..
Million Dollar Baby es una película dramática estadounidense de 2004 dirigida por Clint Eastwood, quien también participó en la producción, compuso la banda sonora e interpretó uno de los papeles principales. Además de Eastwood, protagonizan la película Hilary Swanky Morgan Freeman. El guion, escrito por Paul Haggis, está basado en la novela Rope Burns: Stories From the Corner de F.X. Toole. Narra la historia de Frankie Dunn, un veterano entrenador de boxeo ya al final de su carrera, y sus esfuerzos por ayudar a una boxeadora a llegar hasta lo más alto, aunque entrenar a una mujer esté contra sus criterios.
El largometraje fue galardonado con más de cuarenta premios nacionales e internacionales. Recibió cuatro premios Óscar, incluyendo mejor película, mejor director, mejor actriz principal (Hilary Swank) y mejor actor secundario (Morgan Freeman).
La película cuenta la historia de Maggie Fitzgerald (Hilary Swank), de 31 años, que desea ser boxeadora profesional. Diariamente se entrena en el gimnasio de Frankie Dunn (Clint Eastwood), un entrenador cuyo deseo es que su protegido, Willie (Mike Colter), sea campeón. En el mismo gimnasio también trabaja Eddie “Scrap-Iron” Dupris (Morgan Freeman), un antiguo boxeador ciego de un ojo, y viejo amigo de Frankie.
En un comienzo, Maggie intenta sin éxito que Frankie la entrene, pero éste la rechaza continuamente, inclusive cuando Dupris intercede en su favor. Cuando Willie deja a Frankie por otro manager llamado Mickey Mack, dos peleas antes del título, Frankie finalmente accede a entrenar a Maggie hasta su primera pelea. No obstante, Frankie entrega a Maggie a otro entrenador, ya que ella se muestra impaciente por pelear y Frankie considera que todavía no estaba lista.
Durante la pelea, Frankie descubre que el entrenador de Maggie ha hecho un trato con el entrenador de su oponente, por lo que Frankie recupera el control de Maggie durante la pelea, que estaba perdiendo, y gracias a su ayuda, logra recuperarse y ganar. Finalmente, Frankie acepta entrenar a Maggie, si bien deja claro, que esto tiene carácter temporal.
Mientras Maggie entrena, se revela que Frankie tiene una hija a la que escribe frecuentemente sin obtener respuesta, ya que, por razones no especificadas, ella está enfadada con su padre desde hace varios años. Además, se revela también que el padre de Maggie murió hace varios años, y pronto se forma una relación padre-hija entre Frankie y Maggie.
Al ir ganando más peleas, Maggie gana más dinero, que ahorra para comprar una casa a su madre, ya que esta vivía con otra hija y un nieto en un parque de caravanas. No obstante, después de burlarse de la profesión de Maggie, la madre le recrimina el hecho de haberle regalado una casa, ya que si las autoridades se enteraban, perdería las ayudas sociales que recibe. Durante el viaje de regreso, Maggie lleva a Frankie a un restaurante donde venden pastel de limón casero, y le cuenta acerca de un perro enfermo que tuvieron, y que su padre mató al empeorar su salud.
Al aumentar su fama, Maggie realiza un tour por Europa, donde una racha de victorias la vuelve aún más popular. Maggie es reconocida en Europa por el sobrenombre de Mo Cuishle, una frase gaélico ideada por Frankie, cuyo significado Maggie desconoce. Finalmente, Frankie permite que Maggie luche por el título femenino de peso welter contra la actual campeona Billie “La Osa Azul” (Lucia Rijker), (boxeadora en la vida real), conocida por pelear sucio.
La pelea se disputa en Las Vegas, y aunque inicialmente Billie parece ganar la pelea, Maggie se recupera gracias a los consejos de Frankie. Cuando termina un asalto, Maggie se vuelve para dirigirse a su esquina, dándole la espalda a La Osa, la cual aprovecha para golpear por la espalda a Maggie, que cae sobre el banco de su esquina, partiéndose la columna a la altura del cuello.
Maggie queda tetrapléjica, inmóvil de cuello para abajo y con necesidad de un respirador. Frankie pasa todo su tiempo al lado de su cama en el hospital y hace que la trasladen para estar más cerca de su casa, donde permanece a su lado.
La familia de Maggie anuncia que van a visitarla, incluyendo a su hermano que acababa de salir de prisión. Sin embargo, acuden al hospital varios días después de haber llegado a la ciudad, vestidos con camisetas de parques de atracciones que han visitado antes de ir a ver a Maggie, y con un abogado. Sus familiares intentan convencerla de que los haga responsables de sus bienes, pero Maggie descubre finalmente el verdadero carácter de su familia y los rechaza. Desde entonces, Frankie queda sólo con Maggie, a la cual le amputan una pierna al sufrir en ella una gangrena.
Con el tiempo, Maggie le pide a Frankie que la mate, ya que ya había realizado su mayor deseo, que era ser una boxeadora famosa y conocer el mundo. Frankie se horroriza ante tal proposición, pero después de varios intentos de suicidio por parte de Maggie (mordiéndose la lengua), finalmente accede. Le desconecta el respirador que le proporciona oxígeno y le inyecta una sobredosis de adrenalina a Maggie, que muere. Durante la inyección, Frankie le revela a Maggie el significado de Mo Cuishle: “Mi amor, mi sangre”.
El narrador de la película, que no es otro que Dupris, dice que después, Frankie desapareció. La narración resulta ser una carta que Dupris está escribiendo a la hija de Frankie, en un intento de mostrarle “la clase de hombre que era” su padre. La última escena da a entender que Frankie está en el restaurante donde había comido con Maggie pastel de limón durante uno de sus viajes.
La solución final del relato despertó críticas en Estados Unidos por parte de grupos de activistas y de la derecha católica estadounidense por considerar que justificaba la eutanasia.
POSSIBLES PISTES I ORIENTACIONS PER COMENTAR O FER APORTACIONS VOLUNTÀRIES
És un film on surten molts dels temes que hem tractat aquest curs:
– Per part de la noia protagonista: com perseguir tenaçment un sonmi, un repte personal, un objectiu ven la vida, i com correspondra a l’amistat amb la persona que t’ajuda, sense sotmetre’t (ella és tossuda i no sempre obeeix, ella diu la seva) i sense enfrontar-te.
– Per part de’n Franki, com superar prejudicis contra les dones, com mantenir-se fidel a un amic, com protegir un desvalgut (“peligro”) i com ajudar a qui et demana la mort quan per ella desitja la vida, la vida i la filla que ha “perdut”.
– Naturalment, teniu temes secundari importants: l’egoisme de la família de la noia, mare i germans, que només procuren el seu interès; el món de la boxa, el capellà, etc.
– I el gran tema final: l’eutanasia; podem obligar algú a viure? podem ajudar a algú que vol morir però no pot provocar-se la mort a una mort digna? en quines circumnstàncies la vida té valor i en quines pot deixar de tenir valor? Per què?
Aquesta pel·lícula m’ha agradat per que explica que si tu tens un somni has de lluitar per aconseguir-ho .La protagonista, (Hilary Swank) fa d’una noia que va a entrenar a un gimnás on eren tots homes,va anar guanyant combats fins que va rebre una oferta per lluitar contra una campiona del boxa anomenada ”La Osa Azul”. Allà és on va acabar la seva vida de boxejadora per haver baixat la guàrdia com Frankie sempre li deia. Maggie va ser golpejada i es va trencar la columna vertebral amb un cop de cadira. Això la va portar a ser invàlida i no poder respirar per si sola.
Maggie va viure uns quants mesos al hòspital fins que un dia es va cansar de ser una molestia per en Frankie o li va demanar que acabés amb la seva vida.
A Frankie li va costar molt prende la decisió, però finalment va decidir acabar amb el seu sofriment.
Frankie Dunn (Clint Eastwood), és un home que tot i gairebé un ancià, regenta una escola de boxa i encara conserva la suficient energia per seguir entrenant bons boxejadors.
El seu nou pupil Willie (Mike Colter), és la seva pròxima promesa per portar al cim del campionat. Però el seu afany de sobreprotegir, farà que Willie perdi oportunitats millors per aconseguir el cobejat campionat.
Pel que finalment, Willie acabarà cansat de les promeses de Frankie i cedint a les ofertes d’un altre manager.
A l’entrenador Dunne, la notícia li cau com un gerro d’aigua freda, però acabarà per conformar-se amb veure el seu ex pupil a través d’un vell televisor. Mentre observa com els seus entrenaments rendeixen fruits amb el nou campió.
Amargat per la nova pèrdua, Frankie s’observa que a la seva escola hi ha una nova persona entrenant, el seu nom és (Maggie Fitzgerald), i li exigeix explicacions al seu amic Eddie Scrap-Iron Dupris (Morgan Freeman). Aquest li diu que a pagat 6 mesos per avançat, de manera que ja no es pot tornar els diners de les quotes.
Mentrestant, Frankie va regularment a missa i es troba freqüentment al pare Horvak (Brian O ¨ Byrne), qui sempre li recrimina per no fer res per establir contacte amb la seva filla. Però el vell entrenador no deixa d’enviar cartes que al seu torn són retornades.
Frankie s’encara amb Maggie, per dir-li que no perdi el seu temps. Però aquesta, sabent la seva qualitat com a entrenador, li demana que l’ajudi, ja que la seva determinació és ser una campiona de boxa.
L’entrenador Dunne passa d’ella, i li diu que ell no entrena dones. Però la gran capacitat i coratge de Maggie, la fa una dona el caràcter no és fàcil de vèncer.
Treballant com a cambrera en una cafeteria, Maggie es veu obligada a menjar de les sobres que deixen els clients per poder estalviar uns diners, i poder per fi comprar una casa a la seva mare i germans.
És per això que es dedicarà a visitar l’escola i passar les nits entrenant per aconseguir que algú com Frankie s’interessi per ella, i li brindi una oportunitat de complir el seu somni: ser una campiona mundial de boxa.
Al principi s’haurà de conformar amb l’ajuda de Scrap, que va ser un gran boxejador, però que va tenir la poca fortuna de rebre un cop en un combat, que el va deixar borni d’un ull.
Després de veure-la en diverses ocasions, Dunne finalment accedeix a entrenar, a causa de la malaptesa dels moviments de Maggie. Però a partir de llavors, Frankie comença a adonar-se del veritable potencial i les ganes de la noia.
A mesura que passa el temps, el veterà entrenador li ensenya els seus millors tècniques de boxa, no sense abans, reafirmar que sempre ha de protegir-se a si mateixa durant el combat.
Però Maggie es desespera, i li diu al seu entrenador “cap” que vol començar a barallar i després de diversos intents, Frankie accepta donar-li la seva primera oportunitat. I amb desgana, li assigna un nou manager.
Però després s’adona que el seu nou representant vol que perdi en els combats, per la qual cosa acaba per tornar a entrenar.
Després de diversos combats guanyant en els primers rounds. Fitzgerald l’anima a Dunn a pujar de categoria, ja que la seva fam per arribar a la glòria és més insaciable que ella mateixa.
Així que Frankie li dóna una oportunitat, no sense abans batejar amb el sobrenom de “Mo Cuishle”, significat que Maggie desconeix per complet.
Els nous combats són més difícils. Però Maggie, amb l’ajuda de Frankie, acaba sent una boxejadora invicta.
Magie era invencible.
La seva gran acompliment li va permetre comprar una casa a la seva família. Però només va aconseguir una injusta recriminació per part d’ells i sobretot, de la mare.
Però va arribar el dia que Dunn més temia. Billie (Lucia Rijker) era l’actual campiona, però tenia fama de lluitar de manera bruta.
Tot i això, Frankie no va tenir altre remei que accedir i deixar de protegir Maggie.
Ja en ple combat, Billie li trenca el nas a Maggie, però aquesta, seguint els consells del vell entrenador (protegeix-te a tu mateixa en tot moment), tenia gairebé guanyada la baralla.
L’ambient respirava una nova campiona mundial de boxa.
Però en sonar la campana, Fitzgerald es gira i Billie li assesta un cop sec que acaba caient seva cara damunt d’una cadira.
La tragèdia no pot més que començar.
Estirada al llit d’un hospital, Maggie no dóna crèdit al que veuen els seus ulls. Però es rendirà a l’evidència d’haver quedat tetraplègica a causa de l’puny mortal de Billie i la posterior caiguda.
Frankie i Scrap intenten consolar-la, però la nova condició de la noia, seria un dur revés del que mai es recuperaria. I a això calia sumar-li, l’amputació de les cames a causa d’una gangrena.
Però per més sobre, la seva mare i el seu germà acabat de sortir de la presó, li pressionen per signar els papers de la casa “perquè no la perdi”. Però Maggie s’adona del veritable interès de la seva odiosa família, i els amenaça que no tornin a veure “mai més”, o en cas contrari els trauria la casa.
Sumida en una gran depressió, Maggie li demana a Frankie que l’ajudi a morir. Però aquest, horroritzat, rebutja la seva petició.
Després de diversos dies veient-la en les pitjors condicions, i després de diversos intents de suïcidi per part d’ella, Frankie li retira el respirador i li injecta una substància per, d’alguna manera, alleujar el seu sofriment. Però abans, Frankie li murmura el veritable significat de “Mo Cuishle”: “el meu amor, la meva sang”.
La pel · lícula acaba sent una narració de Scrap, qui escriu una carta a la filla de Frankie, i finalitza dient-li que el seu pare sempre va ser un bon home.
Malgrat la fi inesperat de Maggie, cal ressaltar la seva tenacitat, afany i voluntat per arribar al cim.
A ella no li va importar que tingués 33 anys en un esport que en general, pertany als més joves. Ni li va importar el poc que sabia de la boxa.
Només li van importar les ganes de superar-se a si mateixa, i morir sabent que havia assaborit el triomf. Tot i que, molt a pesar d’ella, no va acabar guanyant la lluita pel títol mundial.
Com bé deia Scrap, la història de Maggie ens ensenya “La màgia de donar-ho tot per un somni que ningú més veu …. a part de tu “.
Frankie Dunn ha entrenat i dirigit alguns lluitadors increïbles , durant tota una vida passada en el ring . La lliçó més important que ensenya als seus boxejadors és la que utilitza per a la seva vida : per sobre de tot , sempre has de protegir-te.A conseqüència del seu dolorós distanciament amb la seva filla , Frankie no s’ha permès relacionar-se amb ningú per molt de temps . El seu únic amic és Scrap , un ex- boxejador que s’ocupa del gimnàs de Frankie i que sap que sota del seu brusc caràcter exterior , hi ha un home que sempre va anar a missa , gairebé cada dia durant els últims 23 anys , buscant el perdó que no pot trobar .Un dia , Maggie Fitzgerald entra al seu gimnàs . Maggie mai ha tingut massa , però almenys sap el que vol i està disposada a fer el que calgui per aconseguir-ho. En una vida de lluita constant , Maggie , amb la seva meta inamovible i una tremenda força de voluntat , ha aconseguit arribar fins on ha arribat amb talent en brut . Més que qualsevol altra cosa, el que ella desitja , és trobar algú que cregui en ella .
En definitiva, totes les persones poden aconseguir els objectius que ells volen, pero per aconseguir’ho has de lluitar molt.
Millon Dollar Baby, és una pel·lícula que et vol trensmetre que el verdeder senitit de la victoria no és el que es pensen, sino que l’ important és el camí que fas per arribar-hi.
Un altre aspecte que tracta la pelicola és el d’ aconseguir el teu proposit costi el que costi. La Maggie, té com a objectiu arribar a ser una boxejadora professional tot i la seva avencada edat i tot i així va poder triomfar gracies a la seva pasciencia i perceverancia, va començar estalviant diners de la seva modesta feina com a cambrera per poder prendre classes de boxe, també s’ ha de tenir realisme i ens o demostra la part humorística de la pel·licula, en la qual Peligro no pot boxejar per les seves mancanses físques i psicologiques.
Aquesta pel·lícula m’ha agradat per que explica que si tu tens un somni has de lluitar per aconseguir-ho .La protagonista, (Hilary Swank) fa d’una noia que va a entrenar a un gimnás on eren tots homes,va anar guanyant combats fins que va rebre una oferta per lluitar contra una campiona del boxa anomenada ”La Osa Azul”. Allà és on va acabar la seva vida de boxejadora per haver baixat la guàrdia com Frankie sempre li deia. Maggie va ser golpejada i es va trencar la columna vertebral amb un cop de cadira. Això la va portar a ser invàlida i no poder respirar per si sola.
Maggie va viure uns quants mesos al hòspital fins que un dia es va cansar de ser una molestia per en Frankie o li va demanar que acabés amb la seva vida.
A Frankie li va costar molt prende la decisió, però finalment va decidir acabar amb el seu sofriment.
Em vas comentar que ja ho tenia tot fet, però ho he comprovat i m’ha semblat que aquest comentari encara no l’havia enviat, però per si les mosques el torno a enviar:
El final de la pel•lícula Million Dollar Baby, em va decebre molt. Pel meu gust, aquesta és un gran film però amb un final massa trist.
Comença amb Maggie Fitzgerald (Hillary Swank), que és una noia d’una família humil, que va a un gimnàs i demana a Frankie Dunn(Clint Eastwood), que l’entreni, però ell la rebutja, argumentant que ell no entrena a noies, perquè són més dèbils que els homes. Aquesta part de la pel•lícula em sembla molt masclista, no entenc com una persona pot refusar a una altre només pel sexe. Tot i la primera negativa, ella que era una noia molt tossuda va seguir intentant-ho. Aquí la pel•lícula ens vol mostrar les ganes de la noia en fer aquesta activitat, però jo en la seva situació ho hagués deixat córrer i hagués complert el meu somni però anant per un altre camí. Ja que en la vida real quan una persona es fa molt de rogar, acaba semblant una persona més feble i llavors li baixa la reputació social.
Al final Frankie acaba acceptant entrenar a la Maggie, que és el que hauria d’haver fet des d’un principi, en la meva opinió. La protagonista comença a lluitar i va guanyant tots els combats en els que participa (la majoria de rivals no duren ni 30 segons al ring). Aquí ell aprèn una gran lliçó, que és que les noies són tan bones com els homes a l’hora de fer les coses i això ens ho volen transmetre també als espectadors per intentar canviar els pensaments de totes les persones masclistes.
Un cop ha assolit l’èxit, ella és la persona més feliç del món. La pel•lícula ens vol mostrar com quan una persona s’esforça per arribar al triomf, ho dóna tot per aconseguir-ho i passa tots els obstacles pot arribar a la cima. Un cop els seus esforços han donat fruit i ha aconseguit la fama internacional, va a Europa per competir amb la osa blava, la campiona del món dels pesos pensants. Però en aquest moment de la pel•lícula, passa un fet molt impactant, la protagonista, que va guanyant a la osa blava, rep un cop a la mitja part i cau desplomada al terra on hi havia un tamboret. Llavors es colpeja el coll amb el tamboret i és aquí quan comença el declivi de la seva vida. Passa de tenir-ho tot a en un instant a estar tetraplègica i sense poder respirar per si sola. Aquí el director ens vol fer entendre lo dur que és per una persona quan ho té tot i en poc temps passa a no tenir res. Però com a mínim la noia pot morir feliç sabent que ha complert el seu somni, que ningú hagués pensat mai que l’hagués pogut assolir. Aquesta és per mi la part més impactant del film, perquè quan mires una pel•lícula et poses a la pell dels actors i en aquest cas va ser com si arribéssim junts a l’èxit i veure com per una persona dolenta acabes a l’hospital sense poder-te moure i pràcticament sense poder fer res sol. També està molt bé que la noia no es vulgui venjar, així ens mostren que a part d’una persona forta és també una bona persona i el desenllaç encara et fa entristir més.
Tot i així és una bona pel•lícula i ens ajuda a reflexionar en molts aspectes de la vida.
Aquesta pelicula m’ha agradat. Totes les persones poden aconseguir els objectius que ells volen, pero per aconseguir’ho has de lluitar molt.
Frankie Dunn ha entrenat i dirigit alguns lluitadors increïbles , durant tota una vida passada en el ring . La lliçó més important que ensenya als seus boxejadors és la que utilitza per a la seva vida : per sobre de tot , sempre has de protegir-te.
A conseqüència del seu dolorós distanciament amb la seva filla , Frankie no s’ha permès relacionar-se amb ningú per molt de temps . El seu únic amic és Scrap , un ex- boxejador que s’ocupa del gimnàs de Frankie i que sap que sota del seu brusc caràcter exterior , hi ha un home que sempre va anar a missa , gairebé cada dia durant els últims 23 anys , buscant el perdó que no pot trobar .
Un dia , Maggie Fitzgerald entra al seu gimnàs . Maggie mai ha tingut massa , però almenys sap el que vol i està disposada a fer el que calgui per aconseguir-ho. En una vida de lluita constant , Maggie , amb la seva meta inamovible i una tremenda força de voluntat , ha aconseguit arribar fins on ha arribat amb talent en brut . Més que qualsevol altra cosa, el que ella desitja , és trobar algú que cregui en ella .
aquesta pelicula m’agradat molt perque hi ha molts comentaris interesant i tambe perque parlan sobre coses de la vida com per exemple de que el jacki estava arepentit de que el seu boxegador seguis lluitan mentres estigues farit i que sempra estigs recordan aquell ultim asalt que era quan va perdre el ull el seu boxeigador i la part que realment ma donat pena es quan la noia que estava entrenant es va quedar paralitica i li va damanar que la mati …
Aquesta pel·lícula m’ha agradat per que explica que si tu tens un somni has de lluitar per aconseguiro, etrenarte cada dia i així podràs aconsegurio o almenys no et quedaràs amb la intriga de si ho podies aconseguir o no.
La pel·lícula en la meva opinió te dos parts, la primera que es quan la noia lluita per aconseguir el seu somni, i no para d’intentar-lo fins que ho aconsegueix, i l’altra part tracta sobre la relació que te ella amb la seva família.
La protagonista no te bona relació amb la seva família, el seu pare ha mort i era amb qui tenia millor relació, i la mare i la seva germana passen d’ella i no volen saber res, crec que aquesta part reflexa una part molt trista de la protagonista, per que, que la teva pròpia família passi de tu i no vulgui saber res de tu, això en la meva opinió es molt fort, per que et dona a entendre que estàs sol en la vida i que ningú t’apolla, i aixó es molt dur, per que en la vida sempre hem de tenir mínim una persona que ens ajudi en els mals moments, i per sort la protagonista no tenia a la seva família però si que tenia al seu entrenador, que la cuidava i la protegia com si fos la seva filla.
I per últim, el final de la pel·lícula hem va agradar molt, per que no m’ho esperava i es diferent. Penso que la noia va fer ve, per que que les persones tenim uns objectius en la vida i quan els compleixes tots ja ets pots sentir orgullós de tu mateix, i si jo estigues postrada en un llit i hagués d’estar tota una vida així jo també voldria que en matessin, per que per a mi es millor morir recordant els bons moments i tots els objectius que has aconseguit, que no pas morir recordant que has estat mitja vida postrada en un llit sense fer res més que patir dolor.
I per acabar aquesta pel·lícula m’ha semblat molt bona i m’ha fet reflexionar sobre moltes coses, com per exemple que hem de lluitar per que els nostres somnis es fagin realitat i que ningú pot estar sol en la vida, tots necessitem algú que ens apolli i ens ajudi en els bons i mals moments.
La història m’ha agradat, ja que dóna una sèrie de girs vertiginosos, però molt ben lligats i encaixats en una trama on es mostra ho difícil que es el món del boxa i tot el que l’envolta. Foscor i tenebrisme s’entremesclen amb subtils moments d’humor dins l’historia.
La protagonista, (Hilary Swank) també coneguda per altres de les seves pel·lícules com Boys don’t cry, The Gift, P.S. I Love You o Conviction, en aquesta pel·lícula ens ha ensenyat que si volem aconseguir alguna cosa i lluitem per a fer-ho, podem aconseguir-ho.
Clint Easwood és el director i un dels protagonistes de la pel·licula. Fa el paper de Frankie, d’un veterà entrenador de boxa que esta al final de la seva carrera. Al llarg de la historia entrena a Maggie i la porta a ho mes alt.
Scrap (Morgan Freeman), un ex-boxejador que es cuida del gimnàs de Frankie, es qui convenç a Frankie per a que entreni a Maggie.
aquesta pelicula m’agradat molt perque hi ha molts comentaris interesant i tambe perque parlan sobre coses de la vida com per exemple de que el jacki
En aquesta pel·lícula hem vist una maganifica historia de superació i de esforç tant per parlt de la protagonista com per part de seu entrenador.
Es una gran pel·lícula guanyadora de un Oscar. I on els seus actors són reconeguts mundialment i mab molt d’exit, cosa que han fet de la pel·llicula una trama molt interessat.
A pel·licula tracta d’una noia que el va a entrenar amb un gimnas on (com en molts gimnasos) eren tots homes. El “gefe” del gimnas, així es com li diu ella, li deixa ben clar e u bon pricipi que ell o entreava a noies, però gracies a la isistencia de la jove, i la presió que feia el seu gran amic, i antic boxejador, protagotnitzat pel Morgan Freeman. Al final el “gefe” sedeix i diu que l’entrenara encara que omés per un temps.
La noia va assumint exits d’una manera impresionant. fins arrivar a u punt on, aprop de la final, el seu entrenador desideix posarla en mans d’un altre home el qual, al cap de opc temps, fan fora ja que el personatge protagonitzat pel gran Clint Eastwood troba que no l’esta entrenant bé.
Al mateix temps a casa la noia les coses o anaven molt bé ja que la seva família, tot i el que la noia feia per ella, trobaven poc per el exit que poseia, la veritat era una família bastant egoista.
També i per un altre costat, Frankie Dunn li segueix envian cartes a la seva filla, la cual porta enviant cartes des de fa molt temps i totes són retoades.
Quan arriven a la final, i ja té practicament tot el exit acoseguit,la seva contrincant, quan ella esta d’esquena li don un cop de puny , ela cau a terra i es don un cop amb un tamboret al qual Frankie Dunn no té temps d’apartar. Això provoca que la noia quedi paralitica per sempre i per tant, ja no podra mai més competir. Com ella creu que ja té tots els exits possibles assumits, no vol viure i per tant li demana al seu “jefe” que la punxi de tal manera que abandoni la vida per sempre, i així ho fa.
Trobo que d’aquesta pel·licula en podem extreure moltes coses com ara, que havegades per arrivar a ser el millor comporta molt treball, o simplement que havegades, i encara que sembli metida, hi ha moltes cartes que han de ser retorades.
Me parece una película muy buena y interesante. , que esta película quiere demostrar que tienes que luchar por tus sueños y que no tienes que rendir nunca,trata de una chica que no tenía nada y era muy mala al boxeo y de golpe encuentra un entrenador Clint Eastwood que la entrena .Ganó todos los combates, i Luchó por el título mundial,y se convierte paralitica y su familia no la quiere y solo quiere el dinero que ha ganado.Ella no quiere vivir así y se intenta suicidarse pero no lo consigue, Su entrenador lo acaba matando por que no siguen sufrir.
Morgan Freeman és un actor americà guanyador d’un Oscar.Va trigar a destacar al cinema. El 1987, el seu paper de Fast Black en Street Smart li dóna molts premis (Premi del Millor segon paper masculí pels New York Film Critics, els Los Angeles Film Critics i la National Society of Film Critics), i també una nominació als Globus d’Or.Fa sovint personatges amb saviesa i determinació, i les seves pel·licules més recents són:
2012: The Dark Knight Rises
2013: Now You See Me
2013: Olympus Has Fallen
Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt, m’ha ensenyat que a la vida si vols alguna cosa has de treballar molt i que no sempre et farà costat la família, com en el cas de la Maggie, ella volia ser boxejadora, però no se’n en sortia fins el dia que troba a en Frankie, el seu entrenador. Van guanyant combat a combat fins que arriben a el gran campionat, a les Vegas, en el qual s’enfrontarà contra la Ossa. El combat anava bé però un cop brut de la Ossa cap a la Maggie la deixa paralítica.
En el hospital la seva família la ve a veure un cop però només per dir-li que quan es moris els diners de ella anirien cap a ells i ella els diu que no perquè creu que són uns aprofitats.Finalment en frankie la desendolla de la màquina d’oxigen perquè ella li demana i mor.
Molt bona la pel·licula . Peró no entès una cosa i es pel final, quant ja el entrenador mata a la boxejadora i s’en va i surt una escena de una casa i una ombre q surt per la finestra. Alla me quedat en dubte si el entrenador anava a casa de la seva filla o que? però bueno, entès que per aconseguir lo que et proposes tens que esforçar-se i deixar-te ajuda perquè una persona sola no pot aconseguir res. La pel·licula en general transmet lo que el espectador vol i es els seus valors i drama amb una mica de acció i alegria. “Un gran peliculón”
Million Dollar Baby és una pel·lícula que m’ha agradat i també m’ha fet sentir coses. La pel·lícula tracta d’una noia de 30 anys que el seu somni es arribar a ser una boxejadora professional. Maggie, treballa en una cafeteria i no guanya molts diners però finalment aconsegueix pagar anar al gimnàs de Frankie a entrenar. Frankie, no veu bé que una noia entreni al seu gimnàs i no li fa molt de cas ja que té un altre boxejador. L’amic de Frankie, Dupris li dóna uns quants consells a Maggie sobre el boxe. En el seu passat, ell va ser una gran boxejador però que després, per coses de la vida no va poder continuar.
Després d’un temps Frankie decideix entrenar una mica a Maggie fins al seu primer combat quan la posa en mans d’un entrenador que l’unic que fa es fer un tracte amb l’altre entrenador i així guanyar diners. Frankie s’assabenta i accepta ser finalment l’entrenador oficial de Maggie.
Frankie, és un home ja vell, que va ser boxejador. Té una filla que està enfadada amb ell i no li parla i ell va a misa cada dia i li escriu cartes però no obté cap resultat ja que la seva filla no li parla. No se sap el motiu pel qual està enfadada però jo opino que s’ha de saber perdonar i més si es un pare.
Després de molts combats en els que Maggie va guanyar i poc a poc arribava molt alt i estava aconseguint el seu somni. Era conegut arreu del món.
En el seu últim combat, desgraciàdament va caure fatal i es va trencar la columna vertebral i va acabar tetraplègica sense poder moure’s.Frankie va estar al seu costat sempre i Maggie no estava tan trista ja que va aconseguir el seu somni desde petita i estava segura de que el seu pare estaria content i orgullós d’ella. En canvi, la seva mare i els seus germans només la volien per els seus béns i van anar a l’hospital nomès per interés. No els hi va preocupar l’estat de Maggie. Per sort, allà la Maggie se’n va adonar de la faceta de la seva mare i els va fer fora.Només tenia a en Frankie.
Maggie, va quedar sense una cama ja que li van tenir que amputar, llavors va trobar menys sentit a la seva vida i va demanar-li a Frankie que la desconecti per què ja havia aconseguit el seu propòsit a la vida; arribar a ser una gran boxejadora. Maggie no volia sufrir més.Li faltava una cama i no es podia moure, havia de quedar-se al llit per el resta de la seva vida. Frankie, li va dir no a la primera però desprès d’uns quants intents de suicidi per part de Maggie, que va mossegar-se la llengua però afortunadament, els metges van arribar a l’hora.
Frankie es va adonar que la vida de Maggie acababa allà i que mai més tornaria a ser la que va ser.A Dupris, pel que es vei li va passar una cosa semblant i després de que Frankie parlès amb ell, va decidir cumplir el que Maggie li havia demanat. Va ser molt dur per ell, va anar a l’hospital i la va desconectar i injectar adrenalina. En menys d’un minut Maggie ja havia mort. Maggie va morir feliç, això si. Després d’això Frankie va desaparèixer i mai ningú no l’ha tornat a veure. Dupris, va escriure una carta a la seva filla explicant-li l’historia de Maggie i dient-li que el seu pare no era tan dolent com es pensava.
Crec que si algú desitja morir perquè la seva vida ja ha acabat i no pot fer res més, com la Maggie, és millor morir tranquil i feliç que patir i viure tota la vida sense moure’t. Estic d’acord amb això però, crec que ningú té dret de treure la vida a algú que no vol morir. Les persones que els hi passa com la Maggie, que queden tetraplèjics de per vida i no volen viure més perquè ja han aconseguit els seus propòsits a la vida poden morir en pau i d’una manera gens violenta.Però també hi ha persones que malgrat no es puguin moure’s tenen ganes de viure.Contra això ningú no pot fer res. La vida és un regal i s’ha de viure i complir els teus somnis.
Clint Eastwood, no només és actor sinó que també és director i productor de cinema.
Actualment té 83 anys i és d’Estats Units
Clint va començar fent d’actor als anys 50 en petits cortometratges. Alhora que feia d’actor, va començar a fer de director i productor i a final dels 60 va crear la seva pròpia productora Malpaso Productions, estrenant-se amb un altre èxit: Pengem-los ben amunt.
Eastwood es va aprendre molt dels directors que més l’havien influït: Siegel i Leone. A Ruta suïcida coneix a l’actriu Sondra locke amb qui comença una relació.
Les tres millors pel·lícules estrangeres que va fer van ser, Mystic River(2004), MILLION DOLLAR BABY(2006) i Gran Torino(2010).
Ha guanyat molts premis com a director i actor.
Una pel·lícula molt famosa i de les millors també va ser L’intercanvi(2008)
La felicitat s’aconsegueix a base d’objectius. Tothom té objectius i un cop aconseguit aquest objectiu, som feliços. Però per seguir vivint se’ns ha d’aparèixer nous objectius.
Maggie era una noia molt pobre que s’alimentava de les sobres que deixaven els clients del restaurant on treballava. La seva família vivia en un campament de caravanes i dels diners de l’ajuda social. Ella poc a poc va anar estalviant diners per apuntar-se a un gimnàs per fer boxa.
En aquell gimnàs l’amo era Frankie, un entrenador molt bo i professional del boxa, però no entrenava noies. També, hi vivia i netejava el gimnàs Dupris, que havia sigut boxejador i en un combat va perdre un ull.
Maggie va pagar sis mesos de gimnàs i despres de supilicar i de molts rebutjos per part de Frankie, va conseguir que l’entrenés. Però el seu primer combat no va ser Frankie el seu entrenador sino, un que va apostar per la seva oponent sapiguent que Maggie perdria. Frankie ho va saber i va acceptar definitivament ser el seu entrenador.
Cada moment que passaven entrenant o combatint, la confiança s’anava fent més i més gran. Maggie va confesar que el seu pare va morir i Frankie que havia perdut la seva filla, i això va fer que es creés un vincle entre filla-pare.
Maggie va anar guanyant combats fins que va rebre una oferta per lluitar contra una campiona del boxa anomenada ”La Osa Azul”. Allà és on va acabar la seva vida de boxejadora per haver baixat la guàrdia com Frankie sempre li deia. Maggie va ser golpejada i es va trencar la columna vertebral del coll amb un cop de cadira. Això la va portar a ser invàlida i no poder respirar per si sola.
Frankie va buscar el millor lloc on estigues ella i passava l’estona allà a l’hospital.
La família de la Maggie va venir a veure-la uns quants dies més tard, però nomès volien els diners i ella ho va notar per això va negar-se a firmar a l’advocat.
Maggie va passar de tenir un gran éxit i poder fer el que més li agradava al punt més baix de la muntanya. Això va fer que se li treièssin les ganes de viure. Va demanar a Frankie que desconectés les màquines pero ell no ho va voler fer. Al rebre aquesta resposta, ella va voler suicidar-se ( mossegant-se la llengua) pero no ho va aconseguir.
Frankie va estar pensant en tot i després de saber totes les conseqüencies que tindria, va desconectar la màquina d’oxígen i va ingerir una injecció a Maggie perque morís en pau.
Aquesta pel·lícula és una de les millors que he vist perque veus que en un moment, de tenir el 100%, d’estar al cim de la muntanya, pots perdre-ho tot. És molt fort el que passa en 0 segons pero és la veritat.
Si estigués en el lloc de Frankie la veritat és que no sé si hagués pogut fer el que ell va fer, sé que és el que voldria Maggie però jo no podria viure amb aquesta cosa al cap.
Júlia
Trobo que es una pel·licula molt interessant que vol demostrar que lluitant es pot aconseguir el que es vol. Pero a vegades pot costar-nos molt d’esforç i fins i tot la vida.
aquesta pel·licula tracta d’una noia que te una mala familia i ella li agradamolt el boxeig i cada dia esta entrenant encara que no te ni idea fins que el Morgan Freeman li ensenya lo basic despres el Clint Eastwood li fa de entrenador amb el temps aconsegueix lluitar per guanyar el titol mundial, pero desafortunadament la seva contrincant li dona un cop brut i cau i es dona un cop en un tamboret i queda tetraplegica.despres de aixo vol morir i el Clint Eastwood la desendolla i li injecta adrenalina i mor.
Em sembla una pel·lícula molt bona i interessant. Crec,que aquesta pel·lícula vol demostrar-te que tens que lluitar pels teus somnis i que no te has de rendir mai, crec,que un bon exemple es aquesta noia, que a començar des de 0, i que gràcies als seus ànims de lluita i de superar-se dia a dia, pas a pas va esforçar-se molt per aconseguir a Dann ( Clint Eastwood) i ho va a aconseguir. Va guanyar tots els combats, fins que va arribar al combat mes important de tota la seva vida. Va lluitar pel títol mundial, va començar massa fort, però quan va acabar la segona ronda la contrincant li va donar un cop de puny i ella, es va caure i es va trencar la medul·la espinal i va quedar en coma, sense poder moure res. Dann, va estar amb ella tot el temps, sense separar-se en ningú moment. Els metges li van dir que no hi havia possibilitat de que pugues-si viure. Va ser la primera vegada que Dann va sentir pena per algú, i no podia veure-la mes en el seu estat, així que la va desconnectar de la seva mascara d’oxigen….Crec que aquesta pel·lícula demostra la confiança que van tenir en tant poc temps, per fer el que va fer. M’ha agradat molt aquesta pel·lícula.
Aquesta pel·licula m’ha agradat bastant perque tracta d’una noia que no tenia res i era molt dolenta al boxeig i de cop troba un entrenador que la entrena, no para d’entrenar i arriba a ser molt bona. La seva família no li agraeix res, ella els hi regala una casa i diuen que no els hi feia falta i que els podría haver donat els diners. Quan ella es torna paralitica es dona comte de que la seva família no l’estima i només vol els diners que ha guanyat. Ella no voi viure així i s’intent suicidar peró no ho aconsegueix. El seu entrenador l’acaba matant per que no seguiexi sufrint.
La verdad me pareció una película bastante interesante ya que es una historia de vida demasiado conmovedora y muy real … Ella luchaba por salir adelante era una verdadera luchadora mucho antes de salir al ring ya que luchaba por sobrevivir en una sociedad un poco machista y sobrevivir completamente sola ya que no tuvo apoyo de su familia y entorno familiar nunca sus padres no fueron los mejores y ella supo salir adelante luchar por un futuro y no caer en la tristeza y la soledad , por otra parte ella buscaba una afición algo que hacer en sus tiempos libres de allí escogió el boxeo y la verdad se fue enamorando poco a poco de este deporte . El entrenador le quiso dar una oportunidad ya que vio en ella que le gustaba mucho este deporte de allí comenzó a mejorar y a demostrar que no sólo lo quería como afición . De allí paso lo que paso dejo prácticamente hablando su vida por este deporte todo Fue un error y eran los riesgos que tomaba al aceptar esa pelea con la campeona del título mundial . Me parece desde mi punto de vista y desde mi opinión que cada persona es libre de decidir lo que quiere hacer con su vida esté en el estado que este . Así que no estoy de acuerdo que desconecten o maten por así decirlo a una persona que se opone a esto ya que esto sería por así decirlo un asesinato .. Al final del todo me he llevado una buena impresión de la película y he aprendido mucho ..
Saludos , Gracias
opino que la pelicula es bona , no nomes transmet uns valors i un drama que fa que no sigui tota la peli un drama , si no que te la seva accio (relacionada amb la historia clar) i on veus a una noia que sempre a estat lluitant i petint fins el ultim moment pero que va poder cumplir el seu somni cosa que el entrenador no esta gaire conent en que l’hagi realitzat per que el entrenador es proclama a si mateix com el culpable del tragic desti de la protagonista
Per la part que he vist de la pel·lícula, sembla, una pel·lícula, molt interessant, que vol demostrar que es pot lluitar per les coses, que no et has de rendir, que es pot aconseguir, la noia és una lluitadora, i és passa tot el temps que pot entrenant, i en canvi l’home, vol guanyar, però quant aquesta a punt, ho per, i ho tornés a intentar amb la noia.