FRANQUISME I TRANSICIÓ (Cronologia – recull fotogràfic)

En construcció….

1973

  • 20 de desembre. Mort del president del Govern, Luis Carrero Blanco, en atemptat realitzat per ETA.

    Luis Carrero Blanco (Santoña, 4 de març de 1904 – Madrid, 20 de desembre de 1973) fou un militar de les Forces Armades d’Espanya, on assolí el rang d’almirall. Company i mà dreta del general Franco i acèrrim catòlic, anticomunista, antimaçó, als qui atacava en obres publicades sota el pseudònim de Juan de la Cosa. Tot i que no era falangista fou nomenat president del govern espanyol durant la dictadura franquista i fou assassinat víctima d’un atemptat d’ETA a Madrid mesos després del seu nomenament.

  • 31 de desembre. CARLOS ARIAS NAVARRO, PRESIDENT Carlos Arias Navarro jura el càrrec de president del govern espanyol, nomenat per Franco, amb una salut cada cop més precària. Es converteix en el primer civil que ostenta aquest càrrec durant el règim dictatorial.

Arias

1974

  • 2 de març. SALVADOR PUIG ANTICH, EXECUTAT AL GARROT VIL El membre del MIL, acusat d’haver matat a trets el policia Francisco Anguas, és sotmès a un consell de guerra sumaríssim, en un procés ple d’irregularitats. És executat al garrot vil

 

  • 29 de juliol. Santiago Carrillo i Rafael Calvo Serer presenten públicament a París la Junta Democràtica d’Espanya. En aquells dies ja s’havia creat un organisme unitari antifranquista l’Assemblea de Catalunya.

 

L’Assemblea de Catalunya (en català Assemblea de Catalunya) va ser un organisme unitari de l’oposició antifranquista de Catalunya creat el 7 de novembre de 1971. Les seves reivindicacions fonamentals van ser l’exigència de llibertats democràtiques, l’amnistia general per als presos polítics i la consecució de l’estatut de autonomia, que van quedar sintetitzades en el cèlebre lema de Llibertat, Amnistia, Estatut d’autonomia. A més dels partits polítics -tots ells clandestinos-, van formar part d’ella forces de diversa índole, com organitzacions sindicals, grups professionals, representants del moviment universitari, del moviment veïnal, grups confessionals cristians, assemblees comarcals, etc., d’aquí l’enorme ressò social que va tenir. Els objectius de l’Assemblea es van assolir durant la transició democràtica especialment quan les Corts van aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979

1975

  • El 27 setembre de 1975 van ser executats tres militants del FRAP i dos d’ETA | Juan Paredes Manot, “Txiqui”, fou afusellat a tocar del cementiri de Collserola després d’un judici sense garanties | La dictadura vivia els seus mesos finals enmig del descrèdit i la condemna internacional. Lentament, lligat a un trípode, amb els ulls oberts i cantant Eusko gudariak –l’himne del soldat basc–, cau l’últim afusellat pel franquisme, Jon Paredes, conegut com a Txiki. Acusat de pertànyer a ETA, mai es va demostrar que hagués sigut l’autor del tret que va matar un policia a Barcelona.
  • 6 de novembre. S’inicia la Marxa Verda, ocupació per part del Marroc del Sàhara Occidental. El 14 de novembre se signen els Acords tripartits de Madrid.
  • 20 de novembre. Mort de Franco

  • 22 de novembre. Joan Carles I de Borbó és proclamat Rei d’Espanya.

 

  • 13 de desembre. Govern continuista de Carlos Arias Navarro.

 

1976

  • 10 de gener. Comença una vaga general al Baix Llobregat, que s’estén al llarg de diversos dies.
  • 1-8 de  febrer. Grans manifestacions a Barcelona, demanant l’amnistia, convocades per l’Assemblea de Catalunya (febrer). Convocats per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, milers de ciutadans es concentren al centre de la ciutat. És un desafiament massiu, ja que el govern havia prohibit la manifestació. Es reivindica l’amnistia dels presos polítics

 

La foto que va donar la volta al món. els policies s’acarnisse, amb l’ancià Ferran Garcia Faria i d’altres persones que el volen cobrir. Foto: Manel Armengol

 

  • 23 de febrer. Vaga General a Sabadell.
  • 3 de març. Vaga general a Vitòria. Cinc treballadors moren per trets de la policia.

Els fèretres dels tres primers obrers que van morir recorren Vitòria el 5 de març de 1976. Després moririen altres dos. EFE

  • 1 de julio. Dimite Arias Navarro
  • 5 de juliol. Adolfo Suárez, cap de govern.

  • Les Corts aproven la Llei de Reforma Política, ratificada (15 desembre) en referèndum.
  • 30 de juliol. El Consell de Ministres aprova una amnistia parcial per 287 presos polítics que no contemplava els delictes de terrorisme.

  • 14 d’agost. Javier Verdejo (Almeria, 1957- 14 d’agost de 1976) fou un lluitador antifranquista espanyol. Fill de Guillermo Verdejo Vivas, ex-alcalde d’Almeria, pertanyia a una família conservadora i tradicionalista. Estudiava biologia a la Universitat de Granada i militava a la Jove Guàrdia Roja, joventuts del Partit del Treball d’Espanya. Quan el 14 d’agost de 1976 feia la pintada Pa, Treball, i Llibertat en els murs del Balneari de San Miguel, al barri del Zapillo (Almeria), només va poder pintar Pa, T…. En aquell moment va aparèixer una parella de la guàrdia civil, que el va perseguir fins a la platja, on fou assassinat a trets. El seu enterrament fou una gran manifestació de dol. Els responsables no foren mai jutjats

 

  • 11 de setembre. Es constitueix la Coordinadora d’Organitzacions Sindicals (COS), formada per CC OO, UGT i USO.

  • Commemoració de l’11 de setembre a Sant Boi de Llobregat.Per primer cop s’autoritza la celebració de la Diada, però no a Barcelona. Es fa a Sant Boi, on s’apleguen desenes de milers de persones. S’hi llegeixen múltiples adhesions –entre les quals hi ha la del president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas–. El discurs de Jordi Carbonell, representant de l’Assemblea de Catalunya, acaba amb aquestes paraules: “Que la prudència no ens faci traïdors”
  • 28 de setembre. L’estudiant Carlos González és assassinat a Madrid per l’extrema dreta.

  • 4 d’octubre. ETA assassina Joan Maria Araluce Villar, president de la Diputació de Guipúscoa. Al llarg d’aquest any 1976 van ser 18 les víctimes mortals d’ETA.

  • 21 d’octubre. Es presenta públicament Aliança Popular (AP), creat al voltant de la figura de Manuel Fraga.

  • 18 de novembre. Les Corts aproven la Llei de Reforma Política.

  • 15 de desembre. S’aprova en referèndum la reforma política. L’oposició democràtica havia cridat a l’abstenció. Pocs dies després, Coordinació Democràtica, malgrat l’oposició de les organitzacions de l’esquerra radical, designa l’anomenada comissió dels nou per negociar amb el Govern.

  • 6 de desembre. REFORMA POLÍTICA. Al desembre es vota en referèndum la llei de reforma política. A Catalunya hi vota un 74% i guanya el sí amb el 93%.

     

1977

  • 23 de gener. L’estudiant Arturo Ruiz és assassinat pels Guerrillers de Crist Rei quan participava en una manifestació per l’amnistia a Madrid.
  • 24 de gener. Vaga general a la Universitat de Madrid en protesta per l’assassinat d’Arturo Ruiz. En el transcurs d’una manifestació mor Mary Luz Nájera a conseqüència d’un pot de fum llançat per la policia. Aquesta mateixa nit moren assassinats per un comando feixista cinc membres d’un despatx d’advocats laboralistes al carrer d’Atocha.
  • 28 de gener. Decret de dos mesos d’estat d’excepció a tot el país.
  • 11 de febrer. Són alliberats per la policia Antonio María d’Oriol i Urquijo, president del Consell d’Estat i antic ministre de Franco, i el tinent general Emilio Villaescusa, president del Consell Suprem de Justícia Militar, que havien estat segrestats pels GRAPO.
  • 11 de març. Ampliació de l’amnistia per als delictes polítics, que va permetre la posada en llibertat de 1.940 persones.
  • 9 d’abril. Legalització del PCE.
  • El PSUC surt de la clandestinitat. La legalització del Partit Comunista d’Espanya (PCE) s’havia produït unes setmanes abans. Les enquestes de què disposa Suárez, que reduïen els resultats dels comunistes, hi ajuden molt. Els militars estan indignats. Dimiteix el ministre de Marina, l’almirall Pita da Veiga.
  • 3 de maig. Es constitueix la Unió de Centre Democràtic (UCD) amb Adolfo Suárez al capdavant.
  • 15 de juny. Les primeres eleccions es fan amb normalitat. Però algunes formacions polítiques no són legalitzades a temps i l’organisme que gestiona el procés electoral és un ministeri de l’Interior encara franquista. A Espanya guanya Suárez, però a Catalunya vencen les esquerres. La candidatura més votada és el PSC, amb un 28,4%, seguit del PSUC, amb un 18,2%, i el Pacte Democràtic per Catalunya, amb un 16,8% dels vots, pràcticament empatat amb la UCD de Suárez.

 

El president Suárez i Dolores Ibárruri es van saludar per primera vegada el 13 de juny de 1977 al Congrés – EUROPA PRESS

 

  • 11 de setembre. La primera Diada Nacional de Catalunya en democràcia és un èxit de convocatòria: un milió de ciutadans omplen el centre de Barcelona. Hi participen representants de tots els sectors socials i formacions polítiques. Acaba amb aldarulls i una intervenció policial que provoca un mort i diversos ferits.

 

  • 23 d’octubre. Restauració de la Generalitat (provisional). Retorn del president Tarradellas .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • 20 de setembre. Atemptat de la Triple A contra la revista satírica El Papus i mata el conserge, Juan Peñalver. Era una publicació humorística editada entre els anys 1973 i 1986, irreverent amb la ideologia franquista
    .
  • 25 d’octubre. Les principals forces parlamentàries, el sindicat CCOO i les organitzacions patronals acorden una sortida per fer front a la terrible crisi econòmica. Els treballadors acabaran carregant amb bona part del cost econòmic dels Pactes de la Moncloa.

 

1978

  • 11 de novembre. Reunió a Madrid de Tejero, Sáenz de Ynestrillas i altres militars amb la intenció de preparar un cop d’Estat, en el que es va anomenar Operació Galàxia.
    6 de desembre. Referèndum constitucional. La Constitució
  • 6 de desembre. S’aprova en referèndum la nova Constitució democràtica:és aprovada per un 58,97% del cens electoral. A Catalunya la participació és del 67,1% i surt aprovada amb el 88,5% dels vots.

 

 

1979

  • 1 de març. El partit de Suárez guanya les eleccions espanyoles amb uns resultats molt similars als del 1977. El PSOE s’estanca i la dreta nostàlgica franquista d’Aliança Popular pateix un retrocés important.
  • 3 d’abril. Primeres eleccions municipals
  • 29 d’abril. Un comando de Força Nova assassina a punyalades a Madrid a Andrés García Fernández, estudiant de 3r de BUP vinculat a la UJC.
  • 19 de setembre. Mor a Oviedo per trets de la Guàrdia Civil el camioner Valeriano Martínez, que participava en un piquet amb motiu de la vaga del transport que des de feia un mes s’estava desenvolupant a Astúries.
  • 25 d’octubre. S’aproven en referèndum els estatuts de Catalunya i el País Basc. A Catalunya hi participa un 59,7% del cens, un punt i mig menys que a les municipals, i s’aprova amb un 88,14% de vots afirmatius.

1980

  • .
  • 5 de gener. ETA du a terme el primer dels 84 assassinats perpetrats per AQUESTA Organització i dels atribuïts als CAA al Llarg de 1980.
  • 1 de febrer. Segrest i Assassinat de Yolanda González, a Madrid, per diversos Membres de Força Nova.
  • 10 de febrer. Vicente Cuervo mor a Vallecas Assassinat per 1 ultradreta.
  • 18 de febrer. Jornada de lluita  contra el feixisme.
  • 28 de febrer. És constitueïx la Comunitat Autònoma d’Andalusia d’acordar amb l’article 151 de la Constitució (la “via ràpida”, concebuda per a Catalunya, País Basc i Galícia).
  • 14 de març. S’aprova l’Estatut dels Treballadors.
  • 20 de març. En les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, amb un 61,3% de participació, s’imposa CiU (27,8%). No es repeteix la majoria socialista de les eleccions del 1977 i el 1979: el PSC obté un 22,4%, el PSUC un 18%, CC-UCD un 10% i ERC un 8,9%.

 

  • 1 de maig. Assassinat a punyalades a Madrid el dirigent Veïnal d’Orcasitas Arturo Pajuelo.
  • 6 de maig. Assassinat a Trets al bar Sant Bao (Madrid) Juan Carlos García Pérez, de 20 anys, paper MATEIX ordre feixista que va matar A. Pajuelo.
  • 29 de maig: Moció de censura socialista a Suárez

  • 22 de setembre. El Parlament aprova la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA).

 

 

 

1981

  • 29 de gener. Després de moltes lluites internes i de la suspensió del congrés de la UCD, Suárez dimiteix com a president amb un discurs enigmàtic que permet tot tipus d’especulacions.
  • 23 de febrer. Cop d’estat fracassat del tinent coronel Antonio Tejero, que entra amb guàrdies civils al Congrés de Diputats mentre es produeix la investidura de Calvo Sotelo com a president. El rei manifesta davant les càmeres el seu suport a la democràcia i es desactiva el cop

 

 

 

1982

  • 28 d’octubre. En les eleccions espanyoles, el PSOE aconsegueix 202 diputats, molt per sobre de la majoria absoluta. Guanya amb la promesa de crear 800.000 llocs de treball i amb el lema “Pel canvi”.