Aparell excretor

Ronyó de xai

El ronyó es troba protegit per diversos teixits i gran quantitat de greix. Així, abans de tot cal “pelar-lo”:

El ronyó té forma de mongeta. De la part còncava surten 3 conductes: l’urèter, que porta l’orina des del ronyó cap a la bufeta urinària, l’artèria renal, que porta la sang bruta cap al ronyó, i la vena renal, que porta la sang neta fora del ronyó.

A la fotografia següent s’observa el ronyó de xai amb els tres conductes a l’esquerra (urèter, vena renal i artèria renal). El teixit epitelial que cobreix el ronyó (a la fotografia parcialment retirat) és la càpsula renal:

A continuació es procedeix a disseccionar el ronyó:

La secció permet observar les estructures internes: de color marronós, a la perifèria, es troba la zona cortical, d’aspecte granulós com a conseqüència de la concentració dels corpuscles renals de les nefrones. De color rosat, la zona medul·lar, d’aspecte fibrós degut a que s’hi concentren els túbuls contornejats i els conductes col·lectors de la nefrona. Finalment, al centre i de color blanc, trobem la pelvis renal, que recull l’orina per expulsar-la fora del ronyó:

Si es retiren amb les tisores els plecs medul·lars, s’observen de forma clara les piràmides de Malpighi. Entre una i l’altra, de color blanc, s’identifiquen els calzes renals, que recullen l’orina filtrada a les nefrones i conduïda des de les piràmides de Malpighi.

L’orina procedent dels diferents calzes renals es concentra a la pelvis renal (la gran estructura blanca central) per sortir després per l’urèter: A la següent fotografia s’observa amb gran claredat l’aspecte granulós de la zona cortical i l’aspecte fibrós de la zona medul·lar: