Curiosa imatge i interessant reflexió la que acompanyava a la imatge del dia d’ahir. Us les reprodueixo a sota:
Els ocells no volen tan alt. Els avions no ho fan tan ràpidament. La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València pesa menys. Cap espècie, tret de la humana, no pot ni tan sols entendre el que està passant, ni cap ésser humà no ho podria haver entès fa només un mil·lenni. El llançament d’un coet amb destí cap a l’espai és un esdeveniment que inspira respecte i que desafia qualsevol capacitat de descripció. A la fotografia que publiquem es veu com la Llançadora Espacial Atlantis s’elevava a primera hora del matí del 12 de juliol del 2001 per a visitar l’Estació Espacial Internacional. Els dos milions de quilograms del coet salpaven, des del seu punt de partença, per a encerclar la Terra a una alçada a la qual la densitat de l’aire és massa feble per a poder respirar i a on la gravetat que hi ha a bord és poc perceptible. A l’actualitat, aproximadament una vegada a la setmana, un coet amb destí cap a l’espai s’enlaira des d’algun lloc de la Terra.
