Estàtua de Ronsard al carrer Des Écoles de Paris
Quina relació podeu establir entre aquest sonet del poeta francès Pierre de Ronsard (1524-1585) i l’Oda XI d’Horaci? Quin consell rebem d’ambdós poetes?
Amiga, abraça’m, besa’m, estreny-me encara més,
i mesclant els alès, m’escalfaràs la vida,
fes-me petons a mils, t’ho prego, dolça amiga,
incomptable ho vol tot, l’amor, i sense lleis.
Besa’m, boca boníssima, no perdis ni un minut,
¿o esperes ser allà baix, amb llavi esblaimat,
per besar (de Plutó ja la dona o l’amant),
quan no tinguis color ni res semblant a tu?
Ara que vius, que em xuclin els teus llavis de rosa:
balbuceja, besant-me, amb la boca mig closa,
mil paraules sense esma, als meus braços morint.
Jo moriré en els teus, i quan tu reviuràs,
jo ressuscitaré; anem així allà baix,
per curt que sigui el dia, és millor que la nit.
PIERRE DE RONSARD
Etiquetes:Horaci, Pierre de Ronsard
Deixa un comentari