FITXA TÈCNICA:
Nom original: Jason and the argonauts
Director i guionistes: Don Chaffey, Beverley Cross i Jan Read
Any d’estrena: 1963
Durada: 104 min.
Repartiment: Todd Armstrong, Nancy Kovack, Gary Raymond i Nigel Green
País d’origen: Regne Unit i Estats Units
Idioma original: Anglès
Música: Bernard Hermann
Fotografi: Wikle Cooper i Ray Harryhausen
Montatge: Maurice Rootes
Efectes especials: Ray Harryhausen
Productora: Columbia Pictures Corporation
ARGUMENT:
Aquesta pel·lícula ens narra la història de l’heroi Jàson, destinat a ser rei de Tessàlia, però Pèlias, l’usurpador del tron, l’envia a buscar el mític i misteriós velló d’or. Enfront això, Jàson organitza uns jocs i escull com a tripulació herois de tota Grècia. Entre els escollits es troben Càstor, Peleu i fins i tot el famossísim Hèrcules. Una vegada pugen a bord de l’Argo, després de passar dies i dies sense veure terra, la seva primera parada és en una illa deserta, rica en recursos. Hèrcules i el seu amic Hilas es presenten voluntaris per anar a investigar el terreny, troben el tresor dels déus. Incapaços de resistir-se, agafen una petita part, despertant la ira del guardià de l’illa, Talos, el Gegant de Bronze. Ataca la tripulació de Jàson, però l’heroi demana ajut a Hera. Aquesta li revela la debilitat del gegant, que és precisament el seu taló. Una vegada trobat, el gegant cau derrotat al terra, aplastant amb el seu pes a Hilas, provocant-li la mort. Hèrcules decideix no partir i quedar-se a terra, ja que no vol admetre la mort del seu amic. Per continuar les seves aventures, Jàson i els seus homes necessiten l’ajut d’un endeví, Fineu, que és cec. Aquest pateix el constant atac de les harpies, que no el deixen menjar. Capturades amb una forta xarxa, l’endeví els indica que han d’anar a la Còlquida. Per arribar, l’Argo ha de creuar un gegantí estret de roques que es tanca quan els vaixells s’acosten: les Simplègades. Apareix llavors Tritó, fill de Posidó, cridat per Hera amb la missió d’obrir pas als mariners.
En la Còlquida són ben rebuts i Jàson s’enamora de Medea, filla d’Eetes. Per desgràcia, tot és una trampa feta per l’argonauta traïdor Acast, fill de Pèlias, i els mariners acaben empresonats. No passa molta estona fins que són rescatats per Medea. En la foscor de la nit, s’escapen, i Jàson, juntament amb Càstor i Peleu, van a buscar el velló d’or. El màgic objecte està protegit per la temible Hidra de Lerna, que ha matat a Acast perquè aquest també volia el velló. Després d’un terrible combat, Jàson dóna mort al monstre clavant-li l’espasa al cor. Quan el rei Eetes s’assabenta, utilitza el poder de la dea Hècate, utilitzant les dents de l’Hidra, invoca set guerrers esquelets amb una agilitat i força increïbles. Càstor i Peleu moren en el combat. Finalment, Jàson es llença a l’aigua, i els esquelets, en la seva persecució, cauen pel penya-segat i es trenquen contra les roques. Encara que l’aventura no acaba aquí, Zeus decideix donar “un moment de pau” al jove aventurer i als argonautes.
TRÀILER:
CRÍTICA:
La idea original, la sinopsi i els efectes especials són obra de Ray Harryhausen. Tot i que es considera el millor treball de l’artista i el més rentable, Jàson i els Argonautes no van gaudir de massa èxit quan es va estrenar. En Harryhausen sempre es va entristir per no ser proposat candidat a l’Òscar als millors efectes especials pel magnífic enfrontament amb els set esquelets.
La pel·lícula tracta d’allunyar-se dels paràmetres del “pèplum” amb grans dosis d’aventures i bèsties mítiques, respectant fidelment la llegenda i comptant amb excel·lents actors. L’heroi del poema èpic d’Apol·loni de Rodes (recordeu la lectura en adaptació El viatge dels argonautes) és molt menys actiu, li falta inpuls propi. Sempre està ajudat per les dees Hera i Atena o per Medea que li resol el problema del velló d’or, la persecució d’Eetes, i inclús el problema del gegant Talos. En canvi, en el poema, són els seus companys els qui tenen tot el protagonisme durant el viatge. El Jàson del film, tot i que és ajudat per Hera, arriba a prendre decisions per ell mateix (passar per les Roques Fragoses o Simplègades) i es mostra com a protagonista quasi absolut de les accions: acaba amb Talos, mata l’hidra, prepara el parany per a les harpies i lluita amb els esquelets.
El prototip és el de un heroi masculí típic, deutor sobre la tradició d’heroi occidental. Medea té, en conseqüència, un paper secundari, encara que s’ompli de lluita interna entre la seva pàtria i la passió amorosa. La seva ajuda és efectiva, però secundària, i això es veu clarament en el fet que dorm els guàrdies i no rl drac com en el poema. En el cinema, el tema de la recerca del velló d’or ja sortia en la pel·lícula Hèrcules de P. Francisci (1957). Aquí, el protagonisme de l’aventura requeia en Hèrcules, més què Jàson, i que no feia acte de presència Medea. En 1960 es va fer un altre film que tocava el mateix tema: Los gigantes de Tesalia de Riccardo Freda. Tot i que l’anterior pel·lícula va aconseguir grans millores estètiques, les aventures de Jàson no seguien d’una manera fidel les dades mitològiques, sinó que creaven un nou heroi enfrontant-se a diferents perills. Així, Roland Carey interpretava un Jàson amb el deure d’anar a la Còlquida per recuperar el velló d’or que apagarien els volcans de Tessàlia, en erupció per la còlera de Zeus. En lluita contra un univers fantàstic, Jàson es reafirma com un heroi, desembarcant en una desconeguda illa, on els seus companys són transformats en ovelles per una maga anomenada Gaya (la Circe d’Ulisses). En una altra illa, la població ofereix sacrificis humans a un monstre (fusió entre goril·la i ciclop) que lluita contra Jàson.
Així doncs, el títol que més es va difondre sobre la saga dels Argonautes i el que conserva quelcom d’esperit de les fonts, és aquesta pel·lícula de Don Chaffey. El film disposa d’un doble lloc d’acció: l’Olimp i el món dels mortals en què el primer influeix en gran mesura. Aquesta producció té dos guanys: el primer és gràcies als efectes de Ray Harryhausen assistim a les transformacions dels déus. I la segona, aconsegueix una adaptació que segueix de manera més fidel que Hèrcules l’obra d’Apol·loni de Rodes, encara que existeixin diferents reelaboracions sobre l’argument de la mateixa.
Sara Bernad
2n de Batxillerat de Grec i Llatí.
Jo volia fer també l’apunt d’aquesta pel·lícula ja que m’he llegit el llibre a classe de grec. Jàson i els argonautes és una obra d’Apol·loni de Rodes escrita durant el segle III aC. Aquesta obra tracta sobre un valent mariner (Jàson) que viatja amb els seus companys (argonautes) per aconseguir el velló d’or que es troba a la Còlquida per així poder guanyar-se el tron de Iolcos, d’on ell és un dels possibles hereus.
En el seu llarg viatge, Jàson i els argonautes passaran mil-i-una aventures: des de l’illa de Lemnos, les dones-ocells, l’endeví Fineu… Quan arribaren a la Còlquida, coneixeren a Medea, la filla del rei Eetes. Medea es va enamorar de Jàson i va decidir trair el seu pare i ajudar-li. Junts van tornar a casa i es van casar, tot i que per això Jàson va haver de rebutjar el tron.
Personalment, crec que és una pel·lícula molt ben feta per a la època en què s’ha fet, sobretot tenint en compte els efectes especials!
Retroenllaç: El cicle dels argonautes: Jàson i Medea | El fil del mite grec
Retroenllaç: Els Jocs en el cinema | Citius, Altius, Fortius
Retroenllaç: Referents de l’heroi Jàson | Aracne fila i fila
Jasón y los argonautas volverán a la gran pantalla
http://portalclasico.com/jason-y-los-argonautas-volveran-la-gran-pantalla
XAIPE¡¡
Conociendo la historia de Jason y los Argonautas, la película debe estar muy buena. El trailer que vi, hace los reflejos perfectos de la historia y creo que es una excelente adaptacion.
Xaipe!!
Ara que m’he llegir el llibre estaria genial veure la peli per que em quedés tot més clar. Encara que el llibre m’ha agradat, penso que la pel·licula també ha d’estar divertida i interessant i que si es tracta de les aventures dels argonautes ja pot ser ben entretinguda!
Coneixo el mite de Jason,entre d’altres he llegit el llibre. Jo sóc partidaria de creure que si és un bon llibre amb una bona història la pel·licula ha ser encara més superable i xula. Tot i que avagades, passa que el llibre és molt bo i la pel·lícula és una decepció,o al revés, el llibre és pessim i la pel·lícula és boníssima.
He vist el trailer, i no té mala pinta, la miraré!
Xaipe!
Desprès d’haver llegit les aventures de Jason i els argonautes, certament ve de gust veure aquesta pel·lícula, per a poder veure en carn i ossos els personatges que ens imaginat mentre llegíem. Estic decidida a veure aquesta pel·lícula durant l’estiu, té molt bona pinta i a més a més, apareixen grans actors com ara Nancy Kovack fent de Medea o Todd Armstrong fent de Jason.
Xaipete!!
Coneixent la història de Jason i els argonautes crec que pot ser interessant visionar la pel·licula, això si de cara a l’estiu que ara estem de finals!!
Personalment sóc partidària de llegir els llibres abans de mirar les pelis, crec que és fa molt més interessant, ja que a l’hora de llegir el llibre tu t’ho imagines a la teva pròpia manera i segurament d’una manera molt diferent de la d’altres lectors.
La pel·lícula té bona pinta i més si és una pel·lícula moguda i d’aventures, la miraré a la que tingui temps, segur que hi ha escenes que al llibre se m’han escapat!
Xaipe!
Després d’haver llegit el llibre dels argonautes, m’agradaria veure la història intèrpretada en una pel·lícula. Ho faré quan tingui temps lliure!
Personalment, m’agrada més llegir els llibres perquè crec que així et fiques més en la història i pots obtenir molta més informació a través d’un llibre que d’una pel·lícula.
Xaipete!
En un primer moment he cregut que es tractava de la pel·licula de Jàson i els argonautes de l’any 2000, que sincerament és bastant fidel al llibre però realment els efectes especials tenint en compte l’any en què es va publicar són bastant dolents, la interpretació dels personatges no està a l’altura, en conjunt no em va agradar. No se perquè aquesta obra em dóna la mateixa sensació que em va donar la que he esmentat abans, suposo que pel fet de ser més antiga els efectes especials no seran gaire bons, no obstant això, no dubtaré en veure-la aquest estiu i fer-me’n una opinió pròpia i poder confirmar o no les meves sospites.