“Los tarongers de Sóller” de Josep Lluís Pons i Gallarza

Avui us ha sortit a l’examen aquest poema de Josep Lluís Pons i Gallarza i espero que n’hàgiu sabut identificar els tòpics horacians d’una de les millors obres de la seva producció:

Los tarongers de Sóller

A la marjada ombrívola
los tarongers s’acopen,
son fruit com l’or grogueja
dins de la ufana fosca.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Passa l’oreig que arriba
tot cabdellant les ones
i de les flors més blanques
porta la flaire dolça.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

La busquera que hi niua
per lo brancatge bota,
o, fugint-ne, s’hi atura
dels olivars la tórtora.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Lo rossinyol refila,
i en el silenci escolta
com l’acompanya l’aigua
que fil a fil degota.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Altívoles muntanyes
amunt la vall coronen,
lo sol ses llums hi senya,
sos trencs hi fan les ombres.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Llunyanes, les cingleres
on l’àliga s’ajoca
el blau del cel retallen
ab sos cairells que es rompen.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

L’aigua a la torrentera
sota els pollancs s’escorre,
fuig lo vent que batega
les fulles tremoloses.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Pel cor que amor somia
l’hora d’avui s’escola,
la de demà s’atansa,
mes la d’ahir no torna.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Josep Lluís Pons i Gallarza
(1823-1894)

Sabeu què vol dir Benhaja? Quin origen llatí té? Tornant al poema quina és la tornada? Amb què es comparen les taronges? Per què?

Caliu en el seu àlbum Punt i seguit canta “Los tarongers de Sóller” (clica damunt la portada):

Etiquetes:

Comentaris: 4

  1. Cristina Berjano 31 març 2014 - 10:41 Contesta

    Salve 🙂
    Aquest és el poema/cançó que va surtir a l’últim exàment que vam fer de llatí. En aquest poema aparèixen dos tòpics literaris, el carpe diem i el beatus ille. El carpe diem el podem observar en l’última estrofa on diu . A més, el tòpic literari beatus ille, aparèix al llarg de tot el poema ja que parla sobre lloar la vida al camp.

  2. Irina 31 març 2014 - 11:14 Contesta

    Salve!!!!!

    Per començar benhaja vol dir “quin plaer”; “quina benedicció”, ve del llatí “bene habeat”. Experessa benedicció a favor d’una persona o cosa.

    “Benhaja l’ombra quieta dels tarongers de Sóller.”, en aquest fragment trobem el tòpic horacià del “Beatus ille” (apareix en els èpodes II). El tòpic en si, és una alabança a la vida del camp, en aquest cas alaba els tarongers de Sòlier, que es troben al camp. No està ben representat, doncs en els èpodes d’Horaci aquest tòpic l’utilitzava per fer una crítica als rics que estiuejaven al camp i s’enduien les seves riqueses, ell volia donar a entendre que la vida en el camp nomès era idílica pels rics, ja que els pagesos havien de treballar. Trobem el tòpic del Carpe diem (que apareix en l’oda 1,11 d’Horaci). El tòìc vol dir aprofita el moment, no el deixis escapar abans que passi el temps. “Pel cor que amor somia l’hora d’avui s’escola, la de demà s’atansa, mes la d’ahir no torna.” En aquest fragment ens diu que quan menys ens adonem els temps passa volant.

    Es compara les taronges amb l’or que grogueja dins de la ufana fosca.

  3. Andrea Balart 31 març 2014 - 11:26 Contesta

    Salve!

    Podem dir que el poema “Els tarongers de Soller”de Josep Lluis Pons i Gallarza té dos tòpics horacians: “El beatus ille”que trobem als epodes II i vol dir feliç aquell que viu al camp allunyat de la ciutat. En aquest poema es fa lloança al camp (“Benhaja l’ombra quieta dels tarongers de Sóller…”). En aquest vers benhaja és una inerjecció que és equivalent a “benaveurat o feliç aquell”. Tot i que en el poema l’autor no fa una crítica com Horaci als epodes II als rics que estiuejaven al camp sense despendre’s de les sevs riqueses. En el poema es compara els tarongers amb l’or (son fruit com l’or grogueja dins de la ufana fosca.)

    L’altre tòpic és el carpe diem que vol dir aprofita el moment abans que arribi l’endemà. Aquest tòpic està en l’últim paràgraf (“Pel cor que amor somia l’hora d’avui s’escola, la de demà s’atansa, mes la d’ahir no torna.”) Està implícit ja que no podem dir directament que el poeta digui que aprofiti el moment, sinó que ho relaciona més amb el tòpic de “tempus fugit”. El tòpic de “Carpe diem” ens recorda més a l’oda d’Horaci “Carpe diem quam minimum credula postero” ja que implicitament diu que aprofitem els oportunitats.

    Vale!

Respon a Andrea Balart Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *