Tal com deia Horaci, una pintura és un poema sense paraules. El tòpic horacià Beatus ille està ple de pervivència, en l’art per exemple trobem un seguit de quadres paisatgístics on apareix aquest tòpic. Aquest tòpic només es troba si es veu el quadre des de fora, és a dir, si el veiem nosaltres, ja que per als pagesos que hi són representats, la vida en el camp és misèria, esforç. Com diu Horaci en l’Epode 2, la pau en el camp només la troben els rics que vénen de la ciutat a estiuejar amb les seves riqueses.
El treball en el camp, d’Andrés Vega Blanco
Quadre l’Estació de Sevres de Sisley
Des del turó, de Nikolai Astrup
La petita primavera, de Sisley
La primavera, de Robinson
Quadre sobre el camp d’Elmer Bischoff
Etiquetes:art, Beatus Ille, Horaci
Salve 🙂
En aquests cuadres es veu molt bé reflexat el tòpic horacià “Beatus Ille” (Dichoso aquel) i és que Horaci no el feia servir com per elogiar a la gent que viatjava allà (la gent rica) sinò per fer veure que viure al camp era dur i no cap luxe.
Salve!
En aquests quadres veiema clarament el topic del beatus ille, ja que Horaci el feia servir per elogiar la solitud i la pau del camp
Salve!
Podem veure com en els quadres anteriors hi predomina el tópic horacià del “Beatus Ille” usat per elogiar la vida al camp. La vida en el camp és misèria, esforç. Doncs diu Horaci en l’Epode 2 que la pau en el camp només la troben els rics que vénen de la ciutat a estiuejar amb les seves riqueses.
Salve.
Uns quadres realment macos. En tots predomina el famós tòpic del Beatus ille, que singinifica ” feliç aquell “. Una característica que tenen en comú és que el seu escenari central són boscos o paisatges, és a dir, ens ofereix una apropació a la naturalesa, de manera que poguem estar-hi en contacte amb ella.
Vale.