L’última sessió de treball ens vam posar mans a l’obra i vam intentar trobar estratègies de càlcul mental i de treball de l’estimació per poder-les posar en pràctica a l’aula.

El treball, certament, no és fàcil, sobre tot si, com algú apuntava molt enceratdament, nosaltres no ho hem aprés mai a l’escola. Tot i això vam veure que en poc temps vam poder treure algunes estratègies i algunes activitats que poden ajudar-nos a millorar el càlcul mental dels i de les nostres alumnes.

Alguns exemples són:

-ESTIMACIÓ:

• Fer dictats de nombres amb targes, daus, mans o fitxes de dominó.
• Col·locar els elements que normalment comptem a l’aula en la mateixa disposició que als daus, el dominó….
• Mostrar de manera manuipulativa que l’ordre dels elements no varia la quantitat.
• Fer dictats de nombres en diferents ordres.
• Intentar no corretgir comptant, buscar altres ormules de correcció ( estàs segur que n’hi ha tants?…)

-MULTIPLICACIÓ:

• Quan multipliquem per 0,5 és la meitat.
• Quan multipliquem per 0,25 és un quart.
• Automatitzar la multiplicació dels nombres acabats en zero.

-DIVISIÓ

• Treballar l’estimació del resultat per introduïr l’algoritme.
• Fer activitats manipulatives per trebalalr els elements de la divisió

-SUMA

• Descomposar i memoritzar el 5, el 10, el 100 (parelles amigues)
• Automatitzar la suma dels nombres acabats en 0.
• Demanar als nenes i a les nenes que expliquin les seves estratègies pròpies.

-RESTA

• Descomposar nombres i automatitzar la resta (20-4=16, 20-5=15….)
• Fer activitats manipulatives per estimar el resultat de la resta.

A més, a l’enllaç estrategies.odt trobareu un llistat d’estratègies que podeu ensenyar a classe.

També podeu consultar la pàgina del Quinzet que hem enllaçat a aquest bloc i altres pàgines que trobareu a l’apartat de mates del vostre curs a la wiki de recursos de l’escola.

Ara només queda posar-ho tot en pràctica, ànim!

 Després de la sessió pedagògica amb Ll.Segarra vaig creure que us podria ser útil l’article següent: apareixerà publicat al proper número de març de la revista “Perspectiva escolar”.

(…) de fet, “en lloc de veure la raó i l’emoció com les capes separades d’un pastís, el que passa en la realitat és que ens trobem amb l’emoció interferint en la raó i la raó modificant l’emoció” (Damasio, 2004, p.164).

Aquesta idea serà clau a l’hora d’entendre i de plantejar processos d’ensenyament aprenentatge (…)

Si voleu llegir-lo sencer cliqueu l’enllaç: espais-daprenentatge.pdf

En relació l’article anterior podeu obtenir més idees, estratègies i reflexions a …

Espero que us sigui útil!                                                                                               Mireia

Un cop més algú ha vingut a “tocar-nos la cresta”, però aquesta vegada ha començat per obrir-nos el ulls. A l’escola ensenyem unes matemàtiques, o uns processos matemàtics, que després no utilitzem mai a la vida real. I el més paradoxal de tot és que,a l’hora d’establir el grau competencial de l’escola catalana, ni tant sols avaluem als nostres alumnes en l’assoliment de la mecànica d’aquests processos . Què estem fent doncs? De què serveix tot l’esforç que invertim en ensenyar als nens i a les nenes a comptar, a sumar a restar….. Segons en Lluís Segarra,  el que fem al nostre sistema escolar, molt sovint, és impedir el desenvolupament de les habilitats matemàtiques naturals de l’aprenent que són, en realitat, les que més farà servir a la vida real i les que li fan assolir, més endavant, un major grau de competència a l’hora d’utilitzar els algoritmes representatius o escrits.

L’evolució del pensament, que tant bé ens ha explicat, ens ha dut a un decalatge entre la nostra manera d’aprendre matemàtiques a l’escola i la nostra manera natural d’aprenentatge, més global, a través d’impactes visuals i on intervé cada cop més l’hemisferi dret del nostre cervell.

Aquesta descompensació fa que siguem més lents i menys efectius a l’hora de calcular mentalment. Si no utilitzem elements físics, manipulatius (com els dits) acabem representant-nos mentalment l’algoritme escrit i això ens fa ser automàticament més lents i menys eficaços que aquell que ha desenvolupat estratègies de càlcul mental. Precisament aquestes estratègies són aquelles naturals de que parlava abans i que l’escola atura de bon principi….

Per donar als alumnes aquest tipus d’eines de càlcul mental, s’ha de començar treballant l’estimació. En Lluís Segarra ens ha donat algunes idees per fer-ho ja a l’aula, sobre tot a infantil on, com passa sempre, comença tot.

Ara és el moment d’entonar el “mea culpa” mirar que fem a l’aula i si estem caminant en aquest direcció que apuntava el Lluís Segarra i fer-nos a la idea que si ja hem tret els nombres de l’aula ara hem de començar a recollir llapis i paper com a mínim fins a tercer.

A banda de la feina que ens espera, i la reflexió que segurament serà molt rica i profitosa, crec que totes i tots (els nois hem pogut seguir el power point i l’explicació a l’hora;)) hem gaudit i hem après molt d’un gran mestre de les matemàtiques

….. Lluís Segarra

Tothom ha sentit parlar algun cop d’en Lluís Segarra, si més no tothom hem utilitzat algun cop el “Quinzet” no? A més a escrit una desena de llibres de matemàtica tocant, sobre tot la vessant més recreativa o històrica.

Doncs bé, demà tindrem el privilegi de comptar amb aquest mestre de les matemàtiques que, sense renunciar a la serietat de la matèria que treballem, defensa el seu aprenentatge de manera amena i divertida.

Sota el títol “Estratègies de càlcul pel segle XXI” podrem gaudir hora i mitja d’una lliçó que serà ben segur molt divertida i profitosa.