Premis Martí Gasull de Plataforma per la Llengua

Resultat d'imatges de Plaraforma per la llenguaPlataforma per la Llengua   és una organització no governamental que treballa des de fa 25 anys per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social i està avalada per un consell consultiu constituït per diferents intel·lectuals de tots els camps. El seu actual president és el cirurgià Òscar Escuder.

 

Aquest dilluns s’ha celebrat l’acte de lliurament  del VI Premi Martí Gasull i Roig ( activista per la llengua catalana, un dels fundadors de la Plataforma  el 1993, i el principal impulsor d’aquesta organització que va morit el 2012 ) Els premis “Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua” tenen per objectiu fer que l’exemple de la tasca de Martí Gasull i Roig serveixi per inspirar, i també reconèixer, a totes aquelles persones i entitats que treballen a favor de la llengua catalana.

En la seva sisena edició el guanyador   ha estat la cooperativa Som Energia. Els finalistes han estat el grup de rap electrònic feminista valencià Pupil·les (primer) i  la Casa Amaziga de Catalunya ( segon)

Maria del Mar Bonet ha rebut  el Premi Especial del Jurat com a reconeixement als seus més de 50 anys de trajectòria i com agraïment a la seva tasca de “pont cultural” entre els territoris de parla catalana.

 

 

 

 

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

Dramatització de Mirall trencat, sortida a SAT Teatre de 2n de Batxillerat

El passat dijous 31 els i les alumnes de 2n de Batxillerat van assistir a la dramatització de Mirall trencat de Mercè Rodoreda, una de les lectures obligatòries que serà objecte d’avaluació a les properes proves de selectivitat.

La versió que vam veure al SAT Teatre és la proposada per la Companyia de Teatre de Ponent  dins del projecte Teatre i Literatura.  Es tracta d’un viatge per l’imaginari i la paraula de l’autora de la mà de dues de les dones protagonistes de la novel·la, Teresa Goday i Armanda, la seva fidel cuinera. Sons, colors  i imatges acompanyen les paraules de les actrius, Mònica Luchetti i Cinta Moreno. El muntatge ha estat dirigit per Txell Rodales. En acabar les dues actrius han propiciat un fòrum.

Tot i que el nostre alumnat no està avesat a aquest format de teatre llegit, sens dubte els fragments  de la novel·la triats per la directora els han ajudat a recordar la novel·la que havien llegit prèviament.

Una dama, una família, una casa i un mirall. Aquests són els elements a partir dels quals es teixeix la novel·la  Mirall trencat (1974). Escrita en la maduresa de Mercè Rodoreda, la història recull la vida de tres generacions de la família Valldaura des de finals del s. XIX fins a després de la fi de la guerra civil. 

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

50 anys de les “Fitxes Ruaix”.

El butlletí digital sobre llengua catalana Infomigjorn va publicar  el 18 de desembre un número especial dedicat a la figura de Josep Ruaix i Vinyet i al cinquantenari de la publicació del cèlebre mètode El català en fitxes.

La publicació inclou els articles següents:

Màriam Serrà:  Unes paraules prèvies.  Carles Riera:  Presentació de Josep Ruaix. Jaume Macià i Guilà:  Josep Ruaix: de la divulgació eficaç a la recerca subtil.   Joan Ferrer: La galàxia Ruaix.  Bernat Puigtobella:  El concili Solà-Ruaix.  Albert Jané:  Notes sobre Josep Ruaix.

Les popularment anomenades “fitxes Ruaix” van ser tota una novetat en una època en què la llengua catalana maldava per ressorgir en la vida pública i van ajudar moltes generacions a aprendre català.

La Norma. Campanya per la Normalització Lingüística. Llengua català

Des de l’aparició de la primera versió ( publicada l’any 1968 a l’editorial Spes per Òmnium Cultural), els qui s’interessaven per l’estudi de la gramàtica catalana podien fer-ho, si bé de manera clandestina,  amb un mètode rigorós, complet i alhora atractiu.  Un cop restablerta la Generalitat de Catalunya el 1977 i, sobretot, amb la campanya de 1982, «El català, cosa de tots», protagonitzada per la peculiar Norma –que precediria la Llei de Normalització Lingüística  de 1983–, el mètode Ruaix,  ampliat i actualitzat, seria una de les gramàtiques de capçalera dels adults que volguessin obtenir els diferents certificats que expedia la Junta Permanent.(organisme encarregat d’establir i d’efectuar les proves per a l’obtenció de certificats de coneixements de llengua catalana per part de la població adulta no escolaritzada.)

AUCA DE JOSEP RUAIX

Josep Ruaix: ‘Hem d’estar disposats a perdre una batalla per a guanyar la guerra’  ( entrevista a Vilaweb, 20/07/14))

 

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

Marc Artigau, guanyador del premi Josep Pla per “La vigília”

L’escriptor barceloní Marc Artigau  (1984), conegut per la seva faceta teatral i poètica,  va ser  guanyador ahir del 51e Premi Josep Pla amb la novel·la La vigília, presentada al certamen amb el títol L’habitació de l’estiu i el pseudònim Joan Ramírez i Ramírez. El jurat, format per Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Genís Sinca, Àlex Susanna i Glòria Gasch, va decidir  per majoria distingir l’obra presentada per Artigau amb el guardó i els 6.000 euros de premi, durant la tradicional Nit dels Premis Nadal, que enguany celebrava 75 anys.

Després dels agraïments de rigor al jurat, a les autoritats  i a la seva família, l’autor va explicar que La vigília tracta sobre la recreació del record: “En Raimon, un autor de contes a la ràdio, rep l’encàrrec de la Cèlia, una senyora de Sarrià, que vol una biografia, però una biografia millorada per quan perdi la memòria pugui llegir la vida que hauria volgut tenir”.  Relacionant-ho amb l’actualitat, va recordar  “la vergonya” dels presos polítics i del govern legítim de la Generalitat exiliat. “La realitat no la podem reescriure i d’aquí molts anys  ens farà vergonya tot plegat”, va afirmar.

Artigau és llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 2008 va publicar l’obra teatral Ushuaïa, guanyadora del Premi Ciutat de Sagunt. L’any anterior havia obtingut el X Premi Boira de Teatre amb Els gorgs. Entre d’altres  ha escrit T’estimem tant, Grace o A una nena nua llepa-li la pell llepa-li la pell a una nena nua. Com autor o director ha estrenat: Caixes (Sala Flyhard), Arbres (Sala Beckett), Aquellos días azules (Círcol Maldà), Un mosquit petit (TNC), El Balneari, A prop, Caïm i Abel… Amb Les sense ànima va guanyar els Premis  Ciutat de Sagunt i  Ramon Vinyes 2009. Com a dramaturg ha treballat amb Julio Manrique a L’ànec Salvatge, Oriol Broggi a Al nostre gust, L’orfe del clan dels Zhao, Àngel Llàcer i Manu Guix a El Petit Príncep, Juan Carlos Martel o Josep Maria Miró, entre d’altres. Darrerament ha estrenat Alba (o el jardí de les delícies) al Teatre Nacional de Catalunya.

En el camp de la poesia, ha publicat poemaris com Vermella (Premi Martí Dot, 2007) o Escuma negra, XXVII Premi de Poesia de les lletres catalanes del Vallès Oriental. El 2011, amb Desterrats, va guanyar el certamen literari Pepe Ribelles Vila de Puçol. En el camp de la narrativa ha publicat Els contes d’El Club de la Mitjanit (2013, Onada), Els perseguidors de paraules (2016, Estrella Polar), La cova dels dies (2018, Fanbooks) i les dues novel·les coescrites amb Jordi Basté, Un home cau (Rosa dels Vents, 2017)  i Els coloms de la Boqueria (Rosa dels Vents, 2018).

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Josep Carner

JOSEP CARNER ( 1884-1970)

Poemes aplegats a l’Antologia poètica.

ETAPA NOUCENTISTA

  1. Poemes artificiosos: LIibre dels poetes (1904) / Ahir (refet) i Bèlgica  (reprès a l’exili a Llunyania, 1952)
  2. Purament noucentistes:
  • Els fruits saborosos (1906) (inici del moviment, 1906)

Utilització del pretext com a punt de partida. Pretextos extrets de la vida quotidiana desrealitzada mitjantçant un procés literari artificiós. Idealisme, embelliment, depuració. Classicisme. Ciutadanisme. Distanciament, ironia. Imatge cívica de la natura.

Tot aquest ideari es reflecteix als tres poemes recollits a l’antologia:

La poma escollida, Com les maduixes i Les llimones casolanes (un fruit dóna títol  a cada poema i serveix com hipotètica reflexió sobre el pas del temps: a la vellesa li correspon la resignació, a la infantesa la innocència i  a la maduresa la serenor )

  • Verger de les galanies ( 1911) Breviari d’amor

Cançó  d’un doble amor i el sonet Camperola llatina (L’amor com a pretext poètic, espai idíl·lic, poeta enamoriscat, irònic)

  1. Evolució del Noucentisme ( 1912-20) (final del moviment, 1923)
  • Auques i ventalls (1914) Cant a la ciutat al llarg de l’any, canvis de la vida quotidiana. Procés idealitzador i distanciament irònic. La bella dama del tramvia  i el sonet Símbols (la senyora grassa que no pot pujar al tramvia, l’anècdota feta categoria) pertanyen a aquest recull.
  • La paraula al vent (1914) és una història d’amor ( al darrera hi ha un fracàs amorós real del poeta i, per tant, un canvi de to, ara més madur) Hi trobem tristor, enyorança, descontentament: Vora la mar és nada.

El recull introdueix dos elements inexistents a l’obra anterior: la influència de la poesia anglesa i retorn  al simbolisme ( camí cap al postsimbolisme: imatges com ara les fulles caigudes, els xiprers, el mirall o l’àngel) recerca de la melodia, la suggestió.

  • Bella terra i bella gent (1918) és publicat a l’inici de la crisi del Noucentisme. La petita tragèdia de la vida quotidiana és present a El dia revolt
  • L’oreig entre les canyes (1920) ens du cap a propostes futures més enllà del Noucentisme. El títol remet a la influència anglesa ( Yeats The wind among the reeds, 1899) Els poemes són de gran contingut líric

  DESPRÉS DEL NOUCENTISME

  1. Aproximació al postsimbolisme durant uns anys d’exili voluntari (1921-1939)

[ sempre mantenint la seva individualitat]

Preocupació per la condició de l’home. Reflexió moral, component existencial. Temes: enyor i record. Augmenta l’abstracció, l’evocació i la simbolització. Influència de la tradició anglesa, dels textos bíblics, de Shakespeare i Leopardi.

  • El cor quiet (1925) d’estructuració més rígida que altres volums anteriors és un poemari que reuneix moltes d’aquestes característiques. A l’Antologia hi ha els poemes Cançoneta incerta i Beat supervivent  ( la nit com  a àmbit simbòlic )
  • La primavera al poblet (1935) Bona part del recull són escenes i sensacions captades durant el periode primaveral, de gran riquesa lèxica i acurada disposició mètrica; alguns poemes, com La vida incerta de l’antologia són de contingut moralitzador i metafísic. ( preocupació pel tema de la mort)
  1. Aprofundiment en el post simbolisme. Anys de postguerra (1939-1957)

L’exili és ara forçós (ho serà fins a la seva mort) L’etapa és marcada per l’experiència de la guerra, la derrota i l’exili. L’esfondrament definitiu de la Catalunya ideal el porta a una reflexió més humana i existencial. Nabí (1941) il·lustra aquestes reflexions. Es tracta d’un llarg poema narratiu polimètric de 1365 versos que pren com a pretext la  història bíblica de Jonàs. A l’antologia hi ha el Cant IV , el més breu ( acció de gràcies de Jonàs a Jahvè)

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

L’escarabat d’or

Les classes de 3r  d’ESO han  llegit L’escarabat d’or d’Edgar Allan Poe ( EEUU- Boston,  1809-Baltimore,  1849).

En aquest  relat el protagonista,  William Legrand, un aficionat a l’entomologia que prové  d’una família d’hugonots arruïnada, troba un tresor soterrat temps enrere pel capità pirata Kidd gràcies al fet que sap resoldre el criptograma que amaga on es troba el cofre que el traurà de l’eventual pobresa. El mètode es basa  a la substitució simple de les lletres a partir d’una anàlisi de freqüències.

També els i les alumnes han fet ús de la criptografia i han  encriptat  els seus desitjos nadalencs que es poden resumir en

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Nit de Santa Llúcia. Festa de les Lletres Catalanes

S’ha celebrat avui a Sabadell la 68a edició dels Premis Literaris Nit de Santa Llúcia organitzats per Òmnium Cultural. A l’inici de la sessió s’ha llegit una carta del president de l’entitat Jordi Cuixart, a la presó des de fa més d’un any. El Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell ha  interpretat el Nabucco de Verdi. Tot seguit, la relació de premiats:

    • Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions a Víctor García Tur per l’obra ‘El país dels cecs’.
    • Premi Muriel Casals de Comunicació de la Comunicació a Jaume Roures i Tatxo Benet.
    • 59è Premi Sant Jordi de novel·la a Jordi Cabré per l’obra ‘Digues un desig’.
    • 56è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a noies i nois a Núria Franquet amb l’obra ‘La Liang dins el quadre’.
    • 45è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Maite Carranza amb l’obra ‘L’alè del drac’.
    • 32è Premi Internacional Joan B. Cendrós al periodista finlandès Pertti Pesonen, autor del documental “La venjança espanyola”, entre d’altres.
    • 60è Premi Carles Riba de Poesia a Carles Rabassa  amb ‘Sons bruts’.                              L’acte ha acabat amb el cant dels segadors.                                                                     VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=bfMd-NK3FJQ&feature=youtu.be
Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Aigües encantades. Puig i Ferreter

 Contextualització de l’obra i l’autor. Durant el Modernisme el teatre català vol estabilitzar-se i vol integrar en la pròpia tradició els corrents més innovadors d’Europa   ( naturalisme ibsenià i simbolisme maeterlinckià) Ignàsi Iglesias, J. Pous i Pagès i el mateix Puig són els representants de la tendència ibseniana mentre que Apel·les Mestres, Massó i Torrents, Maragall amb Nausica , Rusiñol i sobretot Adrià Gual són simbolistes.

L’esclat del Noucentisme ( 1906-1923) coincideix amb una crisi teatral, ressò d’una altra de més àmplia a Europa. Realisme i Simbolisme deixaran pas a la comèdia burgesa             ( Carles Soldevila ) i posteriorment al costumisme populista de Josep M. De Sagarra. JOSEP PUIG I FERRETER  (1882-1956) va viure aquest procés.

Va irrompre a l’escena catalana amb La dama alegre (1904) i fins a l’última de les seves obres,  Un home genial (1923)-  abans del seu pas a la narrativa – podem distingir tres etapes:

1a. Lligada a plantejaments modernistes. Drames passionals plens de referències familiars i personals com a La dama enamorada (1908) tot i que a Aigües encantades predomina la problemàtica social i col·lectiva i respon a una de les qüestions suscitades pel modernisme: l’home i el progrés han de dominar, doblegar la natura. El problema que planteja de partida preocupa a les comarques tarraconines: la sequera. A l’entorn d’aquest gira el conflicte col·lectiu. El tema individual té tints d’enfrontament generacional.

Ja a partir del títol tenim un element de la natura, les aigües mortes, mitificades per la llegenda religiosa, enfront de les quals dos grups de persones aniran prenent posicions ideològiques diferents:

Visió científica o positivista  /  visió tradicional, obscurantista.

L’individu conscient  ( Foraster, Cecília ) s’enfronta a la massa adormida. L’arcaisme del món rural xoca amb els personatges de món urbà més desenvolupat i progressiu.

Els intel·lectuals que tenen el coneixement racional enfront la fe cega de la massa van de bracet a Aigües encantades amb els marginals,  el pastor Romanill,  el veterinari.  La massa inamovible és guiada per l’oligarquia, el batlle, el cacic, el rector; és a dir buròcrates i propietaris.

Entre els dos grups hi ha personatges vacil·lants:

  • El carlí MANSO– a causa de la prepotència de les creences tradicionals – i el mestre – per por a les autoritats de les quals depèn econòmicament. La seva evolució és negativa.
  • Ja cap al final, el batlle ( alcalde) i JULIANA, la mare, que es rebel·larà contra el marit, i donarà la raó a la filles. L’evolució d’aquests és positiva.

CECÍLIA es rebel·la contra la tradició ( s’està d’anar a les rogatives) la qual cosa li comporta un greu conflicte amb el cacic Amat, el seu pare.

Estructura

1r Acte – El jove enginyer FORESTER amic de la noia ( que estudia magisteri a  la ciutat )  li fa arribar una targeta a través de VERGÉS, el mestre secretament enamorat de la noia. El Foraster vol parlar a la gent d’una solució definitiva per a la sequera: canalitzar l’aigua dels gorgs de la Verge, d’aigües sagrades per la llegenda. L’oligarquia considera el Foraster un element perillós que pot acabar amb els seus interessos i decideixen que el Rector parli amb ell. Però la benvinguda pública de Cecília – amb petó inclòs – omple els Amat de vergonya.

2n Acte – El Foraster decideix no anar a la cita amb el Rector i en prohibir-li les autoritats de parlar a la plaça i al cafè, l’endemà va a casa del pastor ROMANILL. Explica la seva teoria sobre la vena d’aigua soterrània i es produeix un gran aldarull. Els oligarques aconsegueixen que el poble reaccioni contra el Forester. Manipulen un fenomen natural: fan creure que una plovisquejada és un miracle. La gent expulsa del poble qui havia de ser la seva salvació.

Se simbolitza l’escena de la gent comportant-se com un ramat amb el retorn a la cas del pastor de les ovelles. Cecília que ha estat tancada pel seu pare, reapareix.

3r Acte – Torna a tenir lloc a la cas d’Amat. Té la funció d’acabar de posar de manifest la hipocresia del cacic -incapaç d’amor patern i de perdó cristià – i el rector – que no ha fet tocat el Te Deum com havia promès per tal que la gent es pogués rabejar contra el Foraster, Es desvetllen, però el batlle, convençut que el plugim ni era miraculós ni salvarà la collita – i Juliana, que comença a pensar que la filla té raó. Cecília decideix anar amb el Forester que és a l’hostal, ferit, i allunyar.se del mestre Vergés. Proclama una mena de lema racionalista que permeti a les generacions futures transcendir qualsevol mena de coneixement llegendari.

Espai – assenyalat per l’autor en text acotat: poble de la província de Tarragona allunyat de la capital, a la part alta i muntanyosa.

Temps intern unitari: de l’arribada del Forester a la seva fugida passen unes 24 hores.

Temps Extern – època actual ( obra datada el 1907) Referències: el veterinari      (manescal) va prendre part al cantonalisme de Cartagena [aixecaments o insurreccions populars que van tenir lloc en diverses localitats del País Valencià, d’Andalusia i de Múrcia (Cartagena), l’any 1873. L’objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics];  es manifesta por a l’anarquisme, i hi ha referències a unes eleccions pel maig a les guerres carlines.

Intencionalitat

L’actitud triomfant de la massa social, sostinguda en les tradicions cegues i enfrontada a la dels individus progressistes que en resulten víctimes heroiques permet l’autor d’evidenciar catàrquicament a l’espectador els seus propis postulats ideològics a partir de la hipocresia dels cacics que, aparentment, semblen guanyadors. El conflicte generacional Cecília-Amat esdevé social en la confrontació individu progressista – massa immòbil.

  • Paral·lelisme amb Un enemic del poble d’Ibsen. Drames passionals, protagonistes herois enfrontats a la col·lectivitat, temes d’interès social. Finalitat de les quals és fer reflexionar el públic.
  • Dualitats tòpiques de la literatura modernista: Individu / massa  –  mon rural / món urbà –  tradició / modernitat  –  superstició / coneixement   – inconsciència / desvetllament  – llegenda / realitat
  • Caracterització psicològica de Cecília. Altres personatges femenins de Puig ( a la trilogia de les Dames) les dones són apassionades, sensuals, d’instints desfermats, dominadores. Segueix Cecília aquest patró? Respon a una ideologia feminista? Si és així, en quin sentit? ( una dona no és res amb homes com vosaltres )

Respon als ideals modernistes vinculats al Regeneracionisme- s’enfronta a Vergés que representa prejudicis socials.

Representa l’individu enfrontat a la massa insensible al canvi ( immobilista i retrògrada) ja que s’enfronta a l’actitud de l’església no volent anar a la processó. Cecília troba la processó estúpida i trista.

És l’individu valorat enfront la societat que mostra ànsies de llibertat. Vol  acabar amb els costums atàvics dictats per la religió i que els individus actuïn segons les seves capacitats,

  • La figura del Foraster. Descripció. Messies modernista
  • Vergés és funcionari i no vol comprometre la seva feina segura, però està enamorat de Cecília i li dona la raó ( no fins a les últimes conseqüències) No té descripció física perquè és un personatge “corrent” com qualsevol altre, sense personalitat. Veu la processó des del turó del Calvari i tot i que, com Cecília, creu que és irracional es commou
  • El cacic les altres oligarquies tenen por de la ciència, no volen entendre el que els diu el Forester. Amat creu que els estudiós de la filla són la causa dels seus mals. Fins a quin punt es pot considerar que el mal està relacionat amb la ignorància com el bé amb la intel·ligència?
  • Anàlisi del personatge del carlí. És coherent?. És carlí per vocació i ha estat enemic del cacic que és isabelí, però acabarà arrossegat per les forces de la tradició. És reaccionari i anticlerical ( no vol frares ni capellans)
  • El Sr. Vicenç representa l’escepticisme. És ateu i no és de cap partit, creu que tot és fals.
  • Bartomeu és anarquista. Veu la vida com una obra d’art.
  • Quina és la ideologia de l’obra enfront la religió?. Critica la veritable fe o més aviat està contra la mitificació religiosa i la manipulació interessada de les creences?
  • La fi del 2n acte es pot considerar naturalista o simbolista?
  • L’actitud dels herois fa canviar de postura a altres personatges? Quins i per què?
  • castellanismes i els localismes.
Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Creixen un 4% els inscrits als exàmens oficials de català

Segons ha informat aquest dimecres la Conselleria de Cultura de la Generalitat en un comunicat, el nombre d’inscrits als exàmens oficials per obtenir una certificació de català ha crescut aquest any un 4,45%, i ha aconseguit les 4.652 persones. Aquests exàmens van tenir lloc entre el 5 de maig i el 16 de juny a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Figueres, Granollers, Igualada, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Fora de Catalunya, també es van fer proves a Fraga i a Perpinyà. L’augment s’ha registrat en tots els certificats, llevat del nivell intermedi (B2) que ha disminuït lleugerament. Així, la inscripció del nivell bàsic (A2) ha estat la que més ha crescut, prop d’un 32%, i la del nivell de suficiència (C1), gairebé un 6%: s’hi han inscrit 1.970 persones i continua essent el certificat amb més demanda. En el nivell superior (C2) l’augment ha estat del 3% i en el nivell elemental (B1), d’un 2%.

Gairebé el 62% de les persones que s’han presentat a les proves les han aprovat i han obtingut el certificat corresponent.

La Direcció General de Política Lingüística avalua els coneixements de llengua catalana d’acord amb els estàndards d’avaluació de llengües dels organismes europeus, i els nivells de competència que certifica es corresponen amb els del Marc europeu comú de referència del Consell d’Europa, instrument de consens i garant de qualitat en els processos d’ensenyament i aprenentatge arreu d’Europa.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

1r d’ESO llegeix “Supertot”

Les classes  de 1r d’ESO han llegit l’obra de teatre juvenil  de Josep M. Benet i Jornet, SUPERTOT (1972) i han treballat els adjectius. Han fet un bonic mural on recullen el seu treball:

Supertot és un heroi amb poders sobrenaturals que porta una doble vida de periodista i superheroi. L’autor té com a referent l’heroi de la mitologia del S. XX Superman.  A  través d’un humor aparentment lleuger i d’un format proper al musical i a l’estètica pop, Benet i Jornet fa una crítica al racisme, als prejudicis, a la intolerància, a l’explotació immobiliària i,  al capdavall, a l’abús del poder.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari