Aigües encantades. Puig i Ferreter

 Contextualització de l’obra i l’autor. Durant el Modernisme el teatre català vol estabilitzar-se i vol integrar en la pròpia tradició els corrents més innovadors d’Europa   ( naturalisme ibsenià i simbolisme maeterlinckià) Ignàsi Iglesias, J. Pous i Pagès i el mateix Puig són els representants de la tendència ibseniana mentre que Apel·les Mestres, Massó i Torrents, Maragall amb Nausica , Rusiñol i sobretot Adrià Gual són simbolistes.

L’esclat del Noucentisme ( 1906-1923) coincideix amb una crisi teatral, ressò d’una altra de més àmplia a Europa. Realisme i Simbolisme deixaran pas a la comèdia burgesa             ( Carles Soldevila ) i posteriorment al costumisme populista de Josep M. De Sagarra. JOSEP PUIG I FERRETER  (1882-1956) va viure aquest procés.

Va irrompre a l’escena catalana amb La dama alegre (1904) i fins a l’última de les seves obres,  Un home genial (1923)-  abans del seu pas a la narrativa – podem distingir tres etapes:

1a. Lligada a plantejaments modernistes. Drames passionals plens de referències familiars i personals com a La dama enamorada (1908) tot i que a Aigües encantades predomina la problemàtica social i col·lectiva i respon a una de les qüestions suscitades pel modernisme: l’home i el progrés han de dominar, doblegar la natura. El problema que planteja de partida preocupa a les comarques tarraconines: la sequera. A l’entorn d’aquest gira el conflicte col·lectiu. El tema individual té tints d’enfrontament generacional.

Ja a partir del títol tenim un element de la natura, les aigües mortes, mitificades per la llegenda religiosa, enfront de les quals dos grups de persones aniran prenent posicions ideològiques diferents:

Visió científica o positivista  /  visió tradicional, obscurantista.

L’individu conscient  ( Foraster, Cecília ) s’enfronta a la massa adormida. L’arcaisme del món rural xoca amb els personatges de món urbà més desenvolupat i progressiu.

Els intel·lectuals que tenen el coneixement racional enfront la fe cega de la massa van de bracet a Aigües encantades amb els marginals,  el pastor Romanill,  el veterinari.  La massa inamovible és guiada per l’oligarquia, el batlle, el cacic, el rector; és a dir buròcrates i propietaris.

Entre els dos grups hi ha personatges vacil·lants:

  • El carlí MANSO– a causa de la prepotència de les creences tradicionals – i el mestre – per por a les autoritats de les quals depèn econòmicament. La seva evolució és negativa.
  • Ja cap al final, el batlle ( alcalde) i JULIANA, la mare, que es rebel·larà contra el marit, i donarà la raó a la filles. L’evolució d’aquests és positiva.

CECÍLIA es rebel·la contra la tradició ( s’està d’anar a les rogatives) la qual cosa li comporta un greu conflicte amb el cacic Amat, el seu pare.

Estructura

1r Acte – El jove enginyer FORESTER amic de la noia ( que estudia magisteri a  la ciutat )  li fa arribar una targeta a través de VERGÉS, el mestre secretament enamorat de la noia. El Foraster vol parlar a la gent d’una solució definitiva per a la sequera: canalitzar l’aigua dels gorgs de la Verge, d’aigües sagrades per la llegenda. L’oligarquia considera el Foraster un element perillós que pot acabar amb els seus interessos i decideixen que el Rector parli amb ell. Però la benvinguda pública de Cecília – amb petó inclòs – omple els Amat de vergonya.

2n Acte – El Foraster decideix no anar a la cita amb el Rector i en prohibir-li les autoritats de parlar a la plaça i al cafè, l’endemà va a casa del pastor ROMANILL. Explica la seva teoria sobre la vena d’aigua soterrània i es produeix un gran aldarull. Els oligarques aconsegueixen que el poble reaccioni contra el Forester. Manipulen un fenomen natural: fan creure que una plovisquejada és un miracle. La gent expulsa del poble qui havia de ser la seva salvació.

Se simbolitza l’escena de la gent comportant-se com un ramat amb el retorn a la cas del pastor de les ovelles. Cecília que ha estat tancada pel seu pare, reapareix.

