Bacanals, festes de deliri

Mireia Rosich ja ens té acostumats als seus apunts amb referències clàssiques al suplement dominical de cultura d’El Punt Avui. Si a La libido dels centaures  partia del mite de l’intent de violació de Deianira per part de Nesos, per tal de fer un repàs a la iconografia dels raptes mitològics i reflexionar sobre el fenomen de la violència de gènere, a Bacanals modernes s’obre pas el culte al déu Dionís.

Mireia Rosich [Font: DHAC]

L’autora repassa les “festes de deliri” en què ens submergim els humans en algun moment de l’any des dels orígens de la nostra civilització. Encara a hores d’ara, quan tot sembla molt més fred, excessivament civilitzat, hi ha moments en què, seguint el cicle lunar, ens deixem endur col·lectivament pels nostres institnts més baixos, en un “parèntesi en el ritme quotidià”. Llegiu el text amb atenció i feu-ne un recull des dels temps grecs fins a l’actualitat, ¿què tenen en comú i en què es diferèncien cadascuna d’elles?

Igual que en l’article anteriorment esmentat, la reflexió parteix d’un quadre.

THE WOMEN OF AMPHISSA 1887, Sir Lawrence Alma-Tadema. The Clark Museum (Williamstown, Massachusetts)

Us heu sentit mai com aquestes bacants, exhaustes però protegides per les dones de bé que no han participat del deliri? Per què són necessaris aquests moments de descontrol, segons l’autora de l’article? Hi esteu d’acord?

A part d’aquesta pintura, l’autora fa referència una altra obra d’art relacionada amb el tema que ens ocupa, esmenteu-la i deixeu un enllaç amb la imatge.

Per acabar, feu un repàs de totes les divinitats, incloses les menors, que apareixen en l’article. El déu principal té relació amb un gènere literari, identifica’l i explica la referència. Quina obra d’un autor d’aquest gènere té com a tema principal aquestes festes  femenines desenfrenades?

TERESA

6 pensaments a “Bacanals, festes de deliri”

  1. Χαίρετε!

    Com a festes delirants els grecs tenien les festes de Dionís, on es dedicaven a beure, ballar, gaudir de la música… fins a l’èxtasi. Després els romans tenien també les seves pròpies festes que eren les saturnals al desembre, on es paraven les activitats en el Senat, escoles i altres llocs, i es celebraven banquets públics i els esclaus eren servits pels seus amos. Més tard, i actualment, tenim el carnaval, o Carnestoltes. Aquesta festa és comuna: et disfresses del que més t’agrada i gaudeixes de la festa, però no a tot arreu es celebra el mateix dia o de la mateixa manera (i no a tots els països es fa el carnaval); però tenen el mateix objectiu.
    Totes aquestes festes tenen en comú el desconectar de la realitat i perdre una mica el control i divertir-se. Les diferències són evidents, els grecs eren els que més perdien el control i no medien les seves accions; els romans ho capgiraven tot i els amos passaven a ser els esclaus; i nosaltres potser tenim més influència dels grecs però a diferència que ens vestim de coses que no som i que no delirem tan com ells.

    Crec que no m’he sentit mai com aquestes dones. Són necessàries per donar un parèntesis, un descans a la vida quotidiana i deixar d’un lloc les preocupacions i trencar les regles, perquè el poble es divertís. En temps antics per les dones eren festes importants perquè eren els moments on podien ser lliures i fer el que volguessin. Estic d’acord amb el que diu Mireia Rosich. La gent necessita moments per deixar a un costat la rutina i les preocupacions i desconectar, divertir-se amb el que més els hi agradí, però encara així crec que s’ha de tenir un cert control amb el que fas, ja que no crec que moltes d’aquestes Mènades acabessin molt bé al final de la festa.

    L’altre obra d’art que fa referència és la “Mènade furiosa” de l’escultor Scopas, del segle IV aC (http://4.bp.blogspot.com/-KdPloa1UA1Q/Vj-k_1rVxUI/AAAAAAAAAvI/QJWQXIimDL0/s1600/010a.%2BSCOPAS.%2BMenade.jpg ).

    El déu Dionís és el déu del vi i del desenfrèn, pels romans era Bacus.
    Saturn, que era Cronos pels grecs, el déu/tità del temps. Aquest déu té relació amb el gènere de l’èpica perquè anteriorment a Roma s’utilitzava els versos saturnis.
    Eurípides va escriure la tragèdia “Bacants” que era un gran exemple d’aquestes festes dionisíaques.

  2. Xaipete!

    – Llegiu el text amb atenció i feu-ne un recull des dels temps grecs fins a l’actualitat, ¿què tenen en comú i en què es diferèncien cadascuna d’elles?
    En l’article ens esmenta diferents festes com el Carnestoltes, que seria actual, i dues de l’època clàssica com les festes de Dionís, les quals només les celebraven els grecs, i les saturnals que només els celebraven els romans.
    Ella les presenta totes tres pel fet que totes són una irrupció de la vida quotidiana, és a dir, totes elles representen un moment determinat de disbauxa dins de l’any. Per això, podem dir que totes tres tenen el mateix sentit, ara bé són molt diferents entre elles: les saturnals són unes festes dedicades al déu Saturn i se celebraven el dia 17 de desembre. Durant les festes les escoles eren tancades, no es podien fer negocis, les corts de justicia també estaven tancades i, fins i tot, els esclaus podien anar vestits d’home lliure, tenien llibertat de paraula i podien menjar amb els seus amos. Les festes de Dionís, les bacanals, a les quals sembla que només hi havia dones. Es feien de nit, en secret, i eren festes on hi havia música, feien dansa, i també molt de vi, ja que es deixaven emportar pels efectes secundaris d’aquesta beguda, mentre altres dones, esposes o mares, es quedaven als voltants del lloc de culte vigilant que no vinguès ningú, ja que hi havia el perill que a l’endemà vinguessin els soldats a fer-les fora. Per altre banda, i molt més actual trobem el Carnestoltes que és una festa enmarcada pel calendari lunar en la qual tothom va disfressat de qualsevol cosa, et pots trobar de tot tipus. També hi ha música, disbauxa i dansa però, no és comparable amb les bacants.

    – Us heu sentit mai com aquestes bacants, exhaustes però protegides per les dones de bé que no han participat del deliri? Per què són necessaris aquests moments de descontrol, segons l’autora de l’article? Hi esteu d’acord?
    Segons l’autora de l’article aquests moments són importants per que no es pot tenir sempre un comportament raonable i una ciutat harmònicament racional, és a dir, les bacants, per exemple, per tal que la resta de l’any estigui tot amb racionalitat i bones maneres, necessiten un temps de descontrol per alliberar tota l’energia que porten a dins aquestes dones. També diu que si no es fessin, les forces reprimides explotarien de mala manera i violentament com passa actualment.

    – A part d’aquesta pintura, l’autora fa referència una altra obra d’art relacionada amb el tema que ens ocupa, esmenteu-la i deixeu un enllaç amb la imatge.
    http://algomasdearte.blogspot.com.es/2015/10/la-menade.html
    Mènade d’Escopas, realitzada al període clàssic, durant el segle IV aC. L’original ha desaparegut però, es troba una còpia al Museu Albertinum de Dresde.

    – Per acabar, feu un repàs de totes les divinitats, incloses les menors, que apareixen en l’article. El déu principal té relació amb un gènere literari, identifica’l i explica la referència. Quina obra d’un autor d’aquest gènere té com a tema principal aquestes festes femenines desenfrenades?
    Saturn:déu agrari que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
    Dionís: déu del vi, de la vinya, de la festa, del teatre i de la rauxa, banquets i orgies.
    El déu principal és el déu Dionís el qual té relació amb el gènere dramàtic. Això és pel fet que l’origen del teatre està estretament lligat amb aquest déu, ja que aquest gènere és creat a partir de les processons que es fan en honor a Dionís.
    L’obra és Les Bacants, d’Eurípides.

  3. Χαίρετε!

    Les Bacanals i el Carnaval tenen algunes diferències entre elles. Les festes de l’Antiga Grècia només eren seguides per un grup concret, mentre que el Carnaval és una festa generalitzada i no sempre relacionada amb el consum d’alcohol ni de substàncies estupefaents. El que les dues festes tenen en comú és el fet que són un moment en el qual es pot fugir de les estretors del dia a dia, encara que, en la vida actual, hi ha moltes més formes de lleure disponibles que en l’Edat Antiga i en l’antiga Grècia.
    Personalment, no m’he sentit mai com l’autora de l’article, que opina que els moments de descontrol són necessaris perquè els humans necessitem alliberar-nos de la tensió, de les passions i de les fatigues que patim diàriament.
    Opino que les expansions són lícites, encara que s’ha d’intentar regular-los, sobretot perquè no resultin perjudicials per a la societat.
    L’obra d’art a la qual l’article fa referència és la Mènade furiosa de Scopas.

    Els déus principals són Dionís (Bacus en llatí), fill de Zeus i Sèmele. Els silens tenien forma humana, però a vegades amb orelles, cua i, a vegades, caps de cavalls. Els sàtirs, entre els quals el déu Pan, s’assemblen molt als silens o són iguals a ells.

    L’obra d’Eurípides que té més relació amb els cultes orgiàstics és Les bacants, en la qual Dionís es venja d’Ino, que no respectava la seva germana, Sèmele. El déu del vi va recomanar a Penteu, fill d’Àgave, que espiés les bacants, entre les quals es trobava la tieta materna del déu. Quan les bacants van veure Penteu, van córrer a matar-lo, i la primera de totes va ésser Ino. Un cop a la ciutat, Cadme la va fer entrar en raó i Àgave es va adonar que havia assassinat el seu propi fill. L’obra ens mostra un aspecte importantíssim del teatre euripideà, la presència d’accions monstruoses en escena. Aquest component és tan notable que l’autor de Ifigènia entre els taures va arribar a despertar nombroses animadversions, entre d’altres, per part de les dones ateneses, de qui el poeta tràgic mostrava els defectes. Algunes persones opinen que l’autor de la Medea va patir el mateix final que Penteu en Les bacants.

    Χαίρετε!

  4. – Llegiu el text amb atenció i feu-ne un recull des dels temps grecs fins a l’actualitat, ¿què tenen en comú i en què es diferèncien cadascuna d’elles?
    A l’article apareixen diferents festes, així com: les festes a Dionís (celebrades pels grecs), les Saturnals (romans), la Quaresma, diumenge de rams, Carnestoltes, dimecres de cendra i diumenge de Pasqua (actuals).
    Totes aquestes servien com a moment de bogeria i llibertat, tot i que són molt diferents entre elles.
    Les Saturnals eren dedicades a Saturn i celebrades el 17 de desembre. Aquell dia les escoles i els negocis i les corts de justicia eren tancats. I els esclaus tenien llibertat.
    Les Bacanals, dedicades a Dionís, nomès la celebraven les dones. De nit dansaven i bebien vi.

    Les actuals són menys extremes que les antigues. A Carnestoltes la gent es disfressa; la Quaresma és un període de reflexió i penitència perquè els cristians tinguin temps de preparar la Pasqua; el diumenge de Rams es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem; el dimecres de cendra s’incendïen els rams portats a Jesús el diumenge de Rams; el diumenge de Pasqua es celebra la resurrecció de Crist.

    Us heu sentit mai com aquestes bacants, exhaustes però protegides per les dones de bé que no han participat del deliri? Per què són necessaris aquests moments de descontrol, segons l’autora de l’article? Hi esteu d’acord?

    Segons l’autora aquests moments de deliri i descontrol són necessaris per mantenir una ciutat racional i harmoniosa. La part més irracional de la societat necessita alliberar l’energia per tal de no explotar de mala manera.
    Penso que l’autora té raó, de vegades es necessita un moment de bogeria i descontrol per tal de estar més equilibrats.

    A part d’aquesta pintura, l’autora fa referència una altra obra d’art relacionada amb el tema que ens ocupa, esmenteu-la i deixeu un enllaç amb la imatge.
    La Ménade, d’Escopas (S. III aC). L’escultura de marbre representa a una sacerdotissa del déu Baco realitzant un ball ritual. L’original ha desaparegut, però es troba una copia al Museu Albertinum de Dresde.
    http://algomasdearte.blogspot.com.es/2015/10/la-menade.html

    Per acabar, feu un repàs de totes les divinitats, incloses les menors, que apareixen en l’article. El déu principal té relació amb un gènere literari, identifica’l i explica la referència. Quina obra d’un autor d’aquest gènere té com a tema principal aquestes festes femenines desenfrenades?
    Saturn
    Dionís, té relació amb el gènere dramàtic.
    Aquest gènere va sorgir a Grècia com a representacions teatrals relacionades amb el culte a Dionís, déu del vi i l’alegria. Consistia en himnes dedicats al déu.

    L’obra “Les Bacants” d’Eurípides té com a tema principal aquestes festes femenines desenfrenades esmentades en el text.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *