Johnny va agafar el fusell (títol original anglès Johnny Got His Gun) és una pel·lícula antibel·licista dirigida el 1971 pel cineasta estatunidenc Dalton Trumbo, el qual va filmar la seva pròpia novel·la homònima, escrita el 1939. La pel·lícula, molt fidel al llibre, descriu el dur i desafortunat destí del jove Joe (Johnny) Bonham, de 21 anys, que s’allista voluntari a la Primera Guerra Mundial per sortir-ne absolutament mutilat.
A l’esclatar la Primera Guerra Mundial l’entusiasta Johnny, que sempre havia desitjat portar un fusell a les mans, es presta voluntari a participar-hi activament tot partint al front com a soldat d’una unitat d’artilleria.
Usat com a carn de canó a la línia del front, Johnny no tarda a caure abatut per l’explosió d’una granada, a la qual el jove aconsegueix sobreviure amb penes i treballs. Això no obstant, la guerra ha convertit el desgraciat Johnny en un tors vivent: sense braços ni cames i havent perdut els sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust només el seu cervell funciona encara.
Ningú es pot imaginar que en el seu deplorable estat Johnny no ha perdut també la consiència i, per pura curiositat científica, els doctors mantenen el seu cos en vida per esbrinar quan de temps un cos humà pot sobreviure en tals precàries condicions.
Internat a l’hospital, Johnny pren a poc a poc consciència que ha sobreviscut a l’explosió. Això no obstant, la seva inicial alegria es converteix progressivament en frustració a mesura que es va adonant que ha perdut braços i cames, i degenera en desesperació quan pren també consciència que de fet ha perdut igualment tota sensibilitat sensorial: les orelles, els ulls, el nas i la boca.
Presoner del seu tors i completament incomunicat, Johnny inicia un monòleg existencial amb ell mateix alhora que s’esforça per trobar un mitjà per poder-se comunicar amb el món exterior. El moviment del seu cap és l’única via que li resta per posar-se en contacte amb els infermers, els quals s’acaben adonant que Johny no és víctima de sistemàtics espasmes sinó que pretén comunicar-se amb ells mitjançant morse.
Atònits per la descoberta, els doctors desxifren impacients el primer missatge de Johnny, el qual no desitja altra cosa que la mort. La seva petició és però ignorada i també la següent, quan Johnny demana ser col·locat en una vitrina per mostrar a la gent els horrors de la guerra.
Finalment, Johnny comprèn que l’exèrcit no acceptarà mai les seves peticions i que ha sigut condemnat a viure empresonat dins el seu cos en un precari estat de mort vivent, havent perdut tota potestat sobre el seu cos i la seva vida.
El sarcàstic títol de la pel·lícula fa referència a l’ingenu desig de Johnny, el qual maldava per portar una arma a les seves mans. El dur missatge de la pel·lícula és la pernisciosa conseqüència de voler jugar amb foc, de tenir una irresponsable vocació com la de Johnny.
Les escenes de la pel·lícula distingeixen la realitat de Johnny, manifestada en blanc i negre, amb els seus somnis, expressats en color.
La cara desfigurada de Johnny romàn sempre oculta per un llençol, igual que els seus membres amputats.
El video del grup de rock Metallica de la cançó “One”, del 1988, mostra extrets de la pel·lícula. El grup de música va comprar tots els drets de Johnny Got His Gun per poder fer-ne ús.
Johnny got his gun (Johnny va agafar el seu fusell) és una pel · lícula antibèl · lica de l’any de 1971, va ser dirigida per l’escriptor (realment era escriptor) Dalton Trumbo i el guió és basat en la novel · la del mateix nom, escrita pel mateix Trumbo (versàtil el compare). Per entendre una mica la pel · lícula crec que cal situar a Trumbo.
Dalton Trumbo va ser novel · lista, guionista i director de cinema, entre els seus guions destaquen el de “Espartaco” (1968) i “L’últim capvespre” (1961). Causa de les seves idees polítiques va ser un perseguit l’Macartismo, o sigui, el govern gringo de Carter, per la qual cosa havia de viure sota pseudònims i amagat (per això que no li donessin cran). Fins i tot va arribar a viure a Mèxic on es va fer cuate del bon director mexicà Luis Buñuel.
Dalton Trumbo va morir el 10 de Setembre de 1976 un atac de cor.
El seu pensament antibel · licista (si ets antibèl · lic ets antigringo, això que ni que) el va portar a fer la novel · la “Johnny got his gun” la qual, posteriorment va adaptar a guió per a cinema i va buscar que aquesta fos dirigida per Buñuel, el que no es va poder per motius d’agenda (les agendes i els seus motius …), per la qual cosa aventó ell mateix a dirigir-la, cosa que va fer per única vegada. Causa de la seva poca experiència com a director cal apuntar que la pel · lícula no té molta qualitat en direcció, encara que no deixa de ser una molt bona cinta ja que la majoria del pes de la trama recau en el guió, el qual en el particular considero de els millors en la història del cinema.
Ara si, passem a la trama …
La pel · lícula transcorre en els últims dies de la primera guerra mundial i diversos Añor posteriors a la fi de la mateixa. Tracta de Joe, un soldat a qui, en l’últim dia de la guerra li explota una magrana i el mutila greument, tan greu que es queda sense braços, cames, cara, i la majoria dels sentits (com molts polítics), vista , olfacte, oïda, veu, només li sobreviu el tacte, el qual és molt difícil d’usar quan no tenen mans. Els doctors donen el veredicte, el soldat és un miracle, ha quedat viu però ja no sent ni pensa, és inconscient. A causa de que l’explosió li va arrencar el tros de cervell que fa servir les emocions i la capacitat de sentir (no com es diu aquesta part, sóc mig brut) els doctors assumeixen que viu sol perquè les seves funcions físiques segueixen en peu, però és impossible qualsevol sentiment de dolor o qualsevol acte conscient, en poques paraules, el soldat és una caixa mecànica. Però ens adonarem que és conscient, només amb la impossibilitat de comunicar-li al món que ho està. Durant la major part de la pel · lícula ens trobarem amb els pensaments de Joe, els seus records i la seva desesperació per no poder comunicar el que sent i pensa. El final és desconcertant i m’atreveixo a dir que no és una pel · lícula per a gent sensible. Cal assenyalar que hi ha frases molt certes i que posen a pensar fins al més tontuelo (menys Fox, aquest no pensa ni amb chochos).
En resum, la pel · lícula, a part de ser una cruel i brutal cinta antibèl · lica, és un missatge clar en favor de l’eutanàsia, tema polèmic del qual podem estar a favor o en contra, però a veure la pel · lícula ens servirà per tenir una opinió més objectiva de l’assumpte (en aquest beneït país el que falta és objectivitat). La pel · lícula és mentalment extenuant i és meravellosa la capacitat de Trumbo de transmetre tantes emocions (més que els de només per a dones) amb tan pocs recursos cinematogràfics.
L’única cosa dolenta d’aquesta pel · lícula és que és molt difícil d’aconseguir, encara que el seu servidor la té i amb molt de gust els farà arribar una còpia a qui ho desitgi. D’antuvi perquè es donin una idea poden veure el vídeo de One de Metallica, cançó que tracta sobre la pel · lícula i en el vídeo podem trobar escenes de la mateixa.
Jo aquesta pel·licula no la vaig entendre massa be, i sincerament se’m va fer una mica pesada. Mes o menys el que vaig entendre i em van explicar esque,
Un soldat estava a la Primera Guerra Mundial , i amb les explosions va perdre totes les extremitats del cos menys el cap que en tenia pero cara no, pero tampoc podia ni parlar ni res. El van portar a un hospital inmobilitzat perque per ells nomes era un cos huma, sense sentiments, pero ell sol per dins parlaba amb ell mateix pero ningu el feia cas, es pensaven que estaba alla nomes perque si. Un dia va arribar una infermera i es va donar compte de que si estaba viu, i es va comunicar amb ella amb codig morse, ell deia que per estar aixi volia morir, ella ho va intentar fer el que desitjava, pero la van pillar, i no va poder.
Un soldat nord-americà és ferit per una explosió durant la Primera Guerra Mundial. En dit accident, Johnny perd totes les seves extremitats, i els sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust. Aïllat gairebé completament de la realitat, rememora els seus records més importants, fins que aquests li consumeixen en somnis i malsons i es veu incapaç de distingir la realitat de la fantasia. Després de diversos anys incapacitat, aconsegueix comunicar-se amb els metges i generals per mitjà de Codi Morse, movent el cap, cap a davant i cap a enrere. Demana que el matin per que no pot ajudar en res, però la seva petició és ignorada, i el seu cos inútil i inmovilizado és abandonat en un magatzem, i conservat per a l’estudi i l’avanç de la medicina.
Aquesta peli m’ha agradat, pero no m’ha agradat tant com les altres de soy leyenda o gran torino.Finalment, Johnny comprèn que l’exèrcit no acceptarà mai les seves peticions i que ha sigut condemnat a viure empresonat dins el seu cos en un precari estat de mort vivent, havent perdut tota potestat sobre el seu cos i la seva vida.
Johnny va agafar el seu fusell és una pel·lícula dramàtica dirigida per Dalton Trumbo basada en la seva pròpia novel · la Johnny got his gun. És clarament antibel·licista i conté una forta defensa de l’eutanàsia.
Un soldat nord-americà és ferit per una explosió durant la Primera Guerra Mundial. En aquest accident, Johnny perd totes les seves extremitats, i els sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust. Reduït a un tors vivent, i aïllat gairebé completament de la realitat, rememora els seus records més importants, fins que aquests li consumeixen en somnis i malsons i es veu incapaç de distingir la realitat de la fantasia. Després de diversos anys incapacitat, aconsegueix comunicar-se amb els metges i generals per mitjà de Codi Morse, movent en espasmes el cap cap endavant i cap enrere. Demana que el matin, però la seva petició és ignorada, i el seu cos inútil i immobilitzat és abandonat en un magatzem, i conservat per a l’estudi i l’avanç de la medicina.
Aquesta pel·lícula et mostra que una guerra és durissima, els soldats moren deixant una vida enrrera plena de records. També demostra com per avançar en la medicina perjudiquen a una persona que no vol viuere així. Aquesta pel·lícula també defensa el dret a la eutanasia i morir dignament. Johnny va agafar el seu fusell et fa reflexionar de la duresa i les conseqüències d’una guerra i és una pel·lícula molt interesant.
Al final el soldaat i els metges es comuniqueen per codig morsee pero als metges els i dona igual i l’acaben matan.
Curant les ferides de els braços,i s’adona de que no te braços.Així que com es fica a moures molt el tornen a sedar. Torna a somiar amb jesús i li diu que intenti comunicar-se amb la gent i quan es desperta intenta comunicar-se amb una infermera que li obre la finestra per que li toqui el sol. Ell se n’adona de que l’ escalfor del sol. Intenta comunicar-se amb ella pero ella no se n’adona. Ell no sap com fer-se escoltar ja que tots pensaben que no sentia res.
Un dia de nadal la doctora li escriu a la clabicula “merry chrismes”, i ell intenta parlar amb ella i ella s”enadona de que ell sintenta comunivar amb ell.I ella avisa als altres doctors.Truquen a un soldat que sap l’idioma morse.
Aquesta película va sobre en jonny que es un noi que vol anar a la primera guerra mundial.Aquest noi s’enamora de una noia,i abans de anar-se tenen relacions i sembla a la película que la noia queda ematazada d’ell. Quan esta a la guerra li explota una bomba i es queda sense extremitats (sense cames, braços…). Ell al principi no es dona compte de res pero desprès, quan les doctores el van a sedar o el van a curar ell intenta dir-li’s que podia parlar que estava bé que podra recuperar-se. Però s’adona de que no l’escolten.
Quan el seden ell te somnis en que surt quan era petit i el seu pare li deia que tenia que anar a la guerra, i ell li deia que no volia anar i el seu pare li deia que tenia que fer-ho per el seu país , que si no, era que no volia al seu país.
Despres torna a despertar-se i s’adona de que no te cames,així que es posa molt nervios i el tornen a sedar, i comença a somiar amb jesus que és el seu subconcient que l’ajuda a buscar formes per sortir de aquest problema i poder comunicar-se amb la gent o mes ven dit amb les infermeres. Un altre dia , l’estaven
Un jove combatent de la Primera Guerra Mundial desperta totalment confús en un hospital, confinat de per vida, cec, sord i mut i amb les cames i els braços amputats a causa d’una explosió succeïda durant un bombardeig. Al principi no és conscient del que li ha passat i en quines condicions està, però a poc a poc comença a adonar-se
La peli nos cuenta la historia de Jhonny, un soldado que va luchar a la Primera Guerra Mundial que fué atingido por una bomba. Jhonny fué resgatado pero ya no tenía piernas ni brazos ni la cara, y todos sus sentidos estaban comprometidos. Para los médicos, después del incidente con la bomba, Jhonny no era nada más que un experimento cientifico, ellos no sabian que después de todo que habia pasado Jhonny aún tenia consciencia. La peli nos muestra el momento en que Jhonny se despierta y se da cuenta de lo que le habia pasado.
Durante mucho tiempo vive en completa agonia hasta que empieza a tener unos suños que lo alejan de su terrible realidad, y es en ese momento que una de las enfermeras intenta comunicarse con Jhonny y descubre que el es consciente de lo que esta pasando.
Los medicos entonces van llamar a un militar para hablar con Jhonny a través del codigo morse, Jhonny les pide que le enseñen a las pesonas, para que todos sepan de los horrores de la guerra, pero los militares se recusan, y entonces, sintiendose inutil, Jhonny pide para morrir, pero los militares no le dejan.
Esa es una pelicula con un argumento muy impactante y un mensaje muy fuerte, pero en mi opinion no es agradable ver toda la agonía y tristeza de un joven que pierde todo en la vida y esta obligado a vivir en una habitación, sin poder hacer nada y además de eso, tiene su unico pedido, la muerte, negado.
Un soldat nord-americà estava a la Primera Guerra Mundial , amb totes les explosions que hi havien li van donar i va perdre totes les extremitats del cos menys el cap que en tenia pero cara no i també perd els 7 sentits humans . El van portar a un hospital inmobilitzat perque per ells nomes era un cos huma viu pero no li fan cas per res ell va movent el cap i tot per intentar-se comunicar amb els del exterior amb les altres persones fins que arribà una metgesa que li comença parlar en codig morse.
Movent el cap, cap a davant i cap a enrere. Demana que el matin per que no pot ajudar en res, però la seva petició és ignorada, i el seu cos inútil i inmovilizado és abandonat en un magatzem, i conservat per a l’estudi i l’avanç de la medicina.
La pel · lícula tracta sobre com Johnny Bonham complirà servei militar obligatori a Paris durant la primera guerra mundial contra Alemanya, Johnny té pares , té promesa i té un sogre que dóna suport aquesta relació , la seva vida és la de qualsevol noi normal de 20 anys d’ principis de segle , però el deure militar el crida i ha de partir .
En plena guerra i enterrant a un alemany mort en el filat , Johnny ha de fugir de l’imprevist bombardeig dels caces alemanys , aquest corre desesperat fins que aconsegueix una trinxera en la qual es refugia … fins que una bomba arriba a la trinxera i Johnny no recorda absolutament res a partir d’ahi … les escenes a continuació són del trasllat del cos de Johnny a l’hospital, en arribar alli els metges informen que només es va salvar part de la medul · la espinal i que només el seu cervell i cor segueixen actius , però que el pacient es troba incapaç de pensar , incapaç de moure, incapaç tan sols d’algun raciocini , i si es movia que apliquessin tranquil · litzants , ja que aquests moviments havien de considerar espasmes … incapaç de tot …
Aquesta pel·lícula personalment no m’ha agrada’t molt, l’argument si m’agrada però la pel·lícula en si no. Se ma fet una mica aburrida. La meva opinió es que tothom te que tenir dret a fer amb la seva vida el que vol i que ningú et pot dir que es el millor per tu, per que l’única persona que ho sap ets tu. A mi no m’ha agrada’t el final per que crec que aquest senyor tenia el dret de morir, per que viure sense fer res sense poder viure aquesta vida es millor morir i si ell o veia així tenia el dret de fer-ho.
Jonny era un home que va anar a la primera guerra mundial, com un soldat voluntari. El seu pare l’hi deia quan ell era petit, que quan fos gran tindria que anar a la guerra. Ell va decidir anar a la guerra. Abans d’anar-hi va tindre un romanç amb una noia. Abans de marxar la va deixar embarassada, i ella estava preocupada per si no tornava a veure’l.
Ell no s’imaginava el que li podria passar. A la guerra, tot era trist,lleig i pobre.Però un dia, quan en Jonny tenia el fusell, van tenir que sortir de la zona ”segura”, i apropar-se a les forces enemigues.I van tirar una bomba al seu costat. Uns militars el van rescatar, no tenia ni braços, ni cames i tampoc tenia cara. La guerra li havia destrossat tot el físic. Els militars el van curar, però , no el van salvar per que en Jonny visques com una persona normal. Ells pensaven que ell no podia sentir res i que no podia pensar, el volien només per probes sanitàries i experiments.
En Jonny intentava parlar amb ells i auto enganyar-se sobre que era un somni el que li estava passant. Ell somiava que estava amb deu i li demanava consell. Mentres ell buscava la manera de comunicar-se amb la gent, o amb els metges. Començava a donar-se compte del que passava al seu entorn, per les vibracions que ell sentia, ja que ell era sord, mut i sec
Hawa.
Un soldat nord-americà és ferit per una explosió durant la Primera Guerra Mundial. Perd totes les extremitats del cos, a part dels sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust. Esta completament aïllat de tot. Els metges experimenten amb ell, ja que pensen que es un tros de carn que no sent res. Ell te consciéncia. A la pel·lícula ell Johnny ens parla mentalment, escoltem el que pensa. Despres d’estar anys incapacitat pasa algo que ningú s’esperava. Comença a treballar una infermera nova. Aquesta no el veu com un tros de carn sense sentiments ni pensaments, i l’intenta compendre. Ella intenta que ell estigui lo mes agust possible, els altres metges no ho volien. Obre la finestra despres de tants anys sense que un raig de sol el toqués, i el fa sentir bè amb ell mateix. Troba una manera de comunicar-se amb ell, li fa la forma al pit, lletra a lletra, i ell ho enten. Es troba feliç perque hagi vingut una infermera que el te tant d’apreci. Durant ell esta incapacitat recorda records d’abans d’estar-ho. Pensa en l’amor de la seva vida, i en tot lo que va pasar abans d’estar on esta.
Per fi, als molts anys pensa que ell es sap comunicar en codi morse, i comença a moure el cap tant si mateix. La infermera que tant l’intenta cuidar s’adona de lo que vol fer en Johnny i ho comenta als seus superior, ells li prohibeixen a l’infermera que torni a comunicar-se amb ell, tampoc que torni a la’habitacio on es. Porten a especialistes en codi morse, i ell els comunica que prefereix morir abans d’estar com esta. Que el matin, que no desitja una altra cosa. Els metges sobtats de que tingui consciencia i sentiments ho continuen veient com un tros de carn que es te que experimentar amb ell, i decideixen no matar-lo. Ell no sap que fer i li han tret lo que mes vida li donava, la seva infermera.
Johnny *Bonham va a complir servei militar obligatori a Paris durant la primera guerra mundial contra Alemanya.
En plena guerra i enterrant a un alemany mort en el filat, Johnny ha de fugir de l’imprevist bombardeig dels caces alemanys, est corre desesperat fins que aconsegueix una trinxera en la qual es refugia,fins que una bomba aconsegueix la trinxera i Johnny no recorda absolutament gens a partir de les escenes a continuació són del trasllat del cos de Johnny a l’hospital, en arribar els metges informen que solament s’ha salvat part de la medul·la espinal i que solament el seu cervell i cor segueixen actius, però que el pacient es troba incapaç de pensar, incapaç de moure’s, incapaç.Es movia que apliquessin tranquil·litzants, ja que aquests moviments havien de considerar-se espasmes.
Al temps, Johnny desperta confós preguntant-se on aquesta, per que no pot veure gens? Infermeres entren i col·loquen un aparell per alimentar-li via intravenosa, després els doctors entren a retirar-li els punts.Johnny és capaç de sentir les seves trepitjades i la seva presència.Quan comencen a retirar els punts del seu braç dret, aquest es pregunta perquè no sent l’extrem,no ho comprèn, va raonant i pensa: “Assec al principi del meu braç..però no aconsegueixo el meu extrem…on estan els meus dits? per que no puc moure’ls? No poden tallar el meu braç.
Una enfermera molt dolça el cuida durant unes setmanes,ella creu que esta viu,que no es nomes un troç de carn i com que una persona te les seves necessitats, doncs li va masturbar.finalment demana que ho matin, però la seva petició és ignorada, i el seu cos inútil i inmovilitzat és abandonat en un magatzem, i conservat per a l’estudi i l’avanç de la medicina.
Aquesta pel•licula la trobo molt interessant i m’agradat molt.
La pel·lícula es tracta d’un noi que sempre havia desitjat portar un fusell a la mà, que es diu Jonny. Aquest noi el seu somni era anar a la guerra i va aconseguir entrar a la guerra. Després d’un temps en la guerra en Jonny va patir un gran accident que es va quedar invàlid va perdre les cames, els braços, els sentits de la vista l’oïda, l’olfacte i el gust. L’únic que li funcionava era el cervell. Estava en un internat a l’hospital. Jonny a poc a poc s’anava recordant de l’accident que li va passar i es va donar compte totes les parts del seu cos que va perdre. En Jonny volia comunicar-se amb els altres però no podia. Els metges es creien que era un tros de carn viu però en realitat no. En Jonny es comunicava amb els metges mitjançant Morse. Un dia una infermera de l’hospital li va fer un massatge. I va deduir poc després aquella infermera del que desitjava en Jonny que era la mort. Perquè els metges utilitzaven a en Jonny com a experiment. I finalment tots els membres de l’hospital van deduir el que desitjava en Jonny.
Jonny era un home que va anar a la primera guerra mundial, com un soldat voluntari. El seu pare l’hi deia quan ell era petit, que quan fos gran tindria que anar a la guerra. Ell va decidir anar a la guerra. Abans d’anar-hi va tindre un romanç amb una noia. Abans de marxar la va deixar embarassada, i ella estava preocupada per si no tornava a veure’l.
Ell no s’imaginava el que li podria passar. A la guerra, tot era trist,lleig i pobre.Però un dia, quan en Jonny tenia el fusell, van tenir que sortir de la zona ”segura”, i apropar-se a les forces enemigues.I van tirar una bomba al seu costat. Uns militars el van rescatar, no tenia ni braços, ni cames i tampoc tenia cara. La guerra li havia destrossat tot el físic. Els militars el van curar, però , no el van salvar per que en Jonny visques com una persona normal. Ells pensaven que ell no podia sentir res i que no podia pensar, el volien només per probes sanitàries i experiments.
En Jonny intentava parlar amb ells i auto enganyar-se sobre que era un somni el que li estava passant. Ell somiava que estava amb deu i li demanava consell. Mentres ell buscava la manera de comunicar-se amb la gent, o amb els metges. Començava a donar-se compte del que passava al seu entorn, per les vibracions que ell sentia, ja que ell era sord, mut i sec.
Un dia per nadal una doctora que marxava cap a casa seva, li va desitjar un bon nadal, dibuixant-li a l’altura del pit més o menys. Ell ho va notar i va començar a moure el cap com podia per fer-li veure que la entenia, ella ho va entendre. Va anar a buscar un doctor per ensenyar-li que en Jonny estava intentant comunicar-se amb ells. Quan arriba el doctor, li posa una anestesia per que es calmi, però la doctora segueix insisti-n’li per que porti algú que el pugui entendre o als que el van portar per que es donessin compte de que si sentia i també pensava. En Jonny va tornar a somiar amb deu i li va dir que es comuniques com pogues amb ells. Ell va pensar amb el morse. Van portar a un militar que sabia morse i van començar a comunicar-se amb ell, ell volia ser útil, però ells li deien que no, que no el deixarien fer res que seguiria en aquella habitació. Ell va dir que llabors preferia morir, i que volia que el matessin. Els militars li van dir que no. Ell volia morir i no el van deixar.
Aquesta pel·lícula personalment no m’ha agrada’t molt, l’argument si m’agrada però la pel·lícula en si no. Se ma fet una mica aburrida. La meva opinió es que tothom te que tenir dret a fer amb la seva vida el que vol i que ningú et pot dir que es el millor per tu, per que l’única persona que ho sap ets tu. A mi no m’ha agrada’t el final per que crec que aquest senyor tenia el dret de morir, per que viure sense fer res sense poder viure aquesta vida es millor morir i si ell o veia així tenia el dret de fer-ho.
Un joven combatiente de la Primera Guerra Mundial despierta totalmente confuso en un hospital, confinado de por vida, ciego, sordo y mudo y con las piernas y los brazos amputados a causa de una explosión sucedida durante un bombardeo. Al principio no es consciente de lo que le ha sucedido y en qué condiciones está, pero poco a poco comienza a darse cuenta
aquesta pelicula no m’agrada molt, m’agrada per que te bon argument, pero es molt lenta, per aixo no m’agrada, el fet de que un home pugui viure sense cap extremitat ni ulls ni nas ni boca, nomes amb el cervell es extraordinari, pero si molt agobiant, per que es com si estiguesis sol en el mon, nomes tu amb el teu pensament, no tens a ningu que et pugui ajudar, i et resulta dificil comunicarte amb l’exterior, et sent agobiat i amb ganes de morir, pero en un moment de la peli ell comença a recordar i aprendre a comunicarse amb els de fora, el i va dir que ell volia ser el centre de atencio, que el posin alla en el carrer i la gent el pugui veure, pero els generals y les persones que estaban alla no podien fer-ho, i ell si no podia fer aixo nomes volia morir, pero elsgeneral no li deixaben morir, la enfermara en unmoment el mata perque ell vol, pero un general interveneix i el deixa viure mes, i ell es posa trist per que estara en una camilla per sempre fins qyue es mori de vell.
mi opinon es que en esta pel·licula te muestran la crueldad de la guerra i falta de responsabilidad hacia los afectados tanto como a los soldados como a sus familiares la falta de escrupulos a la hora de experimentar con los restos de de lo que una vez fueron soldados transformandolos en nada mas que carne de experimentacion
Doncs, a mí no m’ha agradat aquesta pel·lícula perqué es molt trista ell perd les cames, braços, boca, nas olor ho perd tot menys el membre viril a la guerra perqué cau una bomba. Els “generals” pensen que es com un experiment més ben dit un tros de carn que no pot fer res, peró ell pot pensar cosa que ells no creien que pasaria perque també van dir que al haver-hi que havia perdut un tros de cervell i deien que no podia i sentir ni res. LLavors entra una enfermera que li dona pena el noi perqué li han dit la seva situació i llavors li dona petons i li masturba perqué ella creu que aixó ho sent. Després el maten en contra de la seva voluntat, perqué diuen que com no pot fer res que millor que el matin.
Después de sufrir los devastadores efectos de la explosión de un proyectil, probablemente disparado por un obús, Joe, un joven combatiente de la Primera Guerra Mundial, queda terriblemente mutilado, pierde todas sus extremidades, y los sentidos de la vista, el oído, el olfato y el gusto. Es intervenido en el hospital de campaña por el cirujano militar jefe de su ejército, el coronel tullido también. Johnny despierta totalmente confuso en un hospital. Permanece vivo porque su bulbo raquídeo no resultó afectado entre sus extensas heridas craneales. Al principio no es consciente de lo que le ha sucedido y en qué condiciones está, pero poco a poco comienza a darse cuenta…Reducido a un torso viviente, y aislado casi completamente de la realidad, rememora sus recuerdos más importantes, hasta que éstos le consumen en sueños y pesadillas y se ve incapaz de distinguir la realidad de la fantasía.
Esta pelicula se trata de un joven combatiente de la Primera Guerra Mundial despierta totalmente confuso en un hospital, confinado de por vida, ciego, sordo y mudo y con las piernas y los brazos amputados a causa de una explosión sucedida durante un bombardeo. Al principio no es consciente de lo que le ha sucedido y en qué condiciones está, pero poco a poco comienza a darse cuenta.
Pasa un gran tiempo postrado en la cama y pasa por muchos cuidados diferentes enfermeras hasta que llego una enfermera que comprendio la situacion de este joven y entendio como se sentia este joven al estar inmovilizado de por vida en una cama .
Al final se vuelven amigos y esta enfermera decide contar a sus superiores que este joven debe ser tratado como cualquier persona y estos superiores deciden que debe seguir como esta, por que fue una negligencia por parte de ellos y si esto se supiera habria una conmocion a nivel mundial.
A l’esclatar la Primera Guerra Mundial l’entusiasta Johnny, que sempre havia desitjat portar un fusell a les mans, es presta voluntari a participar-hi activament tot partint al front com a soldat d’una unitat d’artilleria.
Usat com a carn de canó a la línia del front, Johnny no tarda a caure abatut per l’explosió d’una granada, a la qual el jove aconsegueix sobreviure amb penes i treballs. Això no obstant, la guerra ha convertit el desgraciat Johnny en un tors vivent: sense braços ni cames i havent perdut els sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust només el seu cervell funciona encara.
Ningú es pot imaginar que en el seu deplorable estat Johnny no ha perdut també la consiència i, per pura curiositat científica, els doctors mantenen el seu cos en vida per esbrinar quan de temps un cos humà pot sobreviure en tals precàries condicions.
Internat a l’hospital, Johnny pren a poc a poc consciència que ha sobreviscut a l’explosió. Això no obstant, la seva inicial alegria es converteix progressivament en frustració a mesura que es va adonant que ha perdut braços i cames, i degenera en desesperació quan pren també consciència que de fet ha perdut igualment tota sensibilitat sensorial: les orelles, els ulls, el nas i la boca.
Presoner del seu tors i completament incomunicat, Johnny inicia un monòleg existencial amb ell mateix alhora que s’esforça per trobar un mitjà per poder-se comunicar amb el món exterior. El moviment del seu cap és l’única via que li resta per posar-se en contacte amb els infermers, els quals s’acaben adonant que Johny no és víctima de sistemàtics espasmes sinó que pretén comunicar-se amb ells mitjançant morse.
Atònits per la descoberta, els doctors desxifren impacients el primer missatge de Johnny, el qual no desitja altra cosa que la mort. La seva petició és però ignorada i també la següent, quan Johnny demana ser col·locat en una vitrina per mostrar a la gent els horrors de la guerra.
Finalment, Johnny comprèn que l’exèrcit no acceptarà mai les seves peticions i que ha sigut condemnat a viure empresonat dins el seu cos en un precari estat de mort vivent, havent perdut tota potestat sobre el seu cos i la seva vida.
Un soldat nord-americà és ferit per una explosió durant la Primera Guerra Mundial. En dit accident, Johnny perd totes les seves extremitats, i els sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust. Aïllat gairebé completament de la realitat, rememora els seus records més importants, fins que aquests li consumeixen en somnis i malsons i es veu incapaç de distingir la realitat de la fantasia. Després de diversos anys incapacitat, aconsegueix comunicar-se amb els metges i generals per mitjà de Codi Morse, movent el cap, cap a davant i cap a enrere. Demana que el matin per que no pot ajudar en res, però la seva petició és ignorada, i el seu cos inútil i inmovilizado és abandonat en un magatzem, i conservat per a l’estudi i l’avanç de la medicina.
Aquesta peli m’ha agradat, pero no m’ha agradat tant com les altres de soy leyenda o gran torino.
Un soldat nord-americà és ferit per una explosió durant la Primera Guerra Mundial. En dit accident, Johnny perd totes les seves extremitats, i els sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust. Reduït a un tors vivent, i aïllat gairebé completament de la realitat, rememora els seus records més importants, fins que aquests li consumeixen en somnis i malsons i es veu incapaç de distingir la realitat de la fantasia. Després de diversos anys incapacitat, aconsegueix comunicar-se amb els metges i generals per mitjà de Codi Morse, movent en espasmos el cap cap a davant i cap a enrere. Demana que ho matin, però la seva petició és ignorada, i el seu cos inútil i inmovilitzat és abandonat en un magatzem, i conservat per a l’estudi i l’avanç de la medicina.
Un soldat nord-americà és ferit per una explosió durant la Primera Guerra Mundial. En aquest accident, Johnny perd totes les seves extremitats, i els sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust. Reduït a un tors vivent, i aïllat gairebé completament de la realitat, rememora els seus records més importants, fins que aquests li consumeixen en somnis i malsons i es veu incapaç de distingir la realitat de la fantasia. Després de diversos anys incapacitat, aconsegueix comunicar-se amb els metges i generals per mitjà de Codi Morse, movent el cap Demana que el matin, però la seva petició és ignorada, i el seu cos inútil i immobilitzat és abandonat en un magatzem.