Al cicle superior hem arribat a la conclusió que no treballem suficientment amb materials manipulables a la classe de matemàtiques.
El que més ens va cridar l’atenció del que ens va presentar la Mª Antònia Canals va ser el treball de les fraccions amb els miralls. Creiem que és un material fàcil d’obtenir i que pot ajudar-nos a explicar aquest concepte d’una forma més significativa i experimental pels alumnes.
Quant als conceptes que creiem que hem de treballar més al nostre cicle són de manera molt clara els que siguin més lligats a la vida real, al desenvolupament de les habilitats matemàtiques que ens permeten moure’ns de manera autònoma i eficaç a la societat (càlcul, estimacions i aproximacions, plantejament i resolució de problemes…)
En aquest sentit els tipus de materials i activitats que volem introduir el curs vinent són tots aquells que podem extreure de la vida quotidiana i que no són específicament matemàtics, com poden ser el diari, tant digital com tradicional, la guia de la ciutat, els fulletons de propaganda dels supermercats, etc.. utilitzant-los per plantejar activitats encaminades a l’aprenentatge basat en problemes reals.
Aquest plantejament de treball és també, segons el nostre punt de vista, el més adequat per treballar per competències, afavorint molt especialment la d’analitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions a través d’eines matemàtiques (mapes, gràfics, …) i raonar per obtenir solucions als problemes interactuant correctament en l’entorn més proper, aplicant de forma natural els coneixements matemàtics a la vida real.
Tot això, és clar, aprenent a treballar en equip.
“Estratègies de càlcul pel segle XXI”
Ens ha semblat molt interessant la justificació del canvi d’apernentatge dels nostres alumnes lligat a l’ús dels diferents hemisferis del cervell. A més, la xerrada d’en Lluís Segarra ens va servir per constatar que hi ha operacions o algoritmes que aprenem a l’escola que després difícilment utilitzem a la vida real. Aquest fet, que tots coneixem, ens demana un canvi a l’ensenyament de les matemàtiques i ens planteja el dubte de si hem de seguir ensenyant igualment els algoritmes clàssics a més de treballar més a fons el càlcul mental.
Podem començar a plantejar-nos treballar-les més constantment a l’aula les estratègies de càlcul mental, que tots coneixem o que fins i tot inventem.
En aquest sentit podem fer exercicis de calculadora, curses de càlcul i altres activitats havent donat abans estratègies i demanant als i a les alumnes que les apliquin en els exercicis donats.
“Parlar de matemàtiques a la classe”
Reflexionant sobre la nostra època d’estudiants arrel de les preguntes que proposava la tana serra hem arribat a la conclusió que quant nosaltres érem estudiants no parlàvem de mates, ni tant sols a la classe de matemàtiques.
Això ens ha fet veure que les coses han canviat, ara si que intentem que els nostres alumnes parlin de mates entre ells a si més no els preguntem i fem que expliquin la resolució dels problemes.
Tot i això, de vegades, aquestes converses sorgeixen entre ells de manera espontània i és llavors quan ens dóna més satisfacció com a mestres, sentir que hi ha un diàleg espontani sobre un problema que hem posat o una operació complicada que no surt….
Aquesta conversa, tant si és espontània com si la provoca el mestre, ens sembla que afavoreix l’aprenentatge de les matemàtiques des de dues vessants diferents, una és com l’alumne aprèn del discurs o la explicació del company i l’altra és com l’alumne millora el seu aprenentatge quan ha d’explicar al mestre o a un altre.
Finalment, per poder millorar la conversa de matemàtiques a la classe hauríem de poder fer entendre als alumnes que discutir de matemàtiques és enriquidor quan es poden fer convergir diferents punts de vista. Discutir sobre un problema no serveix per buscar qui té la raó, sinó per trobar entre totes i tots el millor camí per arribar a la solució. La discussió matemàtica ha de sumar, no restar.
Revisant els continguts del currículum on es treballa el procés de comunicació i representació, hem vist que gairebé sempre ho fem de la mateixa manera, fent explicar als alumnes individualment quin ha estat el procés de resolució dels problemes. De vegades, si veiem que té dificultats per resoldre l’operació , el problema o la tasca que se li encomani, fem servir el recurs de la representació gràfica, li fem dibuixar.
Creiem que cal utilitzar el recurs de la representació més sovint i no només com a reforç per qui no troba un altre camí, sinó fer-ho sistemàticament com un element més de la resolució.