“M’he alçat un monument” de Puixkin

Amb quins  versos horacians s’inspira el rus Aleksandr Puixkin en aquest poema?

M’he alçat un monument

M’he alçat un monument no fet per mans humanes,
no es colgarà la senda popular que hi du,
s’aixeca més amunt, la seva testa indòmita,que l’obelisc alexandrí.

No, tot no moriré: en la lira santa ànima
sobreviurà ma pols, fugint del podriment,
i sonarà el meu nom mentre davall la lluna
un sol poeta resti viu.

La meva fama solcarà la terra russa
i tota llengua viva hi cantarà el meu nom,
el nét altiu d’esclaus, o bé el tungús salvatge,
o bé el finès o bé el calmuc.

I molt de temps seré estimat de tot el poble,
perquè amb la lira ha desvetllat bons sentiments
i he celebrat la llibertat en temps revessos,
i he suplicat pels dissortats.

Al manament diví, oh musa, sigues dòcil,
sense temor d’afronts ni enveja de llorers,
lloança i maldiença indiferent accepta,
no discuteixis amb el toix.
(“Poesia russa”, col.lecció “Les Millors Obres de la Literatura Universal”, trad. E. Vidal i M. Desclot, Edicions 62, 1983).

Retrat d’Aleksandr Puixkin, per Vassili Tropinin

Etiquetes:

Comentaris: 4

  1. Zícora 6 maig 2014 - 9:56 Contesta

    Salve.

    Ha sigut una sorpresa trobar-hi aquest apunt sobre un poema de Puixkin, perquè de fet vàrem llegir un fragment sobre una obra seva a la matèria de Literatura Universal, ” La dama de picas “, si no recordo malament.

    El tòpic horacià que utilitza l’autor en aquest poema és l’Omnis moriar, que significa ” no moriré del tot ” i també és el nom que porta aquest blog.

    Podem veure-la concretament en el primer vers de la segona estrofa, al començament, quan diu ” no, tot no moriré “. En definitiva, amb aquest poema l’autor ens ve a dir que tot i que passin els anys, ell continuarà pervivint a través de la seva obra, immortal, com Horaci.

    Vale.

  2. irina 6 maig 2014 - 10:14 Contesta

    Salve!!!
    Aquest poema s’inspira en Horaci, concretament en l’oda 3,30, la inmortalitat del poeta, en que horaci diu que gràcies a les seves obres mai moriré, ell s’ha alçat un momnument, que són les seves obres que faran que sigui recordat.

    En aquest poema trobem el tòpic del “non omnis moriar” que està molt ben “No, tot no moriré” que està molt ben representat.”I molt de temps seré estimat de tot el poble”, en aquest fragment es pot verue com es refereix a que serà recordat gràcies a la seva obra.

  3. Andrea Balart 6 maig 2014 - 10:16 Contesta

    Salve!

    Aquest poema va sortir un cop en un examen de selectivitat. El poema de “M’he alçat un monument” de l’autor rus Puixkin introdueix el tòpic horacià de “Non omnis moriar” que trobem a l’oda 3,30 titulada “Exegi monumentum”.

    El tòpic vol dir “no moriré del tot” i es refereix a que encara que el poeta mori la seva obra perdurarà i el farà inmortal. El nostre blog també es diu així ja que seguirà existint.

    Trobem el tòpic en els següents versos: (“No, tot no moriré: en la lira santa ànima
    sobreviurà ma pols, fugint del podriment, i sonarà el meu nom mentre davall la lluna
    un sol poeta resti viu.”)

    Vale!

  4. Xènia Serra 8 maig 2014 - 8:50 Contesta

    Salve!
    En aquest poema anomenat “M’he alçat un moment” de Puixkin conté el tòpic horacià “Non omnis moriar” i significa “no moriré del tot”. Això es refereix a que encara que el poeta mori, no morira del tot perquè els seus poemes continuaran perdurant al llarg del temps. Aquest tòpic el trobem en el segon paràgraf del poema que diu: “No, tot no moriré: en la lira santa ànima sobreviurà ma pols, fugint del podriment, i sonarà el meu nom mentre davall la lluna un sol poeta resti viu.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *