Ha mort Joan Margarit

El poeta i arquitecte JOAN MARGARIT (1938) ha mort als 82 anys a causa d’un càncer. Inicià la seva obra poètica en castellà els anys 60 i a partir dels 80 escrigué també en català. El canvi a la seva llengua materna va suposar, segons va assenyalar ell mateix, un alliberament  en la seva creativitat poètica i des del seu primer llibre en català, totes les  seves publicacions posteriors serien en català i ell mateix es traduïa al castellà. A més del seu treballs com a arquitecte, exercí també de professor a l’escola d’arquitectura. El 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia,  i l’octubre del mateix any, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. El 2018 publicà el seu llibre de memòries, Per tenir casa cal guanyar la guerra i el 2019 fou guardonat amb el Premi Cervantes (a causa  de la pandèmia el rebé a finals del 2020. El mateix 2019, fou guardonat amb el premi Reina Sofia de poesia iberoamericana. L’any 2020 publicà l’antologia Sense el dolor no hauríem estimat (Proa) i el volum Poètica (Empúries) i, abans de la seua mort, explicà que tenia intenció de publicar un llibre titulat Animal de bosc, de 65 poemes.

Recordem-lo amb aquest poema del seu llibre Joana dedicat a una de les eves filles que va morir encara molt jove:

UN POBRE INSTANT

La mort no és més que això: el dormitori,
la tarda lluminosa a la finestra,
el radiocasset a la tauleta
-tan aturat com el teu cor-
amb les cançons cantades ja per sempre.
L’últim sospir que has fet roman encara
suspès a dintre meu: no deixo que s’acabi.
Saps quin concert és el proper, Joana?
Sents com juguen els nens al pati de l’escola?
Després d’aquesta tarda,
saps com serà la nit, la nit de primavera?
Vindrà gent.
I la casa encendrà tots els seus llums.

2 de juny del 2001

La seva és una poesia precisa, exacta, intensa, fàcil de llegir i fàcil d’entendre. Podem visitar la seva pàgina personal per conèixer la seva obra o la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana

 

 

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Dia de les Escriptores

El Dia de les Escriptoresimpulsat des del 2016, se celebra  anualment el dilluns més proper a la data del 15 d’octubre, en commemoració de la mort de l’escriptora Santa Teresa de Jesús. Aquesta commemoració va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’associació Clásicas y Modernas i la Federació Espanyola de Dones Directives (FEDEPE) per recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el seu treball en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història.

Aquest any se celebra la quarta edició amb  un homenatge  a las escriptores hispanes i hispanoamericanes i el seu llegat cultural.  La gala, que tindrà lloc a la Biblioteca Nacional, serà conduïda  per  Elvira Lindo i el tema triat és “L’esforç quotidià de les dones”. Es llegiran fragments d’obres de les escriptores: Teresa de Jesús, Rosalía de Castro, Dulce María Loynaz, Blanca Varela, Errose Bustintza (Mañariko), Elena Fortún, Sor Juana Inés de la Cruz, Ana María Matute, Josefina Carabias, Pura Vázquez, Luisa Carnés, Gloria Fuertes, Mercè Rodoreda, Idea  Vilariño, Circe Maia, Emilia Pardo Bazán, Victorina Durán, Ida Vitale, Carmen Baroja i Nessi i Concha Méndez. L’acte serà retransmès en directe pel canal de YouTube de la Biblioteca.

Pel que fa a Catalunya,  l’Institut Català de les Dones, en el Dia de les Escriptores vol reivindicar  el reconeixement de les dones escriptores i recordar que només a 6 dones se’ls ha concedit el Premi d’Honor de les Lletres catalanes. L’ajuntament de Barcelona, sota el lema Esforçadescelebrarà un acte a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de per M. Àngels Cabré, que consistirà en la lectura contínua de textos escrits per dones, per part d’escriptores, periodistes i actrius.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

La poeta nord-americana Louise Glück, Premi Nobel de Literatura 2020

L’Acadèmia Sueca acaba de fer públic que la poeta LOUISE GLÜCK ha rebut el guardó més prestigiós del món i el més ben dotat, amb gairebé 850.000 euros. Ella no estava entre els 5 favorits d’enguany, entre els quals Javier Marías. L’Acadèmia sueca distingeix  l’autora per  «la seva  inconfundible veu poètica, que amb una bellesa  austera fa universal l’existència individual». La infantesa i la vida familiar són dos dels temes centrals de les seves obres.

Glück va néixer a Nova York el 1943. Va guanyar el  Premi Pulitzer de poesia el 1993 pel seu poemari The Wild Iris. Ha rebut també el National Book Critics Circle Award per Triumph of Achilles, el Premi de l’Acadèmia  Americana de Poetes per Firstborn, i  nombroses beques Guggenheim. Actualment viu a Cambridge, Massachusetts, i es dedica a docència al departament de llengua anglesa del Williams College. Paral·lelament, imparteix classes a la Universidad de Yale.

La seva obra consta d’11 llibres de poesia entre els quals, a més dels citats, cal incloure Averno, The seven ages, Vita Nova, Ararat entre d’altres. També ha publicat una col·lecció d’assaigs, Proofs and Theories: Essays on Poetry  que va rebre el PEN Martha Albrand Award for Nonfiction.

El 2017 l’editorial Edicions del Buc (València) va publicar un poemari seu, el pr

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Ha mort Juste de Nin, creador de la Norma

La Norma. Campanya per la Normalització Lingüística. Llengua català

El dibuixant Lluís Juste de Nin ha mort avui als 75 anys, víctima d’un càncer, de manera sobtada. Juste és especialment reconegut per haver donat vida a la NORMA, la nena que, amb textos de Tísner, va ser el símbol de la primera campanya de normalització lingüística, “El català, cosa de tots”, impulsada per la Generalitat de Catalunya l’any 1982. Guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 2019, Lluís Juste de Nin acabava de publicar Rossinyol que vas a França, una novel·la gràfica.

La Norma, una nena amb peto blau, incitava per primera vegada els catalans a utilitzar amb normalitat la llengua després d’anys de persecució. Lluís Juste de Nin, que signava com a Esquerrà, dibuixava les vinyetes i els guions de les vinyetes  els escrivia Avel·lí Artís Gener “Tísner”.  La campanya “El català, cosa de tots” era publicada als diaris de l’època. Va ser la primera campanya institucional de sensibilització sobre l’ús de la llengua de la Generalitat i es va llançar l’any 1982. Un any després, s’aprovava la primera llei de normalització lingüística.

El 2012, la proposta de reforma educativa del Govern espanyol (la llei Wert) va propiciar que la Generalitat  recorregués, de nou, al personatge de la Norma i  el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va encarregar al seu creador que la tornés a dibuixar, però enfadada i dient exclamant “No ens toqueu el català!”.

 

 

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

El poeta Narcís Comadira XXè Premi Jaume Fuster

L’Associació d’escriptors en Llengua Catalana  ( AELC ) ha distingit el poeta Narcís Comadira  (Girona, 1942) per la qualitat de la seva obra, la importància de la trajectòria i el compromís de l’autor. La nòmina de guardonats amb aquest premi,  que és atorgat pels companys de professió i distingeix  el conjunt de l’obra d’un autor de llengua catalana, és formada, entre d’altres, per Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Francesc Parcerisas o Antònia Vicens. 

A banda de la poesia Comadira també ha cultivat la dramatúrgia, la traducció – sobretot de l’italià i el’anglès- , l’article periodístic o la crítica literària o artística i ha exercit altres disciplines artístiques com la pintura.  Entre d’altres reconeixements és Creu de Sant Jordi i Doctor Honoris Causa per la UdG.

L’AELC editarà, amb motiu del premi, un volum de la col·lecció «Retrats», dedicat a Narcís Comadira.

 

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Josep Maria Benet i Jornet en el record

Malauradament, hem d’afegir a la llarga llista de persones que han mort per aquesta maleïda infecció que ens té a tothom confinats a casa el nom de l’insigne dramaturg i guionista: 

JOSEP MARIA BENET I JORNET. Com ha dit la seva mateixa filla, ha mort aquesta matinada als 79 anys de COVID19. “Ara vola lliure”, ha afegit. La mort s’ha produït a la residència on s’estava, ja que  des de fa 5 anys es va comunicar que estava malalt d’Alzheimer.

Durant molts cursos els i les alumnes de 1r de l’institut hem llegit la seva peça Supertot (1975)

La seva primera obra de teatre, Una vella, coneguda olor (1964), va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra. Hi retrata la vida i ambicions d’una noia de classe treballadora, la jove Maria, en una Barcelona vella que li era molt propera ja que ell havia nascut en una família humil al barri de Sant Antoni. Va esdevenir un dels principals renovadors del teatre català i mestre d’una generació de dramaturgs. Va escriure obres com Fantasia per a un auxiliar administratiu (1964), Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1966-1968), Berenàveu a les fosques (1972), La desaparició de Wendy i altres obres (1974), Quan la ràdio parlava de Franco (1979) i Revolta de bruixes (1977), que ha estat en diverses convocatòries lectura de literatura catalana de modalitat per a  alumnes de batxillerat. També va conrear el teatre infantil com l’esmentada Supertot, Helena a l’illa del baró Zodíac (1975) i El somni de Bagdad (1977), entre d’altres. El 1989 va estrenar Ai, carai! al Teatre Lliure, i Desig, el 1991, al Centre Dramàtic de la Generalitat, i va continuar amb obres com E. R, estrenada al Teatre Lliure el 1994 i portada al cinema per Ventura Pons; Olors, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000); Això, a un fill, no se li fa (Teatreneu, 2002); L’habitació del nen (Teatre Lliure, 2003); Salamandra (TNC, 2005); Soterrani (Sala Beckett, 2008); Dues dones que ballen (Teatre Lliure, 2010), i Com dir-ho? (Almeria Teatre, 2013), entre d’altres. 

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis: el Premi Nacional de Teatre (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013) i la Medalla d’Honor de la SGAE (2015).

Paral·lelament a la seva carrera com a dramaturg, Benet i Jornet va desenvolupar una llarga carrera com a director i guionista de telenovel·les en català; tasca  que havia iniciat a finals dels setanta al circuit català de TVE i va seguir a TV3.  A Poble Nou (1994), sèrie pionera  que va enganxar milers de catalans  i la seva seqüela  Rosa (1995-96), van seguir serials tan emblemàtics com Nissaga de Poder (1996-98), Laberint d’ombres (1998-00), Nissaga, l’herència (1999), El cor de la ciutat (2000-2009) i Ventdelplà (2005-2010).

L’any 2018 la seva filla Carlota va publicar el llibre  Papitu. El somriure sota el bigoti com a homenatge d’amor i en un intent de fixar la memòria del seu pare qui ho havia oblidat tot per culpa de la cruel malaltia.

Els professionals de teatre van retre sentits homenatges a l’amic i mestre qui no podiarecordar res del que havia escrit. Ara que ja no hi és físicament, tots nosaltres hem de ser la memòria de la seva obra.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Enric Casasses, 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

El poeta Enric Casasses (Barcelona, 1951) és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, guardó que atorga per ÒMNIUM CULTURAL  des de 1969.  El premi es dona a una persona per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

L’acte de  lliurament del premi (de 20.000 euros) i el guardó fet per Ernest Altés se celebrarà el 8 de juny.

Casasses és un dels més interessants innovadors de la creació poètica dels últims anys. Compta amb una producció heterogènia i extensa, en la qual ha adaptar influències literàries tan dispars com la poesia medieval i el vers lliure. També experimenta  amb formes inventades. Considerem transgressora la seva obra amb la qual ha contribuït a renovar i a enriquir el panorama de la lírica catalana contemporània; cal destacar els seus espectaculars recitals com una forma de viure la poesia més enllà del llibre. Ha escrit també assaig, narrativa i teatre, ha participat en obres de teatre i d’altres accions culturals  i ha traduït obres de diverses llengües.

Entre d’altres premis, l’any 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya.

Llegim un breu i bonic poema d’amor al seu recull EL NUS LA FLOR (2018):

                               COM MÉS M’ESTRENYS, MÉS M’EIXAMPLO
 

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Ha mort l’escriptora Isabel-Clara Simó

L’escriptora d’Alcoi, que patia esclerosi des de feia uns anys, ha mort aquesta matinada als 76 anys a Barcelona, la ciutat on residia. La seva trajectòria literària i personal ha estat marcada pel compromís amb els Països Catalans.  Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2017 i considerada la degana de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó deixa un extens llegat, integrat per més de 50 llibres, que ha contribuït a normalitzar i enriquir les lletres catalanes.

A l llarg de quatre dècades, ha conreat tota mena de gèneres a més de la novel·la, com ara la poesia, l’assaig, els relats, l’articulisme o els guions radiofònics. La seva obra ha estat traduïda a deu llengües. Alguns dels seus títols més celebrats són  Júlia (1983),  La salvatge –que va guanyar el premi Sant Jordi el 1993–,  el recull de relats Dones ( 1997), Amor meva (2010), Homes (2010),  Els invisibles (2013) o  Jonàs (2016), ambientada en l’actualitat a Barcelona i Nova York. Les seves dues últimes novel·les publicades el 2019 són Prime time. Irreverències i La sarbatana

A més del seu compromís amb  la llengua catalana i la llibertat, sempre va lluitar per la millora de la situació de les dones i la infància.

Amb la lectura, o relectura de les seves obres sempre perviurà en la nostra memòria.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Polèmica proposta del PSC que trenca amb la immersió lingüística

La proposta del PSC d’una nova política lingüística a l’ensenyament a Catalunya que trenca amb la immersió implica un qüestionament del consens sobre l’èxit d’aquest model durant dècades. El nou plantejament socialista apareix formulat en els documents elaborats de cara al proper congrés del partit, on es proposa fer “de la diversitat lingüística a Catalunya un actiu”, “defensant el català i el castellà a través d’un model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix”. Ells en diuen “flexibilitzar el sistema”.

La immersió lingüística, que assenyala el català com a llengua vehicular a l’escola enfront d’altres sistemes pedagògics que aposten per separar els nens en funció de la llengua, s’ha considerat a Catalunya un model d’èxit perquè garanteix la cohesió social i ha estat possible gràcies a un ampli consens polític que històricament ha inclòs els principals partits catalans, entre els quals, i de manera molt destacada, el PSC. El model va ser molt defensat per aquest partit justament en municipis amb una gran quantitat de no catalanoparlants com ara Santa Coloma de Gramanet, per exemple. El qüestionament a aquest model ha estat impulsat els darrers anys des del Parlament per Ciutadans i PP, però els socialistes catalans continuaven formalment mantenint el suport a la immersió i per aixà ara ha aixecat polseguera la seva proposta. Ja veurem en què acaba tot plegat; però no creiem que s’hagi trencat el “pacte de convivència en matèria lingüística” ni tampoc hi ha “confrontació entre llengües”.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

Ha mort Harold Bloom

Un dels intel·lectuals un més influents i populars de la cultura contemporània ha mort als 89 anys. Fou un gran defensor d’una lectura clàssica de les obres, en contra de corrents postmodernistes. La seva obra més coneguda és The Western Canon (El Cànon Occidental, 1994) on, a més de fer una ressenya exhaustiva dels seus llibres preferits, aporta un llistat amb els llibres més importants de totes les èpoques a Occident. Aquest llistat  va aixecar una forta polèmica, però va esdevenir la referència de moltes altres obres crítiques. Està dividit en quatre èpoques: Edat Teocràtica (des dels inicis fins al 1321), Edat Aristocràtica (del 1321 fins al 1832), Edat Democràtica (1832-1900) i Edat Caòtica (segles XX i XXI).

L’any 2002 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya per part de la Generalitat de Catalunya.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari