Josep Carner

JOSEP CARNER ( 1884-1970)

Poemes aplegats a l’Antologia poètica.

ETAPA NOUCENTISTA

  1. Poemes artificiosos: LIibre dels poetes (1904) / Ahir (refet) i Bèlgica  (reprès a l’exili a Llunyania, 1952)
  2. Purament noucentistes:
  • Els fruits saborosos (1906) (inici del moviment, 1906)

Utilització del pretext com a punt de partida. Pretextos extrets de la vida quotidiana desrealitzada mitjantçant un procés literari artificiós. Idealisme, embelliment, depuració. Classicisme. Ciutadanisme. Distanciament, ironia. Imatge cívica de la natura.

Tot aquest ideari es reflecteix als tres poemes recollits a l’antologia:

La poma escollida, Com les maduixes i Les llimones casolanes (un fruit dóna títol  a cada poema i serveix com hipotètica reflexió sobre el pas del temps: a la vellesa li correspon la resignació, a la infantesa la innocència i  a la maduresa la serenor )

  • Verger de les galanies ( 1911) Breviari d’amor

Cançó  d’un doble amor i el sonet Camperola llatina (L’amor com a pretext poètic, espai idíl·lic, poeta enamoriscat, irònic)

  1. Evolució del Noucentisme ( 1912-20) (final del moviment, 1923)
  • Auques i ventalls (1914) Cant a la ciutat al llarg de l’any, canvis de la vida quotidiana. Procés idealitzador i distanciament irònic. La bella dama del tramvia  i el sonet Símbols (la senyora grassa que no pot pujar al tramvia, l’anècdota feta categoria) pertanyen a aquest recull.
  • La paraula al vent (1914) és una història d’amor ( al darrera hi ha un fracàs amorós real del poeta i, per tant, un canvi de to, ara més madur) Hi trobem tristor, enyorança, descontentament: Vora la mar és nada.

El recull introdueix dos elements inexistents a l’obra anterior: la influència de la poesia anglesa i retorn  al simbolisme ( camí cap al postsimbolisme: imatges com ara les fulles caigudes, els xiprers, el mirall o l’àngel) recerca de la melodia, la suggestió.

  • Bella terra i bella gent (1918) és publicat a l’inici de la crisi del Noucentisme. La petita tragèdia de la vida quotidiana és present a El dia revolt
  • L’oreig entre les canyes (1920) ens du cap a propostes futures més enllà del Noucentisme. El títol remet a la influència anglesa ( Yeats The wind among the reeds, 1899) Els poemes són de gran contingut líric

  DESPRÉS DEL NOUCENTISME

  1. Aproximació al postsimbolisme durant uns anys d’exili voluntari (1921-1939)

[ sempre mantenint la seva individualitat]

Preocupació per la condició de l’home. Reflexió moral, component existencial. Temes: enyor i record. Augmenta l’abstracció, l’evocació i la simbolització. Influència de la tradició anglesa, dels textos bíblics, de Shakespeare i Leopardi.

  • El cor quiet (1925) d’estructuració més rígida que altres volums anteriors és un poemari que reuneix moltes d’aquestes característiques. A l’Antologia hi ha els poemes Cançoneta incerta i Beat supervivent  ( la nit com  a àmbit simbòlic )
  • La primavera al poblet (1935) Bona part del recull són escenes i sensacions captades durant el periode primaveral, de gran riquesa lèxica i acurada disposició mètrica; alguns poemes, com La vida incerta de l’antologia són de contingut moralitzador i metafísic. ( preocupació pel tema de la mort)
  1. Aprofundiment en el post simbolisme. Anys de postguerra (1939-1957)

L’exili és ara forçós (ho serà fins a la seva mort) L’etapa és marcada per l’experiència de la guerra, la derrota i l’exili. L’esfondrament definitiu de la Catalunya ideal el porta a una reflexió més humana i existencial. Nabí (1941) il·lustra aquestes reflexions. Es tracta d’un llarg poema narratiu polimètric de 1365 versos que pren com a pretext la  història bíblica de Jonàs. A l’antologia hi ha el Cant IV , el més breu ( acció de gràcies de Jonàs a Jahvè)

Aquest article ha estat publicat en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari