses, així com l’elecció dels processos seguits i de les tècniques utilitzades.
· Plantejar-se i resoldre problemes. Llegir i entendre l’enunciat, generar preguntes relacionades amb una situació-problema, planificar i desenvolupar estratègies de resolució i verificar la validesa de les solucions.
· Obtenir, interpretar i generar informació amb contingut matemàtic utilitzar les tècniques matemàtiques bàsiques (per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai i organitzar i analitzar dades) i els instruments (calculadores i TIC, de dibuix i de mesura) per fer matemàtiques.
· Interpretar i representar a través de paraules, dibuixos, símbols, nombres i materials, expressions, processos i resultats matemàtics.
· Comunicar el treball i els descobriments als altres, tant oralment com per escrit, utilitzant de manera progressiva el llenguatge matemàtic.

Per assolir aquesta competència dessitjada, el currículum ha dividit els continguts en cinc blocs temàtics i ha definit quatre processos que s’han d’anar desenvolupant durant el tres cicles i juntament amb l’adquisició dels continguts. El treball en aquest sentit té com objectiu final que l’alumnat desenvolupi unes capacitats determinades que podem definir com a objectius d’àrea.

Els blocs de continguts són:

Numeració i càlcul :

  • Comprensió dels nombres, dels seus usos , de les seves formes de representació i del sistema de numeració en el qual s’expressen.
  • Comprensió dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres, i la comprensió de la funcionalitat del càlcul i l’estimació.

Relacions i canvis:

  • Desenvolupar la comprensió i anàlisi de patrons.
  • Ús de models i expressions matemàtiques per representar les relacions.

Espai i forma:

  • Desenvolupar el coneixement i l’anàlisi de les característiques i propietats de les figures de tres i dues dimensions.
  • Localitzar i descriure relacions espacials.
  • Identificar i aplicar transformacions geomètriques.
  • Utilitzar la visualització i els models geomètrics per resoldre problemes.

Mesura:

  • Desenvolupar la comprensió de les magnituds mesurables, de les unitats i del procés de mesurar.
  • Aplicació de tècniques i d’instruments adequats per mesurar cada magnitud.

Estadística i l’atzar:

  • Potenciar la formulació de preguntes que es puguin respondre a través de l’ús de dades.
  • Selecció i ús de mètodes estadístics elementals per analitzar dades, per treure conclusions i per fer prediccions basades en dades.
  • Comprensió i aplicació dels conceptes bàsics d’atzar.

Els procesos a desenvolupar són:

La resolució de problemes: Els problemes, a més d’aplicar el coneixement adquirit en altres contextos, han de possibilitar la construcció del coneixement matemàtic i mostrar-ne la utilitat.

El raonament i la prova: Són formes de desenvolupar coneixements, fer-se preguntes i tractar de respondre-les, formular conjectures i argumentar la seva validesa o refutar-la, donar raons a les respostes i reconèixer l’existència de diferents camins per arribar a un resultat determinat.

La comunicació i la representació de la informació: Suposa l’organització i estructuració del coneixement per donar-li ordre i coherència i afavorir el contrast amb altres formes de fer dels companys i companyes de classe. Cal potenciar l’ús de diferents formes de representació per comunicar les idees i els processos seguits, a partir de la verbalització i, de manera progressiva, del llenguatge simbòlic.

La connexió entre els diferents continguts de les matemàtiques i amb d’altres arees: Serveix per mostrar la relació entre conceptes de diferents àrees, la qual cosa eixampla la comprensió de les matemàtiques. Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge és convenient establir relacions entre aquests sempre que sigui possible.

A més dels continguts i els processos, en el procés d’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques hem de tenir en compte la rellevància dels contextos intentant que sigun el més significatius i rics possible, la connexió entre els continguts i el treball interdisciplinari, ja que l’ordenació en blocs no implica una jerarquització d’aquests, la valoració d’actituds relacionades amb les matemàtiques com la curiositat, la creativitat, la imaginació, la tenacitat, la precisió….No hem d’oblidar tampoc la diversitat en les formes de treball, combinant el treball e gran grup, petit grup io individual i utilitzant prioritàriament el llenguatge oral i la importància de l’avaluació com a part del procés.

Els objectius d’àrea són:

  1. Utilitzar i valorar les matemàtiques com una eina útil per comprendre el món i per expressar informacions i coneixements sobre l’entorn, i reconèixer-les com una ciència oberta i dinàmica.
  2. Reconèixer el raonament, l’argumentació i la prova com aspectes fonamentals de les matemàtiques, així com el valor d’actituds com la perseverança, la precisió i la revisió.
  3. Reconèixer situacions-problema de l’entorn i utilitzar les matemàtiques per resoldre-les, triant els recursos que es considerin més adients i explicant-ne l’elecció.
  4. Planificar i aplicar estratègies (anàlisi de semblances i diferències, exploració sistemàtica de diferents possibilitats, particularització i generalització, comprensió de l’ús de les operacions, entre altres) per resoldre problemes i modificar-les, si cal.
  5. Organitzar i consolidar el pensament matemàtic a partir de la comunicació coherent i clara de les pròpies idees, i dels processos matemàtics emprats, als companys i als mestres.
  6. Crear i utilitzar representacions per organitzar, registrar i comunicar les idees i els processos matemàtics, així com interpretar i usar el llenguatge matemàtic, com ara xifres, signes, dibuixos geomètrics, taules i gràfics per descriure fenòmens habituals.
  7. Comprendre el sistema de numeració decimal i el significat de les operacions. Calcular amb fluïdesa i fer estimacions raonables, tot utilitzant diferents tècniques: càlcul mental, càlcul escrit i càlcul amb calculadora i altres TIC, d’acord amb la situació.
  8. Identificar i descriure formes geomètriques de l’entorn, tot utilitzant el coneixement dels seus elements i de les seves propietats. Interpretar i utilitzar procediments d’orientació espacial en contextos diversos.
  9. Comprendre les magnituds mesurables i el procés de mesurar, i aplicar les unitats d’ús habitual, les tècniques i els instruments de mesura adequats a cada situació.
  10. Interpretar la informació, elaborar preguntes, recollir, organitzar i representar les dades per respondre-les, utilitzant els mètodes estadístics apropiats, així com comprendre i aplicar els conceptes bàsics d’atzar.

Amb aquest resum dels elements que ens ofereix el nou currículum tenim una visió general i més àmplia del què em d’aconseguir    al llarg de l’etapa de Primària.

Segur que aquest nou punt de vista ens ajuda a seguir el camí de la feina d’aquest curs i, el que és més important, a fer dels nostres alumnes nois i noies que siguin capaços d’interpretar el món que els envolta de manera crítica i a fomentar els seus criteris i les seves desicions.

Mans a la feina!

Demà comencem la formació de centre. El curs passat vam decidir que voliem seguir treballant les mates, però aquest cop reelaborant les programacions adaptant-les a les competències bàsiques. Concretament aquesta era la nostra demanda:

Ens proposem com objectiu acordar criteris comuns i accions concretes per poder aplicar el curs vinent amb la finalitat de millorar la metodologia del procés d’ensenyament aprenentatge de les matemàtiques i  reelaborar les programacions de curs adaptant-les a la nova normativa tot integrant les Capacitats i Competències Bàsiques.

Per poder aconseguir aquest objectius comptem amb la Magda Baqués, mestra del cicle mitjà de l’escola Vila Olímpica que ha treballat amb la Tana Serra en la elaboració de materials i programacions de matemàtiques adaptades al nou currículum.

Sabem que aquest objectiu és ambiciós i que haurem de treballar força, però també estem segurs que el treball d’aquest curs ens facilitarà la nostra feina docent els cursos següents i, el que és més important, millorarà la qualitat del procés d’ensenyament aprenentatge de les matemàtiques a la nostra escola i els nostres alumnes podran assolir un major grau de competència matemàtica.

Durant tot un curs parlant, discutint i experimentant amb les mates, hem  recordat moltes coses que ja sabíem i n’hem aprés moltes d’altres. Uan d’elles és que de vegades les mates no són tant “exactes” i ens fan pensar més del que creiem………..

i per vacances de PRIMAVERA… una mica de lectura!

La veritat és que durant tots aquests dies hem vist que les matemàtiques són pertot arreu, fins i tot l’Emili Teixidor en un  article publicat a l’Avui ens dóna un llistat de bons llibres que parlen de mates, fent-nos veure que la divisió entre ciències i humanitats és, com diu ell, estranya i del tot arbitrària.

Feu clic a la imatge per llegir l’article i aquests dies de descans, si no teniu un pla millor, llegiu mates!!!

kiosko_prensa.jpg

Parlar de mates a l’aula.

Ha estat molt bé que la Caterina comencés dient que la Tana és una mestra i que com en el cas d’en Sebastià Capella la seva experiència diària li fa “tocar de peus a terra” i revisar les seves pròpies conviccions.

No hi havia, doncs, millor manera de finalitzar aquesta ronda de xerrades que amb una mestra que ens vingués a parlar de la importància que té la paraula també en el món dels nombres.

També és interessant veure, cap al final, com una realitat escolar tant diferent de la nostra escola com és l’escola Vila Olímpica, pot servir-nos de font d’inspiració a l’hora de fer l’ús de la paraula a les nostres classes de matemàtiques. I un cop més hem vist que potser no estem tant lluny de fer el que ens expliquen però que de tant en tant està bé que algú ens obri els ulls i ens recordi coses tant evidents com la importància de fer un bon ús de llenguatge per ajudar a construir coneixement matemàtic.

Només amb l’exemple del tauler d’escacs ja hem pogut veure que pensar ens ajuda a trobar la solució a un problema donat, però que segurament parlar-ne és el que ens dóna la clau. Així, en aquest context, el llenguatge és tant una eina per explicar els nostres coneixements o els nostres dubtes com per organitzar el nostre pensament regulant el nostre aprenentatge.
Aquest  paper tant important del llenguatge a les matemàtiques queda recollit també al nou currículum on s’especifica que una de les parts de la competència matemàtica és la capacitat de poder explicar a d’altres els aprenentatges matemàtics que anem assolint.

D’altra banda, el treball de llenguatge matemàtic és també un treball per ser competents a nivell lingüístic. Així, parlar de mates afiança tant el coneixement matemàtic com el lingüístic.

Finalment ens ha donat un seguit d’indicadors o recomanacions per assegurar-nos de estar fomentant la comunicació a les nostres classes de matemàtiques:

– Buscar activitats o preguntes obertes que donin lloc a respostes múltiples, a la reflexió i la discussió.

-Suggerir a l’alumnat petites investigacions de mes d’un dia si cal per fomentar l’esperit de dubte, recerca…

-Fomentar l’experimentació i la manipulació. Ella mateixa ens deia que utilitzant una llengua que no és la seva se sent més segura si s’ajuda de material reals, palpables.

-Utilitzar en la mesura del possible les eines TIC.

-Explicar i escriure sempre el procés de resolució dels problemes.

-Combinar el treball individual amb el treball en petit grup i gran grup.

– Assegurar que el mestre o la mestra tenen un paper regulador i de guia dintre del procés propi d’aprenentatge de cada alumne.

Un cop més ha estat curt però intens. Hem escoltat les paraules d’una mestra com nosaltres que ha treballat i ha escrit molt sobre la llengua i les mates i que ens ha servit com un bon comiat d’aquesta sèrie de xerrades.

Gràcies Tana. 63209-group3ww-l.jpg

Dema ens visita…..

tanaserra.jpg … Tana Serra

La tana Serra és mestra de l’escola vila Olímpica des de la seva creació. Ha publicat diversos articles sobre la temàtica de la que ens parlarà que és la relació que hi ha entre l’aprenentatge de les matemàtiques i l’ús de la llengua a l’aula de matemàtiques.

El projecte integrat de llengües que es du a terme a la seva escola fe que hagi pogut treballar de primera ma aquesta relació entre les matemàtiques i la llengua

Buscant estratègies

L’última sessió de treball ens vam posar mans a l’obra i vam intentar trobar estratègies de càlcul mental i de treball de l’estimació per poder-les posar en pràctica a l’aula.

El treball, certament, no és fàcil, sobre tot si, com algú apuntava molt enceratdament, nosaltres no ho hem aprés mai a l’escola. Tot i això vam veure que en poc temps vam poder treure algunes estratègies i algunes activitats que poden ajudar-nos a millorar el càlcul mental dels i de les nostres alumnes.

Alguns exemples són:

-ESTIMACIÓ:

  • Fer dictats de nombres amb targes, daus, mans o fitxes de dominó.
  • Col·locar els elements que normalment comptem a l’aula en la mateixa disposició que als daus, el dominó….
  • Mostrar de manera manuipulativa que l’ordre dels elements no varia la quantitat.
  • Fer dictats de nombres en diferents ordres.
  • Intentar no corretgir comptant, buscar altres ormules de correcció ( estàs segur que n’hi ha tants?…)

-MULTIPLICACIÓ:

  • Quan multipliquem per 0,5 és la meitat.
  • Quan multipliquem per 0,25 és un quart.
  • Automatitzar la multiplicació dels nombres acabats en zero.

-DIVISIÓ

  • Treballar l’estimació del resultat per introduïr l’algoritme.
  • Fer activitats manipulatives per trebalalr els elements de la divisió

-SUMA

  • Descomposar i memoritzar el 5, el 10, el 100 (parelles amigues)
  • Automatitzar la suma dels nombres acabats en 0.
  • Demanar als nenes i a les nenes que expliquin les seves estratègies pròpies.

-RESTA

  • Descomposar nombres i automatitzar la resta (20-4=16, 20-5=15….)
  • Fer activitats manipulatives per estimar el resultat de la resta.

A més, a l’enllaç estrategies.odt trobareu un llistat d’estratègies que podeu ensenyar a classe.

També podeu consultar la pàgina del Quinzet que hem enllaçat a aquest bloc i altres pàgines que trobareu a l’apartat de mates del vostre curs a la wiki de recursos de l’escola.

Ara només queda posar-ho tot en pràctica, ànim! Rialla

Cervell intel.ligències i dissenys d’ensenyament-aprenentatge

 Després de la sessió pedagògica amb Ll.Segarra vaig creure que us podria ser útil l’article següent: apareixerà publicat al proper número de març de la revista “Perspectiva escolar”.

(…) de fet, “en lloc de veure la raó i l’emoció com les capes separades d’un pastís, el que passa en la realitat és que ens trobem amb l’emoció interferint en la raó i la raó modificant l’emoció” (Damasio, 2004, p.164).

Aquesta idea serà clau a l’hora d’entendre i de plantejar processos d’ensenyament aprenentatge (…)

Si voleu llegir-lo sencer cliqueu l’enllaç: espais-daprenentatge.pdf

En relació l’article anterior podeu obtenir més idees, estratègies i reflexions a …2.jpg

Espero que us sigui útil!                                                                                               Mireia

El càlcul del segle XXI

Un cop més algú ha vingut a “tocar-nos la cresta”, però aquesta vegada ha començat per obrir-nos el ulls. A l’escola ensenyem unes matemàtiques, o uns processos matemàtics, que després no utilitzem mai a la vida real. I el més paradoxal de tot és que,a l’hora d’establir el grau competencial de l’escola catalana, ni tant sols avaluem als nostres alumnes en l’assoliment de la mecànica d’aquests processos . Què estem fent doncs? De què serveix tot l’esforç que invertim en ensenyar als nens i a les nenes a comptar, a sumar a restar….. Segons en Lluís Segarra,  el que fem al nostre sistema escolar, molt sovint, és impedir el desenvolupament de les habilitats matemàtiques naturals de l’aprenent que són, en realitat, les que més farà servir a la vida real i les que li fan assolir, més endavant, un major grau de competència a l’hora d’utilitzar els algoritmes representatius o escrits.

L’evolució del pensament, que tant bé ens ha explicat, ens ha dut a un decalatge entre la nostra manera d’aprendre matemàtiques a l’escola i la nostra manera natural d’aprenentatge, més global, a través d’impactes visuals i on intervé cada cop més l’hemisferi dret del nostre cervell.

Aquesta descompensació fa que siguem més lents i menys efectius a l’hora de calcular mentalment. Si no utilitzem elements físics, manipulatius (com els dits) acabem representant-nos mentalment l’algoritme escrit i això ens fa ser automàticament més lents i menys eficaços que aquell que ha desenvolupat estratègies de càlcul mental. Precisament aquestes estratègies són aquelles naturals de que parlava abans i que l’escola atura de bon principi….

Per donar als alumnes aquest tipus d’eines de càlcul mental, s’ha de començar treballant l’estimació. En Lluís Segarra ens ha donat algunes idees per fer-ho ja a l’aula, sobre tot a infantil on, com passa sempre, comença tot.

Ara és el moment d’entonar el “mea culpa” mirar que fem a l’aula i si estem caminant en aquest direcció que apuntava el Lluís Segarra i fer-nos a la idea que si ja hem tret els nombres de l’aula ara hem de començar a recollir llapis i paper com a mínim fins a tercer.

A banda de la feina que ens espera, i la reflexió que segurament serà molt rica i profitosa, crec que totes i tots (els nois hem pogut seguir el power point i l’explicació a l’hora;)) hem gaudit i hem après molt d’un gran mestre de les matemàtiques

calculadora-keypad.jpg