Avui recordava la conferència del Fernando Blasco i realment el que és màgia de veritat és el TREBALL EN EQUIP.

Avui hem estat capaços de fer un llistat de gairebé 100 idees per treballar les mates a l’aula en poc més de mitja hora!!

Màgic, no?

podeu veure les propostes clicant aquí.

Hola a tots i totes, intentaré compartir amb vosaltres algunes de les coses que em volten pel cap després de sentir a la Maria Antònia .

La primera és la que tinc més clara, crec fermament que tot el tema de la geometria tal i com l’estem portant a terme al parvulari queda molt lluny de la realitat, d’alguna manera estem començant per la teulada. Les primeres experiències es donen en els infants molt abans d’arribar a l’escola. És, l’exploració de l’espai, del propi cos i dels objectes, el camí que hem de seguir per anar construint el coneixement de la geometria. Aquest és un tema del que ja hem parlat al cicle però cal aprofundir-hi

Tinc una fotocòpia interessant d’un capítol del llibre Fem Matemàtiques de l’editorial EUMO: “ Primeres passes en geometria a l’escola”
També tinc unes fotocopies d’uns quadernets per mestres de l’Editorial Akal/ Cambridge que donen moltes pistes per fer activitats ( vàlides per Cicle Inicial i Parvulari)
He recuperat d’una carpeta abandonada un document del Institut Català de Consum sobre la geometria dels envasos ( això podria servir per altres cursos de primària)

I ara, la que em va coure més. L’ús de cartells etc. amb els nombres a les classes de Parvulari.
La Maria Antònia entenc que no tenia gaire temps per justificar les seves afirmacions però una de les coses que va dir és que els infants ja veien els nombres en la seva vida quotidiana.
He pensat bastant en aquesta afirmació i potser no hi estic gaire d’acord pensant en el nostre alumnat ( no en tots però si en una majoria). Segur que tenen experiències amb els nombres com altres nens i nenes que viuen a Barcelona?
Per exemple: Si, van pel carrer, veuen les matrícules com les veuen altres nens però tenen adults al costat que estimulin aquesta visió, que parlin amb ells, que juguin a veure coses a les matrícules com jo feia amb els meus germans? Jo crec que no i això tampoc m’ha d’obsessionar però si que ho haig de tenir present.

En aquest sentit potser no és tant important si tenim o no els nombres penjats a les classes com quin significat tenen per els nens aquests cartells. De la mateixa manera que hem avançat en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura potser hauríem de fer el mateix amb les matemàtiques.
Donar un tomb a les matemàtiques des d’una concepció més constructivista, fer realment que les matemàtiques tinguin una utilitat per resoldre problemes, per comprendre la realitat.
La setmana passada a la meva classe de P-3 va succeir una cosa, teníem un cargol al terrari però la Mª José ens en portà dos més. Els varem observar, tocar i clar els varem comptar, perquè no escriure els nombres? Perquè no visualitzar la situació numèricament? Així ho vaig fer i ara crec que la situació la faré més visible en un cartell. Aquest potser ha de ser el camí perquè aquest nombres que tenim penjats a les classes tinguin un significat.

Recomano llegir un article de la Mequè Edo que es diu: Fer matemàtiques a l’educació infantil. No recordo si va sortir a Infància o a Perspectiva escolar però és molt interessant.
Tot aquest material li passaré a l’Alfons.

Que tinguem una bona setmana matemàtica!

Montserrat B.

Abans de començar la seva xerrada la Mª Antònia Canals ens ha volgut explicar que ella és mestra, com nosaltres. Tot el saber acumulat durant molts anys és fruit de l’experiència viscuda en primera persona i del recull de les experiències de qui l’envolten. Qui millor que una mestra pot explicar a d’altres què passa a l’aula i com podem treballar.

El primer interrogant que ens ha posat és per ell mateix motiu d’una, o vàries xerrades: Què és ensenyar matemàtiques? i la resposta, contràriament al que pot insinuar la pregunta no rau en qui ensenya sinó en qui aprèn. L’objectiu d’ensenyar matemàtiques no és ensenyar uns conceptes o uns continguts concrets, l’objectiu és que els nois i les noies aprenguin. Per assolir-lo ens hem d’assegurar que no hi hagi embussos que dificultin el procés, errors consolidats com diu la M. Antònia Canals, que normalment apareixen quan aprenen nous tipus de nombres.

La majoria dels mestres i de les mestres donem per suposat, o no expliquem als nostres alumnes, que no tots el nombres es comporten igual. Cada nombre enter té un valor diferent del dels altres, als nombres racionals no els passa igual, dos nombres racionals diferents poden ser equivalents, és a dir representar la mateixa quantitat. Els nombres enters representen un valor més alt quantes més xifres tenen, per contra, en el cas dels decimals això no és sempre així. Aquestes obvietats, que gairebé mai explicitem, podem crear els embussos dels que parlàvem generant una deficiència en l’aprenentatge cada cop més gran.

Per poder arribar a totes aquestes qüestions s’ha d’haver fet el pas previ i potser el més important, adquirir la noció de quantitat, l’aprenentatge numèric.

Seguint la línia de Montesori, la Mª Antònia Canals utilitza els materials manipulables per introduir els conceptes matemàtics. A l’educació infantil i primària, quan fem matemàtiques, estem treballant conceptes abstractes amb alumnes que encara estan a l’etapa del pensament concret, aquí està la dificultat. Per això presentar el nombre escrit a infantil abans d’haver adquirit la noció de quantitat, més que una ajuda, segons la Mª Antòinia Canals , és un destorb.Per adquirir aquest concepte hem d’utilitzar el material manipulatiu.

Amb el material s’ha d’experimentar i s’ha de reproduir una situació real (dono una pedreta a cada persona..) per poder imaginar més tard el què passarà i poder fer prediccions. En aquest sentit el material manipulatiu és només el principi del procés d’aprenentatge, tant en l’àmbit aritmètic com en el geomètric (que maca la imatge dels nens passejant pel passeig de Copacabana…)

A partir de tots aquest conceptes… la imaginació al poder! La Mª Antònia Canals ens ha mostrat materials de tot tipus, elaborats, quotidians, fàcils i difícils d’obtenir… un tastet del que ella ha anat recopilant al GAMAR i que ens ha servit per posar-nos la mel a la boca, veure què fàcil pot ser ensenyar matemàtiques i, sobre tot, que fàcil pot ser aprendre’n!

… M. Antònia Canals.

Llicenciada en ciències exactes per la Universistat de Barcelona i mestra. Va treballar com mestra d’educació infantil a l’escola Thalia i va crear l’escola Ton i Guida, de la qual va ser la directora. Ha estat també professora de didàctica de les matemàtiques a la Universitat Autònoma de barcelona, a la Universitat de Vic i a la Universitat de Girona. Cofundadora de l’associació de mestres Rosa Sensat i de diversos grups de matemàtiques, entre els quals el grup Perímetre de Girona. Creadora del GAMAR (Gabinet de Materials i Recerca per a la Matemàtica a l’Escola), que actualment presideix.