Què passa quan les paraules es queden encallades i arrelen dins de la teva boca cada vegada que intentes parlar? Potser és necessari un canvi de perspectiva perquè les paraules flueixin. Això és el que viu el protagonista d’aquesta història: «Em desperto cada matí envoltat pels sons de les paraules. Paraules que no soc capaç de dir.». Un dia, el seu pare el ve a buscar a l’escola, i junts caminen per la vora d’un riu, des d’on observen com l’aigua oneja, forma remolins i s’estavella contra les roques. Allà, amb l’ajuda del seu pare, el petit trobarà la seva pròpia veu i descobrirà que el riu també tartamudeja. No és una cura màgica, però quan les paraules se li presenten difícils, només ha de pensar en la força del riu per sentir-se millor.

Jordan Scott (autor) descriu, amb un llenguatge poètic, el que senten els nens i les nenes que quequegen, així com qualsevol nen o nena que se senti sol/a o incapaç d’encaixar. Les aquarel·les de Sydney Smith (il·lustracions) embolcallen el lector en una barreja d’emocions: des de l’ansietat claustrofòbica d’una aula, en què es converteix en el centre d’atenció sense desitjar-ho, fins a la bellesa commovedora del centelleig sobre l’aigua.

 (Ed. Libros del Zorro Rojo)

A partir de vuit anys.

“A en Rufus no li agrada el seu abric nou. No li agrada gens ni mica. No. No. No! Però quan en Rufus vulgui sortir a jugar amb la seva millor amiga, la Ruby, potser s’adonarà que, ben mirat, portar l’abric no està tan malament”.

David Melling (autor) ens parla de les normes, del rebuig a seguir-les i de com l’amistat pot influir de manera positiva perquè les acceptin.

 (Ed. Baula)

A partir de quatre/cinc anys.

“La Carlota és un cuc de terra. Es passa el dia fent túnels i més túnels per sota terra, digerint fulles mortes i convertint la terra dura en sòl esponjós.

Un dia, un ratolí li pregunta per què ho fa i no sap què contestar. Li entra una certa angoixa, una crisi d’identitat, i decideix esbrinar-ho perquè s’adona que no ho sap. Comença a arrossegar-se i pregunta a una conilla, a un esquirol, a una guineu, a un ós, a un ratpenat i a totes les bèsties que es va trobant en el seu viatge. Cadascuna li comenta què és el que fa i per què ho fa. Totes saben el seu propòsit a la vida, però no li expliquen quin és el seu. Passen els dies i, de sobte, s’adona que ja no hi ha ningú pels voltants. Què ha passat? Que la terra s’ha assecat, ha quedat dura i estèril i totes les bèsties han marxat a buscar menjar i refugi a un altre lloc. Sort tindrà la Carlota d’un escarabat que l’Il·luminarà i així, finalment, sabrà quina és la seva feina”.

Deborah Freedman (autora) ens explica una història amb un missatge ecologista i ens indica que tots tenim una contribució a la vida, per molt petits que siguem. En definitiva, és allò de la cadena tròfica: tots som necessaris per mantenir l’equilibri.

Traductor: Borja Folch

 (Ed. EntreDos)

A partir de sis anys.

“El país de la Rosa és cobert d’una boira que amaga tot allò que els seus habitants no volen veure. I, no obstant això, sota aquesta boira hi ha sempre la llum”.

Agnès de Lestrade (autora) i Valeria Docampo (il·lustracions) ens expliquen una història molt tendra on es parla de l’esperança, demostrant que després dels dies inundats de tristesa, sempre n’arriba un en què torna a sortir el sol.

Les il·lustracions en tons foscos al principi i grocs al desenllaç empoderen el missatge. La transparència del paper de seda dona caliu a la història i emparella text i imatges d’una manera màgica.

 (Ed. Tramuntana)

A partir de vuit anys.

Un nen jueu i una nena musulmana es troben al parc i de seguida descobreixen que comparteixen la mateixa passió per les estrelles. Però els seus pares no volen comprendre-ho… En Jacob ha de cuidar-se de les seves germanetes i aprendre a portar el negoci familiar, però ell està tot el dia pensant en els estels i fascinat amb els misteris de l’espai. El seu somni és ser astronauta. L’Aisha també ha de cuidar-se dels seus tres germans i respectar la seva cultura familiar, però la seva passió pels estels és tan gran que mai perd l’oportunitat de descobrir els secrets de l’univers. Quan els seus camins es creuen al parc, els nens es fan inseparables, “com estels bessons”. Però l’amistat que es forja entre ells no és acceptada pels adults… Després de tot, en Jacob és jueu i l’Aisha, musulmana..

Jacques Goldstyn (autor) ens parla, amb molta tendresa i humor, de les diferències culturals  i sobretot emfatitzant el que ens uneix més que el que ens separa. Destaca la importància de creure en els somnis, d’aferrar-se a ells i perseguir-los, sense importar els obstacles que la vida, i els adults, puguin posar en el nostre camí.

 (Ed. Joventut)

A partir de nou/deu anys.

Marta Altés (autora) ens explica la història d’un gosset ple d’il·lusió que arriba a una ciutat desconeguda. Està ansiós per trobar-hi casa seva! Però en aquesta gran ciutat tothom sembla estar molt enfeinat i ningú s’atura a ajudar-lo… Aconseguirà trobar una casa que l’aculli?

Amb aquesta història se’ns parla que casa nostra no és un lloc, sinó les persones que ens estimen.

 (Ed. Blackie Books)

A partir de sis/set anys.

Bambú i els seus germans viuen als Pirineus, envoltats de prats i boscos. Són uns cadells molt juganers i els encanta ajudar a la seva mare a vigilar les ovelles i cuidar a la vegada. Tots són molt feliços aprenent a ser bons gossos d’atura! Tots excepte un … Bambú.

I és que Bambú no és com la resta de germans: a ell les ovelles li fan por, i no és feliç sent un gos pastor. Per què és diferent? Què pot fer per ser com els altres? Com pot aconseguir ser un bon gos d’atura?

Tot canvia el dia en què Bambú és adoptat per un nen amb qui establirà una connexió molt especial … i descobrirà que ell també té el seu lloc al món.

Marta Busquets (autora) i Grillo en casa (il·lustracions) ens expliquen una història que ens parla del valor de la diversitat, de la solidaritat, de l’altruisme, de la responsabilitat i de l’amor pel món natural.

 (Ed. ING)

A partir de sis/set anys.