28 comentaris a “Invictus”

1. Una pel · lícula que tracta sobre la situació experimentada a Sud-àfrica abans i durant la Copa Mundial de Rugbi de 1995, organitzat en aquest país després d’enderrocar el sistema racista anterior. La pel · lícula ens relata com Mandela després de ser alliberat i d’arribar a ser el president, busca una política de reconciliació i la unió de les persones mitjançant l’esport de Rugbi sota la consigna “un equip una nació”.

                L’equip de la nació dels “Springboks” era vist com un símbol de la fortalesa de la raça blanca dins del país, per la qual cosa la població negra fins i tot Mandela anaven només a l’estadi a donar suport als altres equips i ofendre els Springboks. Aquest equip estava passant una ratxa molt dolenta quan Mandela arriba al poder, però després de ser alliberat i arribar al poder Mandela vol fer una política d’unió i com a tàctica utilitza i inspira a aquest equip, especialment al Capità perquè a través del mateix les persones s’uneixin en una nació i puguin treballar junts per al desenvolupament; va ser criticat per la població negra que li demanaven venjança, però el els va demostrar una capacitat de perdó i de saviesa, ja que el que el buscava era que tots treballessin pel país sense importar el seu color de pell, les persones millors capacitades s’havien de unir per aconseguir el progrés de la nació, insistia que calia tenir reconciliació perquè encara eren minoria els blancs tenies la major part dels recursos econòmics.

                Mitjançant una visita a la presó on va estar Mandela, es va inspirar el capità de l’equip i amb sorpresa de la capacitat de perdó de Mandela, aquest decidit motivar més a l’equip a guanyar ia ajuntar esforços per ser un equip d’una nació, deixant de banda el ressentiment. Finalment guanyen el campionat mundial, i Sud-àfrica s’uneix sense distinció de raça per a la celebració d’un país, demostrant aquella frase “un equip una nació”.

                Realment és una pel · lícula inspiradora, que convida a la reflexió i al perdó constant, a la reconciliació per al bé comú i així poder desenvolupar el país, un continent i al món; i és que és així, al final hauríem de deixar de banda les diferències ideològiques, classistes, racistes, religioses, etc, a un costat i treballar junts pel bé comú i assolir els objectius pautats.

2. La pel·lícula m’agrada’t molt i m’ha interessat.
   La pel·lícula es tracta sobre la vida d’en Nelson Mandela a Sud-àfrica. Nelson Mandela el van posar a la presó 27 anys en una illa. Quan va sortir en Nelson Mandela de la presó, va perdonar a la gent que es passava amb ell. Li agradava molt el Rugby, era l’esport favorit. Va contractar policies blancs, animava a l’equip de Sud-àfrica. Sempre veia la televisió i el que veia era el Rugby. El que més animava era l’equip del país, els animava perquè guanyessin la final del mundial del 1995. Anava a molts entrenaments per animar als jugadors i els animava. Al final va guanyar Sud-àfrica.

3. La pel·licula m’agrada’t molt i m’ha interessat.
   La pel·licula es tracta sobre la vida d’en Nelson Mandela a Sudafrica. Nelson Mandela el van posar a la presor 27 anys en una illa. Quan va sortir en Nelson Mandela de la presor, va perdonar a la gent que es passava amb ell. Li agradava molt el Rugby, era l’esport favorit. Va contractar policies blancs, animava a l’equip de Sudafrica. Ell lo que deia

4. Mandela recibió el número de prisionero 466/64, lo que significa que fue el preso número 466 en 1964 en la isla de Robben donde residió durante 17 años en precarias condiciones. Posteriormente pasaría otros diez años más en otras dos prisiones diferentes, sumando una reclusión en total de 27 años. El Gobierno de Sudáfrica rechazó todas las peticiones de que fuera puesto en libertad y se convirtió en un símbolo de la lucha contra el apartheid dentro y fuera del país, así como una de las personas más conocidas del mundo. Las razones de la negativa del Gobierno para ponerlo en libertad fueron variadas, entre las mismas estaba la situación de los países vecinos y el porvenir que a las minorías blancas se les anunciaba en ellos. Zambia logró la independizó en 1965 y su régimen adquiere progresivamente rasgos más totalitarios; en Angola, poco antes de su independencia, se produce la salida de la casi totalidad de los colonos portugueses (unos 300.000) y cuando las tropas sudafricanas entraron en el país encontraron una nación derrumbándose sumida en el caos; desde Rhodesia llegaban noticias de que las bases controladas por los guerrilleros del ZAPU y la ZANU eran un ejemplo de corrupción y violación de los Derechos Humanos. Ejemplos todos ellos que no reducían el temor de los blancos a las consecuencias de compartir el poder con los demás sudafricanos.

   Mientras estuvo en la cárcel, su reputación creció y llegó a ser conocido como el líder negro más importante en Sudáfrica. En prisión, él y otros presos realizaban trabajos forzados en una cantera de cal. Las condiciones de reclusión eran muy rigurosas y para superarlas el abogado sudafricano siguió las estrategia de Gandhi en esos casos, alzándose como el líder de los reclusos. Pero la estancia también le fue fructífera en otros campos. Estudió por correspondencia a través del programa externo de la Universidad de Londres, obteniendo el grado de Licenciado en Derecho, aprendió la lengua Afrikáners y se familiarizó con su cultura con el fin de comprender a su enemigo. Estos conocimientos le serían de utilidad después para no avivar los más íntimos temores de los sudafricanos blancos.

5. Nelson Mandela llega a la presidencia de su país y decreta la abolición del “Apartheid”. Su objetivo era llevar a cabo una política de reconciliación entre la mayoría negra y la minoría blanca. En 1995, la celebración en Sudáfrica de la Copa Mundial de Rugby fue el instrumento utilizado por el líder negro para construir la unidad nacional.
   opinion personal: Muy buena pelicula en la cual te hace mucho que pensar, y que no por ser de diferente color tienes que ser mejor o peor

6. Es una pel·licula de Nelson mandela en aquesta pel·lícula qui fa aquest paper es diu Morgan Freeman. La pel·licula comença en que nelson mandela va sortir de una preso durant moltisims anys, i per fi es fa president de Sud Africa.
   Aquesta pel·licula tracta de que en Nelosn Mandela vol que les dues races negres i blanques es portin be i ho aconseguira apartir del Ruby.

   Per aixo un dia queda el president amb el capita del equip de Ruby per parlar i decidir el que faran per poder aconseguir, i la decisio es que pasaran per els pobles mes pobres per poder jugar amb els nens mes necesitats i fer-los somriure. En Mandela s’aprendra tots els noms dels jugadors, i sempre anira respaldat dels seus guarda espaldes, te molta ilusio de que surti be, a mida que pasa la peli·licula va milloran els partits per molt durs que siguin.

   Alfinal de la pel·licula aconsegueixen que guanyin el partit, i que blancs i negres es sentin orgullosos de Sud Africa, tothom es comença abrasar pels carrers, Mandela havia aconseguit allo que volia.

   M’agrada la pel·licula perque es bastant optimista y ens enseña que si vols pots, i que sempre podem tirar endevant. Sobre tot m’han encantat les paraules d’en Nelson Mandela quan les vaig escoltar vaig reflexionar sobre coses.

   Fuera de la noche que me cubre,
   Negra como el abismo de polo a polo,
   Agradezco a cualquier dios que pudiera existir
   Por mi alma inconquistable.
   En las feroces garras de las circunstancias
   Ni me he lamentado ni he dado gritos.
   Bajo los golpes del azar
   Mi cabeza sangra, pero no se inclina.
   Más allá de este lugar de ira y lágrimas
   Es inminente el Horror de la sombra,
   Y sin embargo la amenaza de los años
   Me encuentra y me encontrará sin miedo.
   No importa cuán estrecha sea la puerta,
   Cuán cargada de castigos la sentencia.
   Soy el amo de mi destino:
   Soy el capitán de mi alma.

7. La pel·lícula va de que Mandela surt de la presó amb la missió de acabar amb el racisme a Sudàfrica i gana les eleccions amb un 52%. La gent de raça blanca no li agrada ni un xic aquesta decisió. Nelson Mandela per començar va a veure un partit de rugbi de Sudàfrica vs Anglaterra el qual li fican una pallisa impressionant a la selecció de Sudàfrica. Nelson Mandela fica blancs a treballar amb ell i també es seus guardaespatlles fica blancs. Queda amb el capità que es diu François i prenen el té li diu tot el que ha passat i que tenen que arribar lluny al mundial de rugbi degut a que després d’aquesta pallisa es diria que Sudàfrica era l’ultima candidata per poder guanyar el mundial. El capità François cambià d’opinió sobre Mandela i diu que es molt bona persona i tal. Anirien a visitar la presó on estava Nelson Mandela i François al·lucina amb el tamany de la presó. Després de aixó guanyen el mundial i “s’ho dedica a tota la població” i quita el racisme amb un esport. ami personalment m´agradat molt aquesta peli.

8. invictus es una pel·licula on mostra la vida de nelson mandala, ex president de sud-Africa mort fa pocs messos, en aquesta pelicula es quan es feia el mundial de rugby i sud-Africa estaba en racha de derrotes, fins que nelson, despres de surtir de la preso i presentarse com a president de sud-Africa i guanyar las eleccions, inspira als jugadors de rugby per que puguin ganyar el mundial, el objectiu de nelson es fer una aliança entre els blancs i negres de sud-Africa, i fa servir el rugby per aixo, al final sud-Africa guanya el mundial i nelson consegueix que no hi haguin mes conflictes entre aqueste dos etiques.

9. Aquesta pel·lícula esta bassada en una historia real, de Nelson Mandela. Nelson mandela en aquesta pel·lícula es Morgan Freeman. Tracta de quan Nelson Mandela va sortir de la pressó, i al cap d’uns anys es va fer president de Sud-África. I vol aconseguir que els blancs i els negres es reconsilien per fer un país millor.Per fer això troba que el Ruby (un esport) pot arribar a reconsiliar-los a tots així que desideix ajudar a l’equip de Ruby, parla amb el capita i li diu que li dona suport, i que l’ajudara tot el que pugui.Nelson Mandela va bé com a president però amb la seva familia, no hi ha una bona relació ja que la seva filla no esta d’acord amb el que esta fent.
   Comença a comprometres amb els jugadors i a donarlis suport per que començen a jugar la lliga i vol que la guanyin per fer que els blancs i els negres esiguin junts sense diferencies. Els jugadors de Ruby pasen les finals i s’enadonen de que poden guanyar i començen a estar més junts, la gent al principi pensa que ells no poden i no els donen el soport que necessiten, però a mida que van guanyant i jugant la gent comença a tenir més fe amb ells. Nelson Mandela, desideix que vagin a jugar a un camping ple de negres que no tenen diners i viuen bastat malament, els fan jugar i s’enadonen de que no es tan dolent estar amb ells i que poden fer moltes coses i poden alegrar a molts nens i això els ajuda en el partit que tenen després.
   Al final acaban guanyant, però per guanyar la lliga tenen que guanyar a un dels equips mes bons que hi han ja que tenen una forma de incomodar a l’adbersai, la major part de partits els guanyen per el seu ball del principi que fa que els adversaris tinguin por i pensin que no podran guanyar-los.
   Entrenen molt dur i quan tenen que jugar contra el equip, el partit es molt dur er als jugadors però no es deixen intimidar i guanyen. Es veu com per tota Sud-Àfrica la gent s’abraça, siguin blancs o negres, vells o joves tots o celebren.
   Aquesta pel·lícula m’agradat molt per que es un gran pas, per als drets humans in es part de la historia.Nelson Mandela va ser una gran persona i va fer molt per el seu país. I gracies a ell es va poder fer moltes coses i les diferencies de colors no van desapareixa però va començar la seva desaparició.

10. Invictus explica la veritable i exemplar història de com Nelson Mandela (Morgan Freeman) es va aliar amb el capità de l’equip de rugbi de Sud-àfrica, Francois Pienaar (Matt Damon), per ajudar a unificar el seu país.

    El recent elegit president Mandela sap que, després de l’apartheid, el seu país segueix dividit racial i econòmicament. Amb la confiança que pot reconciliar al seu poble mitjançant el llenguatge universal de l’esport, Mandela s’uneix al feble equip sud-africà de rugbi quan, de manera inesperada, aconsegueix arribar a la Final de la Copa del Món de Rugbi de 1995.
    Es una pel.licula molt emotiva y molt real.

11. Opinio personal:
    Aquesta peli m’agradat molt ja per las grans coses que diu el actor que fa de Mandela com la historia de la pelicula i la gran accio que hi ha als partits de rubgy es una gran pel·licula

12. Des que comença la pel·lícula veiem l’optimisme de Mandela, així com *lasituación d’enfrontament que es viu al país. La població negra rebutja *alequipo nacional de rugbi doncs consideren que representa a la població blanca,fins al punt que la secció d’esports del partit al govern *decidecambiar el nom i els colors d’aquest equip.Des del primer moment Mandela mostra un lideratge diferent, se centra *enlas coses aparentment petites i s’implica personalment. Té un *objetivofundamental: unir a la població en un mateix interès. Veiem en tot moment *unlíder proper, que coneix la situació de les famílies d’els qui treballen a *sulado. Convoca i comunica directament al personal del seu gabinet la seva decisió *deque poden quedar-se i treballar amb ell. També corre riscos quan entra en *lasala on es va decidir canviar el nom i els colors de l’equip de rugbi i *lespide que reconsiderin la seva decisió.Parla amb el capità de l’equip de rugbi, li fa partícip del seu interès per *elequipo, li motiva i li transmet la seva decisió de recolzar-los. Li persuadeix, per *quesiga liderant a l’equip, però des d’una nova perspectiva: la unificació del
    país. La implicació del capità es demostra quan diu “ja no som només un
    equip
    de rugbi”. Implicar al capità de l’equip és fonamental per aconseguir el seu
    objectiu, és una persona clau i té autoritat sobre els seus companys. *ElPresidente empra la seva capacitat de lideratge per influir, per persuadir i motivar.de Mandela es poden ressaltar diverses habilitats socials: empatia i assertivitat,que li permeten liderar. És un líder proper, emotiu, empra la *inteligenciaemocional, però no es deixa arrossegar per ella, les seves decisions les basa en la raó,en l’objectiu que persegueix. Veiem al llarg de la pel·lícula que treu el millor *decada persona, força als guardaespatlles a treballar junts, però explicant *susrazones, exerceix el lideratge, no s’oculta darrere d’ordres indirectes.*Invictus és una obra que permet veure l’acció d’un líder, la seva implicació en *lascosas petites, en aquestes que aparentment no tenen importància per aconseguir grans objectius. Podem dir que Mandela exerceix un lideratge emocional, *esdecir, té capacitat de comunicació, planifica, estableix metes i objectius,coneix les seves fortaleses i febleses, és innovador, s’informa, es recolza en les/*losdemás. És un líder ressonant, *empatiza amb els sentiments de les persones,expressa les seves emocions i aconsegueix connectar amb els qui li envolten. L’optimisme i *elentusiasmo que demostra contagien i propicia el canvi.

13. Invictus es una pel·licula molt interesant i entretinguda perque tal i aixi comença amb el señor Nelson Mandela el president de Sud-África surt de la pressor i apartir d’aquell moment quasi be tota la gent de sud africa apollant-lo en tot i el president intenta ajuntar als neegres i als blancs a partir del rugby , perque sudafrica te un equip de rugby molt dolent quasi be sempre perden els partits , encara que no siguin molt bons son bastant humils i honrrats .
    El president vol coneixer personalment als jugadors perque s’apropa la copa del món de rugby i vol intentar guanyar la copa per aixi mes negres i blancs s’ajuntin com a personas , que no hi hagi tan racisme i que veiem que tots som iguals i no despreciar a ningu i volen nelson mandela fer com una mena de publicitat arreu del món perque la gent coneixi mes sudafrica etc… i fa una reunió amb el capità del equip de rugby anomenat François per inculcar-li la intenció de guanyar la copa del món i fins i tot nelson mandela fa que canviin el imne de la selecció , anomenada els Springboks . Nelson els hi inculca als jugadors que no es un equip es una nació . I a poc a poc van guanyan partits a la copa del món amb molta competició i molt esforç i finament arriben a la final contra nova zelanda que suposadament es la millor seleccio perque tenen a un gran jugador i a falta d’uns 5min fa l’ultim punt els Springboks i aguantan fins al final amb el marcador a favor i guanyan amb tot merescut i finalment es veu com a l’estadi es van abraçan tots els aficionats sudamericans blancs amb negres i aixi molt millor tot.

14. una de las peliculas de las que creo que son anti rracistas a si que estoi completamente a favor de las peliculas.
    -argumentillo.
    Tras ser liberado de prisión en 1990, el líder activista Nelson Mandela logra llegar años después a la presidencia de Sudáfrica, y desde ese puesto se dispone a construir una política de reconciliación entre la mayoría negra, que fue oprimida y la minoría blanca

15. Invictus és una pel·lícula de 2009 basada en la vida de Nelson Mandela i ambientada durant la Copa Mundial de Rugbi de 1995 a Sud-àfrica i dirigida per Clint Eastwood.
    Compta els primers anys viscuts a Sud-àfrica després de la i abolició del sistema segregacionista de l’apartheid. Després de ser alliberat de presó el 1990, el líder activista Nelson Mandela aconsegueix arribar anys després a la presidència de Sud-àfrica, i des d’aquest lloc es disposa a construir una política de reconciliació entre la majoria negra, que va ser oprimida en l’Apartheid, i la minoria blanca, que es mostra temorosa d’un possible revengisme per part del nou govern.Per a tal fi, Mandela fixa la seva atenció en la selecció sud-africana de rugbi, coneguda com “Springboks”. Aquest equip no passa per una bona ratxa esportiva i els seus fracassos s’acumulen; a més, no compta amb el suport de la població negra, que l’identifica amb les institucions de l’apartheid. Mandela s’adona que la població negra assistia als jocs dels “Springboks” només per donar suport als contraris, cosa que ell va recordar que també feia quan estava a la presó.
    Com que Sud-àfrica seria la seu de la Copa del Món de Rugbi de 1995, a un any d’aquell llavors, Mandela decideix donar suport a l’equip nacional i per a això convenç les noves autoritats del Comitè d’Esports Sud-africà, composta majoritàriament per dirigents de raça negra, que s’uneixin a ell en el suport als “Springboks”. Mandela convoca llavors al capità de l’equip, François Pienaar, a una reunió en la qual li assenyala que el triomf de la selecció de rugbi a la Copa Mundial seria un èxit capaç d’unir i inspirar a una nació, i com a mostra d’això, comparteix amb l’esportista un poema escrit per William Ernest Henley anomenat “Invictus”, i que li va servir d’inspiració durant els seus anys de presó.D’aquesta manera Pienaar i la resta del seu equip comencen a entrenar, a la vegada que, per ordre de l’alt govern, han de complir la tasca de portar l’esport del rugbi a les diferents comunitats negres mitjançant sessions d’entrenament. Mentrestant, molts Sud-africans, d’ambdues races, tenen les seves reserves i dubten que el rugbi serà capaç d’unir a una nació que ha estat dividida durant 50 anys per discriminacions racials. Per a molts dels ciutadans negres, especialment els més radicals, l’equip dels “Springboks” simbolitza la “supremacia blanca”. No obstant això, Mandela i Pienaar es mantenen ferms en la seva teoria que aquest joc pot unir èxit a un país.Sorprenentment, els Springboks superen totes les expectatives i qualifiquen la final de la Copa del Món, teniéndo d’enfrontar a l’equip de Nova Zelanda, els “All Blacks”, coneguts com l’equip de rugbi més reeixit del món en aquell temps. Abans del joc, els Springbroks visiten l’illa Robben, ex-presó en la qual Mandela va passar la major part dels seus 27 anys de condemna. L’experiència commou profundament Pienaar, qui se sorprèn pel fet que Mandela sigui un home capaç de perdonar a aquelles persones que el van tancar en una cel · la durant gairebé 30 anys.Recolzat per una enorme multitud de fanàtics a l’estadi Ellis Park de Johannesburg, de les dues races, blanca i negra, Pienaar motiva al seu equip. Just abans del començament, apareix en l’horitzó un avió de passatgers. Sobrevola en ras l’estadi, i el seu llom mostra les paraules “Bona Sort Springboks”. Els Springboks guanyen el joc amb un gol de cop de peu de camp d’últim minut de Joel Stransky (Scott Eastwood), amb un marcador de 15-12. Mandela i Pienaar es reuneixen al camp per celebrar la improbable i inesperada victòria.
    Els carrers de la ciutat s’omplen de persones en una celebració unànime sense distinció de raça o condició social. Mentrestant, l’acte de Mandela i el seu seguici de seguretat passa entre la multitud al seu torn que el president sud-africà observa a la seva nació unida en un sol crit de victòria. Les frases del poema “Invictus”, se senten un cop més en la seva ment.
    La pel·lícula invictus m’agradat moltíssim ja que tracta d’un gran home com va ser Mandela.

16. La pel·lícula tracta dels anys de segregacionista a Sud-Àfrica. Nelson Mandela es un líder activista que va sortir de la presó al 1990. Dormia en una celda igual de gran que dos vegades ell, passant les nits dormint al terra, amb l’única companyia d’una finestra on podia veure el color del cel, però, entre barrots. Aconsegueix arribar a la presidència de Sud-Àfrica, i vol començar una política on blancs i negres es siguin iguals.
    Nelson es troba en una situació on es la final de copa de Rugby i ell troba apropiat que desde el rugby blancs i negres trobin l’igualtat. Hi ha un equip de blancs on els negres no volen saber res d’aquest equip, nomès hi ha un, i aquest noi si que es estimat per ells.
    Els seus treballadors no entenen perquè Nelson veu el rugby com política. Ningù ho sap però poc a poc Nelson incorporava la política de reconciliació. Ell encara que sigui de color dona la bona sort a tots, i a sobre que encara no es volgut per molts civils, l’acaban aceptant. François Pienaar defansa i capità de l’equip de rugby tè l’honor d’anara visitar el president, ell s’adona compte de que no es com pensava i es un home noble que no vol el mal a ningù, tampoc als blancs. Mica en mica es va guanyant a l’equip i als seguidors. Convenç a François de cantar l’himna no nomès els d’ells sinó tambè els de la gent de color. Nelson dona com acabada la seva política de reconciliació.
    Aquesta películ·la m’ha agradat bastant, no hem se explicar molt bè amb aquesta peli perquè ho veig difícil d’explicar, i, hi han molts detalls en ella. No m’hauria imaginat que Nelson podia posar aquesta política en funció gràcies al rugby.

17. Nelson Mandela se fijó que el deporte preferido de los blancos era el rugby pero notó que la selección de este deporte del país presentaba fallas y había perdido en las últimas temporadas, por ello llama a reunión al capitán del equipo François Piennar para decirle que busque mejorar la actuación del equipo generando en ellos motivación, luego de estas palabras Piennar hace lo que le es cometido y se empieza a ver una mejoría, sumado a esto el presidente Mandela le asigna a la selección ir a jugar con los niños de un caserío pobre, estos niños como eran morenos únicamente antes le habían prestado atención al solo jugador negro del equipo pero luego de comenzar a vivir la experiencia de practicar deporte con los otros atletas se encariñan con todo el equipo. La nación empieza a notar como el equipo que en casi su totalidad es blanco se acerca a la gente de color, ese es otra acción que genera la reconciliación.
    Finalmente personas blancas y negras se unen en una sola voz en apoyar a la selección nacional de rugby el Springbok partido tras partido, hasta que llegan a quedar como ganadores del mundial del rugby. La película se llama “Invictus” porque así es el nombre del poema que le entrega Nelson Mandela al capitán del equipo que le dice que cada vez que lo lee toma ánimo para hacer las cosas mejor.

18. Invictus, dirigida per Clint Eastwood, explica la veritable i exemplar història de com el President Nelson Mandela (Morgan Freeman) i el capità de l’equip de rugbi de Sudáfrica Francois Pienaar (Matt Damon), es van unir per convertir les seves esperançes individuals en un objectiu de compartit la unió d’un país , sota el lema “Un equip, un país”. Al començament deI invictus,Nelson Mandela, un home que ha passat 27 anys a la preso per lluitar, és elegit president de Sud-àfrica que segueix estan terriblement dividida. Tot i que el injust règim ha acabat oficialment, les actituds racials, mantingudes durant molt de temps entre la gent, no es poden eliminar fàcilment. Amb la confiança que pot reconciliar al seu poble mitjançant el llenguatge universal del deport, Mandela s’uneix al feble equip sud-africà de rugbi quan , de forma inesperada, aconsegueix arribar a la Final de la Copa del Món de Rugbi de 1995. Amb Sudáfrica llesta per ser la millor de les Finals de la Copa del Món, Mandela espera unificar el país amb l’ajuda del seu equip nacional, els Springboks.Per la majoria de la gent, la Final de la Copa del Món de 1995, no va ser més que un emocionant partit de rugbi. No obstant això, per als sud-africans va ser un moment decisiu en la seva història, una experiència compartida que va ajudar a cicatritzar les ferides del pasat donant noves esperances per al futur.
    Aquesta pelicula m’ha agradat molt i m’ha semblat molt interessant.

19. Cuenta los primeros años vividos en Sudáfrica tras la y abolición del sistema segregacionista del apartheid. Tras ser liberado de prisión en 1990, el líder activista Nelson Mandela logra llegar años después a la presidencia de Sudáfrica, y desde ese puesto se dispone a construir una política de reconciliación entre la mayoría negra, que fue oprimida en el Apartheid, y la minoría blanca, que se muestra temerosa de un posible revanchismo por parte del nuevo gobierno.
    Para tal fin, Mandela fija su atención en la selección sudafricana de rugby, conocida como “Springboks”. Este equipo no pasa por una buena racha deportiva y sus fracasos se acumulan; además, no cuenta con el apoyo de la población negra, que lo identifica con las instituciones del apartheid. Mandela se da cuenta de que la población negra asistía a los juegos de los “Springboks” solo para apoyar a los contrarios, algo que él recordó que también hacía cuando estaba en prisión.

    Debido a que Sudáfrica sería la sede de la Copa Mundial de Rugby de 1995, a un año de aquel entonces, Mandela decide apoyar al equipo nacional y para ello convence a las nuevas autoridades del Comité de Deportes Sudafricano, compuesta en su mayoría por dirigentes de raza negra, de que se unan a él en el apoyo a los “Springboks”. Mandela convoca entonces al capitán del equipo, François Pienaar, a una reunión en la cual le señala que el triunfo de la selección de rugby en la Copa Mundial sería un logro capaz de unir e inspirar a una nación, y como muestra de ello, comparte con el deportista un poema escrito por William Ernest Henley llamado “Invictus”, y que le sirvió de inspiración durante sus años de prisión.
    De esta forma Pienaar y el resto de su equipo comienzan a entrenar, al mismo tiempo de que, por orden del alto gobierno, deben cumplir la labor de llevar el deporte del rugby a las distintas comunidades negras mediante sesiones de entrenamiento. Entretanto, muchos Sudafricanos, de ambas razas, tienen sus reservas y dudan de que el rugby será capaz de unir a una nación que ha estado dividida durante 50 años por discriminaciones raciales. Para muchos de los ciudadanos negros, especialmente los más radicales, el equipo de los “Springboks” simboliza la “supremacía blanca”. Sin embargo, Mandela y Pienaar se mantienen firmes en su teoría de que este juego puede unir exitosamente a un país.
    Las cosas empiezan a cambiar a medida que los jugadores interactúan y comparten experiencias deportivas con los locales. Durante los juegos de apertura, el apoyo por los Springboks comienza a crecer entre la población negra. Para los siguientes juegos, después de las primeras victorias de los Springboks en la Copa Mundial, ya los ciudadanos de todas las razas apoyaban los esfuerzos de Mandela y la selección de rugby.

    Me gusta mucho porque va sobre negros y en lo mucho que los a ayudado.

20. Esta pelicula me ha parecido una gran pelicula ya que te enseña un gran valor que es “Nunca hay que hecharse para atráz”
    esta pelicula se trata de la forma de la que Mandela derribó el sistema del segregacionismo racial del apartheid. Nelson Mandela construye un país sin racismo, uniendo a todos como puede, aunque las personas de la raza blanca muestran miedo a que ahora tomen una revancha contra ellos. A Mandela le ayuda el equipo de rugby de su país, que al principio no es un equipo ‘bueno’. El capitán es François Pienaar y colabora mucho con Mandela. En el año 1995 se disputa la Copa Mundial de Rugby y es una gran ocasión para conseguir la unión de Sudáfrica entre blancos y negros. La final la juegan contra Nueva Zelanda en el estadio Ellis Park (Johanesburgo), esta final les cuesta mucho ganarla, es un rival espectacularmente bueno, fuerte y poderoso pero lo consiguen, el peto verde y dorado se proclama vencedor y gracias a ser campeones del mundo de rugby el país se enorgullece del equipo, se une, y celebran ser campeones a nivel mundial de rugby blancos y negros. Además el equipo se muestra durante la película muy solidario tanto con el país como con los niños que lo pueblan de raza negra que agradecen mucho que los jugadores del equipo de rugby vayan a enseñarles a jugar a tal deporte.

21. La película empieza en el año 1990, con el fin del apartheid, cuando el líder activista Nelson Mandela es liberado de la prisión después de 27 años. Años después, Mandela logra llegar a la presidencia de Sudáfrica y crea una política de reconciliación con la minoría blanca.
    Para lograr su propósito, Mandela se fija en la selección de rugby, los “Springbocks”. Junto con el capitán del equipo, François, Mandela entra en una misión de cambiar la mentalidad de la población sudafricana para que paren de pensar en “negros y blancos” y pasen a pensar como una nación unida.
    Mandela y François establecen como objetivó ganar la Copa Mundial de rugby de 1995, eso va ser una tasca difícil ya que el equipo tenía un gran histórico de derrotas. Con bastante esfuerzo, los Springbocks ganan la Copa Mundial.
    Me ha gustado mucho esa película, trata de asuntos muy importantes. La manera que el racismo, la injusticia y más importante de todo, el perdón, son tratados en esa película es bastante conmovedora. Y además de eso, nos enseña que más importante que las diferencias, lo ideal es trabajar juntos en orden de lograr el bien común.

22. Doncs a mi m’ha agradat molt la pel·lícula perqué explica com van acabar amb el racisme la gent de Sudàfrica i també aprecio molt a Nelson Mandela per tot el que va fer i en quin moment. Degut a que va sortir de la presó i estar en una habitació tant petita la veritat es que jo no podria haver-hi aguantat allà ni 1 setmana gaire bé degut a que es molt petit.

    La pel·lícula va de que Mandela surt de la presó amb la missió de acabar amb el racisme a Sudàfrica i gana les eleccions amb un 52%. La gent de raça blanca no li agrada ni un xic aquesta decisió. Nelson Mandela per començar va a veure un partit de rugbi de Sudàfrica vs Anglaterra el qual li fican una pallisa impressionant a la selecció de Sudàfrica. Nelson Mandela fica blancs a treballar amb ell i també es seus guardaespatlles fica blancs. Queda amb el capità que es diu François i prenen el té li diu tot el que ha passat i que tenen que arribar lluny al mundial de rugbi degut a que després d’aquesta pallisa es diria que Sudàfrica era l’ultima candidata per poder guanyar el mundial. El capità François cambià d’opinió sobre Mandela i diu que es molt bona persona i tal. Anirien a visitar la presó on estava Nelson Mandela i François al·lucina amb el tamany de la presó. Després de aixó guanyen el mundial i “s’ho dedica a tota la població” i quita el racisme amb un esport.

23. Cuenta los primeros años vividos en Sudáfrica tras la y abolición del sistema segregacionista del apartheid. Tras ser liberado de prisión en 1990, el líder activista Nelson Mandela logra llegar años después a la presidencia de Sudáfrica, y desde ese puesto se dispone a construir una política de reconciliación entre la mayoría negra, que fue oprimida en el Apartheid, y la minoría blanca, que se muestra temerosa de un posible revanchismo por parte del nuevo gobierno.

    Para tal fin, Mandela fija su atención en la selección sudafricana de rugby, conocida como “Springboks”. Este equipo no pasa por una buena racha deportiva y sus fracasos se acumulan; además, no cuenta con el apoyo de la población negra, que lo identifica con las instituciones del apartheid. Mandela se da cuenta de que la población negra asistía a los juegos de los “Springboks” solo para apoyar a los contrarios, algo que él recordó que también hacía cuando estaba en prisión.

    Debido a que Sudáfrica sería la sede de la Copa Mundial de Rugby de 1995, a un año de aquel entonces, Mandela decide apoyar al equipo nacional y para ello convence a las nuevas autoridades del Comité de Deportes Sudafricano, compuesta en su mayoría por dirigentes de raza negra, de que se unan a él en el apoyo a los “Springboks”. Mandela convoca entonces al capitán del equipo, François Pienaar, a una reunión en la cual le señala que el triunfo de la selección de rugby en la Copa Mundial sería un logro capaz de unir e inspirar a una nación, y como muestra de ello, comparte con el deportista un poema escrito por William Ernest Henley llamado “Invictus”, y que le sirvió de inspiración durante sus años de prisión.

    De esta forma Pienaar y el resto de su equipo comienzan a entrenar, al mismo tiempo de que, por orden del alto gobierno, deben cumplir la labor de llevar el deporte del rugby a las distintas comunidades negras mediante sesiones de entrenamiento. Entretanto, muchos Sudafricanos, de ambas razas, tienen sus reservas y dudan de que el rugby será capaz de unir a una nación que ha estado dividida durante 50 años por discriminaciones raciales. Para muchos de los ciudadanos negros, especialmente los más radicales, el equipo de los “Springboks” simboliza la “supremacía blanca”. Sin embargo, Mandela y Pienaar se mantienen firmes en su teoría de que este juego puede unir exitosamente a un país.

    Las cosas empiezan a cambiar a medida que los jugadores interactúan y comparten experiencias deportivas con los locales. Durante los juegos de apertura, el apoyo por los Springboks comienza a crecer entre la población negra. Para los siguientes juegos, después de las primeras victorias de los Springboks en la Copa Mundial, ya los ciudadanos de todas las razas apoyaban los esfuerzos de Mandela y la selección de rugby.

    Sorprendentemente, los Springboks superan todas las expectativas y califican a la final de la Copa Mundial, teniéndo que enfrentar al equipo de Nueva Zelanda, los “All Blacks”, conocidos como el equipo de rugby más exitoso del mundo en aquel entonces. Antes del juego, los Springbroks visitan la Isla Robben, ex-prisión en la cual Mandela pasó la mayor parte de sus 27 años de condena. La experiencia conmueve profundamente a Pienaar, quien se sorprende por el hecho de que Mandela sea un hombre capaz de perdonar a aquellas personas que lo encerraron en una celda durante casi 30 años.

    Apoyado por una enorme multitud de fanáticos en el estadio Ellis Park de Johannesburgo, de ambas razas, blanca y negra, Pienaar motiva a su equipo. Justo antes del comienzo, aparece en el horizonte un avión de pasajeros. Sobrevuela en raso el estadio, y su lomo muestra las palabras “Buena Suerte Springboks”. Los Springboks ganan el juego con un gol de patada de campo de último minuto de Joel Stransky (Scott Eastwood), con un marcador de 15–12. Mandela y Pienaar se reúnen en el campo para celebrar la improbable e inesperada victoria.

    Las calles de la ciudad se llenan de personas en una celebración unánime sin distinción de raza o condición social. Entretanto, el auto de Mandela y su séquito de seguridad pasa entre la muchedumbre a su vez que el presidente sudafricano observa a su nación unida en un solo grito de victoria. Las frases del poema “Invictus”, se oyen una vez más en su mente.

24. Aquesta pel·licula esta molt be , sobretot tracta sobre el racisme nelson mandela volia acabar amb el racisme ho va aconseguir gracies al rugbi , gracies al rugbi va aconseguir ajuntar els negres i els blancs va invitar un dia al capita de la sel·leccio de sudafrica i li va convidar a un te i van parla sobre la selecció i sobretot de quan estava a la preso al capita va estar una mica tocat pel que va dir el nelson mandela sobre quan va estar a la preso i un dia va anar tota la seleccio de sudafrica a la preso i a la final de la copa mundial sudafrica s’enfrontava a la sel·lecció de nova zelanda que en prinsipi eran els millors pero va guanyar sudafrica i tot el pais estava molt content.

25. La pel · lícula se centra en un període concret de la vida de Nelson Mandela, proclamat president de Sud-àfrica el 1994, i mostra l’immens desafiament que va suposar per a un líder negre haver d’enfrontar-se a un país enfonsat en la misèria i segregat per una tradició instaurada per l’apartheid. Emparant-se en un factor que poc té a veure amb la política com és el rugbi, un esport que gaudeix de gran acceptació en aquell país, Mandela va unir la mentalitat del poble en un objectiu comú com era aconseguir el campionat del món enfrontant-se als famosos All Blacks de Nova Zelanda.

26. la pel · lícula Invictus compte la veritable i exemplar història de com Nelson Mandela es va aliar amb el capità de l’equip de rugbi de Sud-àfrica, Francois Pienaar, per ajudar a unificar el seu país.

    El recent elegit president Mandela sap que, després de l’apartheid, el seu país segueix dividit racial i econòmicament. Amb la confiança que pot reconciliar al seu poble mitjançant el llenguatge universal de l’esport, Mandela s’uneix al feble equip sud-africà de rugbi quan, de manera inesperada, aconsegueix arribar a la Final de la Copa del Món de Rugbi de 1995.

27. Una pel · lícula que tracta sobre la situació experimentada a Sud-àfrica abans i durant la Copa Mundial de Rugbi de 1995 , organitzat en aquest país després d’enderrocar el sistema racista anterior . La pel · lícula ens relata com Mandela després de ser alliberat i d’arribar a ser el president , busca una política de reconciliació i la unió de les persones mitjançant l’esport de Rugbi sota la consigna “un equip una nació ” .
    L’equip de la nació dels ” Springboks ” era vist com un símbol de la fortalesa de la raça blanca dins del país , per la qual cosa la població negra fins i tot Mandela anaven només a l’estadi a donar suport als altres equips i ofendre els Springboks . Aquest equip estava passant una ratxa molt dolenta quan Mandela arriba al poder , però després de ser alliberat i arribar al poder Mandela vol fer una política d’unió i com a tàctica utilitza i inspira a aquest equip , especialment al Capità perquè a través del mateix les persones s’uneixin en una nació i puguin treballar junts per al desenvolupament; va ser criticat per la població negra que li demanaven venjança , però el els va demostrar una capacitat de perdó i de saviesa , ja que el que el buscava era que tots treballessin pel país sense importar el seu color de pell , les persones millors capacitades s’havien de unir per aconseguir el progrés de la nació , insistia que calia tenir reconciliació perquè encara eren minoria els blancs tenies la major part dels recursos econòmics .
    Mitjançant una visita a la presó on va estar Mandela , es va inspirar el capità de l’ equip i amb sorpresa de la capacitat de perdó de Mandela , aquest decidit motivar més a l’equip a guanyar ia ajuntar esforços per ser un equip d’una nació , deixant de banda el ressentiment . Finalment guanyen el campionat mundial , i Sud-àfrica s’uneix sense distinció de raça per a la celebració d’un país , demostrant aquella frase “un equip una nació ” .

    Aquesta pel · lícula m’agradat molt perquè convida a la reflexió i al perdó constant, a la reconciliació per al bé comú i així poder desenvolupar un món millor. Al final hauríem de deixar de banda les diferències ideològiques, classistes, racistes, religioses, etc, a un costat i treballar junts pel bé comú

28. Fuera de la noche que me cubre,
    Negra como el abismo de polo a polo,
    Agradezco a cualquier dios que pudiera existir
    Por mi alma inconquistable.
    En las feroces garras de las circunstancias
    Ni me he lamentado ni he dado gritos.
    Bajo los golpes del azar
    Mi cabeza sangra, pero no se inclina.
    Más allá de este lugar de ira y lágrimas
    Es inminente el Horror de la sombra,
    Y sin embargo la amenaza de los años
    Me encuentra y me encontrará sin miedo.
    No importa cuán estrecha sea la puerta,
    Cuán cargada de castigos la sentencia.
    Soy el amo de mi destino:
    Soy el capitán de mi alma.
    William Ernest Henley .