3r Acte – Torna a tenir lloc a la cas d’Amat. Té la funció d’acabar de posar de manifest la hipocresia del cacic -incapaç d’amor patern i de perdó cristià – i el rector – que no ha fet tocat el Te Deum com havia promès per tal que la gent es pogués rabejar contra el Foraster, Es desvetllen, però el batlle, convençut que el plugim ni era miraculós ni salvarà la collita – i Juliana, que comença a pensar que la filla té raó. Cecília decideix anar amb el Forester que és a l’hostal, ferit, i allunyar.se del mestre Vergés. Proclama una mena de lema racionalista que permeti a les generacions futures transcendir qualsevol mena de coneixement llegendari.

Espai – assenyalat per l’autor en text acotat: poble de la província de Tarragona allunyat de la capital, a la part alta i muntanyosa.

Temps intern unitari: de l’arribada del Forester a la seva fugida passen unes 24 hores.

Temps Extern – època actual ( obra datada el 1907) Referències: el veterinari      (manescal) va prendre part al cantonalisme de Cartagena [aixecaments o insurreccions populars que van tenir lloc en diverses localitats del País Valencià, d’Andalusia i de Múrcia (Cartagena), l’any 1873. L’objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics];  es manifesta por a l’anarquisme, i hi ha referències a unes eleccions pel maig a les guerres carlines.

Intencionalitat

L’actitud triomfant de la massa social, sostinguda en les tradicions cegues i enfrontada a la dels individus progressistes que en resulten víctimes heroiques permet l’autor d’evidenciar catàrquicament a l’espectador els seus propis postulats ideològics a partir de la hipocresia dels cacics que, aparentment, semblen guanyadors. El conflicte generacional Cecília-Amat esdevé social en la confrontació individu progressista – massa immòbil.

  • Paral·lelisme amb Un enemic del poble d’Ibsen. Drames passionals, protagonistes herois enfrontats a la col·lectivitat, temes d’interès social. Finalitat de les quals és fer reflexionar el públic.
  • Dualitats tòpiques de la literatura modernista: Individu / massa  –  mon rural / món urbà –  tradició / modernitat  –  superstició / coneixement   – inconsciència / desvetllament  – llegenda / realitat
  • Caracterització psicològica de Cecília. Altres personatges femenins de Puig ( a la trilogia de les Dames) les dones són apassionades, sensuals, d’instints desfermats, dominadores. Segueix Cecília aquest patró? Respon a una ideologia feminista? Si és així, en quin sentit? ( una dona no és res amb homes com vosaltres )

Respon als ideals modernistes vinculats al Regeneracionisme- s’enfronta a Vergés que representa prejudicis socials.

Representa l’individu enfrontat a la massa insensible al canvi ( immobilista i retrògrada) ja que s’enfronta a l’actitud de l’església no volent anar a la processó. Cecília troba la processó estúpida i trista.

És l’individu valorat enfront la societat que mostra ànsies de llibertat. Vol  acabar amb els costums atàvics dictats per la religió i que els individus actuïn segons les seves capacitats,

  • La figura del Foraster. Descripció. Messies modernista
  • Vergés és funcionari i no vol comprometre la seva feina segura, però està enamorat de Cecília i li dona la raó ( no fins a les últimes conseqüències) No té descripció física perquè és un personatge “corrent” com qualsevol altre, sense personalitat. Veu la processó des del turó del Calvari i tot i que, com Cecília, creu que és irracional es commou
  • El cacic les altres oligarquies tenen por de la ciència, no volen entendre el que els diu el Forester. Amat creu que els estudiós de la filla són la causa dels seus mals. Fins a quin punt es pot considerar que el mal està relacionat amb la ignorància com el bé amb la intel·ligència?
  • Anàlisi del personatge del carlí. És coherent?. És carlí per vocació i ha estat enemic del cacic que és isabelí, però acabarà arrossegat per les forces de la tradició. És reaccionari i anticlerical ( no vol frares ni capellans)
  • El Sr. Vicenç representa l’escepticisme. És ateu i no és de cap partit, creu que tot és fals.
  • Bartomeu és anarquista. Veu la vida com una obra d’art.
  • Quina és la ideologia de l’obra enfront la religió?. Critica la veritable fe o més aviat està contra la mitificació religiosa i la manipulació interessada de les creences?
  • La fi del 2n acte es pot considerar naturalista o simbolista?
  • L’actitud dels herois fa canviar de postura a altres personatges? Quins i per què?
  • castellanismes i els localismes.
Aquest article ha estat publicat en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari