Horaci a Literatura Universal

Aquest any a Literatura Universal hem estudiat Horaci i per això m’he decidit a fer un article sobre ell. Quint Horaci Flaco comparteix amb Virgili la condició de clàssic. Encara que va ser fill d’un esclau llibert, participa activament en la política i arriba a tenir amistat amb Mecenes.

Les característiques essencials de la seva poesia són l’equilibri, la contenció formal i la concordança entre el pensament i la expressió. Horaci exerceix sobre els seus poemes una constant labor limae. Per a ell la poesia és una recerca de la perfecció estètica.

La seva poesia es divideix en quatre gèneres que donen nom a les seves obres:

  • Sàtires, retrats irònics del seu temps dividits en dos llibres i escrits en hexàmetres.;
  • Epístoles, la seva última obra, en la qual, coincidint amb una actitud vital i literària més calma i més propícia a la reflexió moral que a la invectiva i la sàtira que van caracteritzar les seves obres primeres, va optar per la ficció epistolar sense abandonar l’escriptura en hexàmetres.

Entre les Epístoles es troba la cèlebre Art poètica, que va marcar les pautes de l’estètica literària llatina.

Aquest és un exemple d’una de les seves Epístoles:

Me pinguem et nitidum bene curata cute uises,
cum ridere uoles Epicuri de grege porcus

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=kS3jopVgmgQ[/youtube]

Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bobus exercet suis
solutus omni fenore:
neque excitatur classico miles truci
neque horret iratum mare,
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
Ergo aut adulta vitium propagine
altas maritat populos,
aut in reducta valle mugientium
prospectat errantes greges,
inutilesve falce ramos amputans
feliciores inserit,
aut pressa puris mella condit amphoris,
aut tondet infirmas oves,
vel cum decorum mitibus pomis caput
Autumnus agris extulit,
ut gaudet insitiva decerpens pira
certantem et uvam purpurae,
qua muneretur te, Priape, et te, pater
Silvane, tutor finium.
Libet jacere modo sub antiqua ilice,
modo in tenaci gramine:
labuntur altis interim ripis aquae,
queruntur in silvis aves,
fontesque lymphis obstrepunt manantibus,
somnos quod invitet leves.
At cum tonantis annus hibernus Jovis
imbres nivesque comparat,
aut trudit acris hinc et hinc multa cane
apros in obstantes plagas,
aut amite levi rara tendit retia
turdis edacibus dolos,
pavidumque leporem et advenam laqueo gruem
jucunda captat praemia.

 

Sabeu què vol dir la epístola? Quins tòpics utilitza Horaci? 

 

I de l’exemple del Beatus Ille. Podeu traduir algun fragment? Quina pervivència ha tingut Horaci en la kiteratura universal? Per què es diu que és un clàssic?

Lourdes Caparrós 2n Batx C

Etiquetes:, ,

Comentaris: 3

  1. Margalida Capellà Soler 22 novembre 2013 - 17:17 Contesta

    Així m’agrada, Lourdes! Estic molt contenta perquè t’esforces enguany moltíssim. Vet aquí el resultat!

  2. […] Quint Horaci Flac va néixer l’any 65 aC a Venúsia, al sud d’Itàlia, i va morir l’any 8 aC. Va ser un poeta líric i satíric llatí. La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima expressió literària de les virtuts clàssiques. […]

  3. Zícora 10 març 2014 - 12:41 Contesta

    Molt bon apunt Lourdes!. Enhorabona!. De ben segur que aquest apunt servirà moltíssim als alumnes de Llatí per poder ampliar els seus coneixements d’Horaci. Es nota que li has posat esforç i el resultat ha sigut molt bo.

    Vale.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *