Banderes de Bilbao i flors vermelles i blanques en l’homenatge a Miguel de Unamuno, a la Plaça Unamuno, prop de la casa natal de l’escriptor, al Nucli Antic de Bilba0
Un dels escriptors més coneguts de la literatura espanyola és Miguel de Unamuno i com veiem ell també es va inspirar en Horaci pel seu poema: Odi profanium vulgum. Horacio.
Aquí el teniu:
«No todo moriré!» Así nos dice
henchido de sí mismo aquel poeta
que odia al vulgo profano y que le reta
a olvidarte esperando le eternice
el reto mismo; es calculada treta
para mejor domarle y que bautice
su gloria. Mas se escapa al infelice
que aun quien al cabo su licor enceta
jamás lo apura. Y le llegó su hora
y consagrado fué; su poesía
en nuestras mentes vive aun sonora…
vive… esto es, se gasta: No sabía
creyendo entrar en la eternal aurora
que hasta los muertos morirán un día!
Quin tòpic horacià dels que hem treballat utilitza? El seu títol és Odi profanum vulgus per què Unamuno utilitza aquesta locució llatina? Quina és la seva relació amb Horaci?
Yasmina Berkane Pais
2on Batx C
Etiquetes:Horaci, MIguel de Unamuno
Salve.
En aquest poema de Miguel de Unamuno, podem apreciar-hi un tòpic propi d’Horaci, que és el Non omnis moriar, i es pot veure en el primer vers de tots, quan diu: “No todo moriré”.
També és el nom que porta com a títol aquest blog.
Vale.
Aquest poema de Miguel de Unamuno és un clar homenatge a Horaci. En el primer vers utilitza el tòpic horacià “No todo moriré” que seria la traducció de “Non omnis moriar”. D’altra banda, el títol del poema és “Odi profanum vulgus”, que es tracta d’una locució llatina, traduïda com: “odi al vulgo ignorant” (Horaci, Carmina 3, 1, 1). El significat de la frase es reflecteix a “Carmina”, on el poeta mostra el seu menyspreu cap al poble, que considera profà i ignorant i que no aprecia la bellesa de la seva poesia.