OBJECTIUS
L’itinerari geològic de Montmany – Figaró és una destinació clàssica visitada des de fa dècades per multitud d’escoles i d’instituts.
L’àrea d’estudi forma part dels denominats Cingles de Bertí, que constitueixen un relleu característic dins del Sistema Mediterrani Català (Serralades Costaneres). Els Cingles de Bertí són unes muntanyes baixes ben delimitades a l’Est per l’estreta vall del riu Congost i, a l’Oest, no tan marcadament, per la vall del riu Tenes. Degut a la seva litologia, forma bruscos contrastos morfològics esglaonats que comuniquen la Depressió Prelitoral amb la Plana de Vic.
A través d’un recorregut a peu de quasi 10 km de baixada sense grans dificultats es poden treballar els següents aspectes:
- Orientació i localització geogràfica amb el mapa topogràfic i la brúixola
- Contextualització geotectònica de la regió
- Identificació d’estructures sedimentàries i tectòniques
- Reconeixement de fàcies sedimentàries marines, continentals i de transició
- Interpretació de contactes litològics, estratigràfics, discordants i intrusius
- Reconeixement de roques sedimentàries, metamòrfiques i ígnies
- Deducció de períodes de no sedimentació i d’erosió, variacions del nivell del mar i processos tectònics
- Interpretació de la història geològica de la regió
El desenvolupament d’aquesta activitat té els següents objectius:
- Recollir informació de camp i interpretar-la per determinar i contextualitzar els diferents esdeveniments geològics
- Desenvolupar estratègies de localització topogràfica i de cartografia geològica
- Representar gràficament la sèrie estratigràfica tot interpretant els contactes litològics
- Determinar la història geològica de la regió posant especial atenció als processos geològics externs
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
L’àrea d’estudi es troba al terme municipal de Figaró – Montmany, al nord oest de la comarca del Vallès Oriental. S’hi arriba per la carretera C-17, de Barcelona a Puigcerdà.
Vallès Oriental |
Límits municipals de Figaró – Montmany |
Per accedir a l’inici de l’itinerari geològic és necessari deixar la C-17 a la sortida de la població de l’Ametlla del Vallès i pujar a l’urbanització del Serrat de l’Ocata per la carretera de Puiggraciós fins al carrer de Manuel de Falla, on l’autocar disposa d’espai per donar la volta. Allà es continua a peu pel camí de Puiggraciós fins arribar al Santuari. La primera parada de l’itinerari és als peus de la torre de telègraf de Puiggraciós.
CONTEXT GEOLÒGIC
El Sistema Mediterrani Català és el resultat de la fracturació distensiva del substrat com a conseqüència de l’obertura d’una conca de tipus rift que s’estén en direcció NE-SW des del sud d’alemanya fins al sud de la Península Ibèrica.
El rift va començar a obrir-se durant el Miocè (Terciari), produint falles normals paral·leles a la línia actual de la costa i que tallen tots els materials subjacents. És aquest rift continental el responsable de la configuració orogràfica de les Serralades Costaneres.
En l’itinerari es pot observar la superposició normal de dues grans unitats geològiques: 1) el sòcol paleozoic, i 2) la cobertura mesozoica i terciària.
1) Sòcol paleozoic
Constituït per materials paleozoics afectats per la tectònica, el metamorfisme i el magmatisme lligats a l’aixecament de la serralada de plegament Herciniana, que es produí durant el Carbonífer, i que s’estenia a traves d’Europa central des del Sud de la Península Ibèrica fins al Sud de les illes Britàniques. Aquesta serralada fou erosionada a la fi del Paleozoic i, sobre la superfície d’erosió, es van sedimentar materials més moderns.
2) Cobertura
En l’àrea d’estudi la cobertura pot dividir-se en dues seqüències sedimentàries: una inferior d’edat triàsica, anterior a l’aixecament de la serralada de plegament Alpina-Himalaiana (Pirineus, Alps i Himalaia), i una de terciària formada per roques sedimentades durant i després d’aquesta orogènia.
ITINERARI
L’itinerari transcorre per un camí no asfaltat des de Puiggraciós fins a Puiggiró, passant pel Coll d’en Tripeta, després es retrocedeix fins al coll i es descendeix fins a Montmany. A partir de la masia de Montmany l’itinerari segueix per la carretera local BV-1489 fins a l’estació de ferrocarrils del Figaró, on pot estacionar l’autocar.
MATERIAL NECESSARI
- Dossiers d’activitats impresos (almenys un per grup) *
- Llapis *
- Goma d’esborrar *
- Llapis de colors (gris, lila, groc, blau clar, verd clar, verd fosc, taronja, marró, rosa) *
- Retoladors de punta fina (negre, vermell i blau)
- Regle graduat, escaire i cartabó
- Transportador d’angles
- Calculadora
- Lupa
- Brúixola amb clinòmetre (proporcionada pel centre) *
- Àcid clorhídric (proporcionat pel centre) *
(*) material que cal portar tant al laboratori com al camp.
A més, per a la sortida de camp, caldrà portar:
- Roba i calçat adequats a la muntanya i al clima
- Motxilla
- Esmorzar i dinar
- Aigua per a tot el dia
- Càmera fotogràfica
- Cinta mètrica
- Carpeta rígida que faci de suport per escriure
- Fulls blancs o “llibreta de camp”
TREBALL PREVI A LA SORTIDA
Les activitats previstes tenen com a objectiu contextualitzar la sortida i preparar l’alumnat per facilitar el seu treball al camp.
Cal imprimir amb qualitat el dossier següent, un per alumne. També es pot utilitzar el pdf en format digital per executar les activitats de forma digital amb l’ordinador. S’aconsella, però, el treball en paper:
Per tal de disposar d’una base topogràfica adequada per cartografiar al camp els diferents cossos litològics i les diferents estructures, és convenient tenir preparat el següent mapa, que s’haurà de portar a la sortida geològica (almenys un per grup):
- Imprimiu amb qualitat el mapa en fulls DIN A-3
- Marqueu en retolador de punta fina o amb llapis de color vermell el recorregut de l’itinerari. Al mapa teniu identificades les parades.
Durant la sortida haureu d’anar cartografiant els materials. Utilitzeu llapis de colors. El mapa geològic així confeccionat el podreu passar a net posteriorment sobre el mapa que apareix al dossier d’activitats prèvies.
TREBALL DE CAMP
La carretera per la que transcorre l’itinerari és molt poc transitada per vehicles a tracció, però caldrà mantenir les necessàries precaucions: caminar per l’esquerra de la carretera, fer-ho en línia contínua i d’un en un o, màxim, de dos en dos, i mantenir-se alerta en tot moment.
Durant tot el recorregut està expressament prohibit malmetre els afloraments i la vegetació, així com recollir fòssils.
No oblideu portar el material, especialment el mapa gran, els colors, material per dibuixar i prendre anotacions, i el dossier de treball.
Cal imprimir amb qualitat el dossier següent, un per grup: 
TREBALL POSTERIOR A LA SORTIDA
Durant el treball de camp s’han recollit dades suficients per interpretar la història geològica de la regió.
S’entén per historia geològica d’una regió a la reconstrucció dels esdeveniments geològics que s’han succeït a l’àrea d’estudi fins a la configuració actual. Per determinar la història geològica d’una regió cal recollir la màxima informació de camp possible sobre la litologia, els contactes, els fòssils, cartografiar la zona, aixecar columnes estratigràfiques i correlacionar-les, i analitzar els processos de sedimentació, intrusió, erosió i deformació, processos que poden o no produir-se simultàniament.
Amb posterioritat al treball de camp cal realitzar les següents tasques:
- Passar a net el mapa geològic (es pot utilitzar el mapa topogràfic del dossier de treball previ o una còpia del mapa en DIN A-3).
- Realitzar el tall geològic utilitzant el perfil topogràfic que es va alçar al dossier de treball previ.
- Confeccionar la columna estratigràfica de la regió.
- Elaborar un llistat ordenat dels esdeveniments geològics que s’han succeït a la zona des del Devonià i fins a l’actualitat.
- Redactar la història geològica de la regió.
Al següent dossier es detallen les activitats i les orientacions necessàries per realitzar les tasques: 
Deixa un comentari