Oda a Taliarc

Horaci va ser un gran poeta, i això ho podem assegurar ja que els seus poemes ens han arribat avui en dia. Va néixer a Venosa, el 8 de desembre de 65 a.C. i va morir el 27 de novembre de l’any 8 a.C. Era fill d’un esclau alliberat, va nèixer en la misera però tot i marcar la seva condició social, va destacar amb la seva poesia. Virgili li presentà Mecenas, qui a més de proporcionar-li una gran amistat, li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt que li va regalar una finca al camp sabí. Quan Horaci morí, poc després de morir Mecenas, fou enterrat al costat del seu vell amic, Mecenas. També sabem que va poder viatjar a Atenes per estudiar filosofia, això va reforçar la profunditat filosòfica en les seves obres.

De la seva Oda 1,9 “Oda a Taliarc” podem extreure el tòpic literari “Carpe diem“, trobem el tòpic en el paràgraf on diu que s’han d ‘aprofitar els dolços amors i el ball mentre es sigui jove. En el poema podem veure com Horaci recomana a Taliarc que es refugi del fred bevent vi i posant-se aprop de la llar de foc, ben encesa amb abundant fusta, seguidament diu que no es preucupi de res més i que els déus faran la resta de la feina. Horaci recomana a Taliarc que aprofiti cadascun dels dies que li són concedits, i que també aprofiti els dolços amors que ara de jove tindrà.

Pel que fa a la pervivència del tòpic Carpe Diem, podem dir que és un dels tòpics literaris més usats i per tant més coneguts de la literatura universal, juntament amb el Tempus Fugit del poeta Virgili. Podem veure el tòpic Carpe Diem  reprès posteriorment per poetes espanyols com Garcilaso de la Vega i Fray Luis de León. El tòpic també es troba en la música, pel·lícules i fins i tot en establimens comercials.

Tot seguit us deixo el poema en versió original que té com a tòpic literari el Carpe Diem:

Vides ut alta stet nive candidum

Soracte nec iam sustineant onus
silvae laborantes geluque
flumina constiterint acuto?

dissolve frigus ligna super foco
large reponens atque benignius
deprome quadrimum Sabina,
o Thaliarche, merum diota. 
permitte divis cetera, qui simul
stravere ventos aequore fervido
deproeliantis, nec cupressi
nec veteres agitantur orni.
quid sit futurum cras, fuge quaerere, et
quem Fors dierum cumque dabit, lucro
    adpone, nec dulcis amores
sperne puer neque tu choreas,

donec virenti canities abest
morosa. nunc et campus et areae
lenesque sub noctem susurri

        conposita repetantur hora,

nunc et latentis proditor intumo
gratus puellae risus ab angulo
pignusque dereptum lacertis
aut digito male pertinaci.

Aquí teniu un vídeo on apareix el poema escrit en llatí acompanyat d’unes imatges molt adequades per al poema:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CDQbAuV__-s#t=37[/youtube]

Què en penseu d’aquesta oda? L’havíeu llegit abans? També sou dels que penseu que una bona llar de foc és el millor per passar l’hivern?

Espero que us hagi agradat!

F. Xavier Gras  2n Batx C

Etiquetes:,

Comentaris: 8

  1. Margalida Capellà Soler 3 març 2014 - 20:31 Contesta

    F. Xavier, he trobat a faltar una relació amb l’Oda 1, 11 d’Horaci en què aquest també tracta el tòpic literari del Carpe diem d’una manera ben explícita. A més, hauries d’obrir un apunt amb la pervivència d’aquest tòpic en Fray Luis de León com esmentes i també un altre per al poema de Góngora que inclous sols en el Prezi.

    Crec que també hauries d’haver parlat del tema central del poema, l’antítesi vellesa=hivern i joventut=primavera, així com de la seva pervivència.

    Què en saps dels vins romans? Com era el de Sabina?
    El consell de beure vi, a quina altra oda horaciana et recorda?
    Què en dius del consell d’anar a buscar al vespre una noia en la zona enjardinada de la ciutat?

    Quina relació veus entre la joventut actual i la que deixa entreveure Horaci? Són vàlids els mateixos consells? Són epicuris? Per què?
    Qui era, per cert, Taliarc?

    El principi de l’oda a quin poeta grec recorda? Té el final un to hel·lenístic? Per què?

  2. irina 12 març 2014 - 12:06 Contesta

    Salve!!

    No n’havia sentit a parlar d’aquesta oda. Com ve diu en Xavi, el tòpic horacià que apareix és el de Carpe diem, (que apareix a l’oda 11 d’Horaci), diu que aprofiti ara que és jove per estimar. (“fuig de preguntar què vindrà demà i afegeix la teva riquesa cadascun dels dies que et concedirà la Fortuna, i els dolços amors, no els menyspreïs, ni el ball, mentre siguis jove”). També es refereix a que aprofiti per anar amb noies joves.

    En el poema parla de que s’ho pasi bé, que es diverteix ja que mai se sap el que pasarà demà.

    El poema va dirigit a Talïarc, un personatge imaginar que representa els joves en general, el qual li diu que ha d’aprofitar l’amor mentre sigui jove i el sexe (“Ara és el moment de buscar el camp de Mart, les places i el suau xiuxiueig sota la nit”), també li diu que s’apropi al foc per resguardar-se de l’hivern i que se n’oblidi del demà. Li diu que sigui hedonista, que disfruti dels plaers del dia a dia. Li diu que busqui noies que han estat rebutjades i no duen anell.

    Pel que fa al consell de beure vi apareix també a l’oda 37, es refereix a que era mal vist per les dones beure vi, nomès bebien els homes i també s’utilitzava per rebre els hostes o per signar acords.

    En el poema hi ha l’antitesi entre hivern/vellesa i joventut/primavera. Aquesta antítesi la trobem en diferents poemes com l’Epigrama de Maria Àngels Anglada o en “Els fruits saborosos” de Carner.

    Trobem pervivència d’aquest poema en el sonet XXIII de Garcilaso de la Vega, el poema “Mientras por competir con tu cabello” de Gòngora

  3. Andrea Balart 12 març 2014 - 12:07 Contesta

    Salve!

    Es fa referència al soracte, un cim de Roma. Descriu un paisatge nevat i glassat. Horaci aconsella a Taliarc que passi el fred bebent vi sabini. Veiem clarament el tòpic horacià de carpe diem , ja què Horaci diu a Taliarc que no pensi en el demà i només en l’avui, que aprofiti la vida ara que és jove.

    Al final del poema parla de que s’ho passi bé anant amb les dones que han estat rebutjades per homes i li havien arrancat les penyores (braçalets o anells que els hi havien regalat l’amor), i per això no es podien casar. Actualment això no passa, les dones es poden tornar a casar, però si que previu la tradició de que si es trenca el compromís la dona té que tornar al marit la dot o el regal com l’anell.

    Taliarc segurament és un personatge imaginari que representa els joves i Horaci li diu que aprofiti la vida i s’ho passi bé amb el sexe (plaer físic). També que s’estigui al costat del foc i que s’oblidi del demà.

    En aquest poema podem veure un Carpe diem que ens recorda clarament al hedonisme d’Epicur (ja que diu que disfruti dels plaers). és aquest <em<Carpe diem al que ens referim actualment quan parlem del tòpic.

    En l’oda trobem una antitesi sobre l’hivern i la vellesa i la primavera amb la juventut.

    Hi ha perviència d’aquesta antitesis en el poema de Maria angels anglada que parla de la tardor com l’època de la maduresa. Un altre és els “fruits saborosos” de Carner o el poema “Amorosa” de Miguel Hernández. Però el poema més clar és “Sonet XXIII” de Garcilaso de la Vega.

    Vale!

  4. Andrea Balart 12 març 2014 - 12:09 Contesta

    Salve!

    El poema descriu un paisatge nevat i glassat. Horaci aconsella a Taliarc que passi el fred bebent vi sabini. Veiem clarament el tòpic horacià de carpe diem , ja què Horaci diu a Taliarc que no pensi en el demà i només en l’avui, que aprofiti la vida ara que és jove.

    Al final del poema parla de que s’ho passi bé anant amb les dones que han estat rebutjades per homes i li havien arrancat les penyores (braçalets o anells que els hi havien regalat l’amor), i per això no es podien casar. Actualment això no passa, les dones es poden tornar a casar, però si que previu la tradició de que si es trenca el compromís la dona té que tornar al marit la dot o el regal com l’anell.

    Taliarc segurament és un personatge imaginari que representa els joves i Horaci li diu que aprofiti la vida i s’ho passi bé amb el sexe (plaer físic). També que s’estigui al costat del foc i que s’oblidi del demà.

    En aquest poema podem veure un Carpe diem que ens recorda clarament al hedonisme d’Epicur (ja que diu que disfruti dels plaers). és aquest Carpe diem al que ens referim actualment quan parlem del tòpic.

    En l’oda trobem una antitesi sobre l’hivern i la vellesa i la primavera amb la juventut.

    Hi ha perviència d’aquesta antitesis en el poema de Maria angels anglada que parla de la tardor com l’època de la maduresa. Un altre és els “fruits saborosos” de Carner o el poema “Amorosa” de Miguel Hernández. Però el poema més clar és “Sonet XXIII” de Garcilaso de la Vega.

    Vale!

  5. berkane.yasmina 30 abril 2014 - 11:09 Contesta

    Salve!

    Com bé ha dit en Xavier el “carpe diem” és un dels tòpics més coneguts de la història de la literatura. Des de que el va utilitzar Horaci fins els nostres dies ha aparegut no només en la literatura, sinó també en tot l’art.

    Aquest tòpic ens anima a aprofitar el moment, ja que la vida és breu i s’ha de gaudir. Aquesta “Oda a Teliarc” és el que ens diu: “fuig de preguntar què vindrà demà…” o “ara és el moment de l’agradable rialla…”

    Hi ha moltíssima pervivència d’aquest tòpic i els exemples que has possat estan molt bé. Per exemple el poema de Garcilaso de la Vega és un dels més coneguts de la literatura española. El sonet XXIII ens diu: “coged de vuestra alegre primavera el dulce fruto, antes que el tiempo airado cubra de nieve la hermosa cumbre…”

    El mateix veiem amb Gòngora o amb molt altres autors com Miguel Hernàndez.

  6. […] Oda a Taliarc: […]

  7. Hady Camara 7 maig 2014 - 10:01 Contesta

    Salve!
    L’Oda a Taliarc va ser una de les moltes odes d’Horaci, on s’expressa el tòpic literari “Carpe diem“, ja que en una part del poema diu que hem de gaudir dels dolços amors i els balls, de la joventut en sí, i que tots els dies el visqui cada dia que li sigui concedit com si fos l’ultim, vivint el moment sense pensar en el futur. Per això li recomana tot el que creu que li farà feliç i podrà ajudar-lo a gaudir de la vida.

    I en la pervivència del tòpic Carpe Diem , podem dir que és un del més famosos, és el que coneix quasi be tothom i més usats tant com a la literatura, al cinema i a vegades també trobem al carrer.
    Com a pervivencia puc aportar una pel.licula en la que el tema pricipal és aquest tòpic.
    ” El club de los poetas muertos”, que tracta sobre un professor que explica als seus alumnes que en el seu antic colegi hi habia un grup de poetes en una societat secreta anomenada; Carpe Diem .

  8. Marta Verde 13 maig 2014 - 10:02 Contesta

    Salve!
    Horaci medita sobre la necessitat d’aprofitar el dia efímer i oblidar les angoixes del matí. Les estacions porten sempre a la ment del poeta el caràcter passatger de la vida humana: ” carpe diem”. L’oda va dirigida a Taliarc, nom grec probablement fictici, que significa «rei de la festa». Horaci convida a Taliarc a contemplar el nevat Soracte, a Roma, i a tirar més llenya al foc i beure vi. Ens parla d’una àmfora, que es tracta d’un recipient per a veure vi.
    El poeta llatí Horaci va utilitzar per primera vegada aquesta expressió a l’Oda 1,11: “Carpe diem quam minimum credula postero” (“aprofita el dia, no confiïs en el demà”). Aquest tòpic és un tema recurrent en la literatura occidental com a exhortació a no deixar passar el temps que se’ns ha brindat o a gaudir dels plaers de la vida.
    Aquest tòpic horacià està relacionat amb “memento mori” (“recorda que ets mortal”).
    El “carpe diem” expressa l’ideal de viure i gaudir de cada dia sense confiar en les incerteses del demà. La seva pervivència es troba al cinema, a la literatura, i una especial influència en moviments com el Romantcisme i el Barroc.

Respon a Hady Camara Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *