Horaci i la creació poètica

Quintus Horatius Flacus va néixer a Venosa, el 8 de desembre de 65 a.C. i va morir el 27 de novembre de l’any 8 a.C. Va ser el principal poeta líric i satíric en llengua llatina. Va ser un poeta reflexiu, que exposa el que desitja amb una perfecció quasi absoluta. Els principals temes que tracta en la seva poesia són els elogis d’una vida retirada (beatus ille) i la invitació a gaudir de la joventut (carpe diem), temes represos posteriorment per poetes espanyols com Garcilaso de la Vega i Fray Luis de León. Va escriure també Epístoles (cartes), l’última de les quals dirigida als Pisons (Epistula a Pisones), és mes coneguda com Art Poètica. Es tracta d’una obra comparable a la Poètica d’Aristòtil, és és un tractat de poètica, amb teories literàries i retòriques sobre la creació poètica.

El classicisme d’Horaci està obertament expressat en l’apartat XXIII de l’Art poètica: “Estudieu els models grecs; llegiu-los nit i dia”. Promou una observació dels models grecs i, alhora, una autocorrecció dels poetes consagrats i les seves obres. Això significa que adopta les bases d’Aristòtil, per exemple. Recomana que el poeta s’ha d’autosotmetre al judici d’altres poetes coneguts, i no de crítics favorables, amics i coneguts que la seva opinió sempre serà positiva. El propi Horaci deia “Condemneu tot poema que no hagi estat revisat per molts dies de correcció…”.

Una de les premisses sobre l’art d’escriure diu: “El principi i la font per escriure bé és tenir seny”. Horaci invoca com a font de seny l’estudi dels filòsofs, pel que fa a les coses més profundes, i a l’observació dels models vius de la societat. Com Aristòtil, insisteix en la necessitat de mostrar coses versemblants i tracta temes que són útils i agradables al públic. “La saviesa va dictar en vers les seves primeres lliçons” amb aquesta frase comença la seva reflexió sobre el valor de la poesia.

Després d’anomenar Antifó, Homer, Tirteu, determina com a condicions del poeta, el temperament i l’art, és a dir, s’exigeix mútuament geni, estudi i cultiu.
Finalment, en parlar dels poetes, els concedeix una condició especial i el privilegi de disposar de la pròpia vida en ser ells només amos i senyors de la mateixa “treure’s la vida quan els hi vingui en gana”.
Si bé Horaci explicita el seu concepte de poètica en l’Art poètica, en aquesta mateixa carta manifesta que la seva obra és l’exemple més clar del que ha de ser poesia.

Vid. “Epístoles literàries d’Horaci” i Horaci Art poètica.  Barcelona: La Magrana (Clàssics Grècia i Roma), 2012:

Eric Andreu

2n de Batx. C

Etiquetes:Ars poetica, Creació Literària, Epístoles, Pisons