Relaciona l’obra “La persistència de la memòria” de Salvador Dalí amb un tòpic horacià i argumenta-ho:
Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón
2n de Batxillerat
Llatí i grec
Etiquetes:art, llatí, Salvador Dalí, tòpics, Tòpics Horacians
Relaciona l’obra “La persistència de la memòria” de Salvador Dalí amb un tòpic horacià i argumenta-ho:
Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón
2n de Batxillerat
Llatí i grec
Etiquetes:art, llatí, Salvador Dalí, tòpics, Tòpics Horacians
La persistència de la memòria és una obra més coneguda del pintor Salvador Dalí, realitzada l’any 1931.
Aquesta obra s’ha interpretat de moltes maneres però tothom està d’acord que té un significat sobre la fugacitat del temps pel fet que hi veiem representats els diferents rellotges.
Aquesta obra insinua del concepte de relativitat del temps que és una de les preocupacions més abstractes inventades per l’home, ja que sempre tenim l’angoixa de voler controlar el temps. El pintor contraposa el concepte d’un paisatge amb elements més durs que presisteixen en el temps i perduren en la memòria, i que poden representar la immortalitat com ara el mar, les roques, la branca d’olivera o el moble. En canvi els rellotges són objectes que recorden a la fugacitat dels instants. Per tant és una contraposició dels elements “durs” que persisteixen i el “tous” que ens donen la sensació de relativitat del temps.
Els tres rellotges tous marquen una hora diferent marcant que el temps és un concepte relatiu. En contrast trobem el rellotge dur, cobert de formigues i col·locat capgirat, que podem interpretar que representa el present.
El paisatge on estan representats els diferents elements, persisteix en la memòria, va més enllà, és immortal, en canvi el temps o el cap de l’home amb els ulls tancats és efímer, mortal, caduc.
Aquesta descripció dels diferents elements que trobem representats en aquest quadre, es pot relacionar clarament amb els dos tòpics horacià “carpe diem”, ja que el temps és relatiu, creat per l’home i per tant el que hauríem de fer és viure l’instant, el present, i eternitzar-lo i no transformar-lo en un passat que no tornarà. També ho podem relacionar amb el tòpic “tempus fugit”, el temps passa i només queden les coses que fem en la vida i que persisteixen en la memòria per molts anys com per exemple 85 anys més tard encara valorem i recordem aquesta pintura de Dalí.