El CFA La Llagosta celebra els 40 anys de la creació del seu centre. El mestre i escriptor Jaume Cela recorda que l’aprenentatge és un fet inherent a les persones i que el professorat d’adults fa “una feina excel·lent però poca gent en parla”

Jaume Cela, mestre i escriptor

No podem deixar d’aprendre. La capacitat d’aprendre forma part de l’experiència humana. Aprendre és viure, aprenem per viure millor i per morir millor també. Sempre aprenem i aprenem a tot arreu. Aprenem, fins i tot, quan no volem.

Hem creat unes institucions que donen una determinada prioritat a uns determinats aprenentatges. Alguna d’aquestes institucions, com l’escola, tenen una història molt breu si la comparem amb el camí que hem fet els humans. Fet i desfet, perquè aprendre vol dir aprendre i desaprendre. Aprendre dels altres i amb els altres i en contra dels altres i quan ho fem millor és que aprenem a favor dels altres. Aprenem sols, a l’interior de la cova o en el silenci d’una catedral romànica. Al  mig del desert, en un carrer sorollós de qualsevol ciutat o dalt d’una muntanya. Penseu en Crusoe, tot sol a l’illa fent memòria i reconstruint  de bell nou el seu món, recordant i refent l’herència que ha rebut, perquè tots arribem a un mon començat. No inaugurem res, però sabem que necessitem els altres. Crusoe és més interessant quan ensopega amb Divendres, l’altre personatge de la novel·la. Aprenem de la ciència i del mite. Aprenem quan contrastem el nostre saber amb una novetat, el coneixement antic es relaciona amb el nou coneixement. Quan situem la nostra herència al costat de la nostra capacitat de preguntar-nos i de trobar respostes.

“Jo estic aquí, amb totes les meves certeses i incerteses, per ajudar-te”

I en aquesta jove institució que es diu “escola” tenim el grup dels adults. Tot són convencions, maneres de dir per entendre’ns. I al costat d’aquests adults, adults que alguns són molt joves, hi ha un grup de mestres que acostumen a estar allunyats dels focus mediàtics. Fan una feina excel·lent, la fan però poca gent en parla. Són com aquelles ombres amables dels relats antics. Mestres que se situen al costat dels seus alumnes, de les seves alumnes i encarnen dues coses. La primera és que sempre som aprenents i que sempre podem aprendre, com ja he dit anteriorment. La segona és que el mestre diu i dient-ho ho fa, sense cap mena d’engany: jo estic aquí, amb totes les meves certeses i incerteses per ajudar-te. I mentre t’ajudo, m’ajudo.

Molt grans, aquests i aquestes mestres d’adults!

Jaume Cela,

Mestre jubilat i escriptor