La nau com a al·legoria de l’estat

Després de treballar Horaci a classe i d’haver de fer la tasca proposada, vaig decidir fer de la nau com a al·legoria de l’estat, que correspon a l’oda 1,14.

Doncs bé, en aquesta oda, Horaci parla d’un vaixell que està mig destruït, ens explica que aquest vaixell està al port i que el mar se l’emportarà ferotgement. També comenta que té el màstil destruït. Diu que el vaixell no resistirà la mar brava, i recomana que deixin el vaixell al port perquè no podrà demanar ajuda als déus, doncs aquests no l’ajudaran tot i el seu renom. Aquest vaixell del que parla Horaci és Argos, nom de la nau dels Argonautes i Horaci l’utilitza com una metàfora del govern de l’Estat, la nau de l’Estat.

Correspon al motiu literari de ‘La nau com a Estat’, que reconeix i clama per un maneig adequat del nostre Estat, per evitar que s’enfonsi. Podem veure que és un tema ben actual. Ens adverteix del risc de sortir a navegar amb l’estructura desarborada, en condicions dolentes i amb un conjunt de supersticions o coneixements inadequats. L’aspecte material de la nostra empresa o govern han d’estar sempre de la millor manera possible. Ningú ens pot assegurar el futur i ningú ens pot garantir que el bon estat o el dolent sigui etern. També ens aconsella evitar mars desconeguts, perquè si ho fem, el vent turbulent desfarà la nostra nau. És un cant a la prudència en el fet d’obrar. Trobem un paral·lelisme entre les illes Cíclades i el mercat immobiliari.

Aquí us deixo la versió original d’aquesta oda:

O nauis, referent in mare te noui
fluctus. O quid agis? Fortiter occupa
     portum. Nonne uides ut
     nudum remigio latus,

et malus celeri saucius Africo
antemnaque gemant ac sine funibus
     uix durare carinae
     possint imperiosius

aequor? Non tibi sunt integra lintea,
non di, quos iterum pressa uoces malo.
     Quamuis Pontica pinus,
     siluae filia nobilis,

iactes et genus et nomen inutile:
nil pictis timidus nauita puppibus
      fidit. Tu, nisi uentis
     debes ludibrium, caue.

Nuper sollicitum quae mihi taedium,
nunc desiderium curaque non leuis,
     interfusa nitentis
      uites aequora Cycladas.

I a continuació, una versió en català a càrrec de Josep Rodríguez Perisé, de Josep Vergès i de Victòria Bescós:

Oh nau, les onades et llençaran novament
a la mar. Oh, què fas? serva’t
amb força al port. No veus,
un costat ja sense rems,

el màstil destruït pel lleuger llebeig,
com les antenes gemeguen i sense cordes
amb prou feines la quilla
podrà resistir

la mar brava? No tens ni el velam sencer
ni déus, als quals en la cruel dissort
puguis novament demanar ajuda.
Per molt que et vantis de ser filla noble

dels boscos del Pont i ostentis un llinatge
i un renom inútil: El prudent mariner no confia d’una popa guarnida. Tu, vigila
sino vols ser joguina dels vents.

Un dia em vas causar preocupació i angoixa
ara em dónes desig i una delicada cura.
Fuig dels mars que
banyen les formoses Cíclades.

He fet aquest prezi per il·lustrar aquesta oda:

I finalment, pel que fa a la pervivència d’aquesta oda amb diferents autors i els seus respectius poemes , com Francisco de Quevedo, Fray Luis de León i Lope de Vega, he trobat un vídeo del poema de Lope de Vega, Pobre barquilla mia.

Imatge de previsualització de YouTube

Seguint amb la pervivència, he fet aquest vídeo amb la cançó popular de la barqueta:

Imatge de previsualització de YouTube

Què en penseu de la seva pervivència? En sabeu més? Us agrada la cançó de la barqueta? L”havíeu escoltat abans? Perquè fa referència al motiu literari de ‘La nau com a Estat’?

Espero que us hagi agradat!

Elisa Moya Ruiz

2n. Batxillerat C Llatí

Etiquetes:, , , , , ,

Comentaris: 9

  1. irina 12 març 2014 - 12:29 Contesta

    Salve!!!

    L’oda 1,14 no l’havia sentit mai. Està formada per cin estrofes de cinc versos cadascuna.
    Primer parla de que la nau està mig destruida. A continuació fa referència a que el mastil està destruit i el vaixell no podrà resistir la mar brava; que ni els déus podran ajudar la pobre barca. També adverteix de no sortir amb aquesta mar amb la nau, que si entra a la mar, aquesta la destroçarà, juntament amb els vents.

    És una al·legoria ja que fa un paral·lelisme entre la nau i l’Estat que depen de qui i la manera que el condueixis es pot enfonsar.

    Pel que fa a la pervivència, trobem el poema de Francisco Quevedo “Dónde vas ignorante navecilla?”. igual que Horaci fa referència a la nau destroçada per la ferotge mar. També el poema de “pobre barquilla mía” de Lope de Vega. També l’oda XIV de Fray Luis de León “O navis”, diu que fins i tot els mariners experimentats temen de la mar brava,

    Un altre tipus de pervivència és en la presma, actualment es parla de que L’estat o el pai¨s, així com l’educació trontolla com una barca en mig d’una mar fertoge, i depén de qui la condueix es salva o s’enfonsa. També a vegades la barca som nosaltres, que anem perduts i no sabem on anar.

    També la canço de “si la barqueta es tomba”, que es canta quan es juga a saltar corda., que quan et deixen anar la barqueta es tomba.

  2. Andrea Balart 12 març 2014 - 12:29 Contesta

    Salve!

    Aquest poema “La nau com a al·legoria de l’Estat” es troba a l’oda 1,14 i està formada per cinc estrofes de cinc versos cadascuna.

    En el poema parla de que la nau està mig destruïda (el màstil està trencat) i no podrà resistir la mar brava i adverteix que no surti a la mar amb la nau així. A l’última estrofa trobem que apareixen les famoses illes Cíclades.

    El poema té com a motiu literari la nau com a motiu de l’Estat (paral·lelisme entre la nau i l’estat). és un cant de la prudència abans d’obrar. Depén de qui condueixi la nau es pot enfonsar.

    En quant a la pervivència, trobem el poema “Dónde vas, ignorante navecilla?” fa referència a una nau destrossada, fent al·legoria de l”Estat. També trobem el poema “Pobre barquilla mía” de Lope de Vega. En els poemes també pot ser que la nau representi al mateix poema que va a la deriva. Fins i tot a la premsa ho trobem aquesta al·legoria ja que molts estableixen el paral·lelisme de l’Estat com la nau i el que té el timó el govern. Una altra pervivència és la “oda XIV” de Fray Luis de Leon. El títol “o navis” està en llatí ja que el va traduir i savia llatí. També parla de les illes Cíclades.

    Finalment la canço popular que cantavem quan saltavem a corda”Si la barqueta es tomba”. Hi ha la pervivència perquè si la nena o nen queien saltant a corda era com si es caigués la barca.

    Vale!

  3. […] 1, Leiden, The Netherlands trobem aquest poema d’Horaci, que correspon a l’oda 1,14. Netherlands  és un estat de l’Europa Occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i […]

  4. caparros.lourdes 30 març 2014 - 14:15 Contesta

    Salve!

    Aquest poema es troba a l’oda 1,14 d’Horaci.
    En aquest poema podem veure que la nau esta destruida i trencada, i no podra resistir a la força del mar.
    El titól crec que fa referencia a l’estat perque igual que per a portar un vaixell s’ha de ssaber conduir per a que tot funcioni be.

    Aquest topic de la nau em recorda a la pel·licula de ”Titanic” ja que també parla d’un vaixell que es destrueix

  5. Cristina Berjano 31 març 2014 - 10:53 Contesta

    Salve 🙂

    Aquest poema es troba a l’oda 1,14 i s’anomena “La nau com a al·legoria de l’Estat”.
    Aquest poema parla sobre una nau que es troba mig destruïda ja que per exemple el màstil està trencat i no pot resistir les onades fortes del mar. Es fa un paral·lelisme entre la nau del poema amb l’estat d’aquella época. Es diu que depen de qui condueixi la nau (l’estat en el fons) podrà aconseguir que la nau s’enfonsi o no.
    Pel que fa la perviència d’aquest poema em recorda a diferents pel·lícules com per exemple Titànic o bé Poseidon.

  6. Xènia Serra 1 abril 2014 - 9:53 Contesta

    Salve!
    Aquest poema d’Horaci que es troba en l’Oda 1,14 parla sobre una nau que està totalment destruïda. Aquesta nau fa referència a la nau Argos, dels Argonautes i Horaci la utilitza com una metàfora del “govern de l’Estat”, anomenant el poema “La nau de l’Estat”.
    No coneixia tota aquesta pervivència i tampoc la oda i m’ha sorpres que la famosa cançó popular de “Si la barqueta es tomba” fós una pervivència d’aquest poema. Crec que aquesta cançó és pervivència de l’Oda ja que es refereix a una barca que es tomba i podriem dir que seria com la nau que ens descriu Horaci ja que aquesta també s’esta a punt de tombar o enfonsar.
    Aquí deixo un enllaç sobre la “Nau de l’Estat” que he trobat en el diari de “La vanguardia” i que parla sobre l’origen d’aquesta nau: http://www.lavanguardia.com/cultura/20140317/54403635790/nave-estado-antiguo-egipto-artur-mas.html

  7. Yasmina Berkane Pais 22 abril 2014 - 14:55 Contesta

    Salve!

    Primer de tot bona feina Elisa, está molt bé la pervivència que has anat trobant d’aquesta Oda 1,14 d’Horaci i si ens fixem bé si que és veritat que l’al·legoria de nau està força present en l’actualitat.
    Aquesta Oda és una metàfora de com la nou navega per la mar amb tempesta, amb això es refereix a que l’Estat a d’anar superant les dificultats que troba tot sol, ja que els déus no l’ajudaran i si es navega amb una nau “trencada” aquesta s’esfonçarà.
    Per exemple el president de la Generalitat l’any 2011 va fer una referència a aquesta oda d’Horaci parlant dels membres del govern com: “els tripulants de Catalunya que necessita un nou rumb.”
    Mai se m’hauria acudit relacionar la cançó popular “La barqueta es tomba” amb aquest tòpic. Però com veiem si que té relació i en l’actualitat encara podem utilitzar moltes de les ideas que Horaci ja va plasmar a la seva obra. No només en aquesta Oda 1,14, en la majoria dels seus poemes també veiem una pervivència.

  8. Marta Verde 24 abril 2014 - 8:43 Contesta

    Salve!!!!
    Quin bon apunt Elisa!!!
    Aquesta oda 1.14 és l’exemple de l’al·legoria que identifica l’Estat amb un vaixell. Horaci adverteix al vaixell del perill de veure’s portada novament cap a alta mar, i li aconsella buscar un port segur, doncs ja no està en condicions de suportar nous embats.
    El poeta Horaci va comparar Roma amb una nau que necessitava un nou rumb.

  9. Hady Camara 7 maig 2014 - 10:17 Contesta

    Salve!
    ” La nau com al·legoria de l’estat” és l’oda 1,14 d’Horaci, on el poeta relaciona una nau amb l’estat, en temps de tempesta. Depen de la persona que la porti i de la manera que ho fagi pot enfonsar-se o no i més riscos hi ha quan hi ha una tempesta, és exactament com l’estat, depén del governat de la manera que porti a terme el seu mandat l’estat pot caure o enfonsar-se i encara més en temps de dificultats.

    Penso que la Elisa a trobat una pervivència molt original i exacta, mai hagues pensat que la canso de la barqueta tindria el tòpic i la veritat és que no recordo ningun altre cosa per relacionar amb aquest tòpic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *