Pervivència de Beatus Ille

Horaci

Quint Horaci Flac, en llatí Quintus Horatius Flaccus, més conegut com Horaci  va ser un poeta líric satíric i llatí. Fill d’un esclau alliberat, va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia. Una vegada allà, va ser acollit per Brutus, l’assassí de Cèsar, qui li va donar un alt càrrec al seu exèrcit. No obstant això, a la batalla de Filipos es va evidenciar la seva falta d’aptitud per a l’art militar i va decidir tornar a Roma. Va començar a treballar com escriba, càrrec que li deixava temps lliure per a dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenes, on a poc a poc va guanyar rellevància i va afermar l’amistat amb aquest, qui el va presentar a August. Va aconseguir també la protecció de l’emperador, que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral epicúria. Va ser molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenes, juntament amb qui està enterrat. La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.

Horaci en les seves obres acostumava a utilitzar molts tòpics literaris, els que més va utilitzar són: el del carpe diem, el del beatus ille i el de l’aurea mediocritas. En els poemes que nosaltres hem treballat: Epode 16. Poema Patriòtic. Lament per la sort dels romans i l’Oda. Endreça a Mecenàs. Horaci utilitza el tòpic Beatus Ille.

El Beatus ille és el model clàssic, d’elogi de la vida al camp, juntament amb el final del llibre II de les Geòrgiques de Virgili, del qual potser depèn. Horaci posa en boca de l’usurer Alfí, personatge probablement real, un cant en què expressa enveja per la vida del camperol, una vida, però, del tot idealitzada. Les idees d’AIfí, tanmateix, semblen les del poeta, que usa la coneguda tècnica retòrica d’atribuir a un personatge aliè punts de vista l’expressió dels quals podria ser un destorb per a ell mateix. En aquest sentit, la conclusió de l’epode, en què l’autor reconeix la incapacitat de l’usurer per regenerar-se moralment, és la imposició de la realitat quotidiana, representada pels aspectes materials, sobre els grans plantejaments ètics, que no van més enllà d’una declaració de bones intencions. És aquí on no hem d’oblidar dues qüestions sociològiques importants:
Horaci va lloar un ideal de vida, de la qual fa desaparèixer tots els trets lligats a la duresa del treball del camp, i a la qual ell mai no s’hauria dedicat.

En el moment de la publicació dels Epodes, August estava aplicant un programa de regeneració moral
de la societat romana que, segons ell, havia arribat a un grau de deteriorament espiritual inacceptable. A
Horaci, que era un dels literats protegits per l’emperador, no se li hauria permès de transmetre la idea
que el programa havia fracassat, cosa que sí se li permet fer a través de l’artifici literari esmentat.

Nora Domingo i Marta Verde
2n batx C

Etiquetes:, , , , , , , , , ,

Comentaris: 2

  1. balart-irina1120 11 març 2014 - 13:25 Contesta

    Salve!!
    Trobem molta perviència en el tòpic horacià Beatus ille, que apareix en l’epode 2, com per exemple en els quadres del camp, tot i que pels pagesos la vida en el camp no és la millor, implica treball, esforç, patiment.. També en algunes pel·lícules com “Avatar”, que parla de la vida dels natius, o alguna pel·lícula Disney com “Pocahontas”, que ens mostren que els que invaeixen la terra dels indis, els que venen de la ciutat, són més salvatges i viuen en pecat. A més hi ha un munt de poemes relacionats amb el tòpic com “Oda a la vida retirada” de Fray Luis de León, o com el de Lorenzo de Medici, que inclou també el tòpic del Locus amoenus.

    També trobem el poema d’Alexander Pope on el Beatus ille es troba en el vers següent: “Feliç l’home el desig i cura del qual és limitat per alguns pocs acres paterns”. Uns altres poemes amb el Beauts ille són l’Oda 11 d’Horaci, i l’epode 16.

  2. Andrea Balart 11 març 2014 - 13:25 Contesta

    Salve!

    Hi ha molta pervivència del tòpic beatus ille en diferents àmbits per exemple en la música (la cançó “Beatus ille” del último de la fila) en molts poemes ( come las “Catulinaries” d’Arturo Davila o “l’Oda a la vida retirada” de Fray Luis de León, el sonet de Luis de Medici, etc.), en el cinema ( moltes pel·lícules disney ja que es refereixen a les civilitzacions que viuen tranuiles fins que venen els colonitzadors de la ciutat com per exemple Pocahontas) , en sèries (Heidi) fins i tot en la fàbula d’Isop del “Ratoli de camp i el de ciutat”, etc.

    Però el que podem observar és que alguns poemes el Beatus ille no és igual al del poema “Epodes II” d’Horaci en el qual aquest no volia lloar el camp, sinó que l’utilitzava com a excusa per criticar als rics que vivien a la ciutat i que anaven al camp per estiuejar sense despendre’s de les seves riqueses.

    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *