Ha estat molt bé que la Caterina comencés dient que la Tana és una mestra i que com en el cas d’en Sebastià Capella la seva experiència diària li fa “tocar de peus a terra” i revisar les seves pròpies conviccions.
No hi havia, doncs, millor manera de finalitzar aquesta ronda de xerrades que amb una mestra que ens vingués a parlar de la importància que té la paraula també en el món dels nombres.
També és interessant veure, cap al final, com una realitat escolar tant diferent de la nostra escola com és l’escola Vila Olímpica, pot servir-nos de font d’inspiració a l’hora de fer l’ús de la paraula a les nostres classes de matemàtiques. I un cop més hem vist que potser no estem tant lluny de fer el que ens expliquen però que de tant en tant està bé que algú ens obri els ulls i ens recordi coses tant evidents com la importància de fer un bon ús de llenguatge per ajudar a construir coneixement matemàtic.
Només amb l’exemple del tauler d’escacs ja hem pogut veure que pensar ens ajuda a trobar la solució a un problema donat, però que segurament parlar-ne és el que ens dóna la clau. Així, en aquest context, el llenguatge és tant una eina per explicar els nostres coneixements o els nostres dubtes com per organitzar el nostre pensament regulant el nostre aprenentatge.
Aquest paper tant important del llenguatge a les matemàtiques queda recollit també al nou currículum on s’especifica que una de les parts de la competència matemàtica és la capacitat de poder explicar a d’altres els aprenentatges matemàtics que anem assolint.
D’altra banda, el treball de llenguatge matemàtic és també un treball per ser competents a nivell lingüístic. Així, parlar de mates afiança tant el coneixement matemàtic com el lingüístic.
Finalment ens ha donat un seguit d’indicadors o recomanacions per assegurar-nos de estar fomentant la comunicació a les nostres classes de matemàtiques:
– Buscar activitats o preguntes obertes que donin lloc a respostes múltiples, a la reflexió i la discussió.
-Suggerir a l’alumnat petites investigacions de mes d’un dia si cal per fomentar l’esperit de dubte, recerca…
-Fomentar l’experimentació i la manipulació. Ella mateixa ens deia que utilitzant una llengua que no és la seva se sent més segura si s’ajuda de material reals, palpables.
-Utilitzar en la mesura del possible les eines TIC.
-Explicar i escriure sempre el procés de resolució dels problemes.
-Combinar el treball individual amb el treball en petit grup i gran grup.
– Assegurar que el mestre o la mestra tenen un paper regulador i de guia dintre del procés propi d’aprenentatge de cada alumne.
Un cop més ha estat curt però intens. Hem escoltat les paraules d’una mestra com nosaltres que ha treballat i ha escrit molt sobre la llengua i les mates i que ens ha servit com un bon comiat d’aquesta sèrie de xerrades.
Gràcies Tana. 
Realment la Tana és una entusiasta de les matemàtiques però, sobre tot, del fer pensar i reflexionar sobre el que es fa i saber-ho explicar.
És veritat que quan saps explicar una cosa és perque l’has entesa de veritat, igual que quan estem fets un embolic i ho expliquem a algú ens serveix per aclarir-nos a nosaltres mateixos.
Realment la llengua, i el parlar del què fem, és a l’arrel de tot (també de les mates)… I es pot arribar a una bona solució de moltes maneres i es pot explicar ben explicat de moltes més.
Les receptes i maneres de fer són, doncs, inombrables.
Tens rao Marisa, a mi també em va agradar molt l’entusiasme de la Tana i això que tu dius, que ens recordés que parlant també s’aprén.
De tota manera jo veig que hi ha una part una mica complicada…. és pot encetar sempre un tema matemàtic amb una conversa oberta? hem de fer sempre preguntes obertes quan parlem de matemàtiques? o, millor dit, podem fer sempre preguntes obertes quan parlem de mates?
La veritat es que la Tana era tota entusiasme i això fa que sigui un goig escoltar-la i dona molta energia.
Però al voltant del parlar de matemàtiques hi ha una qüestió que és la que més em neguiteja. Ja el curs passat va sorgir el mateix tema quan parlàvem de ciències.
Saber formular preguntes obertes
Han de ser preguntes que incitin a la investigació, que ajudin a fer aflorar tot el que nosaltres volem sobre la taula etc.
Aquest, per mi, és un gran repte.
A mi també em “preocupa” aquesta qüestió Montserrat. En aquest sentit tornem a altres comentaris que s’han fet en aquest bloc, potser se n’ha de saber molt de matemàtiques per poder treure sempre la pregunta adequada o poder estirar dels comentaris dels alumnes o potser s’ha de tenir molt clar i ben programat on volem arribar…. no ho sé, la veritat és que és un punt complicat. Jo crec que està bé tenir-ho sempre al cap per afavorir aquest diàleg que ens explicava la Tana i així, poc a poc , segurament anirem millorant les nostres preguntes.