Sembla natural ajudar als familiars, sacrificar-se pels fills, o pels parents. Hem vist la història d’una mare i l’experiment entre germans, cosins i néts d’una família. Tanmateix, no tots els animals es comporten igual com hem vist amb les tortugues que no tene cura de cap dels seus fills. Els humans donem molta importància a la criança dels fills.
En algunes circumstàncies, els amics tenen llaços familiars i també ens sembla justificat que cooperin. És el cas dels soldats a la guerra del Vietnam.
Però també som capaços d’ajudar a desconeguts accidentats o necessitats d’ajut. És com si per ser membre d’un grup o espècie ja tinguéssim empatia pels nostres semblants. Podria ser que al nostre cervells unes neurones mirall expliquessin aquest fenomen. Quan veiem una persona en la nostra ment es copia el que veiem i potser també el que senten, per això patim quan veiem patir a un altre ésser humà. És també com si èl fet d’ajudar a altres ens asseguressim que els altres ens ajudaran a nosaltres si ho necessitem. Ens trobem davant un accident de cotxe i no podem evitar solidaritzar-nos amb les víctimes i ajudar-los. Sembla que els éssers socials tenim tendència a ajudar als altres i que esperem ser correspostos, com els ratpenats.
Tenim molt arrelat el sentit de la justícia, com hem vist amb l’experiment dels nens que s’han de repartir xocolatines. Hi ha maneres justes i injustes de repartir.
Tenim el llenguatge per podernos comunicar i expressar intencions, emocions, desitjos, … És un instint bàsic que tots els infants del món aprenen amb gust. La cara mostra emocions i intencions, els gestos també, i el llenguatge d’una manera més precisa. El llenguatge ens ha permès anar molt més enllà, ja que ens ha permès uns aprenentatges més complexos, la cultura.
Però també hi ha situacions en que ajudem a desconeguts a canvi de res i posant fins i tot en perill la pròpia vida. És com si l’instint de cooperar passés per davant de l’instint de sobreviure. Podem pensar i avaluar distintes alternatives abans d’actuar. Tenim instints de cooperació, som herois per naturalesa.
Sovint es diu que els humans a diferència dels altres animals som capaços d’actuar més enllà dels instints; però en aquests documentals s’ha defensat que els humans, de fet, també actuem sobre la base dels nostres instints. El que passa és que els nostres instints humans no són igual que els instints dels altres animals. Fins i tot aquests documentals han defensat que no és que tinguem menys instints sinó que en tenim més.
Què en penses de tot plegat?
Els humans som animals, som evolucionats, però som animals igualment, com animals que som conservem els instints. que ens porten a ser aixi. Molts de nosaltres en sacrificariem per allo que ens importa o estimem fins al maxim o la majoria de la gent, ho fa.
A més tenim conciencia, i sabem que si no ajudem a algú quan ho necesita després ens sentirem malament, o que quan tu necesitis ajuda no t’ajudarà per no haber ajudat tu abans
A vegades ajudem per sentirnos bé amb nosaltres mateixos.
o per caure bé a una altre persona, o simplement per interés
Aquest documental ens ensenya, que tots tenim al necesitat de tenir gent al voltant. De que en aquesta vida no podem seguir endevant sense ajuda dels demes.
Son instints que tenim, que ens porten a ser aixi. Molts de nosaltres en sacrificariem per allo que ens importa o estimem fins al maxim o la majoria de la gent, ho fa. Es veritat que hi ha gent mes solitaria, orgullosa, etc, pero tots tots en aquesta vida necesitem algu al nostra costat. Tambe tenim un instint d’ajudar-nos uns amb els altres i aixo es molt macu.
Este documental me ha parecido un buen experimento y una buena leccion.
En este documental se ve el instinto de ayudar sin pensar antes ,las consecuencias.
Mas que todo en este documental se ve el instinto maternal que es un vínculo particular que se establece entre la madre y el niño desde el momento de la concepción. Durante un tiempo, las ultrafeministas han renegado de él, pero actualmente vuelve a ser objeto de consideración de psiquiatras y psicólogos.
De hecho, se trata de un impulso que empuja a una madre a actuar por su bebé o niño , a ocuparse de él, sin reflexionar, sin abandonarlo e incluso sacrificándose por él. ¡Así que es muy útil para preservar la especie humana!
Aquest documental em pogut veure un dels instints que tenim els humans,el de defensar i cuidar a la gent que estimem i a la que no coneixem com em vist en el cas de les torres bessones. Fins hi tot per seguir aquest instint o per salvar a altres persones en podem arrivar a jugar la nostra vida.També hem vist que tenim la capacitat de posant-se en el lloc de l’altre persona. Jo personalment crec que si veiés algun amic o familiar en perill l’intentaria defensar i ajudar sense esperar res a canvi. Potser a un desconegut em costaria mes ajudar-lo peró finalment l’ajudaria.
En el documental ens ensenya que tan siguem humans, com animals veiem normal sacrificar-nos per un ésser al qui estimem. Però es algo que pocs fan. Surt un exemple on surt una mare que es sacrifica pel seu fill. Va ser un acte reflex de veure al seu fill patint i sense pensar les conseqüències el va salvar.
Els humans li donen tanta importància als seus fills perquè tenim pocs, per exemple molts animals com les tortugues posen molts ous.
Tambè ajudariem a una persona que encara que no coneguem,ens posem a la seva pell i pensem que ens agradaria que altres ho fesin per nosaltres. Això li diuen neurones mirall. Ser empatic es lo que provoquen. Veiem un exemple on es veu que som egoistes, on surten nens repartint xocolata i ells es queden amb la porció més gran i a l’amic li donen menys perquè ho accepta. Però que passa si no ho accepta? Fan un altra intent i aquesta vegada es neguen a tenir una part més petita que la de l’amic. L’altre nen o nena tè que rectificar i donar una part igual a cadascú.
La meva opinió es que un ésser es menys persona si no tè un instint com la de salvar a un familiar, amic, etc… Però cada persona tambè necessita una part egoísta on nomès penses en tú, i en l’institnt de salvar la teva vida.
aquest dec-omental m agradat molt peque demostra peque encenia que en realitat ajudaria m a qualsevol persona si esta en perill encara que no el conegudíssim som herois per naturalesa En el documental surt la mare que es va sacrificar pel seu fill Va ser un acte reflex, veure al seu fill patint, que la va fer reaccionar així, sense pensar en les conseqüències
Aquest document ens ensenya que els humans com els animals, sempre protegeixen al que ells mes volen (fills,amics,germans,etc.).ens va sortir el de la mare que va protegir al seu fill d’un puma,el va matar i desprès va morir pel seu fill, això ens ensenya que els humans sempre ens protegim uns a altres per tal de que no ens pasi res al que protegim.
Tenim un instint que es de protegir a les persones que estimem o del nostre voltant. les persones ens sembla normal fer cualsevol cosa per les persones que son de la nostra familia o que li tenim un gran efecte, pero les persones no nomes fan actes herois per les persones que ens importen, avegades, també podem arribar a posar la nostra vida en perill per persones que no coneixem. També hem vist que tenim la capacitat de posant-se en el lloc de l’altre persona. Els humans som els éssers que més instints tenim i els posem en pràctica gaire bé tots.
En aquest documental em pogut veure un dels instints que tenim els humans, el de defensar i cuidar a la gent que estimem i fins i tot a la que no coneixem. Els humans em desenvolupat una manera de criança que no deixa als fills si no que els cuida fins que es fan grans i després d’aixó encara els segueixes tenint al costat.
Nosaltres això ja o tenim com a costum però, no tots els animals o fan, per exemple els osos polars no tenen la mateixa sort que nosaltres, per què la mare els abandona al cap d’un any més o menys. O les tortugues que la mare les deixa a la platja a la seva sort pobres.
Els humans no ens adonem de que tenim un instint de protegir als nostres més gran que molts animals. En el documental em pogut veure com una mare donava la seva vida per el seu fill. Això no ho penses en el moment es un moviment intuïtiu. A lo millor si et diguessin o et preguntessin si donaries la vida per algú no sabries que dir però en el moment que veiessis, algú en perill et tiraries a salvar-lo, per que es un instint humà.
Tot i que segurament, i com em vist al documental, tenim preferència per les persones més properes a nosaltres, però també ho feriem per els altres. Per exemple un amic, no et toca de res, es una persona que has conegut i a la qual estimes, i estic segur que més d’una persona donaria la vida per un dels seus amics.Això es per que el considerem com part de la nostra família o per que li tenim aprecií, apart de per el nostre instint.
També ho fariem per una persona desconeguda a la que veiem en apurs per que a nosaltres també ens agradaria que ens ajudessin.
Aquest documental m’agradat molt per la seva informació i per la manera que et fa veure i defensa l’ésser humà.
Penso que els humans, per naturalesa ajudem als altres. De vegades, posem fins i tot la nostra vida en perill per tal d’ajudar a una altra persona que està en perill, tant com si la coneixes com si no. Això passa sovint entre els familiars i els amics. Quan veiem algú de la nostra família en perill no parem ni un segon en pensar en ajudar-lo. Aquest instint d’ajuda el tenim totes les persones. De vegades, ho fem esperant que quan necessitem ajuda nosaltres també la tindrem i d’altres que ens dóna igual tenir alguna cosa a canvi de la nostra ajuda.
Els animals per exemple no tenen aquests instints tan desenvolupats, hi ha animals que ajuden als de la seva mateixa espècie amb els aliments o defensant-los. Els ratpenats per exemple, sempre esperen ser correspostos i si no ho son, no s’obliden gaire ràpid i cuan esta en perill i no l’ja ajudat, despres cuan estigui en perill dificilment et vindra a ajudar. Però hi ha d’altres com les tortugues que un cop posen els ous els deixen en la sorra i se’n van sense importar-los la vida dels seus fills.
Jo, crec que si veiés algun amic o familiar en perill l’intentaria defensar i ajudar sense esperar res a canvi. Potser a un desconegut si necessités ajuda, pensaria abans de fer algo, pero segurament l’ajudaria
Una altra cosa que fem els humans són injustícies. A ningú li agraden les injustícies sobretot si tenim a perdre. Però hi ha persones que, ser injustes amb altres també els afecta com els nens que es reparteixen xocolatines. Si donen menys xocolatines a l’altre, no acceptarà i els dos es quedaràn sense però, si ho reparteixen de forma més justa els dos sortiran guanyant.
Una manera de comunicar-nos amb els altres és el llenguatge però també els gestos. Els gestos de la nostra cara diuen molt de nosaltres; si estem enfadats, tristos, contents…
Els humans som els éssers que més instints tenim i els posem en pràctica gaire bé tots.
En aquest video,ens explica que les persones tenim un instint,que és ajudar a les persones que tenen perill.
Podem saber quan una persona està feliç, trist, alguna cosa li fa fàstic només mirant-li la cara.És un altre llenguatge que ens permet comunicar més enllà de les paraules i hem après molt més com la cultura.
Una altra cosa que fem els humans són injustícies. A ningú li agraden les injustícies sobretot si tenim a perdre. Però hi ha persones que, ser injustes amb altres també els afecta com els nens que es reparteixen xocolatines. Si donen menys xocolatines a l’altre, no acceptarà i els dos es quedaràn sense però, si ho reparteixen de forma més justa els dos sortiran guanyant.
hemos desarrollado este instinto debido aque no podemos sobrevivir sin la ajuda de los demas . Ya que tarde o temprano necesitaremos la ajuda de los demas hacemos amistades
En aquest video s’explica con les persones tenim un instint, que ens fa ajudar a les personas que veiem que estan en perill.
A les persones ens sembla normal fer cualsevol cosa per les persones que son de la nostra familia o que li tenim un gran efecte, pero les persones no nomes fan actes herois per les persones que ens importen, avegades, també podem arribar a posar la nostra vida en perill per persones que no coneixem.
Amb el que estic mes d’acor del video es en la part que explica que les persones hem desenvolupat un instint que es diu empatia, i que fa que ens poguem posar en el lloc de l’altre persona i arribar fins i tot a senti el mateix que ella, per aixó, quan veiem una pel.licula, podem arribar a emocionar-nos.
L’atre cosa que explicaba el video, es que les persones tenim un gran sentit de la justicia, i sabem reconeixer si una situció es injusta o injusta, aunque hi han situacions en que depén del criteri, el pensament o en la posició que es trobi davant del problema, pot ser justa o injusta.
Hawa.
Aquest vídeo el trobo molt interessant i m’agradat.
Aquest vídeo ens diu que els humans ens protegim igual que els animals o sigui que tenim el mateix instint de protecció. Com per exemple si passa alguna cosa a algun familiar o ésser estimat ens sacrifiquem. O com per exemple que surt al vídeo sobre el comportament de les tortugues que no li donen molta importància als seus fills i en canvi els humans li donem molta importància als fills. També som capaços d’ajudar als desconeguts. Surt quan els nens s’han de repartir les xocolatines o sigui que hi ha formes justes i injustes. També tenim un llenguatge per comunicar-nos, emocions i etc… . I també hi ha vegades que posem la nostra vida en perill pels altres. I també hi han vegades que actuem més enllà dels instints.
En aquest video,ens explica que les persones tenim un instint,que és ajudar a les persones que tenen perill.
A nosaltres, ens sembla normal fer qualsevol cosa per les persones que són família nostra o que els hi tenim un gran efecte; però les persones també fan actes herois per a les persones que ens importen. Fins i tot,a vegades també podem arribar a posar la nostra vida en perill per persones que no coneixem.
També hi ha una part del video,que ens explica que les persones hem desenvolupat un instint que es diu empatia, i això fa que ens poguem posar en el lloc de l’altre i arribar a sentir el mateix que ell/a.Un exemple,és que per això,quan veiem una pel.lícula,ens podem emocionar.
El que el video explicava també, es que les persones tenim un gran sentit de la justícia,i per això sabem reconeixer si una situció és justa o injusta. Encara que avegades hi han situacions en el que depen molt el critri,el pensament i des de la posició d’on vegis el problema.
El que be a dir aquest video,és que el humans,normalment,actuem pels instints,per això a vegades fem coses que si les pensessim,no les fariem,o no pasariem la nostra vida en perill.
Judith.
Herois per naturalesa, els essers humans som un animal de manada i que estima els seus mebres per sobre de tot, per això molts cops ens tornem herois salavnt els nostres essers estimants fins i tot lluitant contra un lleó per salvar al teu fill o sacrificant la vida per qualsevol altre causa que salvi a un dels teus fins i tot gent que no coneixis
Els humans tenim l’instint d’ajudar a les persones que estimem, com la família o els amics. A les persones ens sembla normal ajudar a les persones estimades,
peró les persones també tenim l’instint d’ajudar a les persones que no coneixem,
fins i tot podem arribar a posar la nostra vida en perill per ajudar a altres persones.
Cuan veiem una persona que està en perill, encara que no la coneixem, automàticament ens posem en la seva pell i sense pensar tenim l’instint d’ajudar-la. Aixó tambè es degut a que a nosaltres si estiguessim en perill, tambè ens agradaria que ens ajudessin.
L’instint de coperació es un instnt que definex el caracter humà. Les persones coperen per poder treballar menjar i en definitiva viure com una societat sana. Les persones no poden viure soles .
Tenim un instint que es de protegir a les persones que estimem o del nostre voltant. les persones ens sembla normal fer cualsevol cosa per les persones que son de la nostra familia o que li tenim un gran efecte, pero les persones no nomes fan actes herois per les persones que ens importen, avegades, també podem arribar a posar la nostra vida en perill per persones que no coneixem. També hem vist que tenim la capacitat de posant-se en el lloc de l’altre persona. Els humans som els éssers que més instints tenim i els posem en pràctica gaire bé tots.
m’agradt molt aquest documental perque ensenia que en realitat ajudariam a qualsevol si esta en parill encara que no el coneguesim com aquella sañora que era minusvalida que es va queda en las torres gemelas que no pudia vaixar i dos homes encontes de anarsn es van quedar a ajudarla i tambe perque les nostres mares sufririan molt per nosaltres que donarian fins la vida per nosaltres com aquella señor que va lluitar amb un puma per salvar el seu fill …
Les neurones mirall em semblen molt interessants i importants alhora, ja que aquestes neurones fan que reproduím una acció què està fent l’individu al quan estem mirant, d’aquí ve el nom de neurones mirall. En les neurociències es suposa que aquestes neurones tenen un important paper dins de les capacitats lligades a la vida social, com ara la empatia Alguns investigadors pensen que el sistema mirall podria imitar les accions observades, i així enriquir la teoria de les habilitats de la ment. Altres ho relacionen amb les habilitats de llenguatge. També s’ha suggerit que les disfuncions del sistema mirall podrien ser la causa d’algunes malaltíes com l’autisme. S’estan realitzant investigacions sobre totes aquestes possibilitats.S’estan fent molts estudis per saber més sobre aquestes neurones amb micos, concretament amb els macacos.
tenim un instint que es de protegir a les persones que estimem o del nostre voltant.
ja que ho deixem tot per aguda a la gent del nostre voltant encara que no els coneixem però si demanant aguda tothom intenta aguda a qui ho aguï demanat.
Pienso que los humanos, por naturaleza ayudamos a los demás.. Esto sucede a menudo entre los familiares y los amigos.Este instinto de sacrificarnos no es sólo entre conocidos y familiares, también puede ser desconocidos, al ver una persona en peligro aunque no la conozcamos de nada la ayudamos por instinto aunque nos pueda costar la vida.Los animales por ejemplo no tienen estos instintos tan desarrollados, hay animales que ayudan a los de su misma especie con los alimentos o defendiéndolos. Los murciélagos por ejemplo,.Este video me ayuda a ver que las personas y los animales, aunque no lo parezca tenemos muchas cosas en comun.En mi opinion creo que sin nuestra empatía y capacidad de ayudar seriamos unos muy egoístas.Este documental me he gustado bastante.
Hi han animals que no saben res sobre l’instint d’ajuda per exemple la tortuga quan té fills possa els ous en la platja i és marxa els fills quan neixen és tenen que espabilar sols. L’instint d’ajuda casi tots sempre el fiquem en practica.
També el video parlaba de les injustícies que a ningú li agraden ,possaven a dos nens i li donaven sis xocolaties a un d’ells i el tenia que reprtir-les de la forma que cregui que és l’adequada peró ningú va fer la opció correcta sempre és quedaben més ells que la seva ccompanya o company i clar els altres nens no estaben d’acord molts al final van repartir correcte les xoclatines i altres és van quedar sense xocolatines.
Nosaltres motes vegades la forma d’expressarnos és amb gestos en la cara sempre amb el gest del cara sabem si una persona esta feliz, triste, alegre, enfadats,..
Catherine
L’instint d’ajuda el tenim tothom més quan es tracta d’un familiar o un amic sempre l’ajudarem fins al final. No ens posem a pensar si amb això ens podem ficar en perill només ens importa ajudar i saber que ens tenen per tot, quan donem la nostra ajuda també ens agrada que quan nosaltres els necessitem també estiguin, però jo per exemple quan ajudo algú ho faig amb tota la meva bona voluntat però mai demano res a canvi però quan necessito ajuda m’agradaria que aquelles persones estiguessin amb mi.
Hi han animals q
emb sembla curios el video , jo tinc un punt de vista diferent i no sempre estic d’acord amb els exemples que fiquen , d’acord que expliquen el per que o alguns dels motius del perque pasen coses , pero les personas cada vegada som mes egoistes , estem intentant sobreviure dia a dia , i no se jo si algu donaria la vida per un amic o familiar , que pot ser que si , jo u faria (encara que aixo diuen tots i emb treu una mica de credibilitat ) pero bueno… segueixo pensant que queda gent bona pel mon o espero i tal com diu el video es curios com podem ser tant poc humans i a la vegada semblar tant humans amb una accio tant noble com donar la vida per alguna altre persona
En aquest video s’explica con les persones tenim un instint, que ens fa ajudar a les personas que veiem que estan en perill.
