“Cançó de la instància amorosa” de Josep Carner

Nit estelada sobre el Roine de Vincent van Gogh

Ara és el temps i l’hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l’endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l’afany d’aquesta nit d’estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L’estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner, el prríncep dels poetes, ens explica un càntic de l’inici i la fi de la vida i d’un amor que li és impossible de superar. Quin tòpic horacià hi heu detectat? El poeta, què espera de la dona? Quin ultimàtum li fa? Què de real i què d’ideal percebeu en aquest poema?

Chaima

2n Batx. Llatí

Etiquetes:,

Comentaris: 5

  1. Lourdes Caparros 11 maig 2014 - 14:11 Contesta

    Salve!

    Crec que en aquest poema podem veure el topic del tempus fugit, el poeta espera que la dona visqui tot el que pugi abans de que sigui massas tard, crec que aquest poema es bastant real, ja que es veritat que el temps passa volant i l’hem d’aprofitar,

    VALE

  2. Zícora 14 maig 2014 - 10:51 Contesta

    Aquest curs vàrem estudiar Josep Carner, anomenat també “príncep dels poetes” amb el seu llibre Supervivent d’un cant remot. Alguns dels seus poemes contenen referents clàssics.

    En aquest poema podem veure clarament el tòpic del Carpe diem, que significa “aprofita el moment”.

    Aquests versos il·lustren el tòpic:

    Ara és el temps i l’hora benfactora,
    ara és la nit, per a morir i amar.
    ¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
    de l’endemà?

    Vale.

  3. Marta Verde 22 maig 2014 - 10:25 Contesta

    Salve!
    Josep Carner, “príncep dels poetes”, contribuí a crear una llengua literària moderna i consolidada. La poesia de Carner és un gran exemple de l’evolució del gènere en la literatura catalana del segle XX, des del Noucentisme fins a la literatura de la postguerra.

    En aquest poema “Cançó de la instància amorosa” podem trobar reflectit el tòpic horacià del “Carpe diem” sobretot en aquests versos:
    Ara és el temps, a punt de meravella.
    L’estel ens diu que fem la via ensems.
    Ara és el temps que sou encara bella.
    Ara és el temps.

  4. […] Carner també té altres poemes fora d’aquest recull on veiem tòpics com el de Carpe […]

  5. Marta Gallardo 29 setembre 2014 - 17:28 Contesta

    Salve!

    En aquest poema trobem el tòpic del carpe diem, tot i així també sembla el del tempus fugit per la fugacitat que reflecteix del temps però ho veiem clarament quan diu repetides vegades que ara és el moment.

Respon a Josep Carner, Els fruits saborosos | Tòpics horacians arreu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *