El butlletí digital sobre llengua catalana Infomigjorn va publicar el 18 de desembre un número especial dedicat a la figura de Josep Ruaix i Vinyet i al cinquantenari de la publicació del cèlebre mètode El català en fitxes.
La publicació inclou els articles següents:
Màriam Serrà: Unes paraules prèvies. Carles Riera: Presentació de Josep Ruaix. Jaume Macià i Guilà: Josep Ruaix: de la divulgació eficaç a la recerca subtil. Joan Ferrer: La galàxia Ruaix. Bernat Puigtobella: El concili Solà-Ruaix. Albert Jané: Notes sobre Josep Ruaix.
Les popularment anomenades “fitxes Ruaix” van ser tota una novetat en una època en què la llengua catalana maldava per ressorgir en la vida pública i van ajudar moltes generacions a aprendre català.
Des de l’aparició de la primera versió ( publicada l’any 1968 a l’editorial Spes per Òmnium Cultural), els qui s’interessaven per l’estudi de la gramàtica catalana podien fer-ho, si bé de manera clandestina, amb un mètode rigorós, complet i alhora atractiu. Un cop restablerta la Generalitat de Catalunya el 1977 i, sobretot, amb la campanya de 1982, «El català, cosa de tots», protagonitzada per la peculiar Norma –que precediria la Llei de Normalització Lingüística de 1983–, el mètode Ruaix, ampliat i actualitzat, seria una de les gramàtiques de capçalera dels adults que volguessin obtenir els diferents certificats que expedia la Junta Permanent.(organisme encarregat d’establir i d’efectuar les proves per a l’obtenció de certificats de coneixements de llengua catalana per part de la població adulta no escolaritzada.)
Josep Ruaix: ‘Hem d’estar disposats a perdre una batalla per a guanyar la guerra’ ( entrevista a Vilaweb, 20/07/14))