Nom científic: Prunus avium.
Família: Rosàcies.
El cirerer és un arbre caducifoli que pot arribar fins als 15-25 m d’alçada.
La seva escorça és llisa, de color marró vermellós que es desprèn en tires.
Les fulles són simples, amb el marge dentat irregularment i amb forma allargada i oval; fan de 7-12 cm de longitud i 3-5 cm d´amplada. Són de color verd lluent per davant i amb petits pèls pel darrera. A la tardor agafen colors groguencs o vermellosos. El pecíol fa uns 4 cm i té dues petites glàndules que semblen berrugues.
Floreix durant els mesos d’abril i maig.
Les flors són blanques, surten amb les primeres fulles i omplen tot l’arbre.
El fruit (cirera) primer és de color verd, però es torna d’un vermell viu quan madura. Es cull durant el mes de juny.
Es reprodueix per empelt.
Resisteix molt bé el fred. Li agraden les terres ben drenades i també una posició ben il·luminada i airejada.
Hi ha diverses classes de cirerers (garrafal, picota, …), tots ells cultivats a la terra baixa. A la muntanya mitjana se’l troba com a arbre espontani.
La fusta del cirerer és utilitzada per fer mobles i revestiments. Ben tractada agafa un color vermell.
Les cireres són molt apreciades pel seu gust. Es mengen crues, confitades i se’n fan licors.
