Χαίρετε!
En aquest article, us presentaré un concurs d’etimologies bíbliques que va proposar La Vanguardia, amb una doble finalitat. La primera: descobrir les convergències, massa sovint oblidades o intencionadament ocultades, entre el cristianisme, l’islamisme i el judaisme, tot cercant els punts temàtics i els personatges comuns a les tres religions. La segona: promoure el coneixement de la Bíblia i de l’Alcorà entre els estudiants i els universitaris catalans, la majoria dels quals desconeixen els llibres religiosos.
El concurs ha estat organitzat pel diari La Vanguardia i el Centre Edith Stein, amb la col·laboració de Francesc Grané. Les imatges que han il·lustrat les pàgines de la publicació, pertanyents a la gimcana s’han elaborat amb l’ajut de Javier Velasco en el camp de la llengua hebrea; i d’Isabel Ramos, en el de l’àrab. El redactor de les preguntes del concurs ha estat Joan Andreu Rocha-Scarpetta, doctor en Història de les Religions, vicedegà de la Universitat Abat Oliba, professor convidat de la Universitat de Teheran, i membre del Consell per a la Convivència Religiosa.
Algunes de les etimologies més interessants són les següents:
- Xenofília, que prové del substantiu grec ξενοφίλια i que s’anomena hospitalitas en llatí. La definició d’aquesta paraula és “simpatia envers els estrangers.”
- Apocalipsi, que prové del substantiu grec ἀποκάλυψης i que s’anomena revelatio en llatí. Significa “revelació”. Aquest mot correspon al títol del darrer llibre del Nou Testament, escrit per Joan Evangelista. En ell, s’hi prediu la fi del món, amb escenes ben conegudes, com la dels set genets de l’Apocalipsi. Segons les religions del llibre, l’Apocalipsi és la posada per escrit de la veu de Déu.
- Creació, en grec κτίσις, i en llatí creatio. L’article fa referència al relat del Gènesi, en l’Antic Testament, que explica l’origen de la creació. Segons les religions del llibre, Déu va crear la Terra (i tot el que ella conté i l’habita: les plantes, els animals, els éssers humans) en sis dies, i va descansar el setè.
- Caritat, en grec ἀγάπη en grec i en llatí amor–charitas. L’article tracta sobre un dels punts bàsics de les religions jueva, cristiana i musulmana: l’amor cap al semblant, que indueix a la compassió.
- Pecat, en grec ἀμαρτία i en llatí peccatum. L’autor recorda els relats que serveixen a les religions monoteistes per explicar l’origen del pecat, que és inherent a l’ésser humà. També dóna informació interessant sobre el significat del terme ἁμαρτία, segons la Poètica d’Aristòtil.
Personalment, opino que la sèrie d’articles del concurs és una bona demostració de la influència que el grec tenia en el moment de naixement i de consolidació del cristianisme, el qual va incorporar mots d’aquesta llengua al seu vocabulari. Aquestes paraules s’han mantingut a causa de la influència i el pes que la religió ha exercit en la nostra societat fins al segle XX. Per això us plantejo, ara, aquestes qüestions:
- Quina és la relació entre el mot grec ἀγάπη (amor) i el significat que àgape té en les llengües romàniques actuals, com el català i el castellà?
- Avui el mot apocalíptic no és usat com a equivalent de revelació. Quin és el sentit que en els nostres dies té aquesta paraula? Com s’ha produït el canvi de significat?
- Expliqueu l’origen etimològic del mot xenofília.
- Què designava la paraula ἁμαρτία, a Grècia?
Pau Molar. Grec i Llatí. 2.2
