Arxiu d'etiquetes: pagaments

El “bullying” cap als grecs

Els estudiants de segon de batxillerat que facin llatí segurament tindran la visió d’uns romans gloriosos, esplèndids, grans literats… En fi, persones exemplars. Sovint se’ls compara amb els grecs, que si l’art és copiat, que si l’enginyeria romana era millor, etc. Sembla, doncs, que de vegades als grecs se’ls hagi fet una mica de bullying, i si ho pensem, encara avui és vigent aquesta xenofòbia envers als pagaments dels deutes contrets amb els grecs. Daniel Fernández parla sobre la reputació dels grecs al llarg de la història en aquest article (per llegir-lo sencer cliqueu aquí).

El periodista comença el seu article trepitjant fort, una referència a l’Eneida de Virgili: Timeo danaos et dona ferentes, és a dir, “Temo els grecs i fins i tot si porten regals”. A nosaltres, que hem llegit l’Eneida, l’oració ens semblarà familiar.  Aquesta escena és present en el llibre II, on s’explica com Eneas va fugir de Troia. Laocoont, sacerdot de Neptú, desconfiava del cavall que va entrar a Troia i va clavar­-li una llança que va posar de manifest l’armament que portava dintre seu el cavall. Un dia que Laocoont estava fent un sacrifici, la Tritònida (sobrenom de la deessa Atena) va enviar dues serps des de Tènedos cap a la costa, les quals van envoltar els tendres cossos dels seus dos fills i Laocoont mateix. Ell crida i intenta desfer­-se dels nusos fins que les dues serps marxen als peus de la deessa sota el cercle del seu escut.

File:Laocoön and His Sons.jpg
Laocoont i els seus fills. Obra d’Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) que es troba als Museus Vaticans.

A més d’explicar aquest origen de la desconfiança cap als grecs, l’autor de l’article ens fa una petita lliçó morfosintàctica de llatí parlant de la partícula “et” a partir d’aquest vers citat anteriorment de Virgili. Aquesta partícula no és una conjunció copulativa sinò síncopa d’ “etiam” (també). En resum, Daniel Fernández ens vol mostrar aquesta espècie de xenofòbia que patien els romans contra els grecs, i que es podria traslladar als nostres temps.

No va ser només Virgili qui acusava els grecs, també Suetoni. En la seva obra Vida dels dotze cèsars explica com fins i tot August es referia a unes tals “calendes gregues” per dir que alguna cosa mai seria cobrada. El terme calendarium prové de “calendes”. Les calendes eren el primer dia de cada mes de l’antic calendari romà, regit per les llunes. Aquest primer dia, els romans pagaven els seus deutes. Els grecs no en tenien calendes, per tant, conseqüentment, es diu que no pagaven els seus deutes.  Finalment, deixar una cosa ad kalendas Graecas significava deixar una cosa fins a les calendes gregues, i com que no en tenien, significava que un deute no seria mai cobrat. Avui diríem “quan les vaques volin…”.

Tornant a l’actualitat, doncs, Daniel Fernández estableix un vincle entre l’Europa actual i la història clàssica. Segons el periodista, sembla irònic que haguem d’estar orgullosos d’un suposat continent que menysprea la diferència i mira més per la salut de l’economia que tenim en comú que no pas pels ciutadans. “La construcció d’Europa sembla que queda per a les calendes gregues”, diu Daniel Fernández, i és que sense diàleg, no arribarem mai enlloc.

La xenofòbia cap als grecs no és una cosa nova, té una història que remunta al temps dels romans i actualment es mostra la seva diferència pel deute que tenen aquesta nació té acumulat. Però al cap i a la fi, tots som iguals. Som ciutadans d’uns països, que alguns estaran pitjor i altres millor, però que tenim uns drets comuns i uns sentiments tan humans que ni tots els diners del món podran canviar.

  • I vosaltres, sou de deixar les coses ad kalendas Graecas?
  • Em podríeu analitzar el llatinisme? Es troba al nostre recull de llatinismes? Si és així, enllaça’l, si no, potser seria una bona oportunitat per crear l’entrada…
  • Com comptaven els dies els grecs?

Alba Garcia

2n batxillerat