El mapa topogràfic

OBJECTIUS

1. Conèixer els elements del mapa topogràfic.
2. Reconèixer la simbologia més rellevant d’un mapa topogràfic.
3. Saber orientar el mapa de forma correcta.
4. Determinar les cotes i interpretar el relleu a partir de les corbes de nivell.

MATERIAL

– Llapis 2HB i goma
– Regle graduat

PROTOCOL

El mapa topogràfic

En un mapa topogràfic es representa a escala el relleu i altres característiques (carreteres, poblacions, etc.) d’una determinada superfície terrestre. Per a això, s’utilitzen determinats símbols gràfics i una sèrie d’elements comuns a tots els mapes topogràfics.

1) Obre el següent mapa topogràfic fent clic a sobre de la seva imatge (el pots descarregar per treballar amb ell de manera més còmode):

2) Reescriu al quadern el nom dels següents elements del mapa topogràfic i identifica’ls convenientment amb la lletra que correspongui (guia’t de la imatge següent):

– Dades d’identificació del full
– Escala numèrica
– Escala gràfica
– Àrea cartografiada
– Coordenades
– Llegenda
– Dades d’edició del full

3) Escriu al quadern la informació del mapa topogràfic que es demana a continuació:

a. Dades d’identificació del full (nom i codi).
b. Escala del mapa (escriu l’escala numèrica).
c. Organisme que ha editat el mapa i any d’edició.
d. Coordenades geogràfiques del vèrtex inferior esquerra de l’àrea cartografiada.

4) Defineix amb les teves paraules què és o expressa cadascun dels elements del mapa topogràfic indicats a l’apartat 2.

Els símbols convencionals i la llegenda

5) Per representar qualsevol aspecte de l’àrea cartografiada s’utilitzen símbols convencionals per facilitar la seva interpretació. S’acostumen a representar les següents característiques:

– Rius, torrents, llacs, estanys, embassaments…
– Nuclis urbans, cases aïllades…
– Carreteres, autopistes, camins, vies de tren…
– Línies elèctriques d’alta tensió…
– Vegetació i camps agrícoles…
– Relleu del terreny (mitjançant les corbes de nivell)

En funció del que s’hi representi, el mapa topogràfic pot estar especialitzat en un o altre aspecte (per exemple, un mapa sobre tipus de cultius, etc.). Tot i que els símbols són força intuïtius, sempre s’acompanya el mapa d’una llegenda.

Observa la llegenda del mapa i respon a les qüestions següents (pots respondre concisament si copies a la llibreta la pregunta o pots respondre construïnt la frase sencera si et vols estalviar de copiar les preguntes):

a. Quin color s’utilitza per a simbolitzar els cursos naturals d’aigua, els canals i els llacs?
b. Quin és el nom del llac més important cartografiat al mapa?
c. Amb quin color es representen les àrees urbanes?
d. Com es pot diferenciar entre una carretera i una via de tren?
e. Com es pot diferenciar una línia elèctrica d’una via de tren?
f. Quin color s’utilitza per a simbolitzar boscos, cultius i jardins?
g. Quina simbologia i quin color s’utilitza per a representar el relleu?

Orientació del mapa

6) Tots els mapes topogràfics han d’estar orientats respecte del nord geogràfic. De vegades s’indiquen els punts cardinals mitjançant un símbol. D’altres vegades, senzillament el Nord geogràfic correspon a la part de dalt del mapa, el Sud a sota i a cada costat l’Est (a la dreta), i l’Oest (a l’esquerra).

a. Reprodueix al teu quadern l’esquema següent i completa’l amb tots els punts cardinals:

b. Observa el mapa i respon a les qüestions següents (pots respondre concisament si copies a la llibreta la pregunta o pots respondre construïnt la frase sencera si et vols estalviar de copiar les preguntes):

i. Quina és la població que es troba més a l’oest del mapa?
ii. Quina és la població que es troba més al sudest del mapa?
iii. Quina és la població que es troba més al sud del mapa?
iv. Quina orientació té la pista principal de l’aeroport?

Quan s’utilitza un mapa topogràfic sobre el terreny, el més convenient és orientar el mapa correctament amb l’ús d’una brúixola de manera que el nord del mapa coincideixi amb el nord geogràfic:

Les corbes de nivell

7) Les corbes de nivell constitueixen un sistema que permet representar el relleu en un mapa topogràfic. Són línies dibuixades sobre el pla, habitualment en color sèpia, cadascuna de les quals uneix tots els punts que es troben a una mateixa alçada. Cada corba de nivell té associada, per tant, una determinada alçada o cota:

8) En un mapa topogràfic habitualment es representen corbes de nivell mitjançant línies gruixudes (les corbes mestres o de primer ordre) i corbes de nivell intercal·lades mitjançant línies més primes (les corbes ordinàries o de segon ordre). Normalment s’indica la cota només en les corbes mestres (100 m, 200 m, 300 m, etc.). La diferència de cotes entre dues corbes de nivell consecutives d’igual ordre rep el nom d’equidistància.

Observa la figura inferior i respon a les preguntes següents:

a. Quina és l’equidistància entre corbes de primer ordre? (Les cotes estan expressades en metres).

b. Quina és l’equidistància entre corbes de segon ordre?

9) En el mapa topogràfic s’han indicat 4 punts (A, B, C i D) i el traçat dels camins que estan seguint tres excursionistes (P, Q i R (fixa’t en el sentit de les fletxes)):

Respon de manera raonada a les preguntes següents:

a. A quina alçada es troba el punt A?
b. Quina és la cota del punt B?
c. Quina és l’alçada del punt C?
d. L’alçada a la que es troba el punt D no es pot saber amb exactitud. Quina és la seva alçada aproximada o entre quines cotes s’hi troba?
e. El camí que segueix l’excursionista P és de baixada, de pujada o és planer?
f. El camí que segueix l’excursionista Q és de baixada, de pujada o és planer?
g. El camí que segueix l’excursionista R és de baixada, de pujada o és planer?

Interpretació del relleu

El relleu està constituït per muntanyes, valls i planes. Les muntanyes poden culminar en un pic (en vermell a la figura següent) o en diversos pics. En aquest últim cas, els pics es troben separats per colls (en verd). La muntanya també pot trobar-se escapçada, sense pics, formant un altiplà. Els vessants de les muntanyes poden ser suaus (les corbes de nivell es troben força separades les unes de les altres) o pronunciats (les corbes de nivell es troben aleshores més juntes les unes de les altres). Les valls (en blau) són vessants de secció còncava, excavades per cursos d’aigua (torrents i rius), mentre que les carenes (en taronja) són vessants de secció convexa:

Per les valls baixen els cursos d’aigua després de la pluja, mentre que les carenes constitueixen divisòries d’aigua (l’aigua baixa bé a la vall d’un costat bé a la vall de l’altre costat):

10) A partir de les explicacions anteriors, identifica els elements del relleu assenyalats amb una lletra al mapa següent:

– Pic
– Altiplà
– Coll
– Carena
– Vall
– Vessant de pendent suau
– Vessant de pendent pronunciat

 11) Finalment, sabries relacionar correctament les lletres amb els números?

AVALUACIÓ

Aquesta activitat ens permet treballar els següents objectius per tal d’avaluar el progrés en l’assoliment de les competències. Tingueu-los en compte durant la realització de l’activitat:

Obj. 15: Quan he de trobar informació, primer reflexiono sobre què necessito, sobre on buscar i com fer la cerca, i seguidament planifico on guardar la informació, com utilitzar-la i com referenciar les fonts. (CC1, CE2)

Obj. 18: M’interesso en aprendre la terminologia científica específica de biologia i geologia en català, castellà i anglès per poder comprendre la informació i comunicar-me amb el mínim de barreres lingüístiques. (CC2)

Obj. 19: Tinc curiositat personal per allò que aprenc a classe i intento saber-ne més i comprendre-ho millor tot buscant informació complementària. (CC1)

Obj. 22: Consulto textos científics divulgatius, dels quals identifico i recullo la informació més rellevant per als meus interessos per fer-ne un ús posterior. (CC1)

Obj. 43: Aprenc sobre les causes i les conseqüències en els paisatges i en la vida dels diferents processos geològics. (CE6)