A les persones ens sembla normal fer cualsevol cosa per les persones que son de la nostra familia o que li tenim un gran efecte, pero les persones no nomes fan actes herois per les persones que ens importen, avegades, també podem arribar a posar la nostra vida en perill per persones que no coneixem.
Amb el que estic mes d’acor del video es en la part que explica que les persones hem desenvolupat un instint que es diu empatia, i que fa que ens poguem posar en el lloc de l’altre persona i arribar fins i tot a senti el mateix que ella, per aixó, quan veiem una pel.licula, podem arribar a emocionar-nos.
L’atre cosa que explicaba el video, es que les persones tenim un gran sentit de la justicia, i sabem reconeixer si una situció es injusta o injusta, aunque hi han situacions en que depén del criteri, el pensament o en la posició que es trobi davant del problema, pot ser justa o injusta.
Aquest video defensa que els humans també actuem per instints, i ham aixó estic d’acord, i penso que per aixó fem aquests actes heroics, per que si pensesim avans d’actuar, en més d’una situacíó no posariem la nostra vida en perill, per salvar a un desconegut.
Els éssers humans, igual que els animals sentim i tenim sentiments d’empatia.els instints són els que acaben manant.L’ésser humà a aconseguit poder actuar sense deixant-se manipular pels instintsigual que fem amb les persones que més ens importen ho fem amb desconeguts.En part som molt egoistes, com en el documental, perquè els nens, i igual que els nens tothom, es volen quedar més xocolata que la que donen.penso que els humans som empàtics per naturalesa amb tothom.M’ha agradat molt aquesta documental,crec que hauria de ser menys egoistes així podríem conviure millor.
Els humans tenim certes semblances amb els animals, tenim una capacitat d’ajudarnos mutuament i cuidarnos entre nosaltres altres.aixo passa amb la majoria d’animals excepte amb les tortugues,enn canvi els ratpenats per exemple, sempre esperen ser correspostos i si no ho son, no s’obliden gaire ràpid. en posar els ous la mare abandona a les cries i elles se las han d’apanyar per sobreviure. Aquest instint de sacrificarnos no es nomes entre coneguts i familiars, tambe pot ser a desconeguts, en veure una persona n perill encara que no la coneguem de res la ajudem per instint encara que ens pugui costar la vida.
Aquest video m’ajudat a veure que les persones i els animals encara que no ho sembli tenim moltes coses en comu, també ma ajudat a enendre millor els instins humans que avans desconeixia. Encara que sigui poc creible cuant estas en una situacio de perill mai actues com t’imaginaries si no estiguesis en aquesta situació.
En aquest video hem vist que entre els humans igual que entre els animals, tenim instint de protecció cap a la mateixa especie.
En aquest cas hem vist que tenim un instint de protecció i ajuda molt important cap a la nostra família ja que és probablement el que més estimem. Però també sentim aquest mateix cap als nostres amic, o fins hi tot cap a gent desconeguda com em vist en el cas de les torres bessones. Fins hi tot per seguir aquest instint o per salvar a altres persones en podem arrivar a jugar la nostra vida.
També hem vist que tenim la capacitat de posant-se en el lloc de l’altre persona. Aquí em tingut un cas claríssim el de la pel·lícula on ,els espectadors també senten el que sent el protagonista.
En la meva opinió trobo que sense la nostra empatia i capacitat d’ajudar seriem uns sers molt desperciables i egoistes.
Igual que els animals, els éssers humans per naturalesa tenim molt sentiment d’empatia. Els humans juntament amb els ratpenats ajuden als altres, per ser ajudats, crec que aquesta manera de pensar fa que puguin conviure en grup, i això és important alhora de cooperar i ajudar-se el uns als altres.En la part de les xocolatines no m’ha sorprès que el que reparteix les xocolatines es quedi amb la major part, en la meva opinió crec que això ha passat sempre, per exemple, si dues persones s’han de repartir deu monedes, i un se’n queda vuit i l’altre dues, el que se’n queda dues en la majoria de casos preferirà no quedar-se’n cap, a canvi de que el que es vol quedar amb vuit tampoc no se’n quedi cap.
La gent te un instint de ajuda i això o veig molt quant jo anava a Barcelona a patinar amb les skate quant en queia o en sortia un truco malament, havia gent que no coneixia de res i m’explicava i m ajudava a practicar i si en queia en donava la ma i una de aquestes persones que he valorat i sempre l’he respectat a sigut un skater professional que m’ha ensenyat a que “si tu dons un altre dia et donaran”. Javier Sarmiento.
Els humans no deixem de ser animals, som una raça més evolucionada, però som animals igualment. Per tant, els instints, de la mateixa manera que les bèsties, són importants i es fan notar.
És rar pensar que hi ha cops que els instints es contraposen entre ells i al final acaba sortint de cada un unes reaccions que mai haguessis pensat que t’haguessin sortit. Però els instints són els que acaben manant. Jo sempre penso en quina seria la meva reacció en cas de que m’intentessin robar pel carrer, si correria, si atacaria al atracador, si ploraria, si cridaria,… emperò al final acabo rendint-me i dient que la reacció definitiva la decidiran els meus instints.
Però ens equivoquem en pensar que només actuem en base als instints. Si algú digués això, estaria mentint. L’ésser humà a aconseguit poder actuar sense deixant-se manipular pels instints, però quan estem en casos extrems els instints ens sobrepassen i acabem actuant envers ells.
Dit això, penso que els humans som empàtics per naturalesa amb tothom tot i que encara ho som més amb la gent que ens rodeja; la família, els amics, etcètera. Per tant, quan veiem que algú que apreciem és atacat, reaccionem violentament i amb una força sobrehumana. Aquestes accions les fem inconscientment i arribem a fer tal barbaritat que si ens paréssim a pensar-les per un moment, no les faríem ja que més d’un cop arrisquem la nostra vida per intentar salvar la de l’altre. Però a la vegada som una raça egoista i que no fem res si després no ens sentim compensats correctament. Si un fa un favor a un altre, però després si un altre dia els papers són els contraris i l’altre no li torna el favor, s’originarà un sentiment de rebuig.
Tot i així, depenent de la persona pot evitar reaccionar d’aquesta manera, si un aprèn a controlar les seves emocions podrà evitar enfadar-se amb l’altre persona només per no tornar-li el favor i sense fixar-se l’acabarà rebent un dia o altre més endavant.
L’experiment amb els nens i les xocolatines ens reflecteix perfectament el pensament humà, sempre volem tenir més què els demés. Els nens això ho fan amb xocolata però aquest pensament quan som grans, l’apliquem amb els diners. Contra més diners tenim millor ens sentim amb nosaltres mateixos.
El documental diu que tenim més instints que els animals, però jo crec que en això s’equivoca. Penso que tenim més o menys la mateixa quantitat d’instints que els altres animals, però el que ens diferencia és que en la majoria de casos em aconseguit poder-los dominar i els tenim més evolucionats i això fa que sembli que en tenim una quantitat major.
Instints d’ajuda i empatía
Aquest vídeo m’ha fet veure que si som diferents, als animals i tenim inteligéncia, moral i empatía, és perquè tenim més instints. Aquest vídeo m’ha donat una idea més positiva de les persones en general. És veritat que tenim instints de competició, supervivéncia etc. I aquests moltes vegades ens fan ser egoístes, i fer maldats. Però és compensa d’alguna manera quan descobrim aquest instint de empatía. Crec que és l’instin més important que em fa pensar que malgrat tota la maldat per naturalesa o per com som que tenim les persones, en el fons sempre hi ha en nosaltres un instint, que ens converteix en herois.
L’experiment de la família penso que, no tens més empatía per qui comparteixi més gens, sinò per qui estimem més. Penso que és igual per exemple si la meva mare per naturalesa és una parent més propera si no la conec mentre que algú amb qui no comparteixo gens, m’ha cuidat i estimat llavors preferiria ajudar a
Penso que els humans, per naturalesa ajudem als altres. De vegades, posem fins i tot la nostra vida en perill per tal d’ajudar a una altra persona que està en perill. Això passa sovint entre els familiars i els amics. Quan veiem algú de la nostra família en perill no parem ni un segon en pensar en ajudar-lo. Aquest instint d’ajuda el tenim totes les persones. De vegades, ho fem esperant que quan necessitem ajuda nosaltres també la tindrem i d’altres que ens dóna igual tenir alguna cosa a canvi de la nostra ajuda.
Els animals per exemple no tenen aquests instints tan desenvolupats, hi ha animals que ajuden als de la seva mateixa espècie amb els aliments o defensant-los. Els ratpenats per exemple, sempre esperen ser correspostos i si no ho son, no s’obliden gaire ràpid. Però hi ha d’altres com les tortugues que un cop posen els ous els deixen en la sorra i se’n van sense importar-los la vida dels seus fills.
Jo, crec que si veiés algun amic o familiar en perill l’intentaria defensar i ajudar sense esperar res a canvi. També a un desconegut si necessités ajuda, li oferiria la meva sense pensar-m’ho molt.
Una altra cosa que fem els humans són injustícies. A ningú li agraden les injustícies sobretot si tenim a perdre. Però hi ha persones que, ser injustes amb altres també els afecta com els nens que es reparteixen xocolatines. Si donen menys xocolatines a l’altre, no acceptarà i els dos es quedaràn sense però, si ho reparteixen de forma més justa els dos sortiran guanyant.
Una manera de comunicar-nos amb els altres és el llenguatge però també els gestos. Els gestos de la nostra cara diuen molt de nosaltres; si estem enfadats, tristos, contents…
Els humans som els éssers que més instints tenim i els posem en pràctica gaire bé tots.
Bianca.
Nosaltres veiem normal sacrificar-nos per les persones que més ens importen, sobretot la família, però en veritat és una cosa que pocs éssers vius fan. En el documental surt la mare que es va sacrificar pel seu fill. Va ser un acte reflex, veure al seu fill patint, que la va fer reaccionar així, sense pensar en les conseqüències.Els humans li donem importància a la criança dels fills perquè en tenim pocs, no és com altres animals com les tortugues que crien molts ous.
Igual que ens passa amb els familiars també amb els amics que pot ser que passessim més temps amb ells.
També, igual que fem amb les persones que més ens importen ho fem amb desconeguts. Quan veiem una persona en perill, encara que no coneixem, automàticament ens posem a la seva pell, sense pensar en el que ens podria passar a nosaltres. Potser que això sigui degut a les neurones miralls. Ajudem aquesta persona perquè també ens agradaria que ho fessin amb nosaltres.
En part som molt egoistes, com en el documental, perquè els nens, i igual que els nens tothom, es volen quedar més xocolata que la que donen. Com que l’altre company no ha acceptat la poca xocolata que li ha donat, com a càstig no els hi donen xocolata. La segona oportunitat que tenen per a repartir s’ho pensen dues vegades i ho reparteixen més igual.
Podem saber quan una persona està feliç, trist, alguna cosa li fa fàstic només mirant-li la cara.És un altre llenguatge que ens permet comunicar més enllà de les paraules i hem après molt més com la cultura.
Som herois per naturalesa ja que si no fos per un instint que tenim, segurament, no salvariem la vida de les persones que no coneixem. I gràcies aquests instints podem dir ”avui per tu, demà per mi”.
Crec que la majoria d’humans si no fos per aquests instints no faria res del que fa. L’ésser humà és una persona dolenta, fa que les coses s’adaptin a ell enlloc d’adaptar-se ell a les coses. En el documental, quan les persones salven a la noia de la caiguda de les Torres Bessones, una d’aquestes persones diu que si li haguessin preguntat si salvaria una vida en aquella situació, ell hagués respos que no. És un moment molt egoista en que només penses en tu.