Llatí omnibus

“Minimus” (=”Molt petit” o “El més petit”) és el nom d’un llibre editat a Cambridge amb la intenció que els alumnes més joves (a partir de 6-7 anys) aprenguin algunes nocions bàsiques de la llengua llatina i de les restes de la civilització romana que han sobreviscut a Gran Bretanya.
El protagonista del llibre és el ratolí que dóna nom al llibre, el més petit dels habitants a una típica casa romana de l’època de l’imperi.

New Balance ha fabricat unes sabatilles de línies senzilles i minimalistes que per aquest motiu també han rebut el nom de “Minimus”.
Tot això que he explicat fins aquí té la seva lògica. Vull dir, que el mot “Minimus” està ben utilitzat i s’entén amb quina intenció s’ha aplicat al llibre. Altres,però, de lògica no en fan servir cap. És el cas de la sèrie de dibuixos de Disney “Princesa Sofia” (un èxit entre les xiquetes com la meva filla), a la qual apareix un cavall anomenat “Minimus el gran” (???). Això no és tan lògic, oi?

Qui ho diria, però ja fa 115 anys que en Ferdinand Porsche va dissenyar i construir el primer cotxe híbrid, que combinava el motor d’explosió amb unes bateries elèctriques.
Com a nom per a batejar aquest prototip, en Porsche va buscar uns mots llatins que fossin molt clars i que resumissin l’ideari del seu creador. Per això va triar “Semper Vivus” (“Sempre viu”), ja que el vehicle oferia molts kilòmetres d’autonomia al volant, gràcies a l’energia acumulada a les bateries.
Dissortadament, el cotxe era massa avançat per al seu temps i va quedar oblidat fins que el 2010 es va construir una rèplica a partir dels plànols originals.

A la pel·lícula del 2004 “Princesa por sorpresa 2” se’ns explica com la futura reina de Genovia troba la seva parella ideal amb la qual ha de compartir la vida (i el regne).
Genovia és, naturalment, un país inventat. Això sí, els guionistes no han oblidat cap detall per fer versemblant aquest vell i tradicionalista estat europeu; per això l’han dotat d’un escut amb el lema en llatí: “Totus corpus laborat”. Significa una cosa així com “Tot el cos treballa”. A diferència, però, dels altres estats vells (i reals) d’Europa, aquí no saben gaire llatí: l’expressió correcta hauria de ser “Totum corpus laborat”; “corpus” és un mot neutre i l’adjectiu ha de ser-ho també.
Per cert, la pel·lícula és molt dolenta… vigileu amb el zapping que és molt perillós!

Els últims anys s’han editat algunes traduccions al llatí de textos contemporanis, sobretot de literatura infantil i juvenil. És per això que de vegades podem confrontar dues maneres de treballar totalment diferents davant de la mateixa obra.
Aquí us presento un d’aquests casos: dues traduccions dels textos sobre el “petit Nicolas”, personatge creat per Goscinny i Sempé.
Només cal veure com s’ha traduït el nom per a adonar-se que l’edició francesa (“Pullus Nicolellus”) es pren més llicències i és més relaxada, sobretot si tenim en compte que “Pullus” significa “pollet”. En canvi, l’alemanya (“Parvus Nicolaus”) sembla més estricta i respectuosa amb la norma clàssica. Potser el lloc d’origen influeix en la manera de mirar-se el llatí…

L’última pel·lícula de l’Astèrix (aquest cop en dibuixos) ens parla d’un astut pla del Cèsar per acabar definitivament amb la resistència dels gals: construir una residència de luxe per als romans al mateix costat de l’aldea invencible i així poder minar la seva moral. No cal que expliqui que la idea no acabarà de funcionar, però sí que em detindré a comentar l’ús del llatí al film.
Com es veu a la primera imatge, que conté una xifra llarguíssima (i impossible), la paròdia és la norma a les pel·lícules de l’Astèrix. És per això que els noms dels romans són també ridículs: l’arquitecte de la residència es diu “Anguloagudus”, o el nen que fa amistat amb els gals és “Zumusdemanzanus”.

D’altra banda, quan es veu a la pantalla la propaganda que anima els romans a traslladar-se fins a la Gàl·lia, sorprèn veure que el text està escrit en un llatí correcte. La transcripció de l’original ve a ser a grans trets: “RESIDÈNCIA DELS DÉUS. Que potser no voleu viure com un déu? Aleshores… la residència dels déus és per a vosaltres! A vosaltres, que ja no suporteu l’aire pudent i les presses d’una vida frenètica, us espera un aire pur i aromàtic a un espai enorme i esplèndid al camp. I això a menys de tres setmanes del centre de Roma i a una setmana del centre de París…”. S’afegeix amb xifres romanes que es pot comprar un pis amb un 15% de descompte!

Erasme de Rotterdam, filòsof i teòleg holandès del segle XVI i Jan Amós Komenský, pedagog txec del segle XVII, tenien una cosa en comú: signaven els seus textos en llatí. El primer com “Erasmus” i el segon amb la forma adaptada “Comenius”.

La Unió Europea ha triat aquest dos personatges, models de modernitat en el seu temps i també, en certa manera, d’europeisme, com a noms de dos programes educatius: l'”Erasmus” és un intercanvi d’alumnes universitaris, que poden cursar les seves matèries a un altre país de la Unió; el “Comenius” és un intercanvi d’experiències pedagògiques entre centres de primària i secundària.

Una idea interessant aquesta la d’utilitzar el llatí com a nexe entre tots els països europeus, i que no queda restringida a aquests projectes. Més endavant comentarem altres usos del llatí a la Unió Europea.

Segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística, els 10 noms més posats pels pares espanyols a les seves filles durant el 2014 foren, per aquest ordre: Lucía, María, Paula, Daniela, Martina, Carla, Sara, Sofía, Valeria i Julia.
Sorprèn que encara la meitat dels noms (Lucía, Paula, Martina, Valeria i Julia) siguin d’origen llatí.
Entre els nois no és tan clar, ja que entre els primers 10 noms només hi ha tres de romans: Pablo, Adrián i Mario.
Els noms grecs són en clar desavantatge, ja que només hi ha un per cada sexe: Sofía i Alejandro.

Recentment vaig veure una aplicació per al sistema Android que utilitzava un mot llatí: “Nuntius”.
El que em va sorprendre és que els creadors han jugat amb el doble significat del terme: per un cantó, “Nuntius” significa “Missatger” i és el nom que té el representant del Papa, una mena d’ambaixador que porta pel món les paraules del sant pare. Com es pot veure, el logo de l’aplicació ens recorda en certa forma el significat religiós de la paraula.
D’altra banda, “Nuntius” també significa “Missatge”, i aquesta és realment la utilitat de l’aplicació, que serveix per a enviar-se notificacions des del mòbil o la tauleta cap a l’ordinador mitjançant la tecnologia “Bluetooth”.

Ara fa uns dies, amb motiu de la inauguració del Saló Internacional de l’Automòbil a Barcelona, vaig sentir un anunci de la casa Volkswagen que començava amb un diàleg entre dues persones en llatí:

El text diu exactament això:
-“Salve, Paule, quid agis?”
-“Salve, tu, Iuli, quid novi?”
-“Nihil novi,Paule, carpe diem!”
-“Carpe diem!”

(“Hola, Pau, què fas?”
“Hola, Juli, què hi ha de nou?
“No res, Pau, passa un bon dia!”
“Passa un bon dia”!)

Probablement algun cop heu vist aquest text. Es tracta d’un seguit de paraules aparentment llatines sense sentit i que sempre comencen igual: “Lorem ipsum”. S’utilitza per a presentar models de lletres (fonts) i l’important no és el significat (que no en té) sinó l’aspecte. Els editors el fan servir també a les maquetes per a marcar l’espai que ocuparà després el text autèntic.
Ja fa temps es va descobrir que “Lorem ipsum” és un fragment retallat d’un text de l’escriptor romà Ciceró (que en realitat deia “dolorem ipsum”, és a dir, “el mateix dolor”) i que un dels primers tipògrafs de l’època de Guttenberg va decidir desendreçar per destacar les característiques gràfiques per damunt del contingut.
Gràcies a que el programa “PageMaker”, un dels primers del mercat dels ordinadors, el va utilitzar, “Lorem ipsum” s’ha convertit en la frase pseudo-llatina més famosa de la història.
De fet, li han sortit competidors, com el “Chiquito ipsum”.

Podeu accedir a aquesta pàgina des d’aquí: http://www.chiquitoipsum.com/

“Polybius” és el nom d’una màquina de videojocs de l’any 1981. Fins aquí, tot normal; ja ens ha quedat clar que als nord-americans els encanta fer servir el llatí. En aquest cas, el nom d’un historiador que va explicar l’origen de l’hegemonia romana sobre el món.
El que resulta curiós d’aquest joc és que, tot i que s’ha parlat molt sobre ell, probablement no ha existit mai.
La llegenda urbana que circula per internet ens diu que va aparèixer només en unes poques sales de joc de la ciutat de Portland (Oregon) i durant un temps limitat, ja que produïa efectes devastadors sobre la ment dels jugadors (com al·lucinacions i atacs epil·lèptics) i va ser retirat ràpidament.
Per als amants de les teories de la conspiració, dir-los que alguns hi veuen al darrera la mà dels serveis secrets de l’Estat. De fet a un episodi d'”els Simpson” hi apareixia amb la llegenda “Propietat del govern americà”.
I total, només era una màquina de marcianets…

M’informa un alumne que passen un nou programa a la televisió amb un capellà de protagonista. Un capellà que fa cites en llatí i les explica. Pel que em diu, es tracta de la sèrie “Aquí paz y después gloria”, amb Antonio Resines com a protagonista.
Una ullada a Internet em revela que en realitat de capellà no en té res: el personatge no és més que un suplantador, que naturalment no té ni idea de llatí. Per a demostrar-ho, ens tradueix l’expressió “Nihil prius fide” com “No pidas fideos”.
Aquesta frase significa en realitat “No res abans que la fe”, i tot i que pot entendre’s des d’un punt de vista religiós, és usada com a lema pels notaris espanyols, els quals “donen fe” que el que han escrit es correspon amb la realitat.
Com a curiositat, dir que la frase no apareix ben escrita a la sèrie, ja que “fide” no hauria de portar una “s”.

A un altre article parlava de l’ús del llatí per a denominar els dinosaures. És lògic, si tenim en compte que totes les espècies animals tenen un nom científic en aquesta llengua. Al món de l’alimentació infantil, en canvi, el llatí no hauria d’estar tan present, però com veieu a la primera imatge, si hi apareixen els dinosaures la cosa canvia.

Si ens posem a buscar, fins i tot podríem fer-nos un esmorzar només amb productes amb denominació llatina: la margarina vegetal “Flora”, per exemple, ens recorda el nom de la deessa romana de les plantes.

I és clar, ho acompanyaríem tot amb un saludable suc de fruita que ens aportaria molta “vitalitat”.

Ara fa uns dies em trobava totalment perdut a un supermercat. No era un problema d’orientació, sinó que tenia un dubte important sobre un producte que volia adquirir. Com resoldre’l? “Necessito un expert” vaig pensar en aquell moment. I com si els déus m’haguessin escoltat, de sobte vaig veure un treballador amb una samarreta on hi deia “Expertus”. “Un expert i que sap llatí” vaig pensar, “és just el que buscava!”.
Dissortadament, el treballador va desaparèixer dins els magatzems i no em va ajudar. Em va quedar, però, la sensació que això que havia vist no era molt normal.
Buscant per Internet vaig trobar la raó de l’ús de la paraula en llatí: sembla que es tracta del nom d’una companyia que dóna suport a les empreses oferint treballadors temporals o proposant solucions de màrqueting.
Sort que no vaig arribar a preguntar res a l'”expertus”…

Veia l’altre dia un episodi de la sèrie de TVE “El ministerio del tiempo” ambientat al Toledo de l’època dels Reis Catòlics, quan em va sorprendre la manera de datar els fets. Com es veu a la imatge, l’hora apareix acompanyada per les sigles AM. Aquestes són les inicials de les paraules llatines “Ante Meridiem”, és a dir, “Abans del Migdia”, i recorden el costum romà de separar les hores de llum en dues parts.
Aquestes sigles són habituals a totes les pel·lícules i sèries nordamericanes, ja que els anglosaxons han conservat aquest costum.
Ara, el que jo no tinc massa clar és el motiu de la seva aparició a una sèrie espanyola. Potser és perquè els autors volien reflectir la normalitat de l´ús del llatí a l’època? Molt em temo que no és per això. Probablement, devien pensar: “Posem “AM”, com els americans, així la sèrie semblarà més cosmopolita, més internacional”.
Bé, com sempre, haurem de donar les gràcies als anglosaxons. Si no fos per ells, els llatins no faríem servir el llatí…

Cristophe Claret, un prestigiós dissenyador de rellotges suís, ha presentat un nou producte al seu catàleg. L’ha batejat “Aventicum”, nom de l’antiga capital de la província romana d’Helvècia actualment anomenada Avenches.
Tècnicament és tot un prodigi, però el que ens interessa recordar aquí sobre el rellotge és que aquest no vol ser només un homenatge a la ciutat natal del dissenyador, sinó també a l’emperador Marc Aureli. En efecte, l’any 1939 va descobrir-se a les ruïnes de l’antiga Aventicum un magnífic bust fet tot d’or de l’emperador, el qual és sens dubte la peça arqueològica més important trobada mai a la zona. Per això, al nucli del rellotge apareix una reproducció a petita escala de l’escultura. A més, al revers hi surt una frase atribuïda a Marc Aureli: “Perfice omnia facta vitae quasi haec postrema essent”. Aquestes paraules es poden traduir més o menys així: “Acompleix totes les accions de la teva vida com si fossin les últimes”.
Aparentment es tracta d’una cita de les “Meditacions”, el llibre de reflexions filosòfiques que l’emperador va escriure durant les poques estones lliures que les campanyes militars li van permetre. Això sí, no oblidem que ho va fer en grec. Per tant, seria interessant saber de quina traducció moderna al llatí s’ha extret la frase del rellotge…

Acaben d’estrenar el film britànic “Ex-machina”, sobre l’experiència d’un informàtic enfrontat a un androide amb tot l’aspecte i l’actitud d’una jove atractiva. No he vist encara la pel·lícula, però m’han vingut al cap totes les altres que han utilitzat el llatí al seu títol.
La més antiga que recordo és la pel·lícula de romans “Quo vadis?” (“On vas?”) de l’any 1951. De l’any 1967 és “Requiescant” (“Descansin en pau”), que és l’irònic nom d’un pistoler. Del 1977 “In memoriam”. Del 1984 “Amadeus”. Del 1987 “Plumbum” (“Plom”). Del 1989 “Millennium”. Però és a partir dels anys 90 quan es dispara la moda de titular en llatí: “Homo faber” (“Home creador”) (1991), “Rosa, Rosae” (1992), “Junior” (1994), “Habitat” (1997), “Volaverunt” (“Van desaparèixer”), “Matrix” i “Titus” (1999), “Memento” (“Recorda”), “Supernova” i “Gladiator” (2000), “Buscant en NEMO (“Ningú”)” (2003), “Alien VERSUS (contra) Depredador” (2004), “L’ULTIMÀTUM de Bourne” i “Juno” (2007), “QUANTUM (“una mica”) of solace” (2008), “Invictus” i “trilogia Millennium” (2009), “Els IDUS (“dia 15″) de Març” i “Millennium I(remake americà)” (2011), “Prometheus” (2012), “Elysium”, “Turbo” i “Oculus” (2013), “EXODUS. Dioses y reyes” i “Delirium” (2014), “Momentum” i “Mirabilis” (2015).
De ben segur que em deixo alguns films, però està clar que la norma actual de respectar més els títols originals anglesos (molt partidaris dels llatinismes) farà que la llista es vagi incrementant.

Ben coneguda és per tots la moda de tatuar-se que han adoptat els futbolistes. I si pot ser, que no quedi un centímetre lliure de pell al cos.
El jugador del Barça Neymar és un dels que més ha aprofitat la seva dermis i de tant en tant els mitjans de comunicació es fan ressò de l’aparició d’un nou tatuatge. Jo no vull ser menys i us informo que sota l’orella dreta hi porta un numeral romà, un IV. Això sí, el motiu no el sé encara. No passa res, ja miraré d’informar-me, que segur que deu tenir un rerefons molt filosòfic…

L’any 2005 Hans Zimmer i J. N. Howard van compondre la banda sonora de la pel·lícula “Batman begins”, una nova versió de les aventures del famós cavaller noctàmbul que es disfressava de ratpenat.
Precisament, aquest animal és la inspiració per a tots els fragments musicals. En total n’hi ha dotze i cadascun d’ells porta el nom científic, és a dir, en llatí, d’una espècie d’aquest mamífer volador.
Com a curiositat, dir-vos que dues d’aquestes espècies, el “Vespertilio” i el “Molossus”, es troben a Catalunya.

M’imagino l’escena: una empresa que comercialitza aigua mineral ha demanat l’opinió d’uns publicistes. Busquen un nom atractiu per a un nou producte. Durant la reunió se senten diferents propostes, però cap no acaba de convèncer l’empresari. De sobte, un dels publicistes té una gran pensada i aixeca el braç. “Que tal si li diem AQUA? Un nom llatí li donarà un cert prestigi, oi?”.
Doncs no es pot dir que sigui una mala idea. Ara, original,original, no ho és gaire. Entreu-hi si no al buscador d’imatges de Google i piqueu per exemple “mineral water aqua” i descobrireu la quantitat tremenda de marques que utilitzen el mot “aqua” a les seves etiquetes:
https://www.google.es/search?q=mineral+water+aqua&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=JOH1VMaAFIXvUIWdgogM&ved=0CAcQ_AUoAQ&biw=1280&bih=831

Afortunadament, alguns han mirat de distingir-se una mica. D’aquí totes les variants que hi podeu trobar al mercat: “Aqua pura”, “Bel-aqua”, “Aquafina”, “Aqua vita”, etc.
El més sorprenent és que no hi ha fronteres per a l’originalitat: descobrim “Aqua Bohemica” a Txèquia, “Aqua Monaco” a Munic, però també “Aqua Sipi” a Uganda i fins i tot “Aqua Pacific” a les illes Fiji. No hi ha res com la globalització…