Quint Horaci Flac va néixer l’any 65 aC a Venúsia, al sud d’Itàlia, i va morir l’any 8 aC. Va ser un poeta líric i satíric llatí. La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima expressió literària de les virtuts clàssiques.
L’Oda és una composició lírica en vers, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
Aquesta oda és el començament no només del llibre I, sinó també de l’obra sencera. Compleix la funció de dedicatòria a l’amic i protector Mecenàs. Fa, a més, una funció programàtica: formular els ideals que el poeta s’ha proposat. Per això, exposa tot un catàleg d’ideals de vida que el poeta va descartant: el que busca la fama, el que vol fer-se ric, etc., fins arribar a l’ideal de vida del propi Horaci: guanyar-se el títol de líric llatí.
“Horaci llegint davant Mecenàs” de Fedor Bronnikov
Caius Cilnius Maecenas va ser un polític romà, patró dels literats. Va néixer probablement entre el 73 aC i el 63 aC segons Horaci un 13 d’abril. Va morir l’any 8 aC. Va agafar fama de patró dels literats; va ser amic de Virgili, Horaci i altres poetes. Dóna nom al mecenatge, patrocinar artistes o científics. Es tracta de donar suport, bé sigui monetari o en espècie, que una organització deixa per al desenvolupament social, cultural i científic de la societat. Si busquem Mecenes al diccionari ens surt: “Persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista”, etc.
Llibre I. Oda I. Endreça a Mecenàs
Maecenas atauis edite regibus,
o et praesidium et dulce decus meum,
sunt quos curriculo puluerem Olympicum
collegisse iuuat metaque feruidis
euitata rotis palmaque nobilis
terrarum dominos euehit ad deos;
hunc, si mobilium turba Quiritum
certat tergeminis tollere honoribus;
illum, si proprio condidit horreo
quicquid de Libycis uerritur areis.
gaudentem patrios findere sarculo
agros Attalicis condicionibus
numquam demoueas, ut trabe Cypria
Myrtoum pauidus nauta secet mare.
luctantem Icariis fluctibus Africum
mercator metuens otium et oppidi
laudat rura sui; mox reficit rates
quassas, indocilis pauperiem pati.
est qui nec ueteris pocula Massici
nec partem solido demere de die
spernit, nunc uiridi membra sub arbuto
stratus, nunc ad aquae lene caput sacrae.
multos castra iuuant et lituo tubae
permixtus sonitus bellaque matribus
detestata. manet sub Ioue frigido
uenator tenerae coniugis inmemor,
sed uisa est catulis cerua fidelibus,
seu rupit teretis Marsus aper plagas.
me doctarum hederae praemia frontium
dis miscent superis, me gelidum nemus
Nympharumque leues cum Satyris chori
secernunt populo, si neque tibias
Euterpe cohibet nec Polyhymnia
Lesboum refugit tendere barbiton.
quod si me lyricis uatibus inseres,
sublimi feriam sidera uertice.
La traducció és aquesta:
Mecenàs, nascut d’avantpassats reials, oh tu, empara meva i honor meu delitós, hi ha homes als quals agrada, en les curses, omplir-se de pols olímpica, i la fita esquivada per les rodes arroentades i la palma de la celebritat els eleven, senyors de la terra, a l’altura dels déus. Aquest és feliç si la munió dels volubles quirites lluita per aixecar-lo als triples honors; aquell ho és si ha guardat en el seu graner tot el blat que s’arreplega de les eres de Líbia.
El qui troba delit a cavar amb l’aixada els camps dels seus avis mai no se n’apartarà ni amb unes ofrenes dignes d’Àtal per anar a solcar, mariner poruc, amb un vaixell cipri la mar de Mirtos. El mercader, esglaiat per la lluita del garbí amb les ones de la mar d’Icària, lloa la pau i els camps de la seva ciutat, però de seguida, indòcil a suportar la pobresa, repara les naus avariades. Hi ha qui no desdenya de beure unes copes de vell Màssic ni de llevar una part a la jornada i passar-la ajagut, sia sota un verd arboç, sia a la vora de la murmuradora font d’una aigua sagrada.
A molts abelleix el campament, el so de la trompeta confós amb el del clarí i les guerres maleïdes per les mares. S’està sota el fred firmament el caçador i s’oblida de la seva jove muller si una cérvola ha estat vista pels seus gossos, que mai no l’enganyen, o si un senglar màric ha esquinçat els filats de cordes ben torçades.
A mi, l’heura, corona dels doctes fronts, m’uneix als déus celestials; a mi, un fresc boscatge i els lleugers esbarts de Nimfes i Sàtirs m’allunyen del comú dels homes, si Euterpe no fa emmudir les seves flautes i Polímnia no es refusa a fer sonar la lira de Lesbos. I, si tu em poses entre els poetes lírics, alçaré el cap i tocaré els estels.
Per què creieu que Horaci va dedicar una oda a Mecenàs?
Marta Verde
2n batx Llatí
Etiquetes:Carpe diem, Epicur, Horaci, Lesbos, Mecenàs, Nimfes, Oda, Pervivència, poeta, Renaixement, Sàtirs, tòpics
Salve!!
Mecenàs va ser un polític romà molt important de l’època, que va ser el conseller d’August. Després de que Horaci coneguès a Virgili, el poeta creador de l”Eneida”, li va presentar a Mecenàs i aviat es van fer amics. Mecenàs el va introduir en el seu cercle litarari, per això Horaci va escriure un poema a August, i li va regalar a Horaci una finca a les Sabines. Horaci li va dedicar aquest poema a Mecenàs ja que a més de gran amic, gràcies a ell va poder viure de la poesia (abans era pobre). A més, Horaci va ser enterrat el costat de Mecenàs.
En aquest poema apareix el tòpic horacià de beatus ille (epode 2), ja que lloa la vida al camp. A més, en el poema es veu la intenció satírica d’Horaci, que diu que els rics són els únics que poden viure al camp sense pobresa. (“l mercader, esglaiat per la lluita del garbí amb les ones de la mar d’Icària, lloa la pau i els camps de la seva ciutat, però de seguida, indòcil a suportar la pobresa, repara les naus avariades.”).
Trobem també referents clàssics en el poema com els sàtirs, homes amb potes de cabra i banyes; Euterpe una de les Mueses, la de la música i Polímnia, la musa de la poesia lírica.
Salve!
Com molt bé has explicat, Marta, a l’oda horaciana 1.1 “Endreça a Mecenàss” trobem el tòpic del Beatus ille (“feliç aquell que viu al camp allunyat de la societat”). Aquest tòpic el trobem aquí perquè fa una lloança al camp. Podem dir que precisament aquest tòpic el va crear Horaci quan estava a la finca que li va cedir el seu protector Mecenàs.
Horaci dedica aquesta oda a Mecenàs perquè eren amics, ell el va introduir en importants cercles polítics, com el d’August i li va donar suport econòmic de manera que poguès viure de la poesia.
Salve!
Aquesta Oda horaciana anomenada ” Endreça a Mecenàs” , és una composició lírica en la que trobem el tòpic Beatus ille .
Mecenàs va ser amic d’horaci , qui li va ajudar a endinsar-se al cercle polític del moment, va donar-li support i es va convertir en el seu protector, per això li adreça el poema a ell.En aquest poema apareix el tòpic horacià de beatus ille (epode 2), ja que lloa la vida al camp.