Escolteu amb atenció aquesta cançó de Juanjo Bosk amb la qual va ser guardonat en la convocatòria del Premi Martí i Pol del 2009; de qui és el poema que musica i a qui emula?
[youtube]http://youtu.be/UWMrjhLNppk[/youtube]
Sortós qui sense seny ha travessat les mars
i ha conegut el món de l’una banda a l’altra;
qui obeint el seu vent se n’anava a l’atzar,
que és el millor país per als cors sense mare.
Sortós qui com un foll i en un rapte de vol
feia néixer els seus cants del fons de les entranyes;
qui estimava pels ulls com si no tingués cor
i es deixava estimar si tant li demanaven…
Sortós qui com un déu s’ha embriagat d’amor
i d’un llit qualsevol ha somogut les aigües
i ha sentit el seu cos llevar-se com un sol
dels llençols de la nit espessos d’abraçades…
Sortós qui com un rei que donés els seus béns
se n’anava a captar, perdut i sense pàtria,
i tastava la vida en qualsevol indret,
collida pels camins, amb gust de rels amargues…
Qui sol i sense rems i en un mar procel·lós
s’alçurava en el cant sobre la cresta blava
i a la gorja del vent ofegava la por
i sabia esbandir els odis amb rialles…
Qui ha començat mil llibres sense acabar-ne cap
i a tots dava la fi que el moment li dictava
tot creient-se’n l’heroi, fins que n’estava fart
i els llençava al camí com la fruita passada…
Qui ha sabut disfressar-se amb vestits virolats
i en cada nou vestit era un nou personatge,
tot fent dir que era un sant, un lladre o un malvat,
un profeta, un cacic o coses més estranyes…
Qui té la cabellera, com la sang, esbullada
Qui amb la llum del seu braç feia les dones blanques…
Qui era, en els seus furs, més gran que els reis de França…
P.D.:
El 21 d’abril de 1917 va néixer el poeta i crític d’art Josep Palau i Fabre. Coincidint amb el centenari del seu naixement, el músic Raul del Moral publica el seu primer disc en català, basat en poemes de l’obra Poemes de l’alquimista (1925). “No se’m dona molt bé fer lletres i poder comptar amb els poemes de Palau i Fabre és un privilegi. No sóc un apassionat de la poesia, però resulta que aquests poemes i les cançons que he fet conviuen de manera molt natural”, valora del Moral.
L’àlbum es titula La teva barba blanca (autoeditat, 2017), títol extret del poema “En la mort de Rabindranath Tagore”. A banda del seu projecte de blues Raul Del Moral & The Blues Trimmers, aquesta vegada Raül del Moral presenta la seva primera incursió en llengua catalana i ha musicat Sortós.
Etiquetes:Josep Palau i Fabre, Juanjo Bosk, Raul del Moral
Salve!!
La cançó està bé, el poema “Beatus Ille” és de Josep Palau i Fabre i està musicat per Juanjo Bosk.
Aquest tòpic consisteix a lloar la vida del camp enfront de la de la ciutat, en deixar enrere les preocupacions urbanes, considerant l’ambient rural com un lloc paradísiac i que evoca una vida senzilla.
La cançó no està gens malament. El poema és de Josep Palau i Fabre, un poeta i escritor català, que en el seu llibre “poemes de l’alquimista” fa el poema “Beatus ille”.
El poeta imita a Horaci, en el seu poema del mateix nom.
El poema parla del nostre desig d’explorar, de trobar la nostra veu, de transformar pors i ràbies en poder creador. En el poema es diu que és afortunat aquell que viatge per tot el món, aquell que estima i es deixa estimar, etc.
Salve!!
Està molt bé aquesta cançó!!! És del poeta Josep Palau i Fabre, fou un polifacètic autor poètic, i crític d’art barceloní, un dels màxims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso. Aquest poeta va morir l’any 2008. Imita a Horaci, en el seu poema “Beatus ille”.
El poeta alaba aquell qui viatge, estima i es deixa estima, s’embriaga de l’amor, etc.
Salve!
Aquest poema musicat és de Josep Palau i Fabre i el tòpic que utilitza és el de “Beatus ille”. Ho podem veure, ja que tots els versos començen amb “sortós qui…” i va explicant les coses bones d’una vida retirada.
Discipulae, crec que hauríeu de parar més esment a la nostra llengua; posar majúscules i cursiva si cal. No esmenteu ni enllaceu en quin Epode o Oda d’Horaci trobem aquest tòpic, etc.
En aquest cançó podem trobar el tòpic ” Beatus ille ” d’Horaci que podem trobar en l’epode 2, aquí us l’enllaço : https://sites.google.com/a/xtec.cat/llegir-horaci/epodes/2 ,de la pàgina de Victòria Bescós.
En el poema es parla de la sort que té aquell qui viatge, és estimat,estima, es deixa estima, i aconsegueix amor.
Salve:)
En aquesta cançó trobem el tòpic literari “Beatus Ille. Fa referència a lloar la vida del camp, a apreciar les coses bones d’una vida retirada.
Salve!
En aquesta canço podem trobar el tobrar el topic del ” Beatus ille” que podem trobar a l’epode 2 d’horaci :
Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium
paterna rura bobus exercet suis,
solutus omni fenore,
neque excitatur classico meles truci
neque horret iratum mare,
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
Dichoso aquél que lejos de los negocios,
como la antigua raza de los hombres,
dedica su tiempo a trabajar los campos paternos con sus propios bueyes,
libre de toda deuda,
y no se despierta como los soldados con el toque de diana amenazador,
ni tiene miedo a los ataques del mar,
que evita el foro y los soberbios palacios
de los ciudadanos poderosos».
Horacio, Epodos, 2, 1.1
El poema és de Josep Palau i Fabre
Salve!
En aquesta cançó podem trobar el tòpic horacià de “Beatus ille”, que significa “Feliç aquell…”. Aquest video es de Joanjo Bosk, basada en una poesia de Josep Palau i Fabre, que va guanyar el Premi Martí i Pol durant l’any 2009. En aquest poema, l’autor utilitza un sentit irònic on exalta la bojeria d’una vida lliure en totes les seves possibilitats.
Salve.
En aquesta cançó podem trobar-hi el tòpic del Beatus ille, molt utilitzat per poetes posteriors com Fray Luis de León en la seva ” vida retirada “. El significat d’aquest tòpic ve a dir ” feliç aquell “.
Vale.
En l’emotiva cloenda de l’Any Llull al TNC Clara Segura va optar pel meravellós Beatus ille de Josep Palau i Fabre, un lul·lià convençut.
http://www.ara.cat/cultura/Greatest-hits-Ramon-Llull-TNC_0_1705029564.html#rlabs=1%20p$1