
Professorat
This user hasn't shared any profile information
Articles per Professorat
Menys plàstics, més vida!
0
L’escola ha acollit aquesta setmana l’exposició Menys plàstics, més vida, una producció de l’Agència Catalana de l’Aigua amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Amb els alumnes dels diversos grups hem pres encara més consciència de l’ús abusiu que fem dels plàstics. A més, aprofitant que l’exposició estava en tres llengües, hem pogut debatre en català, anglès i castellà sobre el greu impacte mediambiental que suposen.
Per saber-ne més, us recomanem el 30 minuts de Tv3: Plastificats.
Alfons Formariz Poza ens escriu…
0Ens agradaria compartir amb vosaltres un article d’Alfons Formariz Poza, mestre de persones adultes, que reflexiona sobre la tasca de les escoles d’adults i ens felicita per la feina. Moltes gràcies Alfons!
40 anys del Centre de Formació d’Adults de La Llagosta. La formació de persones adultes tan necessària, tan oblidada.
Com el CFA de La Llagosta moltes escoles de persones adultes de Catalunya estan celebrant el 40è aniversari. Vol dir que van néixer a finals dels anys setanta del segle passat. Obrir les portes en molts casos no significava que fossin reconegudes com a escoles oficials, sinó que un grup de persones, militants socials, d’associacions de veïns, de partits polítics, de sindicats obrers, van començar a fer classes en qualsevol local de forma voluntària a persones joves i adultes que ho necessitaven.
La llarga dictadura del general Franco va durar fins la mort del dictador l’any 1975, i com totes les dictadures tenia dos elements que la definien, la repressió brutal de les llibertats i la corrupció. En els anys seixanta hi va haver una important onada migratòria del camp a les grans ciutats i als pobles que les envoltaven. Les condicions de molts barris perifèrics eren lamentables. Moltes vegades construïts sense plans d’urbanisme previs o sota el signe de l’especulació urbanística: carrers sense asfaltar, manca de clavegueram, algunes vegades manca d’aigua corrent, d’escoles i de centres de salut. La violenta repressió de les manifestacions i les protestes mantenia a ratlla les reivindicacions, afavorint l’especulació. Malgrat tot, les lluites als barris, que en aquell moment tothom coneixia com a barris obrers on vivia la classe treballadora, no es van aturar durant tota la dècada dels vuitanta.
En aquest caldo de cultiu neixen les escoles d’adults. Neixen de les lluites amb els veïns dels barris. El nivell d’analfabetisme o de persones que havien anat molt poc a l’escola era important. Per això un dels eslògans més repetits en les mobilitzacions era, “ni un barrio sin escuela de adultos, ni un obrero sin cultura”. Molts dels primers ajuntaments democràtics van donar suport a aquest part de les escoles d’adults, aportant mestres o/i ajuts econòmics. Però a mesura que la Generalitat va anar assumint les competències en educació, es van anar retirant, com ho havien fet anteriorment les associacions de veïns i entitats culturals dels barris, ja que la Generalitat hi havia destinat una petita quantitat de mestres.
Al llarg d’aquests 40 anys, les escoles de persones adultes i els professionals que hi estan immersos i formen part de la societat han respirat i bategat al ritme de l’atmosfera social com qualsevol persona o entitat: amb l’eufòria i les esperances dels començaments i amb el desencís més o menys contingut posterior. Com a col·lectiu concret, a més del clima social, ha viscut moltes vicissituds degudes als continus canvis de dependència administrativa a la Generalitat.
Segons va dir un diputat al Parlament de Catalunya l’any 1983, la Generalitat no va rebre de bon grat els traspassos de l’educació de persones adultes. Gairebé va ser una imposició de Madrid, va afirmar. Aquesta sensació de fillastre esdevingut, poc estimat o, potser millor, gairebé ignorat, i amb el que ben bé no se sap què fer-ne ha acompanyat aquesta història durant tots aquests anys, tanmateix, amb notables alts i baixos, amb normatives laxes que permetien als CFA més motivats ser creatius o amb normatives rigoroses que són una cotilla quan es pretén innovar la presència social dels centres.
Els CFA són centres de formació en competències bàsiques. Però aquestes competències bàsiques han quedat reduïdes a les competències bàsiques acadèmiques, pel que no s’han pogut treure de sobre l’estigma de “segona oportunitat”. Les competències bàsiques són i han de ser competències bàsiques per a la vida, no solament acadèmiques, sinó ciutadanes, socials i personals.
Els centres de formació de persones adultes des del començament han treballat amb la diversitat cultural i amb diferents edats, diversitat i edats que han anat variant al llarg d’aquests 40 anys.
Per donar resposta a aquestes competències bàsiques, objectiu dels centres de formació de persones adultes, caldria tenir una normativa flexible que invités als CFA a detectar les problemàtiques educatives no cobertes del seu entorn i a donar-hi resposta amb els professionals adequats i un calendari adaptat i canviant.
He escrit abans que els i les professionals dels CFA respiren amb les esperances i desafeccions del clima social, com no pot ser d’una altra manera. Però també, com a la societat, hi ha mestres que han mantingut l’entusiasme serè en l’educació bàsica de persones adultes tan necessària quan van començar les escoles com en l’actualitat. Cal reconèixer-los la seva tenacitat i la seva resistència tan imprescindible, tan indispensable socialment, tan necessària.
Felicitats al CFA La Llagosta per aquesta efemèride i a tants altres arreu del territori per la seva trajectòria i feina feta.
Molta força i energia per continuar realitzant una tasta tan necessària!
Alfons Formariz Poza
La panera ja té guanyadora!
0Us enrecordeu de la Panera per la Marató de tv3? Doncs, ja té guanyadora!
Una mà ben innocent ha extret el número premiat, el 428.
Aquest dimarts vam celebrar el sorteig i la Victòria, filla de la Montserrat Cepas del curs d’accés a la universitat, va extreure el número que havia comprat l’Amalia Gómez López.
I no només l’Amalia estarà contenta, amb els diners recaptats l’escola farà la seva anual aportació a la Marató, aquest any destinada a totes les persones que pateixen malalties minoritàries.
La Marató va celebrar-se el passat 15 de desembre i porta recaptats 9.404.256€. Fins el 31 de març encara s’hi poden fer aportacions.
Bones Festes!
0Ja ha arribat l’última setmana del primer trimestre i, tot i que a alguns alumnes els hi queden les darreres classes, les festes estan a tocar.
Aquest any hem celebrat el comiat de trimestre tots plegats al centre cultural de La Llagosta amb la col·laboració especial de l’Escola Municipal de música de La Llagosta.
Els músics llagostencs ens oferiren un petit concert que encapçalà la festa de Nadal de l’escola.
Vam aprofitar el comiat per presentar la felicitació d’enguany, un vídeo que podeu veure seguint l’enllaç:
El CFA La Llagosta us desitja Bones festes!
Una visita ben dolça!
0Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat de visitar una de les joies de la “Mansana de la discòrdia” de Barcelona, la Casa Amatller. Una obra arquitectònica de Josep Puig i Cadafalch encarregada per una de les famílies més dolces de la ciutat, la família Amatller.
Us sonen les xocolates Amatller? Aquelles amb caixetes de col·leccionista amb il·lustracions d’Apel·les Mestres o Alphonse Maria Mucha? Són tot un símbol de la modernitat i l’esplendor que va viure el nostre país a inicis del segle XX.
La família Amatller originària de Molins de Rei va fer créixer la seva fortuna amb esforç i inversió, passant de la producció artesanal a la producció industrial amb les més innovadores màquines portades d’Europa i d’arreu.
Amb aquesta fortuna Antoni Amatller, tercera generació dels Amatller, va poder restaurar una de les cases del Passeig de Gràcia de Barcelona i contribuir al patrimoni modernista tan distintiu de la ciutat comtal.
La casa fou restaurada entre els anys 2010 i 2014 per tal de recrear l’autèntica llar d’Antoni Amatller i la seva filla Teresa. Actualment es pot visitar com a casa-museu i val a dir que res no té desperdici: els colors, les escultures, les formes, el constant simbolisme en tota l’artesania que engalana cada una de les estances… A més, s’hi exposa l’àmplia col·lecció de vidre dels Amatller, una afició que els va fer arreplegar peces úniques per tot el món.
Tot i que la Casa Amatller és disputa la posició de construcció més bella amb edificis com la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Mulleras d’Enric Sagnier, la Casa Bonet de Marceliano Coquillat, o la seva veïna més propera la Casa Batlló d’Antoni Gaudí, hem quedat meravellats per tanta creació de fantasia. A més a més, a la sortida hem pogut fer honors a la família Amatller gaudint d’una xocolata calenteta que amb aquest fred no anava pas malament.
0
No oblideu:
demà dia 12 de desembre a les 18:15h
COMIAT DE TRIMESTRE
del CFA La Llagosta al Centre Cultural,
amb concert especial de Nadal per
l’ Escola Municipal de Música de La Llagosta