En el Parc on es troba el Palau Reial de Barcelona, trobem la font d’Hèrcules. És una font feta de pedra per Antoni Gaudí el 1883 però no va ser mostrada al públic fins el 1984. El cap d’un drac fa de broc, des d’on raja l’aigua, i a sota hi ha una pica de pedra amb les quatre barres al frontal. Als costats hi ha un banc corbat de pedra i a sobre de la peanya d’on surt el cap del drac, un bust de marbre que va ser col·locat l’any 1984 en substitució de l’original, on hi podem veure Hèrcules, un semidéu fill de Zeus i d’Alcmena. Era el més gran dels herois mítics, de gran anomenada per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat d’històries sobre la seva vida. El més famós grup d’històries foren els dotze treballs d’Hèracles. Els seus atributs iconogràfics són una pell de lleó i una clava (maça).
Enmig de la plaça Espanya trobem una font monumental, obra de Josep Maria Jujol. La proposta inicial de la comissió del govern de Primo de Rivera era construir un Monumento a la Raza Hispana, finalment després de diversos projectes urbanístics, es va decidir que la forma irregular d’aquesta plaça fos dissimulada amb una rotonda central per donar-li una forma circular. I el seu nom original és “Font dels Tres Mars” ja que el seu autor hi volgué simbolitzar els tres mars que envolten la península Ibèrica, o Espanya. Aquesta al·legoria està representada per tres grups escultòrics tallats en marbre blanc que simbolitzen els rius Ebre, Tajo i Guadalquivir. Les tres figures en bronze representen la navegació, la salut pública i l’abundància i foren realitzades pels germans Miquel i Llucià Oslé. Aquesta font es va sotmetre a una intensa restauració amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.[2]A l’illa central d’aquesta rotonda fou construïda una font monumental amb clars referents clàssics, com per exemple: Els germans Osté van dissenyar les figures de les cantonades amb unes inscripcions que personifiquen els fruits i beneficis de l’aigua: l’Abundància, la Salut i la Navegació (Abundantia, Salutio, Nauigatio). En els tres extrems del cos central hi ha una columna coronada per un capitell corinti, també es pot observar uns blocs de pedra de grans dimensions en cadascú dels quals hi ha escrit SPQB que vol dir: Senatus Populusque Barcinonensis, els quals es refereixen que va se construït per l’ajuntament de Barcelona. L’ús de materials com el marbre, el ferro forjat i el bronze, i l’alçada considerable del monument, de 33 metres, formen un conjunt impactant. La flama que crema al capdamunt del peveter de la font culmina la majestuositat d’aquesta gran obra.
El caduceu (κηρυκειον) de Hermes principalment era una vara d’olivera, segons la mitologia grega, Hermes va fer una lira d’un closca de tortuga i la seva música va agradar tant al déu Apol·lo que el va fer l’ambaixador dels déus. Hermes portava amb ell el caduceu a cada lloc on anava, com a vareta màgica. Les seves obligacions es basaven en portar missatges als déus i promulgar assemblees. Una vegada va separar Hermes dues serps que estaven barallades en mortal combat i des de llavors va començar a repartir missatges entre enemics i la vareta es va convertir en símbol de neutralitat.
A vegades es confon amb la vara d’Asclepi (Ασκληπιός), déu de la medicina, una serp enrotllada en un pal o una cop de Higea, símbol de la farmacèutica Higea era filla d’Asclepi, deessa de la curació, la neteja i la sanitat.
El parc del Laberint és el jardí de la finca del Marquès de Llupià i d’Alfarràs, Joan Antoni Desvalls. Aquest projecte d’enjardinat el va començar el 1791 i va passar a ser dels seus descendents però va arribar un punt l’any 1967 que la família Desvalls no podia mantenir els jardins en bon estat i va fer un canvi amb l’Ajuntament de Barcelona per uns terrenys edificables del mateix valor, que als jardins, a Pedralbes. El Parc del Laberint d’unes 55 hectàrees en total ple de boscos i garrigues, es va restaurar el 1970 i el 1971 és va obrir el públic com a parc urbà es va degradar per l’ús excessiu i el van restaurar altre cop el 1993 seguint la idea original amb un ajut de la Unió Europea. Malauradament moltes estàtues amb referents clàssics i mitològics no es van poder reconstruir. Tot i així avui en dia hi segueixen havent-hi referents clàssics.
Aquests jardins es divideixen en quatre nivells:
El primer i el segon nivell són el Palau i e jardí de boixos i la Plaça de les vuit columnes. Els jardins comencen al voltant de la residència dels Desvalls. Al entrar al Parc a l’esquella es troba una font amb exemplars de falzia ( Adiantum Capillus Veneris ) acompanyada amb un cigne que simbolitza el amor maternal i coronada per un gos alat que simbolitza la figura representada en l’escut familiar de la família Llupià.
Seguint endavant a l’esquerra es troba el que resta de l’antiga font xinesa de color vius que donava pas a un jardí oriental que actualment ha desaparegut. El camí porta cap el segon nivell a la plaça dels lleons, la van construir a partir d’una visita dels reis Ferran VII i Maria Lluïsa. i van ser posats com a record dos lleons de marbre que coronen la tanca del jardí privat. A continuació trobem una mena de distribuïdor on convergeixen els cinc camins que travessen al parc, també s’anomena la plaça de les vuit columnes. Aquest camins són la representació dels camins de la vida. Davant de la portalada coronada pels dos lleons es pot contemplar dos relleu mitològics. A la dreta hi ha el relleu amb més qualitat de tot el Parc. Es tracta del rapte d’Europa (Εὐρώπη): Zeus, Júpiter en llatí, volia conquistar a Europa com tenia opr de ser rebutjat Zeus va adoptar l’aspecte d’un brau blanc i Europa va caure rendida als seus peus. Europa va pujar al dors del brau i se l’emportà a l’illa de Creta, on van tenir tres fills. Un d’ells era Eros (Ἔρως), un nen alat, en llatí Cupido.
Rapte d’Europa
I a l’esquerra es troba el segon relleu: El rapte d’Amfitrite ( Άμφιτρίτη), el déu del mar Posidó, en llatí Neptú es va declara a Amfitrite i ella espantada i avergonyida es va amagar al fons de l’oceà. Aixi que Neptú va enviar uns dofins a buscar-la i la van raptar i la portaren davant de Neptú qui va declarar-se altre cop per demanar-li matrimoni, i ella finalment va acceptar.
Jacob de Gheyn II
Al jardí anomenat: Jardí dels Boixos, Boix (Buxus semprevirens) és un arbust de creixement lent de fusta dura i pròpia de les rouredes, trobem altres dos relleus: A la dreta hi ha el relleu d’Úranos i Eros. Úranos és el déu del Cel, fill i espòs de Gea. Eros és el déu nascut del Caos, engendrat per la Nit. Cadascuna d’aquestes parts en obrir-se van formar la Terra i la seva cobertura: el cel. A la esquerra està La Fortuna i les races humanes. La Fortuna, la dea Dèmeter, en llatí Ceres, té a la mà el corn de l’abundància i amb les tres races humanes indica un punt en el globus terraqüi, mentre la Fama es troba volant damunt d’aquesta escena i vigila el món sencer.
En aquest jardí també podem veure el plomatge de l’animal d’Hera, en llatí Juno, el paó reial.
En el jardí domèstic podem trobar l’arbre de Júpiter, anomenat així perquè les seves branques recargolades recorden el Cobi d’aquest déu.
Seguint un dels camins alternatius, ens trobem en el tercer nivell anomenat: El Jardí de les molses i el laberint.
A l’esquerra es pot contemplar un bust d’Homer, auto de la Ilíada i de l’Odissea, i també una gruta artificial amb la figura del Minotaure.
El camí principal a la dreta et porta fins el laberint vegetal, peça iconogràfica del parc. Centenars de xiprers (Cupressus sempervirens) de tres mestres d’alçada configuren els 750 metres de parets i camins del laberint.
Laberint
A l’entrada del laberint hi ha un relleu d’Ariadna lliurant un cabdell de fill, traçan el camí de sortida que havia de seguir Teseu un cop hagués matat el Minotaure. A sota d’aquest relleu hi ha gravada una inscripció que dius:
Entra; saldrás sin rodeo el laberinto es sencillo No es menester el ovillo Que dio Ariadna a Teseo.
Relleu d’Ariadna i Teseu
Al punt mig on es troben tots els camins del laberint hi ha una petita plaça circular hi ha una estàtua d’Eros, en llatí Cupido. El trobem a punt de disparar les seves fletxes d’amor. Eros representa l’amor alegre, juganer i despreocupat.
Eros
Escollint el camí de davant d’Eros s’arriba a la gruta d’Eco i Narcís, on cauen regalims d’aigua del sostre sobre una altre inscripció que adverteix de la decepció del joc amorós:
De un ardiente frenesí Eco y Narciso abrazados, Fallecen enamorados Ella de el y él de si.
Inscripció d’Eco i Narcís
Eco i narcís representen tot el contrari que Eros, ja que aquestes representen el desengany amorós, l’amor narcisita i Eros l’amor alegre.
Gruta d’Eco i Narcís
A banda i banda de la gruta, hi ha dues esclinates que pujant a la terrassa principal, on hi ha dos temples petits, circulars i de vuit columnes. A l’esquerra està el temple de Dànae, mare de Perseu amb un sac de monedes als peus. I a la dreta, el temple d’Ariadna qui va ser abandonada a la illa de Naxos després d’ajudar a Teseu a sortir del laberint.
Aquestes dues dones eren estimades pels déus Zeus i Dionís respectivament.
Templet de Dànae
Templet d’Ariadna
En aquest nivell també trobem dos estancs amb dos relleu mitològics. Deucalió i Pirra just després del diluvi universal estan llençant pedres per sobre de les seves espatlles per tal de repoblar la Terra. Una pedra ja s’ha metamorfosat en un nen, tal com vaticinà l’oracle. Al fons del relleu hi ha el temple de Metis.
Deucalió i Pirra
El segon relleu trobem a Psique elevada a l’Olimp: amb l’espada alçada per casar-se amb Eros. També hi ha gent que veu a Ariadna ferida per l’amor terrenal de Teseu és elevada a l’amor celestial amb l’ajut e la dea Iris, missatgera dels déus i personificació de l’arc Iris, que la va deixar lliure Dionís per tal que fos la seva dona.
Per últim el quart nivell: El pavelló neoclàssic la nimfa Egèria. En pujar les escales s’arriba al quart nivell i es pot contemplar el jardí neoclàssic, dos harmònics peristils laterals culminen en un grup escultòric Eros i Psique, personificació de l’ànima. Dos relleus amb inscripcions llatines, a la part de davant: Artis Naturaque parit concordia pulchrum i a la part de darrera: Ars concors foetum naturae matris alumbrat.
El exterior del Pavelló hi ha quatre relleus que fan al·lusió a la brevetat de la vida, a la immensitat de les arts i de la cultura; i, a l’interior cobreix l’octàedre de la cúpula un fris de les Nou Muses: Urània,Polímnia,Tersícore,Talia,Euterpe,Calíope,Clio, Eratoi Melpòmene, en companyia de la seva mare Mnemòsine, i del déu de la bellesa i de la música Apol·lo. Aquestes inscripcions també fan al·lusió a les virtuts del marquès: constància, geni, prudència i temperància.
A la façana posterior del pavelló hi ha una placa de marbre amb una inscripció en llatí: Hoc terrae sitienti marchio deliciarum amator auxiulium paravit. AD MDCCLXXXXIV
Per últim us deixo aquí un petit reportatge amb alguns referents del Parc del Laberint i amb entrevistes als visitants per tal de saber el seu grau de coneixement dels mites que s’hi amaguen al Parc del Laberint:
[youtube]http://youtu.be/_Q5vM2DWo4o[/youtube]
En l’actualitat aquest Parc és molt famós i hi ha molta activitat. Sense anar més lluny un cantant de rap ha grabat el seu videoclip allà i a més a més aquest rap presenta grans referents clàssics, concretament de llatinisme com ara: MENS SANA IN CORPORE SANO: una ment sana en un cos sa.
A GROSO MODO: a grans trets, sense detallar. IN EXTREMIS: als últims moments. RES, NON VERBA: fets, no paraules. MODUS OPERANDI: manera d’obrar. VERBA VOLANT SCRIPTA MANENT: les paraules volen, lo escrit queda. MEMENTO MORI:recorda que has de morir. VA DE RETRO SATANAS: torna-te’n enrere, Satanàs. SINE DIE: sense data. TEMPUS FUGIT: el temps s’escapa.
IN SAECULA SAECULORUM: pels segles dels segles. UBI SOLITUDINEM FACIUNT, PACEM APELLANT: on creen un desert, l’anomenen pau.
[youtube]http://youtu.be/j8nq2oZcYIA[/youtube]
No us perdeu la visita al Parc del Laberint amb la gimcana de la nostra professora de clàssiques i editora de El Fil de les Clàssiques, Margalida Capellà.
El passat 19 de maig vam participar en la trobada del primer aniversari de Cazadores de Hermes. Un diumenge a les onze vam anar a la sortida, organitzada per en Xavi Soro i que ha sortit com a notícia a El País!: Caçadors d’Hermes, com bé diu la paraula era una sortida per fer recerca dels diferents Hermes que podem trobar a Barcelona.
Per començar, ens van explicar qui era Hermes i els atributs que l’acompanyen, per tal que en cada parada que féssim poguéssim trobar nosaltres mateixos el déu Hermes, o algun dels seus atributs. Hermes es troba en edificis o llocs que estan relacionats amb el comerç, el progrés industrial i els negocis. A vegades, va acompanyat de la deessa Fortuna que se la reconeix per la banya de l’abundància i de vegades l’acompanya la indústria, simbolitzada per una roda dentada o un timó, com en la primera representació que vam poder veure a l’edifici del Port de Barcelona. D’aquí pugem Rambla amunt fins arribar al següent edifici. Aquest edifici va tenir diversos usos sent un d’ells l’antic Banc de Barcelona d’aquí que tornem a trobar una altra representació d’Hermes. Just pujant una mica més la Rambla aquí trobem el Museu de Cera i un Hermes. Això es deu al fet que aquest edifici va ser l’antiga seu de la Banca d’Crèdit doks. D’aquí a la plaça del Duc de Medinacelli on dos Hermes esperaven ser caçats. A la Plaça de la Mercè vam trobar tres representacions del déu, un d’ells està molt amagat, sota d’un balcó. Just davant el Passatge del Crèdit: un Hermes i una altra vegada més economia junt amb ell. Al carrer Ferran trobem un altre Hermes associat al déu dels vents Èol. I en l’altre extrem de la plaça, un altre passatge que unia altra vegada Hermes, al Passatge Bacardí. Acabem a la Plaça Reial amb uns fanals d’en Gaudí i una representació d’Hermes que els corona.
Hermes corona la Plaça Reial, Barcelona
Víctor Barranco i Nora Domingo amb els Cazadors d’Hermes en la sortida del primer aniversari
El drac grec (δράκον) és un animal mitològic, normalment és com una serp amb potes. En la mitologia grega el drac és també un fill de déu, concretament fill d’Ares ( Ἄρης). El Drac tenia la missió de defensar una font dedicada al déu Ares. El drac també tenia la missió de guardra amb tota seguretat el Velló d’Or perquè els Argonautes no el trobessin, però Medea el va domesticar i adormir amb un encanteri.
A partir d’aquest moment en la mitologia grega a gaire bé tot animal semblant a una serp amb potes d’unes mides considerables se l’anomena Drac.
Per aquesta raó hi ha tants dracs de diverses formes i que simbolitzen diferents coses, es poden trobar a molts llocs: poemes, escuts, ornamentacions, façanes, capitells i ara fins i tots a les festes majors s’utilitzen dracs per fer els correfocs.
I concretament a Barcelona el drac es pot trobar a molts llocs:
El drac de trencadís del Parc Güell és Pitó, la serp del temple de l’oracle de Delfos que va caure morta a les mans d’Apol·lo, qui la va enterrar en el soterrani del temple, la qual cosa va acabar convertint-la en protectora de les aigües subterrànies. “El temple de Delfos era dòric, i per això Eusebi Güell va voler que les columnes del parc que va encarregar a Gaudí anessin d’ordre dòric”
Pitó
– Finca Güell:
El drac de la porta de la finca Güell és Ladó, un guardià de l’entrada del jardí de les Hespèrides, que el va matar Hèrcules. Aquest drac té cinc metres d’envergadura, amb gargamella i dents retallades, ales de ratapinyada i cua en espiral.
Parc de la Ciutadella: Aquest drac, se situa al Salt d’aigua del Parc, és obra de Rafael Atché.
–Parc de l’Espanya Industrial: Drac situat al mig del Parc de l’Espanya industrial, té una mida de 35 metres de llarg i pesa 150 tones.
–Mercat de la Boqueria: A la part més alta de la façana del Mercat de la Boqueria en una de les petites cúpules que hi ha, trobem quatre petits dracs.
–Passeig de Gràcia: En la part més alta d’un edifici de Passeig de Gràcia trobem en els pinacles d’aquest dracs retorçats, coberts d’escates.
–Casa Batlló: La casa Batlló, obra d’Antoni Gaudí té com a principal representació un drac, millor dit el llom del Drac forma el sostre de tot l’edifici.
Josep Martínez ha escrit un llibre anomenat: Drakcelona, que ja va per la tercera edició, sobre els dracs que hi ha per Barcelona, en aquesta tercera edició ja n’hi ha trobat 1000 dracs i encara en seguirà trobant.
I aquí us deixo el vídeo de la font d’Hèrcules que també hi ha un petit drac com a sortidor d’aigua, dedicat al drac de Sant Jordi de la diada de Catalunya:
Vam començar a Colon, vam anar fins a la Plaça Reial que és el segon punt, pujant per les Rambles, llavors, vam anar fins davant del Liceu perquè dins del Liceu hi ha un drac tot i que aquest no el vam poder veure, i davant del Liceu hi ha una casa dels paraigües que hi ha un drac molt famós, que és un drac decoratiu d’estil xinés que és aquest d’aquí (el mostra al dossier). És un drac que no té res a veure amb els altres dracs. Llavors vam anar fins al CCCB que està al carrer Montalegre on hi ha un pati, cosa important si feu rutes, per a alumnes, o ja sigui per a turistes, s’ha de buscar un lloc per esmorzar, sembla tonteria però és un lloc tranquil, per on no passen cotxes i es pot esmorzar, i aquí hi ha un drac, surt Sant Miquel amb un drac, Sant Miquel que mata el dimoni que representa un drac i l’envia a l’infern, i llavors ja vam anar pel Passeig de Gràcia, que hi ha un que és una veleta, un panell que esta a una teulada, però a la mateixa casa justament a baix hi ha dos o tres més, i llavors vam anar a la casa Batlló que representa un drac com podem veure aquí a la fotografia, representa Sant Jordi i llavors hi ha un balcó que està fet amb petits dracs i petits monstres, que és aquest d’aquí ( el mostra al dossier), d’una casa, número 75, i ja està, vam acabar a dalt de tot al palau Robert, que està tocant la Diagonal.
En Vicenç, professor de literatura, ens va recomanar que féssim la ruta del revés, és a dir de muntanya a mar, bàsicament perquè fa baixada, i sembla que no, a veure no és una escalada, però si que és veritat que pujar costa una mica més, el que passa que en aquest cas la lògica del recorregut, que cal que la ruta tingui una lògica, llavors partim de la lògica del drac com el guardià i acabem amb la lògica del drac de Sant Jordi que és el més proper a nosaltres. De fet, l’últim text del dossier té a veure amb la festa de Sant Jordi.
II) Amb quina finalitat es va fer la ruta?
Aquestes activitats sempre tenen la funció d’acostar els aprenents a la literatura, però en aquest cas n’hi ha diferents objectius: Primer, que coneguessin textos de diferents cultures relacionats amb un tema, i el que és curiós és que en aquí en els textos hi ha un hi és en català, i un en castellà, però la majoria són textos de la literatura universal, hi ha textos antics i hi ha textos moderns, i tots els textos estan relacionats, i una de les funcions principals de la formació literària, és que us adoneu que els textos no són bolets sinó que formen part d’una gran família, i veure els lligams que hi ha amb els textos, i en aquest cas, els lligams que hi ha en els textos i la realitat. Aquesta és la primera idea, i la segona idea que em va fer molta gràcia va ser que era una oportunitat de treballar una unitat didàctica, és a dir, un tema, amb tres departaments a la vegada, ja que hi havia textos en català, textos en castellà i textos en anglès i, per tant, això s’ha treballat en català, en castellà i en anglès, per això, això que han fet els alumnes al final que ha estat un microrelat, doncs el que han hagut de fer ha sigut un conte sobre un drac, molt petit i fer-ho en català, en castellà i en anglès, relacionat amb una de les imatges i amb un dels textos que s’havien llegit.
III) Els va semblar interessant la sortida, és a dir, se’ls hi va fer llarga, curta, pesada…?
Això els hi hauríeu de preguntar a ells, a mi que m’has de dir? Jo sóc el profe, si em diuen a mi malament, els suspenc directament, no? però, jo diria que la ruta la primera part, l’avantatge que té és que tots els dracs fins al punt 5 tots els dracs estan força a prop i per tant és bastant àgil i a partir del punt 5 els dracs estan més separats, per tant has de caminar una mica i per tant cansa més, però clar, en un principi no els va desagradar, van llegir els textos en el lloc on tocava, les rutes es fan així, es va el lloc, s’explica què és el lloc i es llegeix el text, que normalment ho fan els participants, per tant jo crec que més o menys…. No hi ha una enquesta de satisfacció final però sembla que no els va desagradar. El que sí que és veritat que les sessions a classe de preparació i els textos finals demostren un cert interès, tot i que els alumnes de primer són fantàstics ( riu).
IV) Creus que haurien de fer més excursions sobre aquest tema?
Sí, de fet es poden fer moltíssimes coses, el que passa és que la salut del professorat cada vegada està pitjor i llavors, en un institut gran com aquest, organitzar coses d’aquest tipus demana una infraestructura i un temps. Sí que és veritat que en un centre petit, les interferències amb altres classes són petites, i en un centre com aquest, una activitat com aquesta afecta a moltíssims grups i això fa que el programa com per exemple intercanvis, Comenius… una setmana falten 3 alumnes, una altra setmana falten 4 alumnes, i això vulguis que no pots seguir el ritme però clar, no és el mateix, perquè realment hi ha uns alumnes que no és que estiguin faltant sinó que estan fent una altra cosa i això fa que perdin el ritme. Fer moltes activitats d’aquestes portaria encara més pauses, però si que és veritat que és una activitat de potència, i que el departament de català m’ha promès que farem moltíssimes, com a mínim aquesta…
V) En el tema de dracs: Quins vau trobar amb més referents clàssics?
Jo diria que tot i que això ja sabeu a qui li heu de preguntar… jo diria que el drac guardià és el que més, tot i que els textos que hi ha més clàssics és aquests, el d’Hèrcules i Jàson pertanyien a aquesta visió del drac guardià, pertanyien a aquesta visió dels textos moderns. Harry Potter, que hi ha el drac aquest, com a amic, com a company… però jo diria que aquesta iconografia és més moderna, igual que el de Sant Jordi és una iconografia més cristiana….
VI) Com es pot treballar la iconografia en els textos literaris?
Home… tots els textos… no sé exactament que m’estàs preguntant… però tots els textos teòricament… De fet, amb tu no havia fet a 4t allò de la producció visual de poemes, i els power point i aquelles tonteries que faig a vegades… Doncs, de fet una manera d’entendre els textos, una de les moltes que hi ha hagi és intentar-te’l imaginar amb imatges, la sort és que a vegades, aquestes imatges ja les tenim al carrer, tenim una casa, una pintura, una escultura, que s’acosta i ens pot ajudar a entendre aquell text, per tant, en aquests casos i en cas del drac ha estat possible, doncs és útil fer aquest tipus d’activitats, no? perquè en el fons, la gent que entén diu que si ets capaç de veure una cosa amb el cervell i un altre sentit ho entens millor, per tant… De fet, la història de la pintura no s’entén sense la història de la literatura i viceversa; per tant per aquí podríem tirar moltes milles…
VII) Costa molt fer una excursió a Barcelona amb tants alumnes?
Sí, costa molt sí, perquè pensa que hem anat tres dies, amb 6 grups de primer, hem tingut que anar tres dies i que per tant va haver-hi que implicar a 13 professors, així que per tant no és bufar i fer ampolles…
VIII) Creus que hi hauria d’haver millores respecte l’excursió?
De fet, en aquest cas, aquesta ruta literària, la col·laboració que hi havia amb la universitat és el que seria una espècie d’una prova pilot, és a dir, la primera vegada que les formadores aquestes de la universitat feien la ruta in situ amb alumnes de veritat, òbviament hi ha millores, millores amb el recorregut… sobretot hi haurà millores evidents, a la selecció de llocs, hi havia dos dracs que no es veien, que eren d’interior, i aquests s’han de substituir per altres, llavors hi ha un tema molt important quan es fan rutes a Barcelona, i és que és una ciutat molt turística i molt sorollosa, i és trobar els llocs adients per llegir els textos de forma més o menys tranquil·la, perquè un dia gairebé atropellen a una de les professores.. així que és complicat, però això s’està fent, al ser una prova pilot són coses que s’estan perfilant. De totes maneres, MAI hi ha cap sortida que està ben acabada, així que tot sempre és millorable… bueno, més que millorable és canviable, d’acord?
IX) Quins passos s’han de realitzar per fer una excursió?
Primer, l’has de programar, has de fer la sol·licitud oficial al cap d’estudis, teòricament l’aprova el consell escolar, tot i que hi ha una espècie d’aprovació general… en el moment en què l’aproven ja pots reservar tots els autobusos, i tot el que necessitis, envies l’autorització a les famílies, les famílies paguen, tu fas les llistes, els professors que se’n van deixen la feina per als alumnes que deixen, els professors que acompanyen també, és a dir hi ha un protocol, però això, si t’interessa, el cap d’estudis té el protocol sencer.
X) Creus que els alumnes de 2n de Batxillerat els hi agradaria fer una excursió d’aquestes característiques?
Sí, però els alumnes de Batxillerat teniu al cervell una paraula màgica… ( silenci ) pensava que me la diríeu vosaltres… clar, esteu a primer, selectivitat, i llavors a partir d’aquí tot el que no sigui selectivitat els fa una miqueta de mal, no només als professors, sinó també als alumnes. És obvi que les sortides aporten molt però també és veritat que quan fas batxillerat tens unes aspiracions en quant als resultats acadèmics que t’obliguen a un esforç constant molt bèstia, i llavors, diguéssim que les sortides amb comptagotes són beneficioses però si féssim una o dues sortides al més seria un caos. Òbviament a mi m’encantaria fer una sortida cada setmana, però a banda del tema econòmic, que aquesta va sortir bastant barata perquè de fet era només el bus, clar, obliga a no fer altres coses, llavors segur que els encantaria però el tema és: Si quedem un dissabte quants vindrien encantats? llavors les coses que t’agraden les fas fins i tot dissabte, si? Llavors a partir d’aquí tu mateix ho preguntes als teus companys.
Hermes, en grec ῾Ερμῆς, és el déu missatger, el Mercuri dels romans!
Hermes era fill de Zeus i Maia, la més jove de les Plèiades. Va néixer en una caverna de la muntanya Cil·lene, el Sud d’Arcàdia.
Era el missatger dels déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l’enginy, dels literats i poetes, de l’atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l’astúcia dels lladres i dels mentiders.
Podem considerar-lo fundador de Barcelona juntament amb Hèrcales segons el mite de Barca Nona.
El tret principal en les tradicions sobre Hermes consisteix en un paper d’herald dels déus, on apareix amb aquest rol fins i tot als poemes homèrics, compartint funció amb Iris.
Com a herald dels déus, té per habilitat l’ús de la paraula i l’eloqüència, ja que els heralds són oradors públics a les assemblees i a altres sessions.Com a destre orador, feia sobretot de missatger quan es necessitava eloqüència per aconseguir l’objectiu desitjat, per això també podia comprendre les llengües dels animals.Com que els heralds i missatgers solien ésser homes prudents i circumspectes, Hermes era també el déu de la prudència i de l’habilitat en totes les relacions d’intercanvi social.Aquestes qualitats estaven combinades amb altres de semblants, com l’astúcia, tant en les paraules com en les accions, i àdhuc el frau, la perjúria i la inclinació al robatori. Els actes d’aquesta mena eren comesos per Hermes sempre amb certa habilitat, destresa i fins i tot elegància. Segons el prominent folclorista Meletinskii, Hermes és un trampós deïficat. Concedia els poders que ell tenia als mortals i herois que gaudien del seu favor, així com a tots els que tenia sota la seva protecció o eren fills seus. També actuava com a psicopomp o guia dels difunts, els ajudava a trobar llur camí cap a l’inframon grec. A molts llocs de Grècia, Hermes era representat com l’únic déu, a més d’Hades i Persèfone, que podia entrar i sortir de l’inframon. A més d’escoltar els morts, el déu missatger podia ajudar els viatgers a tenir un viatge segur i sense obstacles; és per això que molts hel·lens li feien sacrificis abans de viatjar.
Els seus símbols eren el gall i la tortuga, i també se’l pot reconèixer pel portamonedes, les seves sandàlies alades, el petàs (barret d’ala ampla) i el bastó d’herald. Hermes era el déu dels lladres perquè era molt astut i perspicaç, i perquè ell mateix fou un lladre des que va néixer, quan s’escapà de Maia i fugí per robar el ramat del seu germà gran Apol·lo. Hermes apareixerà sol o acompanyat de la deessa de la Fortuna o de la Indústria, per tant el trobarem a edificis dedicats el comerç o indústria.
A l’adaptació romana de la religió grega, Hermes va ser identificat com el déu romà Mercuri, qui, tot i que herald dels estrucs, desenvolupà moltes característiques semblants, com la de ser patró del comerç. A la interpretació grega dels déus egipcis, se l’identifica amb Thoth, déu de la saviesa egípcia.
Benvingut/da a Itinerant la Barcelona més clàssica a la recerca del mite grecollatí en els carrers, places, edificis, parcs i museus de la Ciutat Comtal, fundada per Hèrcules.
–
