LLENGUA I LITERATURA CATALANES

L’Any Teresa Juvé recupera la trajectòria i l’obra de l’escriptora en el centenari del seu naixement. El Departament de Cultura celebra durant tot aquest 2021 els cent anys de la pedagoga i escriptora amb una sèrie d’activitats per divulgar-ne la trajectòria i fer difusió de l’obra. Alguna de les activitats de la commemoració són una exposició itinerant per les biblioteques que començara a rodar l’abril, un espectacle-lectura dramatitzada, dues rutes literàries per la Barcelona de finals del segle XVI, l’escenari de les novel·les La trampa i L’arbre trencat, un acte institucional del Govern (a través de la Institució de les Lletres Catalanes) i un de l’Ajuntament de Begur el proper divendres.

L’exposició  recorrerà la trajectòria vital i literària de Teresa Juvé, nascuda a Madrid el 1921 de pare català i mare madrilenya, la seva formació primer a la Institución Libre de Enseñanza i posteriorment a Barcelona, passant per l’exili, l’amor a la pedagogia i el compromís polític, sense oblidar la seva obra literària, l’humanisme i el llegat vital. L’espectacle inclòs a la commemoarció és una lectura dramatitzada,  ‘Flaire de Lilàs’, protagonitzada per Maria Jesús Lleonard acompanyada per un pianista.

En la presentació de l’Any Teresa Juvé la Consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha celebrat que la commemoració es pugui dur a terme amb l’autora viva, quelcom que “poques vegades passa”. Cal remarcar que Juvé segueix activa literàriament i també en la lluita pels drets i les llibertats, per la cultura i per les dones. Teresa Juvé ha publicat recentment la seva darrera novel·la, un nou thriller, El degollador de Vallvidrera (Ed Meteora, 2021)

L’escriptora Maria Barbal ha estat proclamada enguany Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El jurat  ha valorat de l’escriptora la composició de tot un univers que recorre la història del país, fent una crònica del temps que li ha tocat viure amb una visió personal. Ha creat, a través de la seva escriptura, un espai literari i una veu pròpia: un estil contingut i essencial que proporciona a la seva prosa un gran to poètic, sempre al servei de la versemblança. El cerimònia de concessió del premi l’havia de presentar el president d’Omnium Cultural  Jordi Cuixart, però va haver d’anar a la presó perquè ha estat revocat el 3r grau del qual gaudia.

És la sisena dona que rep el premi des de la seva primera edició.

Maria Barbal (Tremp, 1949) ha publicat una dotzena de novel·les, llibres de contes, una obra de teatre i tres de narrativa juvenil, i ha rebut una gran quantitat de premis. Es tracta d’una de les novel·listes més destacades de la literatura catalana contemporània. La darrera novel·la que ha publicat acaba de sortir ara, Tàndem (Columna), i li ha valgut també el premi Josep Pla.

Alguns dels seus títols més destacats són: Pedra de tartera ( 1984), Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992)

El poeta i arquitecte JOAN MARGARIT (1938) ha mort als 82 anys a causa d’un càncer. Inicià la seva obra poètica en castellà els anys 60 i a partir dels 80 escrigué també en català. El canvi a la seva llengua materna va suposar, segons va assenyalar ell mateix, un alliberament  en la seva creativitat poètica i des del seu primer llibre en català, totes les  seves publicacions posteriors serien en català i ell mateix es traduïa al castellà. A més del seu treballs com a arquitecte, exercí també de professor a l’escola d’arquitectura. El 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia,  i l’octubre del mateix any, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. El 2018 publicà el seu llibre de memòries, Per tenir casa cal guanyar la guerra i el 2019 fou guardonat amb el Premi Cervantes (a causa  de la pandèmia el rebé a finals del 2020. El mateix 2019, fou guardonat amb el premi Reina Sofia de poesia iberoamericana. L’any 2020 publicà l’antologia Sense el dolor no hauríem estimat (Proa) i el volum Poètica (Empúries) i, abans de la seua mort, explicà que tenia intenció de publicar un llibre titulat Animal de bosc, de 65 poemes.

Recordem-lo amb aquest poema del seu llibre Joana dedicat a una de les eves filles que va morir encara molt jove:

UN POBRE INSTANT

El Dia de les Escriptores, impulsat des del 2016, se celebra  anualment el dilluns més proper a la data del 15 d’octubre, en commemoració de la mort de l’escriptora Santa Teresa de Jesús. Aquesta commemoració va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’associació Clásicas y Modernas i la Federació Espanyola de Dones Directives (FEDEPE) per recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el seu treball en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història.

Aquest any se celebra la quarta edició amb  un homenatge  a las escriptores hispanes i hispanoamericanes i el seu llegat cultural.  La gala, que tindrà lloc a la Biblioteca Nacional, serà conduïda  per  Elvira Lindo i el tema triat és “L’esforç quotidià de les dones”. Es llegiran fragments d’obres de les escriptores: Teresa de Jesús, Rosalía de Castro, Dulce María Loynaz, Blanca Varela, Errose Bustintza (Mañariko), Elena Fortún, Sor Juana Inés de la Cruz, Ana María Matute, Josefina Carabias, Pura Vázquez, Luisa Carnés, Gloria Fuertes, Mercè Rodoreda, Idea  Vilariño, Circe Maia, Emilia Pardo Bazán, Victorina Durán, Ida Vitale, Carmen Baroja i Nessi i Concha Méndez. L’acte serà retransmès en directe pel canal de YouTube de la Biblioteca.

Pel que fa a Catalunya,  l’Institut Català de les Dones, en el Dia de les Escriptores vol reivindicar  el reconeixement de les dones escriptores i recordar que només a 6 dones se’ls ha concedit el Premi d’Honor de les Lletres catalanes. L’ajuntament de Barcelona, sota el lema Esforçades, celebrarà un acte a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de per M. Àngels Cabré, que consistirà en la lectura contínua de textos escrits per dones, per part d’escriptores, periodistes i actrius.

L’Acadèmia Sueca acaba de fer públic que la poeta LOUISE GLÜCK ha rebut el guardó més prestigiós del món i el més ben dotat, amb gairebé 850.000 euros. Ella no estava entre els 5 favorits d’enguany, entre els quals Javier Marías. L’Acadèmia sueca distingeix  l’autora per  «la seva  inconfundible veu poètica, que amb una bellesa  austera fa universal l’existència individual». La infantesa i la vida familiar són dos dels temes centrals de les seves obres.

Glück va néixer a Nova York el 1943. Va guanyar el  Premi Pulitzer de poesia el 1993 pel seu poemari The Wild Iris. Ha rebut també el National Book Critics Circle Award per Triumph of Achilles, el Premi de l’Acadèmia  Americana de Poetes per Firstborn, i  nombroses beques Guggenheim. Actualment viu a Cambridge, Massachusetts, i es dedica a docència al departament de llengua anglesa del Williams College. Paral·lelament, imparteix classes a la Universidad de Yale.

La seva obra consta d’11 llibres de poesia entre els quals, a més dels citats, cal incloure Averno, The seven ages, Vita Nova, Ararat entre d’altres. També ha publicat una col·lecció d’assaigs, Proofs and Theories: Essays on Poetry  que va rebre el PEN Martha Albrand Award for Nonfiction.

El 2017 l’editorial Edicions del Buc (València) va publicar un poemari seu, el pr

L’Associació d’escriptors en Llengua Catalana  ( AELC ) ha distingit el poeta Narcís Comadira  (Girona, 1942) per la qualitat de la seva obra, la importància de la trajectòria i el compromís de l’autor. La nòmina de guardonats amb aquest premi,  que és atorgat pels companys de professió i distingeix  el conjunt de l’obra d’un autor de llengua catalana, és formada, entre d’altres, per Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Francesc Parcerisas o Antònia Vicens. 

A banda de la poesia Comadira també ha cultivat la dramatúrgia, la traducció – sobretot de l’italià i el’anglès- , l’article periodístic o la crítica literària o artística i ha exercit altres disciplines artístiques com la pintura.  Entre d’altres reconeixements és Creu de Sant Jordi i Doctor Honoris Causa per la UdG.

L’AELC editarà, amb motiu del premi, un volum de la col·lecció «Retrats», dedicat a Narcís Comadira.

Malauradament, hem d’afegir a la llarga llista de persones que han mort per aquesta maleïda infecció que ens té a tothom confinats a casa el nom de l’insigne dramaturg i guionista: 

JOSEP MARIA BENET I JORNET. Com ha dit la seva mateixa filla, ha mort aquesta matinada als 79 anys de COVID19. “Ara vola lliure”, ha afegit. La mort s’ha produït a la residència on s’estava, ja que  des de fa 5 anys es va comunicar que estava malalt d’Alzheimer.

Durant molts cursos els i les alumnes de 1r de l’institut hem llegit la seva peça Supertot (1975)

La seva primera obra de teatre, Una vella, coneguda olor (1964), va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra. Hi retrata la vida i ambicions d’una noia de classe treballadora, la jove Maria, en una Barcelona vella que li era molt propera ja que ell havia nascut en una família humil al barri de Sant Antoni. Va esdevenir un dels principals renovadors del teatre català i mestre d’una generació de dramaturgs. Va escriure obres com Fantasia per a un auxiliar administratiu (1964), Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1966-1968), Berenàveu a les fosques (1972), La desaparició de Wendy i altres obres (1974), Quan la ràdio parlava de Franco (1979) i Revolta de bruixes (1977), que ha estat en diverses convocatòries lectura de literatura catalana de modalitat per a  alumnes de batxillerat. També va conrear el teatre infantil com l’esmentada Supertot, Helena a l’illa del baró Zodíac (1975) i El somni de Bagdad (1977), entre d’altres. El 1989 va estrenar Ai, carai! al Teatre Lliure, i Desig, el 1991, al Centre Dramàtic de la Generalitat, i va continuar amb obres com E. R, estrenada al Teatre Lliure el 1994 i portada al cinema per Ventura Pons; Olors, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000); Això, a un fill, no se li fa (Teatreneu, 2002); L’habitació del nen (Teatre Lliure, 2003); Salamandra (TNC, 2005); Soterrani (Sala Beckett, 2008); Dues dones que ballen (Teatre Lliure, 2010), i Com dir-ho? (Almeria Teatre, 2013), entre d’altres. 

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis: el Premi Nacional de Teatre (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013) i la Medalla d’Honor de la SGAE (2015).

Paral·lelament a la seva carrera com a dramaturg, Benet i Jornet va desenvolupar una llarga carrera com a director i guionista de telenovel·les en català; tasca  que havia iniciat a finals dels setanta al circuit català de TVE i va seguir a TV3.  A Poble Nou (1994), sèrie pionera  que va enganxar milers de catalans  i la seva seqüela  Rosa (1995-96), van seguir serials tan emblemàtics com Nissaga de Poder (1996-98), Laberint d’ombres (1998-00), Nissaga, l’herència (1999), El cor de la ciutat (2000-2009) i Ventdelplà (2005-2010).

L’any 2018 la seva filla Carlota va publicar el llibre  Papitu. El somriure sota el bigoti com a homenatge d’amor i en un intent de fixar la memòria del seu pare qui ho havia oblidat tot per culpa de la cruel malaltia.

Els professionals de teatre van retre sentits homenatges a l’amic i mestre qui no podiarecordar res del que havia escrit. Ara que ja no hi és físicament, tots nosaltres hem de ser la memòria de la seva obra.