En el Dia Mundial de las Poesia, el poeta Horaci ha d’ocupar un lloc d’honor, tal com Dante ja considerà. A més sols mor una part del poeta com resa el tòpic non omnis moriar, que dóna nom al nostre bloc a partir de la seva oda 3, 30.
“Non usitata nec tenui ferar
penna biformis per liquidum aethera
uates neque in terris morabor
longius inuidiaque maior
urbis relinquam. Non ego pauperum
sanguis parentum, non ego quem uocas,
dilecte Maecenas, obibo
nec Stygia cohibebor unda.
Iam iam residunt cruribus asperae
pelles et album mutor in alitem
superne nascunturque leues
per digitos umerosque plumae.
Iam Daedaleo ocior Icaro
uisam gementis litora Bosphori
Syrtisque Gaetulas canorus
ales Hyperboreosque campos.
Me Colchus et qui dissimulat metum
Marsae cohortis Dacus et ultimi
noscent Geloni, me peritus
discet Hiber Rhodanique potor.
Absint inani funere neniae
luctusque turpes et querimoniae;
conpesce clamorem ac sepulcri
mitte superuacuos honores.”
Horaci, Odes 2,20
“No serà pas una ala habitual ni feble la que se m’endurà, poeta transfigurat, a través de l’èter transparent; ja no romandré més a la terra i, vencedor de l’enveja, deixaré les ciutats. No, jo que sóc sang de pares pobres, jo, que tu convides, estimat Mecenas, no moriré ni seré empresonat per les aigües de l’Estix.
Ja se’m formen a les cames uns replecs de pell escamosa i per amunt em torno un ocell blanc i em neixen plomes setinades pels dits i pels muscles.
Aviat, més famós que Ícar, el fill de Dèdal, aniré, ocell canor, a visitar les costes del Bòsfor gemegós, les Sirtes de Getúlia i les planures hiperbòries.
A mi, em coneixeran el colc, el dace, que fingeix no tenir por de la cohort màrsica, i els remotíssims gelons, i, cultes que són, aprendran els meus cants l’iber i el que beu l’aigua del Roine.
Que s’allunyin de la meva vana cerimònia funeral les complantes, la lletgesa dels planys i els laments; reprimeix els crits i, en el meu sepulcre, no hi posis cap lloança, que seria sobrera.” [Trad.: J. Vergés (1978)]
Quina és la immortalitat dels poetes? Què fa als poetes immortals, si són bons, és clar? Per què? Amb quin ocell blanc que canta abans de morir s’identifica el poeta? Per què Ícar es va estavellar? Quins pobles el coneixeran?
Gaby
Etiquetes:Dia Mundial de la Poesia, Immortalitat, Non omnis moriar, poeta
Deixa un comentari