- Residència dels Desvalls

Mapa del Laberint
El parc del Laberint és el jardí de la finca del Marquès de Llupià i d’Alfarràs, Joan Antoni Desvalls. Aquest projecte d’enjardinat el va començar el 1791 i va passar a ser dels seus descendents però va arribar un punt l’any 1967 que la família Desvalls no podia mantenir els jardins en bon estat i va fer un canvi amb l’Ajuntament de Barcelona per uns terrenys edificables del mateix valor, que als jardins, a Pedralbes. El Parc del Laberint d’unes 55 hectàrees en total ple de boscos i garrigues, es va restaurar el 1970 i el 1971 és va obrir el públic com a parc urbà es va degradar per l’ús excessiu i el van restaurar altre cop el 1993 seguint la idea original amb un ajut de la Unió Europea. Malauradament moltes estàtues amb referents clàssics i mitològics no es van poder reconstruir. Tot i així avui en dia hi segueixen havent-hi referents clàssics.
Aquests jardins es divideixen en quatre nivells:
El primer i el segon nivell són el Palau i e jardí de boixos i la Plaça de les vuit columnes. Els jardins comencen al voltant de la residència dels Desvalls. Al entrar al Parc a l’esquella es troba una font amb exemplars de falzia ( Adiantum Capillus Veneris ) acompanyada amb un cigne que simbolitza el amor maternal i coronada per un gos alat que simbolitza la figura representada en l’escut familiar de la família Llupià.
Seguint endavant a l’esquerra es troba el que resta de l’antiga font xinesa de color vius que donava pas a un jardí oriental que actualment ha desaparegut. El camí porta cap el segon nivell a la plaça dels lleons, la van construir a partir d’una visita dels reis Ferran VII i Maria Lluïsa. i van ser posats com a record dos lleons de marbre que coronen la tanca del jardí privat. A continuació trobem una mena de distribuïdor on convergeixen els cinc camins que travessen al parc, també s’anomena la plaça de les vuit columnes. Aquest camins són la representació dels camins de la vida. Davant de la portalada coronada pels dos lleons es pot contemplar dos relleu mitològics. A la dreta hi ha el relleu amb més qualitat de tot el Parc. Es tracta del rapte d’Europa (Εὐρώπη): Zeus, Júpiter en llatí, volia conquistar a Europa com tenia opr de ser rebutjat Zeus va adoptar l’aspecte d’un brau blanc i Europa va caure rendida als seus peus. Europa va pujar al dors del brau i se l’emportà a l’illa de Creta, on van tenir tres fills. Un d’ells era Eros (Ἔρως), un nen alat, en llatí Cupido.
I a l’esquerra es troba el segon relleu: El rapte d’Amfitrite ( Άμφιτρίτη), el déu del mar Posidó, en llatí Neptú es va declara a Amfitrite i ella espantada i avergonyida es va amagar al fons de l’oceà. Aixi que Neptú va enviar uns dofins a buscar-la i la van raptar i la portaren davant de Neptú qui va declarar-se altre cop per demanar-li matrimoni, i ella finalment va acceptar.

Jacob de Gheyn II
Al jardí anomenat: Jardí dels Boixos, Boix (Buxus semprevirens) és un arbust de creixement lent de fusta dura i pròpia de les rouredes, trobem altres dos relleus: A la dreta hi ha el relleu d’Úranos i Eros. Úranos és el déu del Cel, fill i espòs de Gea. Eros és el déu nascut del Caos, engendrat per la Nit. Cadascuna d’aquestes parts en obrir-se van formar la Terra i la seva cobertura: el cel. A la esquerra està La Fortuna i les races humanes. La Fortuna, la dea Dèmeter, en llatí Ceres, té a la mà el corn de l’abundància i amb les tres races humanes indica un punt en el globus terraqüi, mentre la Fama es troba volant damunt d’aquesta escena i vigila el món sencer.
En aquest jardí també podem veure el plomatge de l’animal d’Hera, en llatí Juno, el paó reial.
En el jardí domèstic podem trobar l’arbre de Júpiter, anomenat així perquè les seves branques recargolades recorden el Cobi d’aquest déu.
Seguint un dels camins alternatius, ens trobem en el tercer nivell anomenat: El Jardí de les molses i el laberint.
A l’esquerra es pot contemplar un bust d’Homer, auto de la Ilíada i de l’Odissea, i també una gruta artificial amb la figura del Minotaure.
El camí principal a la dreta et porta fins el laberint vegetal, peça iconogràfica del parc. Centenars de xiprers (Cupressus sempervirens) de tres mestres d’alçada configuren els 750 metres de parets i camins del laberint.

Laberint
A l’entrada del laberint hi ha un relleu d’Ariadna lliurant un cabdell de fill, traçan el camí de sortida que havia de seguir Teseu un cop hagués matat el Minotaure. A sota d’aquest relleu hi ha gravada una inscripció que dius:
Entra; saldrás sin rodeo
el laberinto es sencillo
No es menester el ovillo
Que dio Ariadna a Teseo.
Al punt mig on es troben tots els camins del laberint hi ha una petita plaça circular hi ha una estàtua d’Eros, en llatí Cupido. El trobem a punt de disparar les seves fletxes d’amor. Eros representa l’amor alegre, juganer i despreocupat.
Escollint el camí de davant d’Eros s’arriba a la gruta d’Eco i Narcís, on cauen regalims d’aigua del sostre sobre una altre inscripció que adverteix de la decepció del joc amorós:
De un ardiente frenesí
Eco y Narciso abrazados,
Fallecen enamorados
Ella de el y él de si.

Inscripció d’Eco i Narcís
Eco i narcís representen tot el contrari que Eros, ja que aquestes representen el desengany amorós, l’amor narcisita i Eros l’amor alegre.

Gruta d’Eco i Narcís
A banda i banda de la gruta, hi ha dues esclinates que pujant a la terrassa principal, on hi ha dos temples petits, circulars i de vuit columnes. A l’esquerra està el temple de Dànae, mare de Perseu amb un sac de monedes als peus. I a la dreta, el temple d’Ariadna qui va ser abandonada a la illa de Naxos després d’ajudar a Teseu a sortir del laberint.
Aquestes dues dones eren estimades pels déus Zeus i Dionís respectivament.

Templet de Dànae

Templet d’Ariadna
En aquest nivell també trobem dos estancs amb dos relleu mitològics. Deucalió i Pirra just després del diluvi universal estan llençant pedres per sobre de les seves espatlles per tal de repoblar la Terra. Una pedra ja s’ha metamorfosat en un nen, tal com vaticinà l’oracle. Al fons del relleu hi ha el temple de Metis.
El segon relleu trobem a Psique elevada a l’Olimp: amb l’espada alçada per casar-se amb Eros. També hi ha gent que veu a Ariadna ferida per l’amor terrenal de Teseu és elevada a l’amor celestial amb l’ajut e la dea Iris, missatgera dels déus i personificació de l’arc Iris, que la va deixar lliure Dionís per tal que fos la seva dona.
Per últim el quart nivell: El pavelló neoclàssic la nimfa Egèria. En pujar les escales s’arriba al quart nivell i es pot contemplar el jardí neoclàssic, dos harmònics peristils laterals culminen en un grup escultòric Eros i Psique, personificació de l’ànima. Dos relleus amb inscripcions llatines, a la part de davant: Artis Naturaque parit concordia pulchrum i a la part de darrera: Ars concors foetum naturae matris alumbrat.
El exterior del Pavelló hi ha quatre relleus que fan al·lusió a la brevetat de la vida, a la immensitat de les arts i de la cultura; i, a l’interior cobreix l’octàedre de la cúpula un fris de les Nou Muses: Urània, Polímnia, Tersícore, Talia, Euterpe, Calíope, Clio, Erato i Melpòmene, en companyia de la seva mare Mnemòsine, i del déu de la bellesa i de la música Apol·lo. Aquestes inscripcions també fan al·lusió a les virtuts del marquès: constància, geni, prudència i temperància.
A la façana posterior del pavelló hi ha una placa de marbre amb una inscripció en llatí: Hoc terrae sitienti marchio deliciarum amator auxiulium paravit. AD MDCCLXXXXIV
Per últim us deixo aquí un petit reportatge amb alguns referents del Parc del Laberint i amb entrevistes als visitants per tal de saber el seu grau de coneixement dels mites que s’hi amaguen al Parc del Laberint:
[youtube]http://youtu.be/_Q5vM2DWo4o[/youtube]
En l’actualitat aquest Parc és molt famós i hi ha molta activitat. Sense anar més lluny un cantant de rap ha grabat el seu videoclip allà i a més a més aquest rap presenta grans referents clàssics, concretament de llatinisme com ara:
MENS SANA IN CORPORE SANO: una ment sana en un cos sa.
A GROSO MODO: a grans trets, sense detallar.
IN EXTREMIS: als últims moments.
RES, NON VERBA: fets, no paraules.
MODUS OPERANDI: manera d’obrar.
VERBA VOLANT SCRIPTA MANENT: les paraules volen, lo escrit queda.
MEMENTO MORI:recorda que has de morir.
VA DE RETRO SATANAS: torna-te’n enrere, Satanàs.
SINE DIE: sense data.
TEMPUS FUGIT: el temps s’escapa.
IN SAECULA SAECULORUM: pels segles dels segles.
UBI SOLITUDINEM FACIUNT, PACEM APELLANT: on creen un desert, l’anomenen pau.
[youtube]http://youtu.be/j8nq2oZcYIA[/youtube]
No us perdeu la visita al Parc del Laberint amb la gimcana de la nostra professora de clàssiques i editora de El Fil de les Clàssiques, Margalida Capellà.